Matamala - Ripoll

Camí ral de la riera de Les Llosses, dilluns 17 maig 2021 - Antoni Llagostera

Sortida per la comarca del Ripollès entre les poblacions de Les Llosses i Ripoll. El municipi de Les Llosses és el més extens de la comarca però té la particularitat de no tenir nucli urbà, i les cases i masies es troben disperses en tot el terme municipal, agrupats en 8 veïnats que es corresponen amb les antigues parròquies. Nosaltres en concret sortim del nucli de Matamala que és presidit per l'església de Santa Maria sobre un petit turó. És d'origen romànic, ampliada i retocada totalment a partir del segle XVII. Just al costat del temple hi ha l'antiga rectoria i hi tenim una molt bona vista. 

Comencem a caminant baixant cap a la plaça i agafem un sender amb les marques d'Itinerannia qe ens porten a passar a tocar de l'antiga casa del Bach i pujem una mica. De seguida s'ens obre el Pla de Capdevila, un paratge fantàstic. Ens desviem una mica de la ruta a mà esquerra per acostar-nos a la gran casa de Capdevila on abans d'arribar-hi trobem l'església de Santa Maria de Les Llosses. El Mas Capdevila és del segles XVIII i mitjans del XIX. I l'església està adossada a l'antiga rectoria. D'estil romànic-barroc, és d'una sola nau coberta amb volta de canò i capçada per un absis semicircular. Sobresurt un campanar de torre amb finestres geminades. Tornem enrere per recuperar el camí acabant de travessar els plans de Capdevila i coincidint un petit tram amb el camí ramader. De seguida ens trobem una altre gran mas, el de les Selles datat de l'any 1746. Seguim direcció Ripoll mentre anem trobant algun ramat que pastura. 

Passem a tocar de la Ferreria, un edifici que havia servit tant d'ajuntament com d'hostal. Comencem a trobar la riera de Les Llosses i enfilem cap a Can Dachs, una altre gran casa de la zona, avui convertida en restaurant. Un bon lloc per descansar i esmorzar una mica. Seguin ara per una pista que ens porta cap al Cremat i la carretera que ens portaria a Sovelles, un altre dels nuclis de Les Llosses. Tornem a coincidir amb la riera on s'hi afegeix també la riera del Grau que baixa de Sovelles amb colors idílics i racons meravellosos. Però nosaltres tornem a deixar un moment el camí principal per pujar fins a la Penya del Roquer. Hem de fer una petita ascensió amb una mica de grimpada al final. Val la pena pujar-hi ja que passant per la carretera de Ripoll a Berga, no passa desapercebuda. Hi trobem les restes del que havia estat l'ermita de San Salvador de Baborers i una cisterna. Al cim s'ens obren vistes on podem veure que és una població disseminada amb masies escampades arreu.

Tornem a baixar amb molt de compte per recuperar el camí i passant per una altra masia tradicional, Ca les Viudes. Anem avançant gaudint cada vegada més de la riera de Les Llosses i alhora també patint ja que l'hem de travessar més d'una vegada i seguir que ens mullem els peus.  Trobem també la resclosa i el Molí d'en Coll. Per fi trobem petits gorgs amb fantàstiques cascades i colors magnífics. 

Es tracta del gorg de la Franquesa on no hi falten les llegendes. Predominen les fagedes però també algun plananer com els que hi ha a la font del Toll. I més aigua, la riera de la Tolosa s'afegeix a la ruta. A la recta final de la excursió encara trobem el gorg del Castellot i arribem ja a Can Villaura, a tocar de la carretera C-17 a 2 kilòmetres de Ripoll. Cal preveure doncs un segon cotxe per anar al punt de sortida si hi hem anat amb vehicle. Part d'aquest camí s'ha recuperat gràcies a la resenyalització que ha fet el Club Excursionista Ripoll i així podem gaudir d'aquest espai tant interessant.

 

Les Oluges- Moncortés de Segarra

LA SEGARRA -  Dijous 13 maig 2021 (Mª Clara Martínez)

Les Oluges-Castellnou d’Oluges-Malgrat de Segarra-La Prenyanosa-Montcortés.

La d’avui serà una ruta lineal, per tant el primer que farem es deixar cotxes al principi i al final de la ruta. 

Iniciem la caminada d’avui al bonic poble de Les Oluges. El nom d’aquest poble és en plural, per què antigament hi havia dos nuclis: l’Oluja Alta o Sobirana i l’Oluja de Baix,o Jussana. D’Oluja Sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades com habitatge, i la capella del castell, l’ermita de Sant Salvador, que es troben a la part més alta del poble. També en destaquen uns carrerons coberts amb marcat estil medieval.

A l’Oluja de Baix o Oluja Jussana hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria i el magnífic castell-palau. Ens posem en marxa, en direcció a Castellnou d’Oluges, passant pel Molí del Castell, mut testimoni dels molts molins fariners que hi havia a aquesta zona. Travessem Castellnou d’Oluges, parant atenció en l’església de Sant Pere i en un immens lledoner declarat arbre monumental.

Una mica més endavant arribem a Malgrat de Segarra, entitat de població que pertany a Cervera. Un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar, es troben als peus del seu castell, un gran casalot molt reformat i que ha recuperat, en certa mesura, el seu aspecte medieval. Donem la volta al castell i ens meravellem amb els immensos camps de cereal, verd intens, i que moguts pel vent sembles mars amb onades verdes. Un espectacle fascinant. 

Ja veiem el proper poble: la Prenyanosa, també una entitat de població pertanyent a Cervera. Una vintena de cases, sobre el pendent de la vall. Tots els pobles que anem recorrent tenen dues característiques bàsiques: es troben edificats aprofitant el pendent d’un tossal, i al seu cim hi ha un castell. Tot plegat per tenir bon domini visual del seu entorn. Ara ens queda un tram de camí força llarg fins arribar al següent nucli de Població, Montcortés. Com que anem per còmodes pistes forestals, ens podem delectar amb els paisatges i antigues construccions que anem trobant al nostre pas. La Segarra està situada en un altiplà, amb hiverns freds i estius secs i calorosos. La vegetació predominant són els camps de cereal i algunes petites clapes de pins, alzines i roures. I és per aquest passat i present agrícola pel que trobem diverses barraques, murs, feixes i diverses construccions que van lligades al mon de la pagesia. Montcortés és el darrer núcli que ens queda per visitar. 

El seu imponent castell es fa visible des de molt lluny, una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI. El castell és de planta rectangular i conserva dues torres. Es poden distingir tres cossos ben diferenciats: el cos central utilitzat com habitatge, les dues torres amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles. La comarca de La Segarra és anomenada «terra de castells» pel gran nombre de fortificacions que s'hi aixequen. Els segles XI-XII en aquest indret, travessat per la vall del riu Sió, s'hi dibuixava la frontera entre els comptats catalans cristians i l'Al-Àndalus àrab. Aquest fet convertia aquesta zona en un espai insegur amb fortes necessitats defensives. Un cop desapareguda la frontera, els castells van perdre la seva funció defensiva i la majoria es van anar convertint en casals senyorials, seus d'un feudalisme que es va mantenir fins al segle XIX. 

I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta molt planera, per amplies pistes forestals, apta per a tothom, i amb l'al·licient i la bellesa dels immensos camps de cereals i la història dels seus castells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Castellar de n’Hug – la Tuta - Tossal d’Orriols – Fonts del Llobregat

Mª Clara Martínez (dimecres 5 maig 2021)

Una interessant i molt bonica sortida per terres berguedanes.

  

Iniciem la ruta al poble de Castellar de n’Hug, construït esglaonadament, adaptant-se al relleu, al peu dels cingles del Balços. S’aplega al voltant de l’església de Santa Maria d’origen romànic, i és molt interessant donar un volt pels seus carrerons, molt ben arranjats, i gaudir de les vistes del mirador que hi ha al final del carrer de Baix, o el pany de muralla de l’antic castell i el Museu del Pastor al carrer de Dalt. El poble manté la seva estructura medieval, amb cases de parets gruixudes, porticons de fusta i teula catalana.

Sortim del poble en direcció als barris de La Ribera i de l’Erola, en forta pujada, i continuem fins a trobar la Font dels Torrents, on hi ha un desviament amb la indicació de la cova de la Tuta. Espectacular. Per la seva situació, una gran balconada sobre el poble, i excel·lent visibilitat, és coneguda des d'antic i utilitzada com aixopluc i per recollir el bestiar. Presenta una gran entrada, amb mostres d’haver sigut obrada i tancada amb una porta de fusta. Té el terra anivellat, un fals sostre per recollir aigua i a uns 25 metres de l’entrada s’hi ha col·locat una barrera de pedres per tal que el bestiar no es pugui endinsar en la cova. Un bon lloc amb esplèndides vistes per esmorzar una mica i agafar forces pel que ens queda encara. 

Reprenem el camí, seguint les marques blaves, en moderat ascens, passant per l’espectacular mirador del Roc del Batlle, per la Font del Boix, fins arribar al torrent (torrent de la Font del Boix) i que hem de creuar. A partir d’aquí deixem el camí i per prat herbat, i amb la mirada posada al cim del Tossal d’Orriols, que ens queda a l’esquerra, allà que anem. L’únic que hem de fer es anar cap amunt, de la millor manera que puguem. La pujada és forta, però sense cap complicació. Al cim, la gran recompensa: unes espectaculars vistes 360o. Pedraforca, Ensija, Puigllançada... i Castellar de n’Hug allà, al fons. Una meravella. La baixada la fem igual que la pujada, en direcció sud-est, sense camí i en fort desnivell fins el collet de les Saleres, on trobem la pista que haurem de seguir fins el final. Al collet, podem atansar-nos al promontori rocós que hi ha al final per fer quatre fotos i en acabat seguir la pista.

Passem per la Pleta d’Orriols. Una pleta és una estructura senzilla, sense sostre i a l'aire lliure, per guardar el ramat agrupat i protegit i que generalment s'utilitza per al ramat oví. En aquesta es pot apreciar el tancat amb tota claredat. Al costat també hi ha una barraca en perfectes condicions. Seguim per la pista, ample i de molt bon caminar, fent algunes llargues llaçades, fins la masia de cal Pau Solana i la casa de colònies de ca l’Orriols. En aquest punt haurem de passar pel costat d’una tanca metàl·lica i seguir per la pista que va per sota la casa. En un parell de minuts arribem a l’inici d’un camí molt ben arranjat, amb baranes i plafons explicatius, on es troben les Fonts del Llobregat. El naixement del riu Llobregat és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d’aigües abundoses. És una autèntica meravella veure com brolla l’aigua de les parets rocoses, formant espectaculars salts de furioses aigües.

Fem fotos, i més fotos. I en acabat, tan sols ens queda seguir el camí, que fent unes poques ziga-zagues i amb escales per salvar el desnivell, ens porta de tornada a l’aparcament on hem deixat els cotxes a primera hora. Una sortida fantàstica, en la que hem gaudit de natura, impressionants vistes i paisatges, i racons amb molta historia. Sens dubte molt aconsellable. Amb un mínim de forma física, és apta per a tothom. 

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Sant Jeroni (Montserrat)

Nova sortida a la muntanya de Montserrat amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 3 de maig de 2021, passant per el Pas dels Francesos.

El singular Pas dels Francesos, que abans de la Guerra del Francès era conegut com l'estret de Gibraltar o Trencabarralons, és el camí que puja del Monestir de Montserrat al lloc conegut com la plaça de Santa Maria, a la part alta del Massís de Montserrat. Però a més, existeix un camí del Francesos, que puja des de Collbató cap el cim de la muntanya de Montserrat, que fou el trajecte que feren els francesos el juliol de 1811, que va acabar amb el saqueig i destrucció del monestir de Montserrat. Aquesta és la ruta que hem triat nosaltres. El punt de sortida l'hem situat al Mas de la Vinya Nova (Restaurant) on hem aparcat els cotxes.

El Camí dels Francesos comença a can Jorba, un hostal de recomanable gastronomia al qual s'arriba des de la Vinya Nova, en el terme municipal de Collbató. La Vinya Nova  (471 m alt) és un conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme. Sortim per la pista en direcció a ponent però l’abandonem aviat per un camí a mà dreta, seguint el PRC-78 fins a l’alçada de la Socarrada, on retrobem la pista i, a mà dreta, el camí dels Francesos. Ben fressat, no ofereix cap dubte excepte alguna bifurcació a mà esquerra (tal vegada una drecera) no senyalada al mapa, que ignorem. En pendent entre moderat i fort ens deixa sobre el coll de l’Ajaguda. El nom de camí dels Francesos es deu, com senyala en Josep Galobart en l’article “Topònims generats o relacionats amb la guerra del francès” publicat al Butlletí del Santuari nº 51 al fet de que hi pujà, el 25 de juliol de 1811, una de les columnes de soldats invasors que ocuparen el Santuari-Monestir. Part d'aquesta columna arribà a Montserrat, guiada per un col·laboracionista, a través de l'antiga drecera de les ermites, que des del Santuari puja a l'ermita de santa Anna, fet que motivà que el pas anomenat Trencabarralons (no confondre amb el de Trencabarrals) o també estret de Gibraltar fos rebatejat amb el nom de Pas (que no camí) dels Francesos. El camí del Francesos tenia antigament el nom del Bassal dels Gats. Una vegada que el camí s'empina i s'estreny, en el serrat dels Tudons o la Socarrada, a l’oest, i el serrat de la Vinya Nova, a l’est, de seguida es pot gaudir de belles vistes cap a Collbató i el Bruc.

El primer tram del camí, entre els Serrats dels Tudons i la Socarrada, té com a cim culminant emblemàtic l'Ajaguda, on hi ha un important coll i cruïlla de camins. Rep el nom per l’Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenç, coronen el serrat. De seguida tenim una gran vista sobre les roques del Montgròs, els Plecs de Llibre. Poc després ens trobem amb aquesta espectacular i impactant panoràmica, sobre la potent Canal del Migdia.  Anirem pujant força suaument per la carena, entre grups d’alzines i de codines. Es continua fins al peu del Camell de Sant Jeroni on s’agafa el camí del Montgròs en direcció al coll de les Pinasses al peu de l’Albarda Castellana. Val la pena deixar un moment la ruta i pujar fins aquest cim de l'Abarda Castellana que és el sostre comarcal del Baix Llobregat (1.177 m alt). La part final s'ha de fer amb una grimpada ajudant-nos d'una corda fixa amb nusos. Val la pena pujar-hi per les fantàstiques vistes. 

Tornem al coll i ja enfilem cap al cim de Montserrat, Sant Jeroni. Un corriol segueix la carena i en poca estona ens porta a un camí de ciment que hem de seguir per l'esquerra. Unes escales ens acaben conduïnt fins al cim (1.236 m alt). És sostre comarcal de les comarques de l’Anoia i del Bages, un cent cims i cim més alt de la serra de Montserrat. El cim de Sant Jeroni és un trifini, ja que marca els límits de tres municipis i comrques, del Bruc (Anoia), Marganell (Bages) i Collbató (Baix Llobregat). Al cim de Sant Jeroni la taula d’orientació facilita la identificació dels pics: La Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó o, més propers, el Matagalls i Les Agudes. Des d’aquest lloc, en un dia clar, es pot veure Mallorca i Menorca. La vista des de Sant Jeroni dona molt sentit als qualificatius de muntanya màgica o “muntanya sagrada”, que s’atribueixen a Montserrat.

Per tornar, baixarem les escales que porten al cim i, més avall, agafarem, a l’esquerra, el camí, en principi encimentat que porta a l’ermita de Sant Jeroni. Abans però fem parada al mirador de Verdaguer, que té com a referència els versos del poeta vigatà. Ara si continuem baixant per trobar-nos l'eermita, que era la més allunyada i alta del monestir. Fou inaugurada per l’abat Deàs el 10 de març de 1891. Fou reedificada entre 1536 i 1541, i després el 1590. Per a baixar de nou a Collbató, i per a no repetir el camí d'ascens, optarem per un dels barrancs del massís: pel camí del pont. Ens cal estar atents perquè no és indicat. Senyalitzat amb una fita i fressat, surt a mà dreta un camí (1.033 m alt) que creua la carena del serrat de l’Alzina de les Paparres i baixa esbiaixadament en fort pendent. El camí del Pont es senyalitzat amb marques blanques i baixa directe fins a l'aparcament de la Vinya Nova. La baixada per aquest camí passa pel coll de la Roca Mala, considerat per algunes persones com l’Axis mundi del massís de Montserrat. Després d'una bona baixada tornem al punt on tenim els cotxes.

Sant Sebastià

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER – ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

Mª Clara Martínez (dijous 22 abril 2021)

Avui hem fet una vistosa ruta combinant la plana de Vic amb l’ermita de Sant Sebastià, enlairada en un turò des d’on hem gaudit d’espectaculars vistes a la plana junt amb molta història. Iniciem la caminada al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, per una pista asfaltada que passa a tocar del cementiri i poc a poc, en suau ascens ens va enfilant cap el Pla de Sant Sebastià. Ja des d’un primer moment, i a mesura que anem guanyant alçada, comencem a gaudir de les primeres vistes de la plana i els turons que l’envolten.

Passem per esplèndids camps de ferratges i de colza, amb l’atractiu que en aquests moments es troba en el seu punt àlgid de floració. L’espectacle és meravellós. La pista, asfaltada fins l’ermita de Sant Sebastià, passa a tocar d’alguns grans masos, molt antics però habitats i molt ben conservats, com la Rovira Nova, la Rovira Vella o Ca l’Oms. 

Més amunt trobem Les Casetes, un conjunt d’edificacions molt antigues, aquestes abandonades, però que en podem tafanejar una mica l’interior de les quadres. Seguim la ruta, fins la gran masia del Botei. És una finca particular i no es pot entrar. El camí la voreja. És una edificació moderna, des del qual es divisa tota la Plana. De línies modernistes per bé que hi ha una data damunt del portal principal que indica que es podria remuntar al1804. Té un caire d'edifici defensiu amb grans pretensions senyorials, l'envolta un bell jardí. Deixem enrere la finca i seguim, l’ermita de Sant Sebastià ja és a prop. 

L'ermita de Sant Sebastià està situada en dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d'un turó de 770 d'altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell. La plana és un mosaic de colors, on s’alternen el verd dels ferratges i el groc de la colza amb gran quantitat de masies, ermites i petits nuclis de població.

El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc en aquesta ermita el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d'Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest és un bon lloc per esmorzar i gaudir de la pau i tranquil·litat del lloc. Baixem de l’ermita per un corriol en fort descens, travessant una roureda, que ens deixa en pocs minuts a la plana, a una gran masia anomenada La Vila. Abans, però, ens aturem a observar una zona ocupada per un conjunt de xaragalls amb fort pendent que desaigüen al riu Mèder. Aquestes terres estan formades per lutites carbonatades (margues), riques en fòssils, molt presents per tota la plana de Vic.
Tornem a Santa Eulàlia de Riuprimer envoltats de camps de colors, resseguint la riera de Muntanyola, on hi ha el Molí de Torruella i la resclosa, que forma un bonic salt d’aigua i sense perdre de viste algunes grans masies i ermites.

Arribats de tornada al poble, no podem marxar sense fer una visita a l’església parroquial de Santa Eulàlia, amb una primera datació de l’any 899.
Caminada fàcil i que es pot fer en qualsevol època de l’any, encara que al més d’abril és quan resulta més vistosa pels colors dels camps. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc