Puig d'Olorda

Aquest passat dissabte 20 d'abril hi va haver una nova sortida del Caminant per Catalunya, en aquest cas a prop de Barcelona, al Puig d'Olorda (436 m.). Amb sortida des de Castellciuró a Molins de Rei, una circular de 13 km. ens va permetre gaudir de la Serra de Collserola i alguns dels seus atractius.
Ens van acompanyar alguns membres del centre excursionista de Molins de Rei.

Saderra - Bellmunt

Nova sortida entre setmana del caminant aquest dimarts 16 d'abril, amb en Toni Vilaró.
En aquest cas han anat al Santuari de Bellmunt a 1.246 m. Un mirador privilegiat de la plana de Vic i d'una bona part del Ripollès. Un magnífic indret que ja hi hem estat en altres ocasions, però en aquest cas han pujat des de Saderra, un grup de masos i un restaurant que porta el nom de Bajalou.
Antigament fou terme independent, fins l'any 1840, moment en que es fusionà amb el municipi d'Orís. També hi ha una esglèsia, Sant Marcel de Saderra, centre de la parròquia que es troba en un petit serradell, sobre els masos del Soler i Saderra. Un cop al Santuari han tornat per la carena de la serra de Bellmunt on han gaudit de magnífiques vistes.

Vall d'Ora i Graudescales

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte a la Vall d'Ora, estrenant comarca, el Solsonès. La ruta transcorre en part per el riu aigua d'Ora que neix a la serra d'Ensija i desguassa al Cardener a prop de Cardona. Però també hi ha altres atractius. Sortim en terme de Navès al petit nucli de Sant Lleïr, format per unes cases i una església. (755 m.) Abans havia estat un hotel. En aquest punt hi ha un monument al Comte Guifré el Pilós, on va morir el 11 d'agost de 897, i com sabeu, està enterrat a Ripoll. Just començar a caminar encara podem gaudir de l'ecomuseu i del pont romànic, de doble vessant amb dos arcs, i que ha estat reconstruït. 

Com veieu hem tingut un començament molt interessant, però ens queda molt camí i anem enfilant mica en mica i deixem el riu enrere. Passem per can Pujol, una casa pairal amb molta història, avui dedicada al turisme rural. Antigament, durant la primera guerra carlina fou un dels hospitals de sang dels carlins. Seguim pujant, ara amb una pendent pronunciada fins al grau d'Orriols. A partir d'aquí començem a trobar baumes, degotalls, cingleres i roques magestuoses que sembla impossible que hi passi un camí. 

Ens desviem per visitar la Balma del Xalet, que com altres van ser utilitzades durant la Guerra Civil per individus perseguits per l'onada revolucionària i en acabar pels joves desertors de l'exèrcit republicà.


Retornem al camí i passem per el mas Orriols ja a 1.093 m. i al cap de pocs metres trobem l'escala de Busa o del Grau de la Bartolina que ens ajuda a superar un grau escarpat d'uns 50 metres d'alt. Primer hi ha una escala de ferro d'uns 7 metres i tot seguit un   
tram de graons de fusta i un cable per ajudar-nos a superar aquest tram força vertical, però totalment assequible.



I arribem al pla de la Busa, un ampli altiplà tallat per cingleres que fins que es va construïr una pista forestal només es podia pujar per els camins. La tradició diu que mai cap carro havia arribat dalt del pla, per tant s'havien d'espavilar per pujar-los desmuntats a trossos per poder fer els treballs agrícoles. De fet la xarxa de camins permetia pujar pel dret als traginers i en canvi la ruta dels matxos era més llarga i còmoda per els animals que ells sols feien el camí. I per baixar, ho fem per un altre grau, el de les Collades, al costat est del pla de la Busa. Hem de baixar uns 500 metres gairebé de cop que ens porten a Sant Pere de Graudescales, una església molt ben conservada, Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1998. Es un antic convent del que sols en resta l'església del segle X. És d'una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis.

En aquest punt tornem a recuperar el riu que passa per l'estret de Sant Pere i ens acompanya els tres darrers kilòmetres de la excursió que fem per una pista seguint el GR 1 fins al punt de sortida.
Una excursió molt recomanable de 14 kilòmetres i un desnivell acumulat de pujada de 667 metres. Nosaltres hem ensopegat un matí enboirat i ens hem perdut alguna vista, però a mida que hem anat pujant el dia s'ha aixecat i hem acabat gaudint d'aquest entorn. Al final hem anat a la sortida sis caminadors, ja que tres o quatre s'han desdit a ultima hora. S'hauran perdut una bona caminanda, i també un espectacular dinar, tant per la qualitat com per la quantitat, del qual no podem donar més detalls.
Una zona on tornarem algun dia a fer un altre ruta.
Us deixo un enllaç de la bona feina que fa en Jordi Freixa que avui ens ha acompanyat.  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4251366 

Gallina Pelada i la Creu de Ferro de la serra d'Ensija

L’excursió de la gent de Caminant per Catalunya del dissabte, dia 30 de març, dissabte sant, ha estat un autèntic goig pels que han participat en ella (Andreu, Joan, Antoni i Pere).

La Gallina Pelada o Cap de Llitzet és el cim més alt de la serra d’Ensija i té unes vistes molt recomanables sobre el Pedraforca, la serra del Cadí, Rasos de Peguera, Port del Comte i tot un immens  conjunt de muntanyes i de territori del Ripollès, Berguedà i Solsonès. Al fons, es veia Montserrat.

Amb voluntat de guanyar la partida a Ramon Busquets, que era al Marroc per pujar el Toubkal, de 4.000 m alt, i que fa unes setmanes havia anat a entrenar-se pujant la Gallina Pelada, nosaltres hem volgut aprofitar l’avinentesa per pujar la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, els dos cims de més entitat de la serra d’Ensija.

I els dos objectius han estat assolits, amb la sorpresa que hi havia molta neu, molta neu. Neu fins a mitja cuixa en alguns llocs.

L’excursió es molt recomanable. Sembla estrany a aquestes altures de la primavera, que en el costat obaga de la serra d’Ensija, amb unes altures que no superen el 2.325 metres, hi hagi encara tanta neu.

El caminar per la neu té les seves particularitats, però resulta com agradable, ja que camines sobre flonjo.

Pujar a la Gallina Pelada ho fan, com varem comprovar, gent que li agrada caminar amb raquetes de neu. Però anaven mal orientats. El camí des del refugi de la Serra d’Ensija cap a la Creu de Ferro, en direcció contraria a la Gallina Pelada, és una espai esplèndid per fer raquetes, amb molt més espai i condicions de pujada lleugeres i agradables.

La baixada pel torrent de les Llobateres fou també una experiència plena d’al·licients, amb neu que va fer el descens un autèntic plaer. 

Nosaltres varen gaudir de la serra d’Ensija amb neu, però els espais herbats del cims molt segurament ofereixen moltes vistes i agradables sensacions durant la resta de l’any. Recomanem, doncs, l’excursió. Antoni Llagostera.

Alpens - Santa Eulàlia de Puig-oriol

Sortida 28 març 2013 (Antoni Llagostera)

Per aprofitar els dies de Setmana Santa varem organitzar una excursió pel camí ramader del Lluçanès, en el tram entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Estem davant una excursió plena d’al·licients per qui li agradi la natura, l’arquitectura popular i fer reviure una activitat ramadera que va donar durant molts segles una gran prosperitat a la zona del Lluçanès.

El camí ramader del lluçanès entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol es juxtaposa amb el GR 1, el sender de llarg recorregut que va des d’Empúries i Fisterra, del Mediterrani al Atlàntic. El camí ramader és en aquesta zona un típic camí de carena, entre les rieres Gavarresa i del Lluçanès. I estem davant un camí sense grans desnivells, surts de 889 m alt, arribes a 898 m alt al Graell, a 895 m alt al Perotet i baixes fins a 744 m alt, al final del carrer major de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

El recorregut, quasi sempre per pista forestal, permet acostar-se a tot un seguit de construccions que criden molt l’atenció.

Primer hi ha tres grans masies que cal visitar i admirar: El Graells, la Vila d’Alpens i la Coma de Borrassers.

Estem davant magnífiques mostres de l’arquitectura tradicional catalana dels segles XVII a XIX. Unes cases que impressionen i que mostren la gran potencia econòmica del camp català i del Lluçanès en l’època on la ramaderia transhumant va viure els seus dies de glòria.

I al costat d’aquestes cases, que quasi totes tenien capella, una era enrajolada, unes construccions auxiliars espectaculars, arbres monumentals i teuleries auxiliars, hi havia mostres de cases a peu del camí, masoveries humils, però amb uns llindars de pedra a portes i finestres que resulten molt interessants (Perotet, Collades, el Gascó, Cal Coix,...).

I arribats a Sant Eulàlia de Puig-oriol ens trobem en un nucli urbà, el més gran del terme municipal de Lluçà, que va néixer al peu del camí ramader del Lluçanès. El carrer major, ple de cases amb llindars gravats, és el camí ramader que es dirigeix cap a Sant Martí d’Albars i Santa Creu de Joglars.

Tot esperant el transport que en retornaria a Alpens, varem gaudir un senzill vermut a Cala Penyora, una antiga casa de returada, lloc de descans dels pastors, situada en un encreuament del carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Una excursió molt senzilla, on cal preveure transport per anar al punt d’inici i al punt d’arribada.