Tines Vall del Flequer

Sortida a la Vall del Flequer el passat divendres 17 de febrer de 2023 amb l'Antoni Llagostera. Estem dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i anirem a veure un element de pedra seca que és considerat, des de 2018, Patrimoni Cultural immaterial de la UNESCO.

El punt de sortida i arribada de l’excursió és a l'aparcament de Ca n’Oristrell, a Pont de Vilomara. Hi ha escampades tines de vi arreu de la meitat sud de la comarca dels Bages, en diferent estat de conservació, especialment als termes de Talamanca, Mura i Rocafort. Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació. Estem davant construccions necessàries per una correcta vinificació, construïdes durant els anys 1860-1890, quan amb la irrupció de la fil·loxera, que va matar tots els ceps francesos i va provocar una alça dels preus del vi i de l’alcohol, va generar una febre vitivinícola, plantant-se vinyes en llocs ben complicats. Posteriorment abandonades les vinyes, els bancals que ocupava la vinya i les tines, anaren essent engolides per la pineda. Els incendis de l’estiu de 2022 al Bages, concretament a Pont de Vilomara, varen arrasat el paisatge que envoltava les tines de la vall del Flequer.  Però aquesta desgràcia, va tenir uns aspectes positius, ja que el conjunt vitivinícola, que es va conservar gairebé intacte per la resistència de la pedra, va quedar més al descobert i podia rebre un tractament específic. Les Tines de la Vall del Flequer estan disposades en petits grups on els agricultors de la zona abocaven el raïm per a premsar i dipositar posteriorment en tines situades a un nivell inferior per a la seva fermentació. A la zona s’han catalogat 103 tines al mig de les vinyes en diferents estats de conservació.

Les tines del Bleda son les primeres que trobem i estan conformades per dues tines i les seves barraques. Aquest conjunt format per dues tines i les barraques respectives, a tocar del camí a Can Flequer, estan datades el 1880. Pel camí hi ha una cabanya de pedra seca, amb un esplèndid sostre, molt ben conservat. Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent. Ara anirem pel costat esquerra del riu o Torrent de Flequer. Ens trobem tot seguit les Tines del Tosques, un grup de  quatre tines amb les seves respectives barraques. Son més boniques del conjunt. A la primavera tenen flors al teulat. I seguim cap a les Tines de l'Escudelleta, un conjunt format per onze tines. Una, la més gran, amb capacitat per a 17.800 litres. La part inferior està feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica enversissada lleugerament corbades. Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins ala cruïlla o bifurcació. 

Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on retornarem a l’aparcament. Continuem vers l’est, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines. Son les d'en Ricardo. És un conjunt format per sis tines de planta circular i dues barraques. Des d'aquí també podem tornar a veure, ara a vista d'ocell les l’Escudelleta i del Tosques. I encara anem trobant més construccions: les tines del camí del Flequer, numerades I, II y III, son també bastant grans, amb quatre tines (una de 19.000 litres) i dos construccions auxiliars. Estem quasi en el fons de al vall del riu o torrent Flequer, on hi ha la casa del Flequer (423 m alt) Aquest mas, que va donar nom al riu o torrent, es compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós. Una mica més enllà hi ha la bauma del Flequer, sota la pista o camí. I encara es pot veure un altre grup de tines, a la Bauma Roja, on també hi trobem edificacions troglodites. Pel fet que estan situades sota una roca baumada és una conjunt molt impressionant, fantàstic i inigualable. Val la pena arribar-s’hi per apreciar aquestes edificacions. La Balma Roja una balma molt amplia que es feia servir de corral, amb tines i la pedra d'una antiga premsa de vi. Ara sols en cal retornar pels mateixos indrets o per l’altra costat del riu o torrent fins a l'aparcament. Una sortida molt maca  alhora emotiva tot veient l'abast de l'incendi del passat estiu.