Vall d'Àssua

La tercera sortida al Pallars Sobirà la vàrem dedicar a recòrrer part de la Vall d'Àssua. Antoni Llagostera (dijous 6 octubre 2022)

La vall d'Àssua és una vall situada en els termes municipals de Rialp i de Sort. Limita a l'oest amb la Vall Fosca, al nord, amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al sud i a l'est, amb la vall de la Noguera Pallaresa. Els pobles que configuren la vall d’Àssua són pertanyents al termes municipals de Sort

(Altron, Sorre, Saurí, Bernui i Llessui) i a Rialp (Escàs, Caregue, Surp i Rodés). Una vall que ha servit d'inspiració i localització de moltes novel·les d'èxit. La més coneguda potser, la de Jaume Cabré, Les Veus del Pamano. Per aquest motiu es poden trobar diverses rutes literàries preparades per gaudir d'aquests llogarets. Nosaltres hem optat per fer una excursió combinant paisatges i alguns dels poblets que fan referència a alguna de les novel·les.

El punt de sortida l'hem fet doncs des de Llessui, que pertany a Sort. Entre els elements destacables de Llessui es troben les ruïnes de l'església parroquial de Sant Pere i les restes de la capella de Sant Salvador. El nucli antic és presidit per l'església parroquial de Sant Pere, de la qual avui en dia queda únicament la façana de ponent, el campanar, els murs perimetrals del costat sud i el cos de l'absis. Cal destacar la peculiaritat del campanar: és dels pocs de Catalunya que té

l'entrada de l'església sota mateix, quan, normalment, s'hi accedeix per una obertura de la nau central. Darrerament, habitatges de segona residència i establiments turístics s'han estès en semicercle entre el nucli antic i el pròxim veïnat de la Torre, formant gairebé un continu. La Torre, més a llevant, és format per un grup de cases presidides per l'església de Sant Julià, romànica, restaurada modernament. A migdia dels dos nuclis es troben les ruïnes de l'ermita de Sant Salvador. 

Llessui compta amb el Museu del Pastor, un centre temàtic que pretén retre homenatge a l0activitat ramadera tradicional del Pallars i, per extensió, de tot el Pirineu. En aquest sentit, a l'entorn del poble es poden observar les restes d'algunes bordes, edificacions de pedra on els pastors tancaven el ramat per les nits. També hi ha les restes d'una estació d'esports d'hivern, ara en desús, que daten dels anys 60 i que foren abandonades el 1987. Vist aquest primer poble iniciem la caminada de baixada seguint direcció a Sorre. Al principi baixa en fort pendent fins als prats de Bernui, una esplanada magnífica de prats de dall. Estem fent el camí anomentat de Santa Llucía, on precisament hi trobem un petit oratori. I de mica en mica tot gaudint del paisatge i l'entorn ens acostem fins a Sorre, nucli també de Sort. El poble compta amb l'església parroquial de Sant Esteve, l'ermita de Sant Anna i la capella de Sant Antoni. També és un poble tradicional amb cases de pedra, molt rustic i amb alguns carrerons empedrats. A part de ser font d'inspiració de les Veus del Pamano, també és l'escenari principal de la novel·la Dones de Ferro de Margarida Codina i l'escenari principal de la sèrie Gran Nord de TV3. 

Sant Esteve de Sorre és una església romànica d'una nau amb absis. L'actual porta es troba als peus de la nau, sota un petit cobert. El campanar torna a ser la construcció que més sorprèn. I seguim cap a Escàs. Ho fem per un corriol delimitat per murs de pedra seca i ben senyalitzat. Ens toca també fer una mica de pujada ja que el poblet es troba enfilat en un turó i hem de travessar a l'altre vessant de la muntanya i travessar el riu Rialbo, afluent del Pamano, per un pont de fusta. I tot seguit el riu Caregue, un altre dels afluents. I ara toca pujar una mica per acostar-nos a Escàs. Ho fem gaudint del paisatge espectacular de tota la vall. I arribem a Escàs, ja en terme de Rialp. 

El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Sant Martí de Caregue. Seguim perque encara ens queda un altre nucli, Surp. Aquest està situat en un coster, amb les cases esglaonades i força agrupades. Entre elles formen tres carrers i una placeta, però amb un aspecte indubtablement d'antiga vila closa. L'església parroquial i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional, al lloc més baix, del poble. 

La seva església romànica, està dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. És una construcció d'una sola nau seguida d'un arc presbiteral i que enllaça amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. Al nord d'aquesta, s'aixeca la magnífica torre campanar de secció quadrangular i constituïda per dos pisos separats a l'exterior per arcuacions i una finestra en cada una de les quatre cares de la torre. Ens disposem a encarar l'últim tram de l'excursió. Ens queden uns 20 minuts per arribar al punt final, Rialp. Baixem per un caminent que ens deixarà a les restes del castell de Rialp, situat a la part alta de la poblacó. Aquest està documentat des del segle XIII. En queden poques restes i s'hi han fet obres de consolidació per evitar la seva degradació. S'ha dotat a l'edificació d'una escala de ferro que permet fer un petit recorregut aeri per les parets de la construcció. Podem veure dos panys de paret de la torre de planta rectangular construïts directament sobre la roca. Se suposa que tenia tres pisos d'alçada. 

Als nostres peus ens queda la Vila de Rialp, situada a725 metres d'altitud i a la dreta del riu Noguera Pallaresa. La població també havia estat vila closa i encara avui es conserven alguns elements com una arcada gòtica del portal del Torrent de Sant Antoni. El carrer major conserva també cases porticades antigues. Hi destaca l'església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors.

I fins aquí aquesta ruta molt interessant que podeu fer a la vostra mida recorrent els poblets de la Vall i recordant i visualitzant algunes novel·les literàries.