Sortida per la comarca del Vallès Occidental al terme de Viladecavalls amb en David Garcia (14 desembre 2025)
La serra de Collcardús és un espai de gran valor natural i històric que es trova situada entre els municipis de Viladecavalls i Vacarisses. Forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i té un gran valor ecològic i natural, ja que se situa entre les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a llevant, i del Puigventós i Montserrat a ponent. El recorregut transcorre en bona part per corriols emboscats i ombrívols tot visitant diferents turons. Iniciem la ruta a l'aparcament de Can Boixeres, nom que agafa per què la via arriba fins a la Torre de Can Boixeres. Seguim direcció cap a la urbanització de Can Corbera. Abans d'arribar al primer cim, descobrim la Pedra Degollada. Es tracta d'una formació natural de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada en forma d'embut invertit, En canvi la pedra de sobre és aplanada i de forma ovoidal, i actua de tapa de l'anterior deixant un espai al mig. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se amb l'altra.
Abans d'arribar a la urbanització de Can Corbera, deixem el camí de Can Buixeres i ens desviem cap a l'est seguint l'indicador que ens trasllada cap al Turó de la Barromina de 468 metres. I ja podem gaudir de les primeres vistes del dia. Baixem del Turó i tornem cap al punt de sortida per seguir la ruta cap a la dreta on ens trobem amb el Forn Riscal. Es tracta d'un gran forn tradicional de calç que consta d'una estructura amb dues boques ceràmiques en arc de mig punt. Per aquestes obertures s'hi afegia la llenya per poder coure les pedres que hi havia als dipòsits. Aquests són de planta circular i es troben excavats directament a la terra. Al voltant dels forns encara s'hi conserven estructures de dependències annexes, encara que es troben en un estat ruïnós.
Seguim fet camí direcció la pedrera de Joan Purull, una zona de roca calcària que es troba en un indret amb un fort pendent i encara hi són ben visibles les masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi va desenvolupar en temps passats. Vista la pedrera ens enfilem cap al segon cim, el Turó de les Bassotes de 538 metres. Tenim una bona vista de la casa Can Boixeres. Es tracta d'un gran casal amb planta de creu grega amb cossos afegits als encreuaments formant un quadrat. La teulada és a quatre vessants i els colors de les teules fan un dibuix geomètric. Hi ha una torre-mirador annexa. Aquesta torre és de planta quadrangular i té el parament igual que la resta de l'edifici. I per un sender estret acabem d'arribar fins dalt del turó on hem aprofitat per esmorzar. A partir d'aquí es tracta d'anar carenejant la Serra de Collcardús per fer els seus turonets. Trobem també un petit oratori, el de Sant Miquel. Les vistes també ens mostren les agulles majestuoses de la muntanya de Montserrat. Seguim pel Turó de les Guixeres, el de Can Margarit i el dels Quatre Termes. Tota la carena que estem fent fa de partició entre els municipis de Vacarisses i Viladecavalls. Baixem fins al coll i enfilem el darrer cim, el Turó del Ros de 640 metres, també anomenat Cap del Ros. Des d'aquí tenim una bona visió de la carena que em anat fent. A pocs metres d'aquest turó i trobem el Forat del Vent, un forat obert a la roca, formant un avenc força estret i de forma cilíndrica. També rep el nom de Pedra Foradada, i en ocasions climatològiques puntuals, l'aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que hi ha.
La tornada també està farcida de sorpreses, com el Forn de Can Boada, un forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que porta el mateix nom. De planta circular, està parcialment excavat sobre el terreny natural i es troba en estat ruïnós. També passem per el Safareig de Can Boada i la Mina del Trull, la boca de la qual es troba amagada sota d'un antic molí que es conserva en molt mal estat. I tot seguit arribem a la masia que dona nom a tota aquesta zona, Can Boada de les Parentes. Es tracta d'un mas de grans dimensions amb diversos cossos anexos de diferents èpoques. El cos més antic conserva una finestra de finals del gòtic, el cos més modern està decorat amb ceràmica vidriada i conserva uns grans cellers amb algunes botes.
I arribant ja a la part final encara ens trobem amb les restes de la masia de Can Margarit que només en queden els fonaments dels murs perimetrals i interiors. Encara es pot contemplar un cos que conserva una gran volta de canó de pedra, construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana de ponent hi ha les restes de les tines, amb algunes pedres que les revestien. I ja només ens queda arribar fins als cotxes.
Una ruta de 10 kilòmetres amb un desnivell de 470 metres. La cinquena ruta que ens ha proposat en David Garcia pel Caminant per Catalunya.
Powered by Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: