Via Romana

10 abril 2017 - Sortida entre setmana per recordar una excursió típica de la comarca del Ripollès plena d'història. Es tracta de fer la Via Romana del Capsacosta entre Sant Pau de Segúries i la Sant Salvador de Bianya enllaçant les comarques del Ripollès i la Garrotxa.

El punt de sortida el tenim a Sant Pau Vell un temple acabat el 1693 i reedificat sobre l'antic d'origen romànic, demolit el 1688. És de tipus barroc rural, amb una ampla nau i capelles laterals.

Iniciem la via romana que està convenientment senyalitzada amb pals de ferro forjat. Està declarada bé cultural d'interès nacional. És un recorregut mueïtzat ja que anem trobant explicacions al llarg de la via.

Les referències més antigues sobre la via o camí del Capsacosta daten del segle XVII, del cronista Jeroni Pujades. Segons aquestes primeres referències, es tracta d’una via romana secundària que anava i tornava a la via Augusta, des del Roselló fins la plana empordonesa, passant pel Vallespir, el coll d’Ares, la Vall de Bianya i del Fluvià. 

És un camí que ha estat transitat des de temps remots fins pràcticament els nostres dies: en els darrers anys com a camí ramader, i anteriorment com a única via de pas existent cap a la vall de Camprodon des de la vall de Bianya, és a dir, comunicant la plana amb els Pirineus. Amb una longitud total de 8 quilòmetres, pot considerar-se per les obres d’enginyeria fetes en ell i el seu estat de conservació, únic a Catalunya, només comparable amb els trams de la Vía Augusta pel coll de Parpers i Mataró. Aquest tram del camí o via del Capsacosta és sens dubte, el més espectacular i en el que es pot apreciar millor la tècnica de construcció de vies romanes i medievals.

Al llarg del seu recorregut es poden contemplar els trams empedrats de la via amb els elements relacionats directament amb la construcció del camí, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció de la via, ponts, reservoris d’aigua, hostals... .

Conserva quasi intactes més de sis quilòmetres d'empedrat, juntament amb els murs de contenció, voreres i trencaaigües.

Ja a les acaballes trobem les restes de Cal Ferrer i els Hostalets del Capsacosta. Cal Ferrer possiblement va funcionar durant temps com hostal i a finals del segle XVIII es convertí en ferreria o complement de la primera funció.

Cal estar atents als canvis de vegetació i les vistes que ens va oferint el camí. També és d'obligada parada visitar Sant Salvador de Bianya.

El nucli, un petit agrupament de cases, està presidit per l'església parroquial romànica modificada per diferents afegits posteriors. Malgrat les modificacions que ha sofert l'església de Sant Salvador a través dels segles és un dels exemplars romànics més interessants de la comarca de Garrotxa i és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català. És una església del segle XII d'una sola nau, amb volta apuntada i capelles laterals i sagristia afegides durant el segle XVII-XVIII; l'absis és semicircular i la seva volta és de quart d'esfera i queda separat de la nau per l'arc triomfal.

La porta d'entrada, ornada amb columnes, capitells esculpits i arquivolta trenada, pertanyen a les obres de restauració realitzades l'any 1911. El campanar d'espadanya va ser convertit en torre, amb teulat a quatre aigües, a començaments del segle XVII. A l’església sons destacables les mènsules. Les més destacables són les situades damunt la porta de la façana sud.  També cal destacar els capitells repartits per diferents punts del temple.

Una excursió molt fàcil i atractiva que us recomanem fer, si més no aprofitant la Caminada popular de la Via Romana que s'acostuma a fer el més d'octubre amb molta participació, on fins i tot s'hi pot anar disfressat de l'época.