Begur i cales per camins d'aigua

Mª Clara Martínez (8 abril 2017)

La sortida d'avui ens porta a conèixer una part del bonic municipi de Begur, al Baix Empordà. En aquest recorregut, hem visitat aquest poble de la Costa Brava, i hem descobert algunes de les seves fantàstiques cales, i recorrent antics camins d'aigua de gran bellesa.

Situat en el cor de l’Empordà, el poble de Begur i les seves platges configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava.

Iniciem la sortida al poble de Begur, situat en un turó i presidit pel seu castell, actualment enrunat i que actualment fa de mirador, visita obligada, i des del que tenim unes excel·lents vistes de la costa i la plana empordaneses, que s'estenen fins arribar als Pirineus.

Ens criden l'atenció les moltes cases d'estil colonial que anem veient, reflex de l'historia d'aquesta vila. Durant el segle XIX, molts begurencs van creuar l'Atlàntic per intentar fer fortuna a ultramar, sobretot a Cuba. Alguns dels qui ho van aconseguir, van tornar al seu poble i van edificar les seves cases amb l'estil d'aquelles terres. Per commemorar aquests fets, a primers de setembre se celebra la Fira dels Indians, amb un mercat de productes d'ultramar, tallers, mostres d'antics oficis i tastets de productes.

Ja als afores de la població, passem pel Mas d'en Pinc. És una típica masia, amb una molt ben conservada torre de vigilància del s.XVII. En aquest mas hi va viure i morir Carmen Amaya, i actualment acull la Fundació Nereo, que vetlla per la preservació de la zona natural protegida de Ses Negres. Travessem els jardins del mas, convertits en jardí botànic on diferents cartells ens informen de les espècies de flora que anem trobant, i ens dirigim a la cala de Sa Tuna, pel paratge i la riera d'Es Quinze. Aquest curiós nom ve de quan les dones anaven a rentar la roba als safareigs que hi havia a la riera. El preu d'aquest servei era de quinze cèntims, i d'aquí ha anat derivant. Els quinze... es quinze. La riera ens ofereix un paratge ombrívol i cobert d'exuberant vegetació de ribera que, en pocs minuts ens porta fins l'espectacular cala de Sa Tuna, en la que hi ha tota mena de serveis. Compagina la zona urbanitzada amb una zona de pins que s'enfila fins el Cap de Begur.

Seguint el braç de roca que protegeix aquesta cala ens arribem fins l'Alt de Sant Pau, des d'on tenim una vista magnífica fins a Cap Sa Sal. Entre aquest braç de roca i Sa Tuna, queda resguardada la petita cala de s'Aixugador, molt més salvatge i sense serveis de cap mena, però el lloc ideal per practicar snorkel o per aquells qui els agrada estar més tranquils.

Aquest és un bon lloc per parar a recuperar forces amb un bon esmorzar, tot admirant la bellesa que ens envolta. Pel Camí de Ronda ens dirigim a Aiguafreda. En aquesta cala hi trobem un petit moll per embarcacions i també una agradable zona de picnic. Una cala no massa gran, envoltada de pins, i d'una gran bellesa. Seguim pel Camí de Ronda, fins a Cap Sa Sal, on els anys seixanta s'hi va construir un gran hotel de luxe i que ara s'ha convertit en apartaments. Voregem la gran edificació i per senders i corriols recorrem la Reserva Marina de Ses Negres. Aquesta és una zona protegida, i en aquest tram de costa, que va des d'Aiguafreda fins a Sa Riera, no es pot navegar amb vaixells de motor ni practicar esports d'immersió. Tan sols es pot anar amb caiac o fer snorkel.

Ens meravella el paisatge agrest, els afloraments rocosos en front dels penya-segats i el color de les aigües d'aquesta zona. Arribem a la magnífica cala de Sa Riera, amb una important platja i envoltada d'una gran urbanització. Aquesta cala és una de les més poblades, i els primers dies de setembre, acull part del mercat de la Fira d'Indians. En aquest mercat, a part dels productes d'importació com cafè, cacau, espècies i moltes coses més, s'hi fan mostres d'antics oficis i s'ofereixen tastets de productes.

Sense deixar el Camí de Ronda ens acostem fins la cala d'Illa Roja, nudista, presidida per una gran formació rocosa i protegida per alts penya-segats de color rogenc que li donen el nom. No molt lluny d'aquí ja tenim la platja de Pals, una de les més grans del territori català. Més de 3'5 km de platja, també protegida, per preservar les dunes i la flora i fauna que en són característiques. En aquest punt reculem fins a tornar a la cala de Sa Riera i no desaprofitem l'oportunitat de banyar-nos els peus en les seves transparents aigües i gaudir del frec de les onades en els nostres turmells.

Amb una mica de recança hem de deixar la zona costanera i tornar al poble de Begur. Per fer-ho, seguim l'antic camí d'aigua de la riera de Sa Riera. Un altre vegada ens trobem envoltats de exuberant vegetació de ribera. Les molses cobreixen les pedres i els troncs dels arbres, les plantes enfiladisses s'enfilen per tot arreu, i un ric i variat sota-bosc omple de verd el llit d'aquesta riera. En aquest tram de camí, encara s'aprecien les restes d'antics molins i de murs de contenció que protegien els conreus. Aquests camins d'aigua són molt antics. Són els que utilitzaven els pescadors, abans que es construïssin les modernes carreteres, per anar del poble fins les cales, on solien tenir-hi una barraca i la barca per anar a pescar.

No tardem en tornar a ser al poble i admirar algunes més de les moltes cases colonials, així com alguns carrerons i racons de gran bellesa.
La ruta que hem fet avui no té cap mena de complicació. Tots els camins estan fresats, fan de bon caminar i estan força ben indicats. Una sortida excel·lent per gaudir de la bellesa dels seus paratges naturals.

I aquí donem per finalitzada la sortida d'avui. Una ruta magnífica, per la seva diversitat de paisatges, per la bellesa natural de les seves cales i camins, i per la gran quantitat d'història que s'amaga en els seus racons.
fotos: Julio Santiago - Eudald Teixidor