dijous, 8 de maig del 2025

Costa Cabirolera

Fantàstica sortida a la Serra del Cadí per fer un dels seus cims, el pic de Costa Cabirolera, situat a 2604 metres d'altitud. (dilluns 23 agost 2024)


El punt de sortida el situem al coll de les Bassotes situat al límit dels municipis de Josa i Tuixén (Alt Urgell) i Saldes (Berguedà). Nosaltres hi hem accedit per una pista que surt de Saldes. És la mateixa que ens porta a l'aparcament del Pedraforca al refugi Lluís Estasen, a uns 6 kilòmetres més amunt. Precisament el Pedraforca ens vigila de ben a prop amb una espectacular imatge davant nostre. Iniciem la ruta a 1.872 metres i comencem a pujar entre prats per anar a buscar el Pas dels Cortils a uns 2.300 metres. Per tant ja us podeu imaginar que l'inici ja és de pujada constant. El bestiar pasturant ens va acompanyant mentre es comencen a obrir més vistes a les nostres esquenes com la Serra d'Ensija. Coincidim amb un PR que ens portaria cap al Pas dels Gosolans i unes marques taronges que formen part de  la Ruta Cavalls del Vent. Arribem al Pas de Cortils que ens ajudarà a travessar la Serra Pedregosa. 











Aquí ja tenim una primera vista del nostre objectiu, tot i que el cim no s'acaba de veure del tot. També veiem la Serra del Cadí que segurament no és tant espectacular de com la veiem des de la zona de Puigcerdà o la Seu d'Urgell. Per aquest cantó no hi ha tanta roca. Si que trobem pedra al pas de Cortils que és un petit divertiment per baixar cap a la vall. Si que cal anar amb compte de no relliscar per el terreny pedregós. Es tracta d'un tram d'uns 500 metres que ens permet travessar a l'altre vessant de la serra que per aquest cantó mostra un caràcter una mica més salvatge. Un cop a baix de la vall ens trobem amb la font de Cortils que també serveix d'abeurador per el bestiar. I a la nostra dreta podem veure el refugi Cortal dels Corils. 











I ara torna a tocar pujada per encarar el nostre cim. En aquest cas ens incorporem al GR 150. De mica en mica anem pujant fins a trobar-nos ben be davant del Costa Cabirolera. I sembla impossible quan veus la muntanya que hi hagi un camí, però si, hi és. Cal anar a buscar el pas del Cabirol. Es tracta d'una pujada força pronunciada que ens ajuda a superar uns 150 metres de cop per una mena de tartera amb molta roca. Cal dir que el camí està ben traçat i és de bon fer. Un cop a dalt les vistes ja son meravelloses. 










Ja hem fet la part més difícil però encara ens queda una mica de recorregut seguint la carena fins arribar al cim del Costa Cabirolera.  Hi trobem una creu i un vèrtex geodèsic i també és un dels 100 Cims de la FEEC. I quines vistes ! Tenim tota la vessant d'Andorra i la Cerdanya i els poblets de les valls al fons. I la Serra del Cadí recupera aquí una vista espectacular amb els seus penya segats i els seus colors de la roca impressionants. El cim fa de límit administratiu entre els municipis de Josa i Tuixén de l'Alt Urgell, Bagà del Berguedà i Montellà i Mantet de la Baixa Cerdanya.


Un cop hem gaudit i reposat tornem enrere pel mateix camí fins al darrer pas del Cabirol. Aquí seguim per la dreta per anar a buscat el Torrent de Cortils. La baixada és dreta i constant durant una bona estona. Hem de desfer força desnivell. El primer tram és molt pedregós però de mica en mica recuperem els prats i l'herba de més bon caminar. La sorpresa, la quantitat d'isards que hem vist, n'hem contat més de 50. Un cop superat el torrent hem de tornar a pujar una mica per superar la Costa Socarrada. Un tram que es fa una mica pesat després de tot el que portem fet. Hi ha gent que torna pel mateix camí de pujada però nosaltres hem volgut variar una mica. La part final coincideix amb els primers kilòmetres que hem fet i tornem a arribar al cotxe.
Una muntanya que ens ha sorprès ja que potser no és gaire coneguda i en canvi en ha superat totes les expectatives, tant de paisatge com d'exigència i de gaudi de la natura i la muntanya. Son uns 10 kilòmetres i gairebé 1.000 metres de desnivell. Brutal !!!

Powered by Wikiloc

dijous, 1 de maig del 2025

Vall d'Incles

Sortida a Andorra per gaudir de la Vall d'Incles, un espai meravellós d'alta muntanya on en Joan Colomer ens ha proposat una magnífica excursió. 
(19 agost 2024).


De fet, aquesta Vall ja la vàrem visitar al setembre de l'any 2018 amb la Mª Clara, però fent una altra ruta diferent, i és que tenim moltes possibilitats per gaudir-ne.
Ens situem a la parròquia de Canillo on hi trobem l'aparcament del Pont de la Baladosa. Iniciem el recorregut de bon matí i seguim les senyals que ens acompanyen a seguir el curs del riu Manegor que ens ofereix petites cascades i racons de gran bellesa. 











Ens ho agafem amb calma ja que el camí va pujant de mica en mica i hem de guanyar uns 400 metres de desnivell fins al primer punt que és el Port de Fontargent situat a uns 2.200 metres. Aquí el paisatge ja és d'alta muntanya i si mirem enrere tenim una bona vista de tota la vall. El Port de Fontargent fa frontera amb França, per tant seguim tot canviant de país i començem a baixar cap els estanys de Fontargent. De seguida els veiem. Hi ha tres estanys, el primer dels quals és més gran. Podem passar per el mig i vorejant el més gran tot gaudint dels paratges espectaculars. L'aigua és totalment cristal·lina i és un bon lloc per fer parada per esmorzar una mica.











Un cop hem passat aquests primers estanys i seguint cap a la dreta anem a buscar el següent estany situat a uns 2 kilòmetres. A sobre nostre hi veiem el refugi de Rulhe situat a la vall superior d'Aston Té una capacitat per a 53 persones. Envoltats de cims que no arriben als tres mil metres arribem al Estany de l'Estanyol després de trobar altres petits estanyols i zones d'aigua. 











I de nou tornem a fer un tram de pujada d'uns 400 metres per un camí una mica pedregós que ens ha d'acostar fins al collet de Junclar que de nou fa de frontera amb Andorra. Pel camí podem veure un altre estany, amb el mateix nom, el de Junclar. La pujada ens fa suar i de mica en mica ens acostem fins al coll on s'ens obre tota la vall d'Incles i les muntanyes ens continuen sorprenent. Des del coll ja podem començar a baixar endinsant-nos de nou a terres andorranes. I l'aigua ens continua acompanyant. De nou passem pel mig de dos estanys més. En aquest cas es tracta de l'estany primer de Junclar i l'estany segon de Junclar. El primer té una presa, per tant és artificial. I una mica més avall trobem el refugi de Junclar. Està situat a 2.310 metres d'alçada i té 43 places. El trobem guardat durant els mesos d'estiu, de l'1 de juny al 30 de setembre, encara que hi ha la possibilitat d'obertura fora d'aquestes dates sota reserva. Sembla que a l'hivern també obren depenent de les condicions de neu i meteo. Tot i així quan el refugi éstà tancat queda habilitada una part lliure annexa, amb capacitat de 6 places. I amb un parell de kilòmetres més tornem a ser al punt de l'aparcament. 


Abans d'arribar al cotxe trobem un monòlit en record d'un accident d'helicòpter que hi va haver el juny de l'any 2011. En el sinistre van morir cinc de les sis persones que hi viatjaven, que es traslladaven al refugi que hem vist per posar-lo a punt per la temporada d'estiu. Els darrers metres també ens acompanya el riu Junclar. No cal dir que a part de les magnífiques vistes l'aigua és la protagonista d'aquesta fantàstica ruta per terres andorranes. Cal tenir en compte que és una ruta moderada amb 14 kilòmetres i uns 700 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

dimarts, 22 d’abril del 2025

Puig Agudes i Puig Sistra

Sortida per la comarca del Ripollès per fer 2 cims poc coneguts però que tenen unes vistes impressionants: el Puig Agudes i el Puig Sistra. 
(Antoni Llagostera, dilluns 29 juliol 2024)


Ens situem en terme de Molló, a la Collada Fonda. Es tracta d'un punt molt concorregut ja que és el punt d'inici de moltes excursions com el Costabona. S'hi arriba per una pista forestal des del nucli d'Espinavell a Molló. De fet ja vàrem fer una sortida similar per la zona, però al trobar-nos amb la boira vàrem variar el recorregut deixant els dos cims per un altre dia amb bona visibilitat. És un recorregut agradable i no massa llarg, amb uns desnivells molt ajustats. La ruta passa per pistes forestals, camins i un tram de pista asfaltada, la majoria marcades i sense cap dificultat rellevant. 










Sortim doncs des de la collada Fonda i seguint la carena anem a buscar el primer objectiu, el Puig Sistra situat a 1.990 metres d'alçada. El trobem a 2 kilòmetres del punt de sortida. El nom apuntat en un roc ens certiica que hem fet el cim. Es tracta d'un puig modest però amb molt bones vistes. Seguim la ruta ara de baixada per anar a buscar el coll de Lliens. Es tracta d'un punt molt interessant ja que per aquí hi passava l'antic camí traginer que comunicava Molló i Setcases des del segle XII. També hi passava, provinent de Llanars el camí ral del Conflent, un dels menys coneguts de la comarca que unia per exemple, el monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon amb una de les seves possessions al Conflent, al poble de Pi. I actualment també hi passa el GR 11. Seguim el filat pel bestiar que separa en aquest tram els termes de Llanars i Setcases. 










Les vistes ens van acompanyant a banda i banda i com no el bestiar que pastura tranquil·lament. Per acostar-nos al següent cim cal pujar de nou que amb la calor es fa suar una mica. Des del punt de sortida hem de fer 5 kilòmetres fins al cim. Ens trobem al Puig Agudes, a 1.976 metres. També és conegut com a cim del Bac. Estem davant un ampli cim, amb dos monticles. L’oficial té un vèrtex geodèsic. També hi ha a prop un vivac on ens podem refugiar una mica, si volem o necessitem. Estem davant un trifini, ja que és la unió del termes municipals Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars. Aquest cim està inclòs en el Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). La vista és magnífica a 360º. Veiem l'alta Garrotxa, l'alt Empordà i fins i tot el Rosselló i la seva costa marítima. El impressionant Canigó o el Costabona. Tota la zona de Vallter amb el Bastiments o el Pic de l'Infern entre d'altres. O la Serra Cavallera i el Taga. Una meravella per als nostres ulls.










Un com hem gaudit de les vistes seguim amb la curiositat de que en aquest cim, entrant al vessant de Llanars, s'hi va estavellar un avió a finals de juliol del 1944. Hi podem veure una placa commemorativa. Es tractava d'un avió petit, bimotor, de l'exèrcit nord-americà i que formava part de la força americana quan participava en els preparatius del desembarcament de Provença (15 agost 1.944) entre Toló i Cannes. L'avió havia sortit d'una base italiana de Sardenya amb la missió d'atacar objectius militars a la zona de Cannes. L'avió va ser tocat per l'artilleria anti-aéria alemanya i havia agafat camí cap a Espanya. Es va encendre sobrevolant França i no va poder superar les muntanyes pirinenques, estavellant-se a prop del Puig de les Agudes. Els dos pilots van morir a conseqüència de les ferides i cremades sofertes. Em fet aquesta sortida per aquestes dates de juliol, coincidint que fa 80 anys de l'accident. Recordats els fets hem de fer el camí de tornada gairebé paral·lel al que hem fet de pujada,  trepitjant camps de pastura i tornant a gaudir de les vistes. Durant tota l’excursió, un fet ben evident, hem marxat per terreny de pastura estival. Estem en una zona privilegiada en aquesta sentit. Una pista de molt bon fer ens va guiant mentre passem per el Pla de Lliens i ens anem acostant al final de la ruta. En total son uns 11 kilòmetres de molt bon fer i un desnivell de 380 metres.


diumenge, 13 d’abril del 2025

Culfreda

Excursió molt especial del Caminant per Catalunya a un cim de 3.000 metres acompanyant a la sortida que cada any fa el Club Excursionista Ripoll. En aquest cas es va escollir el cim de Culfreda de 3.034 metres. 
(27 i 28 de juliol de 2024).

Ens hem de situar a França, al departament dels Alts Prineus, a la regió d'Occitània.  El punt de sortida el trobem en terme de Sant-Lary Souland. Després d'un viatge de gairebé 5 hores des de Ripoll hem arribat a la Vall de Rioumajou, el nostre punt de sortida. La ruta està planificada amb dos dies i un cop a la zona aprofitem per dinar i descansar. La tarda és llarga i tranquil·la i s'aprofita per estirar les cames i gaudir d'un entorn tranquil i espectacular. Tranquils que també hi ha cervesa. Ens situem a 1.600 metres on hi ha el refugi on passarem la nit. Té una capacitat per 30 persones i les habitacions son de 2 a 5 places molt ben condicionades. Gairebé l'ocupem tota la expedició ripollesa. És un refugi que ens ha sorprès gratament acostumats a altres instal·lacions de muntanya. De fet aquí s'hi arriba amb cotxe, fet que fa que estigui obert altres públics que no necessàriament fan alta muntanya. Estem a França i cal sopar d'hora. El restaurant també ens sorprèn amb un bon àpat. Això si, també és una mica més car que els refugis que els excursionistes acostumen a visitar. Després de sopar una mica de descans i a dormit d'hora que a les 7 del matí volem posar-nos en marxa.












Desprès d'esmorzar al mateix refugi, sortim a les 7 en punt. La excursió és exigent i volem que el sol ens acompanyi ja força amunt. El recorregut son uns 15 kilòmetres i cal superar un desnivell de 1.500 metres. Com us podeu imaginar després de fer els primers metres i allunyar-nos del refugi, el camí comença a pujar i a guanyar desnivell. Ens acompanya el so de l'aigua del riu Correré i les vistes comencen a ser espectaculars. El primer objectiu és arribar al Puerto de la Madera situat a 2.526 metres, per tant, fer els gairebé 1.000 metres de desnivell que hi ha des del refugi. El sol ens comença a acompanyar i agraïm haver sortit ben d'hora. El nom de Puerto de la Madera va lligat a l'aprofitament que es feia antigament de la fusta en aquesta zona que servien per a construir vaixells a Marsella. És un bon lloc per recuperar forces i gaudir de les vistes per tots cantons. Unes vistes que ens mostren també el nostre objectiu i tota la carena que ens queda.











Es tornem a posar en marxa afrontant potser el tram més dur fins al primer cim, el Pic de Cauarere que no arriba als tres mil metres però que és igual o més exigent. La pujada és molt dura, ja entre roques i pedregar de mal fer i cal anar amb molt de comte. Després d'uns 400 metres de desnivell molt picats arribem a aquest primer cim a uns 2.900 metres. Espectacular, després de l'esforç les vistes ens recompensen. 











A partir d'aquest punt cal seguir la carena que a més fa de frontera entre França i Espanya. Els francesos anomenen el Culfreda com a Batoua. Des del Cauare cal seguir la carena amb un puja i baixa que es converteix en un trenca cames després de l'esforç que ja portem a sobre. Al cap d'una estona assolim el Pic de Culfreda de 3.034 metres. 


Objectiu aconseguit. És moment de recuperar forces amb les impressionants vistes que tenim, tot i que la calitja no ens permet una vista 100% ideal. És moment també per fer les fotografies de rigor i de record. Els més valents han continuat la carena fens uns 400 metres més per fer un parell de cims més de 3.000 metres. Es tracta del Culfreda Central i el Culfreda Oest. Un cop reagrupats de nou al cim principal és moment de tornar enrere ja que tot i que hem superat el repte, tant o més important és la baixada ja que és tant o més exigent que la pujada amb 1.500 metres de desnivell. Les cames ja estan carregades i cal anar amb comte, sobretot el tram fins al Puerto de Madera ja que el pedregar ens dificulta la baixada. I just abans d'arribar a dit coll, un servidor, l'Eudald, va patir un petit imprevist amb les botes ja que la sola es desenganxava. La sort d'anar amb un bon grup i amb el Club Excursionista Ripoll va fer que entre uns i altres es pogués trobar una solució amb brides, cinta americana i altres estris per tal de poder acabar de baixar fins al refugi amb les mateixes botes ja que encara quedaven uns 1.000 metres de desnivell. Per sort tot va quedar en un ensurt i que serveixi per vetllar per el calçat que estigui en bon estat i anar preparats almenys amb material per si això passa. I també per agrair al Club la paciència i atenció per solucionar el problema. Un cop feta la llarga baixada cadascú al seu ritme hem tornat al punt de sortida. Al voltant de les 4 de la tarda hem acabat la ruta fent un total de 9 hores, que cal dir que era el que havíem previst. Una sortida fascinant que queda marcada en la història de cada excursionista quan es fa un cim superior a 3.000 metres, amb bona companyia i bones vistes i bons records.

divendres, 14 de març del 2025

Talltendre

Sortida a la comarca de la Cerdanya des del nucli de Talltendre (Bellver de Cerdanya) per fer el cim del Tossal Gros amb en Joan Colomer. (25 juliol 2024).


Aquest petit nucli de Talltendre el trobem situat a 1.579 metres, a la solana de Bellver. S'hi arriba per una carretera que s'enfila des de Bellver de Cerdanya després de fer 8 kilòmetres. Habitualment hi viuen una desena d'habitants tot i que també compta amb segones residències. Sobresurt el campanar de l'església, de torre quadrada amb quatre obertures i coberta de mig punt. Dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria és del segle XII. 











El més destacable és l'absis amb dues finestres de doble esqueixada. L'edifici ha patit moltes modificacions. Un cop vist el llogaret ens posem en marxa amb un sol que ja apreta de bon matí, estem en ple estiu. El camí és en constant pujada i les vistes a la nostra esquena son espectaculars. Part dels cims de la Cerdanya, la Serra del Cadí, i petits poblets amb encant ens acompanyen. També la fressa de l'aigua ja que ens acompanya Després de vorejar el Turó de la Llacuna i quan encara no portem ni dos kilòmetres agafem una pista cap a la dreta per acostar-nos a la Roca Gran. Sembla ser un dels 100 Cims de la FEEC però personalment crec que no, ja que amb el mateix nom n'hi ha un a la mateixa zona però en el sector de la Serra del Cadí a 2.088 metres. Aquesta que visitem nosaltres està a 1.842 m. Sigui com sigui compleix la funció del llistat e la FEEC ja que les vistes son impressionants.











Tornem una mica enrere per recuperar la pista i fem un gir a l'esquerra per anar seguint la carena que ens ha de portar cap al cim, situat a uns tres kilòmetres. A mida que anem pujant anem passant per zones de pastura que fan més bucòlic el paisatge. Fins i tot trobem una petita cabana. Es tracta de la Barraca dels Escalders on en cas de necessitat encara s'hi podria passar la nit tot i que està més pensada per aixopluc dels pastors. Una mica més avall hi ha les restes del que havia estat una pleta per tancar les ovelles. El camí continua fent pujada i anem trobant planells com l'Estanyol de Coma de Fornos. D'aigua ni gota, però si que la forma intueix que algun dia hi hauria hagut aigua. Un bon lloc per fer la parada per esmorzar. I el silenci el trenquen les marmotes tot fent el seu crit característic. Hem quedat parat perquè n'hem vist moltes. Amb la panxa plena seguim amb una pujada intensa que ens ha de portar al coll de la Coma de Fornos després de passar per un altre prat. Si fins ara les vistes eren a les nostres esquenes, en aquest coll s'obre tota l'altra vessant. Espectacular !!.  El Monturull o el Perafita ens saluden així com algunes muntanyes ja andorranes. Ens trobem a 2.222 metres i ha hem fet bona part de la feina. Per arribar al cim cal caminar uns 15 minuts més però ja amb un desnivell més tranquil ja que el Tossal Gros el trobem a 2.256 metres. També és conegut com a lo Pelat de Talltendre. 


Aquest si que es troba al llistat dels cent cims. Després de gaudir de les vistes a 360 graus tornem enrere fent part del mateix recorregut amb la  variant que no cal tornar cap a la Roca Gran ja que una drecera ens farà baixar més recte cap a Talltendre. Pel camí continuem trobant bestiar pasturant i aigua. Després de fer uns 9 kilòmetres i gairebé 700 metres de desnivell tornem al punt de sortida. 










Per completar el programa també hem visitat el nucli d'Ordèn tot baixant amb el cotxe, ja que el trobem a prop de Talltendre. Hi destaca una petita església amb una nau amb absis semicircular i una sagristia afegida, i un campanaret d'espedanya. I el poble és petitet i amb pocs habitants. Uns indrets on la tranquilitat es fa notar. Nosaltres no hem trobat ningú en tota la ruta, potser per la calor que feia. A la zona també s'acostuma a fer el Puig de la Carbassa de 2.738 metres. El deixarem per una altra ocasió.

Powered by Wikiloc