El Bruc

Excursió a la població de el Bruc, a la comarca de l'Anoia amb en Joan Soler. Dissabte, 7 de setembre de 2024.

Situat als peus de la muntanya de Montserrat, el Bruc és una població molt tranquila. També es coneguda per la llegenda de El Timbaler del Bruc on hi trobem un monument dedicat a aquest personatge. 

És precisament en el nostre punt de sortida i arribada. Iniciem la ruta capa Cal Rovira i seguint part de l'itinerari direcció Collbató. Passem per davant de les cases de Can Salses i Cal Xicu on la vegetació combina pins i oliveres i el camí fa petites pujades i baixades. I tot acompanyat per la majestuosa muntanya de Montserrat. Passem també per el forn de calç del Castell i la seva font. Sembla que antigament havia servit com a pou de glaç. Està format per una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny. És de planta circular amb les parets interiors de pedra. Actualment serveix més com a viver per amfibis i rèptils que no pas per altra cosa. El nom li és definit per la masia que hi ha a pocs metres, el Castell. Seguim caminant entre centenars d'oliveres que ens aporten una mica d'ombra. Les oliveres i els pins ens ofereixen una varietat cromàtica molt interessant. Arribem a la capella de la Mare de Déu de la Font, documentada des del segle XIV. És de planta rectangular, teulada a dues aigües i una petita espadanya sobre la façana. L'entrada és a través d'un portal adovellat, propi de l'època. 

Pocs metres més enllà hi trobem la imponent masia de Can Jorba, de la qual se'n té constància des del segle XV. Va pertànyer durant molts segles al Monestir de Montserrat. La casa és de grans dimensions i es troba ben restaurada. A prop hi ha una cisterna d'oli excavada a l'interior d'una roca. Seguim la ruta cap a la masia de la Vinya Nova. Un edifici de grans dimensions i de planta rectangular que va ser comprat per el Monestir al segle XVI, però amb la desamortització es va tornar a vendre. Actualment hi ha un reconegut restaurant. Ens quedem himnotitzats amb les vistes de la muntanya de Montserrat des d'aquest punt. Seguim ja de tornada cap a la població de el Bruc envoltats de terrenys d'oliveres per tots cantons. 

També passem per Can Farrés, que actualment és un hotel - masia. Hem passat també per les restes de Cal Pèfol on ens crida l'atenció les seves parets fetes amb el sistema de la Tàpia. Es tracta d'una antiga tècnica de construcció de murs amb  terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops mitjançant un picó. Un cop compactat s'anava movent l'encofrat a una altra posició i d'aquesta manera no calia muntar bastides o altres estructures. I tornem cap al punt de sortida on en Joan, el nostre guia d'avui, ens ha explicat la llegenda del Timbaler del Bruc. La podeu escoltar al video del programa. Una ruta molt agradable, d'uns 10 kilòmetres i molt poc desnivell.

Powered by Wikiloc

Alella

Sortida a Alella i el seu entorn a la comarca del Maresme,  amb  en Josep Grau. (27 agost 2024)

 

Hem aprofitat la sortida per gaudir de les vinyes d'Alella que disposen d'una DO amb la producció d'uns vins únics i singulars. I a més estem en una situació privilegiada amb vistes al mar. Ens introduïm a la finca de can Genís per fer-hi una visita. Una de les claus de l'èxit de la DO Alella és el sauló, un tipus de sol sorrenc que té una gran permeabilitat i capacitat de retenció de la irradiació solar. El terreny facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins. 

Les vinyes de Can Genís donen raïm des de l'any 1991 i l'any 2001 ja estaven a punt per elaborar els primers vins. Coincidim amb l'inici de la verema i podem veure els treballs de l'empresa familiar Alta Alella. Ens acompanya la Mireia que ens ha explicat tots els detalls i la història d'aquest celler que aposta per uns vins d'alta qualitat amb agricultura ecològica des de l'inici i també fent vins sense sulfits. La collita es fa tota a mà i les vinyes miren al mar per aprofitar la marinada i el moviment de la brisa que ajuda a reduir les possibles infeccions. Abans de deixar el celler hem pogut tastar algun dels seus vins. 

Tornem cap a Alella per seguir amb la nostra ruta direcció el nord est cap a l'Arbreda del Bosquet on hi destaca el pi pinyer. Seguim envoltats de vinyes i amb vistes al mar i el seu entorn. Tenim Alella als nostres peus amb alguns dels seus edificis històrics. Seguim passant per la Creu de les Costes entre vinyes i vinyes fins arribar al punt més alt on hi ha un diposit d'aigua. Ens trobem en terme de Teià i les vistes continuen explèndies. També direcció Barcelona amb Sant Adrià i la seva façana marítima, i fins i tot es veu l'hotel Vela i una mica el port de Barcelona. Una pista ens convida a caminar de baixada, amb vistes a Teià i alguna de les seves torres majestuoses. I de nou més vinyes on descobrim més detalls de la varietat Pansa Blanca, un raïm molt dolç i que predomina en aquesta zona tot i que hi ha altres varietats. També és conegut com a Xarel·lo però al Maresme en diuen Pansa Blanca. 

I arribem de nou als carrers d'Alella passant per la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Feliu. Una població amb molts edificis modernistes degut a que la seva proximitat amb Barcelona feia que molts adinerats feien la seva segona residència a la zona seguint la moda de Barcelona d'arquitectes com Puig i Cadafalch entre d'altres. Una ruta molt curta, d'uns 7 km però molt intensa amb la interessant visita al celler.

Volta a Mataplana

Sortida per la comarca del Ripollès a l'entorn del Castell de Mataplana. El recorregut ens permet veure alguns dels indrets emblemàtics del mite del Comte Arnau i acabar al Castell. (26 agost 2024 - Antoni Llagostera)

Ens situem a la població de Gombrèn, a la carretera que ens portaria cap al Santuari de Montgrony o Castellar de n'Hug. Tot i que no hi ha gaire aparcament, hem deixat els cotxes a tocar del Gorg dels Banyuts. Un caminet ens baixa per unes escales fins a la riera de Garfull on hi trobem el salt d'aigua i el gorg dels Banyuts. Comencem la sortida en un lloc espectacular lligat a la llegenda del Comte Arnau. Es diu que els dimonis en forma de bocs o de gats, van ofegar al Comte en aquest lloc i el van portar cap a l'infern. Sembla que, segons la llegenda, a les nits surt el Comte Arnau amb el seu cavall de flames per passejar per aquestes muntanyes.

Vist aquest fantàstic racó iniciem la ruta agafant un camí cap a l'esquerra des de la carretera o tenim els cotxes. Es tracta del camí de la Baga Llisa. Un camí molt històric que ens acostarà cap al pla de l'Espluga. Era la ruta que es feia servir antigament quan encara no hi havia la carretera per anar cap a Castellar de n'Hug. Amb pujada suau però constant ens anem acostant cap al pla. Al cap d'una estona trobem el refugi del pla de l'Espluga. Hi ha un espai destinat a refugi i un altre com a estable. No és molt gran. Davant nostre el pla de l'Espluga i més enllà la casa homònima i les roques que porten el mateix nom. En aquest punt també coincidim amb el Camí Ramader del Lluçanès que ve d'Alpens i travessa la comarca per anar cap al Pla d'Anyella. Precisament aquí era un dels llocs d'aurada i tria dels ramats. Seguim un tram d'aquest camí direcció el coll de l'Espluga on molt a prop hi podem veure la cova de l'Espluga-Plom. Fa uns 7 metres d'ample per uns 5 d'alçada. Té 12 metres de fons i una capacitat per tancar-hi prop de 200 ovelles. Sota el coll també havia existit un hostal que suposadament tenia molt moviment que era al costat del camí ramader. Els vianants i pastors necessitaven llocs d'avituallament.

És moment de tornar enrere fins al pla de l'Espluga per seguir el nostre camí. Les vistes també ens acompanyen. Al darrere podem veure els Rasos de Tubau i davant nostre, el Costa Pubilla o el Pic de l'Emperadora, cims de la Serra de Montgrony. Un cop de nou al pla i després d'un bon esmorzar com devien fer els pastors quan feien la transhumància, hem seguit un tram de carretera direcció a Cal Ros. El Santuari de Montgrony i l'ermita de Sant Pere també es deixen veure al fons. Agafem un camí que ens porta a prop de la casa de l'Espluga i s'enfila cap a la Serra de Altafort, per on també passa el camí ramader. Tot i que fa pujada és un recorregut molt bucòlic. Passem algun pas estret que servia de contador natural per el bestiar. Tot pujant, al costat del camí. hi ha una estructura quadrada que podrien ser les restes de la torre de l'Espluga, que controlava el pas del camí ramader. I de mica en mica ens acostem fins als plans de la Bassa coincidint amb el punt més alt del nostre recorregut. Les vistes que tenim des d'aquí son brutals. Destaquen el Tossal de Rus i al darrere el Puigllançada, tots dos superant els dos mil metres. Del pla de la Bassa passem cap al pla de la Pera i ja de baixada anem a buscar el pas de l'Ós, un camí que baixa pel costat del torrent de Mataplana cap a la casa de Mataplana.

Un cop a la carretera ens acostem fins al Castell de Mataplana, bé cultural d'interès nacional. L'espai és un jaciment arqueològic excavat d'ençà de l'any 1986 format per un castell dels segles XII i XIII i per un barri o vilatge abandonat. En queden notables restes dels murs de l'antic castell, documentat el 1076. Mataplana era una saga feudal de les més transcendentals de Catalunya, políticament, literèriament i arquitectònicament. Al costat hi trobem l'església de Sant Joan de Mataplana. És d'estil romànic i no va ser edificada fins a la primera meitat del segle XIII.  Acabem de baixar fins on tenim els cotxes per un camí ben fresat per completar la ruta d'avui. Un recorregut d'uns 9 kilòmetres amb 500 metres de desnivell.

Costa Cabirolera

Fantàstica sortida a la Serra del Cadí per fer un dels seus cims, el pic de Costa Cabirolera, situat a 2604 metres d'altitud. (dilluns 23 agost 2024)

El punt de sortida el situem al coll de les Bassotes situat al límit dels municipis de Josa i Tuixén (Alt Urgell) i Saldes (Berguedà). Nosaltres hi hem accedit per una pista que surt de Saldes. És la mateixa que ens porta a l'aparcament del Pedraforca al refugi Lluís Estasen, a uns 6 kilòmetres més amunt. Precisament el Pedraforca ens vigila de ben a prop amb una espectacular imatge davant nostre. Iniciem la ruta a 1.872 metres i comencem a pujar entre prats per anar a buscar el Pas dels Cortils a uns 2.300 metres. Per tant ja us podeu imaginar que l'inici ja és de pujada constant. El bestiar pasturant ens va acompanyant mentre es comencen a obrir més vistes a les nostres esquenes com la Serra d'Ensija. Coincidim amb un PR que ens portaria cap al Pas dels Gosolans i unes marques taronges que formen part de  la Ruta Cavalls del Vent. Arribem al Pas de Cortils que ens ajudarà a travessar la Serra Pedregosa. 

Aquí ja tenim una primera vista del nostre objectiu, tot i que el cim no s'acaba de veure del tot. També veiem la Serra del Cadí que segurament no és tant espectacular de com la veiem des de la zona de Puigcerdà o la Seu d'Urgell. Per aquest cantó no hi ha tanta roca. Si que trobem pedra al pas de Cortils que és un petit divertiment per baixar cap a la vall. Si que cal anar amb compte de no relliscar per el terreny pedregós. Es tracta d'un tram d'uns 500 metres que ens permet travessar a l'altre vessant de la serra que per aquest cantó mostra un caràcter una mica més salvatge. Un cop a baix de la vall ens trobem amb la font de Cortils que també serveix d'abeurador per el bestiar. I a la nostra dreta podem veure el refugi Cortal dels Corils. 

I ara torna a tocar pujada per encarar el nostre cim. En aquest cas ens incorporem al GR 150. De mica en mica anem pujant fins a trobar-nos ben be davant del Costa Cabirolera. I sembla impossible quan veus la muntanya que hi hagi un camí, però si, hi és. Cal anar a buscar el pas del Cabirol. Es tracta d'una pujada força pronunciada que ens ajuda a superar uns 150 metres de cop per una mena de tartera amb molta roca. Cal dir que el camí està ben traçat i és de bon fer. Un cop a dalt les vistes ja son meravelloses. 

Ja hem fet la part més difícil però encara ens queda una mica de recorregut seguint la carena fins arribar al cim del Costa Cabirolera.  Hi trobem una creu i un vèrtex geodèsic i també és un dels 100 Cims de la FEEC. I quines vistes ! Tenim tota la vessant d'Andorra i la Cerdanya i els poblets de les valls al fons. I la Serra del Cadí recupera aquí una vista espectacular amb els seus penya segats i els seus colors de la roca impressionants. El cim fa de límit administratiu entre els municipis de Josa i Tuixén de l'Alt Urgell, Bagà del Berguedà i Montellà i Mantet de la Baixa Cerdanya.

Un cop hem gaudit i reposat tornem enrere pel mateix camí fins al darrer pas del Cabirol. Aquí seguim per la dreta per anar a buscat el Torrent de Cortils. La baixada és dreta i constant durant una bona estona. Hem de desfer força desnivell. El primer tram és molt pedregós però de mica en mica recuperem els prats i l'herba de més bon caminar. La sorpresa, la quantitat d'isards que hem vist, n'hem contat més de 50. Un cop superat el torrent hem de tornar a pujar una mica per superar la Costa Socarrada. Un tram que es fa una mica pesat després de tot el que portem fet. Hi ha gent que torna pel mateix camí de pujada però nosaltres hem volgut variar una mica. La part final coincideix amb els primers kilòmetres que hem fet i tornem a arribar al cotxe.

Una muntanya que ens ha sorprès ja que potser no és gaire coneguda i en canvi en ha superat totes les expectatives, tant de paisatge com d'exigència i de gaudi de la natura i la muntanya. Son uns 10 kilòmetres i gairebé 1.000 metres de desnivell. Brutal !!!

Powered by Wikiloc

Vall d'Incles

Sortida a Andorra per gaudir de la Vall d'Incles, un espai meravellós d'alta muntanya on en Joan Colomer ens ha proposat una magnífica excursió. 

(19 agost 2024).

De fet, aquesta Vall ja la vàrem visitar al setembre de l'any 2018 amb la Mª Clara, però fent una altra ruta diferent, i és que tenim moltes possibilitats per gaudir-ne.

(https://caminantpelripolles.blogspot.com/2018/10/vall-dincles.html)

Ens situem a la parròquia de Canillo on hi trobem l'aparcament del Pont de la Baladosa. Iniciem el recorregut de bon matí i seguim les senyals que ens acompanyen a seguir el curs del riu Manegor que ens ofereix petites cascades i racons de gran bellesa. 

Ens ho agafem amb calma ja que el camí va pujant de mica en mica i hem de guanyar uns 400 metres de desnivell fins al primer punt que és el Port de Fontargent situat a uns 2.200 metres. Aquí el paisatge ja és d'alta muntanya i si mirem enrere tenim una bona vista de tota la vall. El Port de Fontargent fa frontera amb França, per tant seguim tot canviant de país i començem a baixar cap els estanys de Fontargent. De seguida els veiem. Hi ha tres estanys, el primer dels quals és més gran. Podem passar per el mig i vorejant el més gran tot gaudint dels paratges espectaculars. L'aigua és totalment cristal·lina i és un bon lloc per fer parada per esmorzar una mica.

Un cop hem passat aquests primers estanys i seguint cap a la dreta anem a buscar el següent estany situat a uns 2 kilòmetres. A sobre nostre hi veiem el refugi de Rulhe situat a la vall superior d'Aston Té una capacitat per a 53 persones. Envoltats de cims que no arriben als tres mil metres arribem al Estany de l'Estanyol després de trobar altres petits estanyols i zones d'aigua. 

I de nou tornem a fer un tram de pujada d'uns 400 metres per un camí una mica pedregós que ens ha d'acostar fins al collet de Junclar que de nou fa de frontera amb Andorra. Pel camí podem veure un altre estany, amb el mateix nom, el de Junclar. La pujada ens fa suar i de mica en mica ens acostem fins al coll on s'ens obre tota la vall d'Incles i les muntanyes ens continuen sorprenent. Des del coll ja podem començar a baixar endinsant-nos de nou a terres andorranes. I l'aigua ens continua acompanyant. De nou passem pel mig de dos estanys més. En aquest cas es tracta de l'estany primer de Junclar i l'estany segon de Junclar. El primer té una presa, per tant és artificial. I una mica més avall trobem el refugi de Junclar. Està situat a 2.310 metres d'alçada i té 43 places. El trobem guardat durant els mesos d'estiu, de l'1 de juny al 30 de setembre, encara que hi ha la possibilitat d'obertura fora d'aquestes dates sota reserva. Sembla que a l'hivern també obren depenent de les condicions de neu i meteo. Tot i així quan el refugi éstà tancat queda habilitada una part lliure annexa, amb capacitat de 6 places. I amb un parell de kilòmetres més tornem a ser al punt de l'aparcament. 

Abans d'arribar al cotxe trobem un monòlit en record d'un accident d'helicòpter que hi va haver el juny de l'any 2011. En el sinistre van morir cinc de les sis persones que hi viatjaven, que es traslladaven al refugi que hem vist per posar-lo a punt per la temporada d'estiu. Els darrers metres també ens acompanya el riu Junclar. No cal dir que a part de les magnífiques vistes l'aigua és la protagonista d'aquesta fantàstica ruta per terres andorranes. Cal tenir en compte que és una ruta moderada amb 14 kilòmetres i uns 700 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc