Lladurs

Sortida a Lladurs, a la comarca del Solsonès, amb en Joan Colomer. (Dimarts 4 març 2025)

Lladurs és un municipi amb molt de terme i una població molt disseminada. Està format per 5 parròquies, algunes documentades ja el 839. El punt de sortida el trobem a l'església de Santa Maria (parròquia de Lladurs), edificada l'any 1927. Es tracta d'un edifici modern amb tendències neoclàssiques rurals. ÉUna de les seves característiques és un gran rosetó amb vitralls al damunt. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb un campanar adossat. Hi trobem també altres edificis com l'ajuntament i l'escola. 

Iniciem la ruta des d'aquest punt agafant una pista ampl3 i de bon fer i envoltada de planes agrícoles. Passem pel costat de La Trilla, una casa del segle XV i d'arquitectura popular que malauradament està en runes, però encara conserva part de l'estructura. Seguim passant per la riera de Meix i cap a l'esquerra agafem el camí que ens ha de portar cap al castell. El tenim a uns 2 kilòmetres i ja el comencem a veure enfilat en un turó. Abans però passem per la font de Lladurs on també hi ha una petita zona de pícnic. I seguim pujant per un recorregut molt ben marcat on també hi trobem informació de la vegetació o les plantes que trobem. I el darrer tram hem de suar una mica per acabar de fer la pujada fins als peus de les restes del castell de Lladurs i la seva església. 

Del castell se'n té notícia l'any 1.000 amb motiu de la venda d'unes vinyes del Comte d'Urgell. Quan l'any 1314 es va erigir el vescomtat de Cardona, aquest és un dels castells que va caure dins la senyoria de la família Folc. Amb el pas dels anys el vescomtat va esdevenir comtat i desprès ducat, i tot aquest temps el castell es va mantenir sota aquest senyoriu fins a l'abolició del règim senyorial, ja al segle XIX. Les ruïnes del castell pertanyen a èpoques diferents, amb edificis annexos i afegitons, això que costa de distingir les que puguin restar del període romànic. Dins del mateix recinte hi trobem també l'església de Sant Martí. L'edifici actual és una obra barroca dels segles XVII i XVIII, sense que aparentment quedi res de l'antic edifici romànic.. El seu estat de conservació és força deficient, doncs el tempre està totalment abandonat. Està format per una sola nau, sense absis diferenciat i amb capelles laterals. Val la pena pujar fins aquí per gaudir de les vistes panoràmiques. Fins i tot i ha un banc per seure i badar una mica. Reprenem la ruta seguint per el Serrat del Castell que ens porta fins a l'inici del Pla de Riart. Aquí hi havia hagut un petit camp d'aviació durant la guerra civil i no està clar si va arribar a ser operatiu. L'unic que es pot veure son les restes d'un refugi antiaeri que servia pels que estaven fent la construcció. Continuem envoltats de muntanyes amb vistes espectaculars. Anem baixant i recuperant la vista del castell des de baix passem per Can Borrells i la Caseta de Baix. 

També ens acompanyen zones de pastura per el bestiar que mirem de no molestar gaire. Veiem el Meix Nou al fons però nosaltres passem per el Meix Vell, una masia documentada des del segle XIV. Tot i que sembla que anem molt ràpid ja portem uns 10 kilòmetres de ruta. El darrer tram també per una carretera estreta. Girem a la dreta que encara ens queda alguna sorpresa. Es tracta de les Cambres de Llera. Per arribar-hi ens hem d'enfilar una mica. Estem davant una llarga balma plana situada al mig del cingle del Serrat de la Contrella. Fa uns 70 metres de llargada amb petites entrades de 5, 6 i 7 metres de fons, anomenades "Cambres". S'albira en línia recta de punta a punta de la balma, i la vegetació dels pins la fan passar desapercebuda. 

Un cop vistes seguim cap a la creu de la Contrella, que pren el seu nom de la paraula encontre, com a lloc de trobada. A finals del 2012 es va recuperar la base de pedra i es va erigir una nova creu, en memòria de l'antiga creu de fusta. I per acabar ens queda més o menys un kilòmetre que hem de fer per carretera fins arribar al punt de sortida. Part del recorregut l'hem fet seguint el GR 7 i la variant 7.5. En total hem fet uns 12 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Volcà de la Crosa

Excursió molt fàcil i espectacular per gaudir del Volcà de la Crosa i el seu entorn. (Dilluns, 24 febrer 2025)

Ens situem a l'Estanyol, un petit poble situat dins del municipi de Bescanó i a la comarca del Gironès. El volcà també es troba dins el municipi de Vilobí d'Onyar ja a la comarca de la Selva. Per tant canviarem de municipi i de comarca si volem fer tota la volta. El volcà de la Crosa presenta un dels cràters més grans d'Europa amb un diàmetre de 1.250 metres. La seva peculiar forma de C, diferent a la percepció típica d'un volcà de forma cònica, es deu a la successió de diferents fases d'erupció que es van donar durant la seva última activitat explosiva. Ens posem en marxa per un camí i a uns 500 metres ens desviem a l'esquerra per acostar-nos fins a la font de Can Bosc, tot i que no sortia gens d'aigua. Al costat hi ha la mina d'aigua de la Crosa, construida per eixugar els estanyols del volcà i dessecar el cràter. Es va construir al segle XIX. Uns metres més enllà es pot veure la casa de Can Bosc, que com a curiositat la edificació està dividida entre els termes de Bescanó i Vilobí d'Onyar. Recuperem el camí tot passant per el mirador de la Gredera de Can Costa i ens acostem fins a l'ermita de Sant Llop. 

Situada dalt d'un turonet conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera i voltat per un ampli fossat amb parets de pedra irregular. La nau és coberta amb volta apuntada. A l'exterior hi ha una plataforma semicircular on segons un estudi s'alçava la primitiva torre de defensa anterior a la capella. Hi ha restes de dues portes i tres obertures. També hi ha les restes del que devia ser un campanar d'espadanya. Es troba en un estat d'abandonament lamentable. Reprenem la marxa tot gaudint del paisatge de camps de conreu mentre ens endinsem al bosc d'en Tries per arribar a la Masia de Can Boades. Al seu voltant uns camps molt extensos amb plantació de faves. 

Del mas sen tenen notícies des del segle XIII i és conegut perquè el 9 de novembre de l'any 1623, el conegut bandoler Serrallonga va assaltar-lo entrant a robar. Seguim vorejant el camp i també ens acostem una mica més cap al centre on hi ha el cràter. La imatge és realment espectacular. Fa 1.250 metres de diàmetre. A l'interior hi trobem un cràter petit dins un cràter més ample. Hi podem veure una gran varietat de conreus. Cereals i farratges de secà o hortalisses i altres plantacions de regadiu. Tot plegat fa que sigui un entorn fantàstic. 

Acabem de fer la volta al volcà i ens trobem amb la Gredera de les Guilloteres. Aquí hi podem veure els diferents materials que hi ha. Des dels més petits que correspondrien a les cendres, o la greda o lapil·li que comprèn la fracció de roca entre 2 i 64 mil·límetres de diàmetre i les bombes volcàniques que les més grans poden ser superiors a 64. Aquests materials provenen de la impulsió de lava a gran alçada per part dels gasos del volcà i s'anomenen tècnicament Piroclastos. I ja només ens queda enfilar-nos fins al mirador que tenim gairebé a tocar dels cotxes i acabar de gaudir de tot aquest espai. Impressionant. I si a més hi afegim la bona companyia i la gent de la zona que ens ha explicat tot i més, fins i tot l'alcalde. 

I per arrodonir-ho tot plegat, els amics de la Colla del Dimarts d'Amer ens han convidat a tastar els Tosquiguets. Es tracta d'unes galetes inspirades en el volcà que tenen diferents gustos. La tosquija és el nom popular que a la zona significa la terra volcànica. Molt agraïts. 

Powered by Wikiloc

Castellfollit del Boix

Sortida per la comarca del Bages des del poble de Castellfollit del Boix, amb la companyia d'en Joan Soler. (dissabte 15 febrer 2025).

Iniciem la ruta al nord-est de Castellfollit del Boix on hi trobem l'església de Sant Pere. Es  tracta d'un edifici d'estil romànic construït al segle XI, el qual ha patit diverses modificacions. Actualment l'església és d'una sola nau, amb capçalera de planta quadrada. Està capçada per un absis i dues absidioles d'origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. També és interessant la portalada formada per tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes. El campanar era originàriament d'espadanya i fou transformat en una torre amb coberta a quatre aigües de teula àrab. Hi trobem dues campanes que van ser realitzades l'any 1863.

Iniciem la ruta amb l'objectiu de pujar al Turó de les Tres Creus. La boira ens acompanya de bon inici. Agafem un petit corriol i ens endinsem al bosc i al cap d'una estona trobem el Forn de Calç de Cal Torra. Presenta una estructura de planta circular. En una de les parets encara es pot veure la boca d'accés en arc rebaixat de la cambra de foc. Va ser utilitzat per la construcció o reparació de la finca de Can Torra que ja el veiem a la llunyania. Seguint el mateix camí ens acostem fins a la Font de Can Costa, una font que omplia dos safareigs, dels quals només se'n conserva un. El segon va ser cobert amb formigó durant la restauració de la font l'any 1975. I a tocar de la font hi robem un altre forn de calç, també de Cal Torra. Aquest està una mica més camuflat. Seguim ara per una pista forestal i uns metres més enllà enllacem amb una carretera asfaltada que va cap al pla de Fontanelles. Hem de fer uns 4 kilòmetres d'aquesta carretera envoltats de prats i natura tot i que la boira encara no s'aixeca i de moment les vistes no ens acompanyen. Passem a tocar de ca l'Isidret i ja veiem cal Torra, que no hi passem ben bé pel costat però es veu des de tot arreu degut a la seva magnitud. Està formada per diferents cossos construïts en èpoques diferents. Al cos central, que és l'original, s'hi van afegir dues construccions adossades lateralment a la façana principal. Un amb galeria al primer pis, i l'altre de majors dimensions. Les finestres tenen ampits i llindes de pedra. També hi destaca una pallissa construïda amb pedra molt antiga i també es conserva la zona del celler, amb la coberta en volta de canó, una premsa hidràulica i el trull de l'oli, amb una pica de pedra. Continuem envoltats de camps d'oliveres i també podem veure alguna barraca de pedra seca. I després de passar per el collet de Cal Joan. arribem a un altre mas, Can Fontanelles. El mas és d'origen medieval. Consta de planta baixa, pis i golfes i actualment és una casa de turisme rural. Antigament hi havia fins a tres edificis. 

El que hi trobem també just al costat és l'església de Sant Vicenç de Fontanelles. Es tracta d'una construcció d'estil romànic edificada al segle XII. Consta d'una sola nau, finalitzada amb un absis semicircular. A la façana de migjorn es conserva el primitiu portal d'arc de mig punt adovellat i actualment tapiat. Hem aprofitat per descansar una mica i esmorzar. Seguim i ens anem acostant al Pla de Fontanelles tot passant per un petit oratori, el del Collet de Codina. Hi trobem una intersecció de camins. Nosaltres deixem la pista que fèiem i trenquem a l'esquerra per començar a enfilar-nos al Turó de les Tres Creus. Hem de pujar uns 100 metres de desnivell amb mig kilòmetre. No és gaire però ens fa suar la cansalada. De seguida hi arribem. I les vistes son magnífiques, això si, un dia sense boira. Nosaltres amb prou feina veiem les 3 creus que hi ha. Una placa ens diu que van ser renovades el 24 de febrer de 1991. 

I com que no podem veure gaire cosa seguim la nostra ruta que va de baixada cap al collet de les Tres Creus. Un cop hem baixat una mica ens hem de tornar a enfilar uns 200 metres per fer un altre cim, el Cogulló de Cal Torra. Entre cim i cim estem fent uns 2 kilòmetres tot carenejant entre la boira. Un cop al cim hi podem veure un vèrtex geodèsic, una taula d'acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics, un petit oratori datat del 1990 i un caixó de ferro per posar-hi el llibre de signatures. Les vistes son fantàstiques al sector de Montserrat, la Serra del Cadí o el Pedraforca entre d'altres però ja hem dit que avui amb la boira res de res. 

Sort que a la tele tot és màgia i l'Andreu, el nostre càmera i director, ha tornar un altre dia a fer una gravació més agradable per completar el programa. Iniciem el descens per un camí que amb uns 3 kilòmetres ens ha de portar fins al poble de Castellfollit del Boix. A mida que anem baixant la boira ens deixa veure alguna que altra vista. Ens trobem amb una altra barraca, la de la Solana de Cal Torra. És de planta circular amb un diàmetre d'uns 2 metres i mig. Està construïda amb la tècnica de la pedra seca i a la llinda de l'entrada hi podem veure gravat l'any 1899. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec i conserva la terra de protecció al damunt. Agafem ara un camí més ample i ens endinsem al petit poble de Castellfollit del Boix on hi destaca l'església de Santa Maria del Pla. La façana presenta una composició simple i sense cap tipus de decoració. El portal és de llinda de pedra amb l'any 1855 gravat a la part central. Hi veiem també un campanar d'espadanya d'un sol ull. Des d'aquí també tenim una vista dels dos cims que hem fet avui, ara sense la boira que els ha tapat tot el matí. De fet aquesta ruta ja l'havíem planificat un parell de vegades i ajornat per mal temps. Tot i provar-ho a la tercera vegada, la boira ens ha fet la guitza. Des del poble ens queden uns 2 kilòmetres fins arribar al punt de sortida on hi tenim els cotxes, l'església de Sant Pere. Al final ens han sortit uns 14 kilòmetres i un desnivell de 400 metres.

Powered by Wikiloc

Bon Nadal

I ja hi tornem a ser. Com passa el temps. De nou aprofitem les festes de Nadal per desitjar-vos que passeu molt bones festes i que gaudiu amb la família i amics d'aquestes dates tan especials. I si teniu un moment no deixeu de caminar, estirar les cames o passejar una mica. Nosaltres segur que ho farem tot Caminant per Catalunya!

Fontscaldes

Sortida a la comarca de l'Alt Camp en terme de Valls, al nucli de Fontscaldes amb l'Antoni Llagostera (Divendres 31 gener 2025)

Fontscaldes és un petit poble d'uns 200 habitants i que pertany al municipi de Valls. Està presidit per l'església de Sant Simó, un edifici d'estil gòtic tardà amb forces modificacions posteriors, especialment el campanar, d'època barroca, i la façana refeta al segle XIX. Hem deixat el cotxe a l'entrada nord del poble, a la zona esportiva. Iniciem la ruta amb molt de compte ja que hem de travessar la carretera N-240 per agafar el PR-C5 i endinsar-nos en zona de conreus on tampoc hi falta la vinya i les oliveres. Deixem el terme de Valls i entrem al de Figuerola del Camp. Les vistes ens porten a veure Miramar. Un nucli de població situat a 600 metres d'altitud que es va originar al voltant d'un castell, avui desaparegut. Com que està situat a força altura es veu des de tot arreu. 

Nosaltres però continuem per la part baixa del municipi envoltats de camps. Si que ens enfilem una mica tot desviant-nos de la ruta uns 300 metres per pujar fins a la Cova del Gat. Es tracta d'una cova sepulcral prehistòrica de l'època megalítica. Està formada per diverses sales, algunes d'elles amb estalactites. Va ser explorada per primera vegada l'any 1934 pel Dr. Vilaseca de Reus. La trobem tancada amb una reixa tot i que és visitable i suposo que us heu de posat en contacte amb l'ajuntament de Figuerola del Camp. S'hi han trobat restes arqueològiques i actualment s'estan acabant els estudis arqueològics. Tornem una mica enrere per recuperar la pista que fèiem i de seguida passem per el Mas d'en Llop. Hi podem veure varis edificis. A la part noble hi destaca una galeria porticada al primer pis. Fem una petita parada per esmorzar però de seguida seguim cap al proper objectiu ja que avui tenim una mica de pressa. 

I desviant-nos de nou i a pocs metres, arribem al Pont del Diable. Es tracta d'un aqüeducte medieval del segle XIII, construït amb pedra sobre el torrent dels Masos. Consta d'un arc de punt rodó de 7 metres d'alçada, una llargada de 18 metres i una amplada de menys d'un metre. Descansa a banda i banda sobre la roca dels marges del torrent. Va ser declarat bé cultural d'interès local l'any 2012. Si voleu travessar el pont cap anar molt en compte ja que és una mica estret i no està en les millors condicions. Recuperem el camí de nou entre camps i camps i ara els ametllers on tot i ser al més de gener ja comencen a treure la flor. També trobem forces barraques de tros com en diuen per aquí. I encara no a un kilòmetres trobem més punts interessants tot i que alguns ja pensen amb el final de la ruta com a punt més interessant. Fem parada a la Torre de la Mixarda o Torre dels Moros. Es tracta d'una torre de guiaita moderna, datada entre els segues XVI i XVII. És de planta circular de maçoneria i té 10,50 metres d'alçada i 6 metres de diàmetre. La porta d'entrada està orientada a llevant i compta amb una llinda d'una sola peça i brancals de pedra picada. 

Al primer pis hi podem veure tres espitlleres, al segon pis tres finestres quadrades, i a la part més alta tres gàrgoles i tres mènsules que sostenen els tres matacans. A l'interior de la torre hi ha ubicat el centre d'interpretació de les torres de guaita. Al seu voltant hi trobareu una àrea de lleure. Seguim fent ruta amb el mateix paisatge de camps, cabanes de camp tot passant per la Plana d'en Lleure. Ens acostem al bosc de Vives i tornem a entrar en terme municipal de Valls per anar acabant la ruta. Abans però encara ens queda un darrer punt d'interès, el Forn Romà de Fontscaldes. Tot i que habitualment se'l coneix com a forn ibèric, les troballes efectuades permeten datar-lo en època tardorepublicana, cap a la segona meitat del segle I aC. El trobem situat enmig d'un camp de conreu, protegit per una edificació refeta l'any 1993. Va ser descobert l'any 1916, en una zona amb abundants restes de ceràmica, i es va fer la primera excavació l'any 1920. Actualment només se'n conserva la fogaina, excavada al terreny argilós. I ja només ens queda tornar a travessar la N-340, ara però per sota, i arribar de nou a Fonstcaldes. Trobem primer una font i ens endinsem en els seus carrers tranquils fins a l'església de Sant Simó. 

Un recorregut curt avui, de només 8 kilòmetres i 130 metres de desnivell. I és que el premi final el tenim a l'hora de dinar, ja que com és habitual aprofitem la temporada de calçots per fer una bona calçotada desprès de gravar la ruta del Caminant per Catalunya. I en aquest cas hem visitat el restaurant Cal Ganxo que també està en terme de Valls, a Masmolets. Recomanable 100%. Fins a la propera i bon profit.

Powered by Wikiloc