Sabadell - Castellar Vell - Castell de Castellar

Sortida a la comarca del Vallès Occidental entre les poblacions de Sabadell i Castellar del Vallès, amb la companyia d'en David (Dissabte, 22 novembre 2025)

El punt de sortida l'hem situat al barri de Can Deu, situat al nord-oest de Sabadell. Destaca per la seva situació a tocar de l'entorn natural del bosc de Can Deu, una de les principals zones verdes i pulmons de la ciutat. Així que ens posem en marxa per una pista agradable i de bon fer que ens acosta fins al primer punt interessant, Sant Julià d'Altura. Es tracta d'una església molt estimada. El seu origen és medieval ja que la primera referència escrita data de l'any 1029. L'edifici actual és fruit d'una barreja d'estils degut a diverses reformes al llarg dels segles. Encara s'hi poden veure algunes restes romàniques però el temple que podem veure és d'estil barroc. També hi ha l'edifici de la rectoria i el cementiri. Un espai molt transitat ja que a més, hi podem trobar una àrea de lleure equipada amb barbacoes i taules de pícnic, servei de bar, lavabos i un bon aparcament. Cal fer reserva i pagar un lloguer. Nosaltres no hi hem esmorzat perquè no portem ni 2 kilòmetres. 

El recorregut ens porta a passar per un parell de fonts. Primer la dels Capellans i després la del Suro. Les vistes ens conviden a veure el Castell de Ribatallada que mostra estructures que van dels segles XVI al XIX. No queda prou clar si era un castell, una masia o una casa fortificada. Ens desviem un moment de la ruta, cap a l'esquerra, per acostar-nos fins a l'antic pantà de Ribatallada. Es va construir a finals del segle XIX per donar aigua a Sabadell. Actualment no s'utilitza ja que les riuades de l'any 1962 van provocar danys a la presa. Si que la mina d'aigua es va continuar utilitzant per aprofitar la bona qualitat de l'aigua fins als anys 90. Actualment sembla que encara es fa servir per a reg de parcs i jardins i per la neteja de carrers. Seguim gaudint de la vegetació de ribera i recuperem la pista on trobem més punts interessants com el pou de glaç de Ribatallada. Seguim el curs del torrent del mateix nom amb una mica d'aigua que ens alegra la ruta tot i que hem d'anar-lo travessant vàries vegades. Si us fixeu en el track el recorregut fa una mena de vuit. Seguim cap a la font de Cal Messeguer on també hi ha una antiga mina d'aigua. Està a prop de la casa homònima. També hi ha un antic safareig però tot plegat no està gaire en bon estat. Recuperem de nou una pista i passem per una altra font, la de Sant Antoni. Tampoc està en gaire bon estat i fins i tot hi ha alguna pintada. I d'aigua, res de res, quan hi vàrem passar nosaltres. Estem en terme de Castellar del Vallès i arribem a l'església de Sant Esteve de Castellar Vell. És d'estil romànic i gòtic, construïda entre els segles XI i XVI. Estudis realitzats constaten l'existència d'un poblat alt medieval en aquest indret, documentat com a Puig Castellar. També s'hi ha trobat les sepultures d'una necròpolis de la mateixa època, que permetrà fer un estudi antropològic de les restes localitzades. Aquest conjunt arquitectònic va ser l'església parroquial original del municipi de Castellar del Vallès des de l'alta edat mitjana. I el que dèiem, hi podem veure restes preromàniques i romàniques en els sectors més antics coberts amb volta de canó, i les ampliacions més gòtiques al campanar i un tram de la nau. Gràcies a una reconstrucció dels anys 90, es conserva en bon estat. 

I com ens agrada al Caminant per combinar natura i patrimoni. Seguim el recorregut trobant una barraca de pedra seca. I trencant a l'esquerra fem un anar i tornar per veure el castell de Castellar o Clasquerí. Es tracta d'una fortificació d'origen feudal de més de mil anys d'història. Està situat en un turó envoltat de profundes barrancades que ajudaven a la seva defensa. L'edifici té una planta trapezoidal amb dues torres principals, un esvelt pati central amb un pou de pedra i unes escales monumentals que donen accés a les plantes superiors. L'aspecte actual és el resultat d'una gran reforma gòtica i restauracions d'estil historicista. Dins el recinte clos hi ha la capella de Santa Bàrbara també d'estil gòtic. Al castell s'hi fan esdeveniments privats, banquets, concerts i trobades o fins i tot vermuts musicals als seus jardins. També s'hi ha gravat alguna sèrie de televisió. El que es pot veure també és la masoveria. Una casa realment espectacular, una joia de l'arquitectura rural catalana destacant la seva autenticitat i calidesa. Ja que som a aquest punt, ens hem acostat fins a un altre punt interessant, situat a uns 200 metres del castell. Es tracta d'un homenatge a Elio Zigioli, un jove italià que va col·laborar amb la lluita dels partisats contra els feixistes i els nazis i va morir en aquest punt el setembre de l'any 1945. L'Eduard ens ha explicat la història. (Mireu Video). Tornem cap al camí per fer el recorregut ja de tornada seguint el curs del riu Ripoll que hem de travessar un parell de cops. El Torrent de Ribatallada s'incorpora al Ripoll formant un salt d'aigua molt fotogènic. També localitzem la font dels Plataners just al costat. I més elements, el forn de Calç de Ribatallada, que està ben restaurat amb explicacions del seu funcionament. 

Per tornar cap al punt de sortida hem de pujar per un corriol que ens fa pujar uns 100 metres de desnivell de cop. L'esforç val la pena ja que just abans d'acabar la ruta trobem un altre punt interessant, l'ermita de Sant Vicenç de Verders. Situada al bosc de Can Deu. Una ermita romànica amb absis semicircular. El més curiós però és que no és originària del Vallès, sinó que es va salvar de quedar sepultada sota l'aigua i es va traslladar pedra a pedra fins aquí. El lloc d'origen és Osona i es va salvar abans que les aigües del Pantà de Sau la neguessin. En David ens ha explicat tots els detalls. 

I arribant als cotxes hem acabat aquesta ruta d'uns 15 kilòmetres i 400 metre de desnivell, plena de punts interessants i en el nostre cas amb molt bona companyia i bon humor, com acostumen a ser les nostres sortides. A més avui, amb la conya de que les ciutats de Sabadell i Terrassa no es poden veure, hem demostrat que un terrassenc com en David, ens ha guiat molt bé en una sortida per Sabadell. Fins a la propera.

Powered by WikilocSource: Garmin Forerunner® 255

Rojals

Sortida a la comarca de la Conca de Barberà, des del petit nucli de Rojals amb la companyia d'en Jordi Baseda. (Dissabte 15 de novembre 2025).

Ens situem doncs a Rojals, un petit poble d'una cinquantena d'habitants que pertany al municipi de Montblanc. Ubicat a 979 metres es troba ple entorn natural de les Muntanyes de Prades. Presideix el llogaret l'església de Sant Salvador. Un temple d'origen romànic del segle XII. D'aquesta època encara es conserva l'estructura de la nau central, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i l'absis semicircular. Al segle XIII va patir una gran transformació alterant la seva fisonomia. El campanar per exemple es va modificar essent actualment de planta quadrada i alçat hexagonal. I el que més ens agrada, ens ha rebut en Xavier, un veí del poble que ja fa uns 60 anys que ve a Rojals. 

També ens ha obert l'església i ens ha explicat moltes coses. La situació privilegiada de l'església ens ofereix unes fantàstiques vistes. Des de l'Aneto fins al Montseny o el Montsec i el Pedraforca per posar algun exemple. Ens posem en marxa desprès d'aquest inici i ho fem amb vistes ja al refugi de Cogullons on tenim intenció d'arribar-hi. 

Abans agafem un camí cap a l'esquerra que de mica en mica va baixant endinsant-se a la natura. Un bosc ple d'històries i llegendes. Passem per el reposador dels morts, el nom ja ho diu. Segons ens ha explicat en Jordi quan Rojals era un municipi independent i tenia moltes masies aïllades, quan es moria algú, els cossos es portaven cap a la parròquia amb la dificultat que això comportava. I d'aquí el reposador dels morts ja que en aquest punt es podia descansar i deixat el taüt a terra ja que era un lloc beneït. I ja ens ho imaginem, amb la baixada que fa el camí com devien patir. Una mica més avall, entre balmes trobem el Mas de Carles que està datat del segle XVIII com a habitatge.  Es troba al barranc del Pirro, just a sota de les imponents parets dels Cingles de Mas d'en Gran. Es va aprofitar la cavitat de la roca com a sostre i així aixecant les parets de pedra es tancava el mas. Un exemple clar de l'arquitectura rural tradicional i de supervivència. Posteriorment havia estat un corral i fins i tot un refugi durant la Gerra Civil. En un dels extrems de la mateixa balma hi ha un jaciment arqueològic excepcional amb unes pintures rupestres d'estil esquemàtic. 

Descobertes l'any 1972 hi podem veure unes 16 figures de color vermellós que representen formes humanes i altres signes abstractes. Son Patrimoni de la Humanitat i estan protegides per la UNESCO. Més endavant hem trobat una altra balma i hem aprofitat per esmorzar-hi. I amb la panxa plena cal tornar enrere per recuperar el camí, ara de pujada. Quan recuperem de nou el GR 171 seguim cap a l'esquerra direcció el refugi. Seguim per zones rocoses passant per l'Abric de la Barinada II on hi ha alguns escrits en llatí. El darrer tram hem de superar uns 150 metres de desnivell per arribar-hi. Els Cogullons és un antic nucli de Rojals situat a 1.052 metres d'altura. Queden restes d'alguna masia. A mitjans del segle XIX tenia unes 7 cases habitades permanentment. També hi trobem el refugi dels Cogullons gestionat per el Club Excursionista Montblanc. Té espai per unes 25 persones i també un espai lliure sense guarda per 8 persones. Les vistes son privilegiades i la tranquil·litat està assegurada. 

La tornada la fem per una pista ampla que ens endinsa de nou al bosc. Passem per la Roca de les Creus on hi ha uns gravats rústics. Una obra d'art de fa milers d'anys i que reflexa molt bé els col·lectius que s'hi van assentar fa molts anys. Seguim baixant per un corriol molt suaument per un bosc encantador amb roques tenyides del verd de la molsa. I finalment una pista ens acosta al poble tot passant per les restes del Corral de la Marieta. Un recorregut fantàstic de 12 kilòmetres i un desnivell de 450 metres. Uns paratges de les Muntanyes de Prades que ens han meravellat i esperançat a tornar-hi per descobrir noves rutes.

Powered by WikilocSource: Garmin Forerunner® 255

Jafre - Tallada d'Empordà - Verges

Nova sortida a la comarca del Baix Empordà per visitar els seus fantàstics pobles amb la companyia d'en David García. En aquest cas hem gaudit de Jafre, la Tallada d'Empordà i Verges. (Dissabte, 15 novembre 2026)

Iniciem el recorregut visitant la població de Jafre. Amb uns 380 habitants està situada al marge esquerra del riu Ter. Val la pena endinsar-se en el seu nucli històric amb carrers empedrats que conserven l'encant rural amb diverses construccions que daten de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. Presideix el poble l'església de Sant Martí, un edifici amb molta història. Tot i tenir orígens romànics, la degradació del temple i l'enfonsament de l'absis l'any 1639 va obligar a projectar un edifici totalment nou. La nova església barroca es va fusionar amb l'antic castell de Jafre aprofitant els seus murs. 

Baixant unes escales i deixant el nucli ens acostem fins al Santuari de la Fontsanta. Es tracta de l'edifici més singular i llegendari de la població. És un complex religiós modest del segle XV. El seu origen és miraculós i les seves aigües tenen propietats curatives i guaridores segons la llegenda. Arran de la gran quantitat de malats que van arribar d'arreu de Catalunya buscant el miracle de l'aigua, es va decidir edificar el complex durant el segle XV. I sortint del poble ens posem a caminar direcció la Tallada d'Empordà que tenim a uns 4 kilòmetres. El recorregut transcorre per una pista de molt bon fer envoltats de camps i vistes com el Massís del Montgrí. Gran part del camí és de terra i és difícil trobar-hi algun vehicle, per tant la calma està assegurada. Ens endinsem ja al poble que és una mica més gran que Jafre, amb uns 450 habitants. La Tallada d'Empordà està molt lligat a la història medieval dels comptes d'Empúries i destaca pel seu ric patrimoni arquitectònic. El poble va néixer a l'edat mitjana al voltant del seu castell documentat des del segle XI. El nucli antic conserva el traçat original de la muralla medieval. Hi podem veure 6 torres de defensa, algunes circulars i algunes de quadrades, que s'integren entre les cases actuals. Arribem fins a l'església de Santa Maria. Un temple romànic dels segles XII-XIV. Un bon lloc per esmorzar amb uns bancs per seure davant del monument. El més curiós és que va néixer originalment com la capella de l'interior del castell. Per aquest motiu podem veure elements com una torre situada sobre l'absis i algunes espitlleres fortificant així l'església. 

I deixant el poble repetim el mateix patró, anem a buscar el següent poble situat a uns 3 kilòmetres i de nou per una pista de terra de molt bon caminar i gairebé sense desnivell. Arribem ja a Verges. Amb més de 1.100 habitants és un dels pobles amb més personalitat i ressò cultural de tota la comarca. Ens aturem al carrer de l'Orient o més conegut com el carrer dels Cargols. És molt conegut per el seu pas de la Processó de Verges i el pas de la Dansa de la Mort. El carrer és il·luminat com es feia antigament abans que arribés l'electricitat, amb unes llànties d'oli fetes amb cargols. La processó i la seva dansa és una de les tradicions de Setmana Santa més antigues i espectaculars d'Europa i està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. En David també ens ha explicat altres curiositats com la tradició gastronòmica de la Sopa de Verges. 

El poble ens ofereix passejar pel seu centre històric i fer un viatge en el temps. El nucli medieval estava totalment tancat per muralles de les quals se'n conserven alguns trams. A la plaça major hi trobem un dels antics portals d'accés i dues torres de defensa molt ben conservades. L'ajuntament i les antigues escoles ocupen el lloc on hi havia l'antic castell i encara en queden visibles alguns murs i la plaça del davant. Al centre de la vila medieval hi ha l'església de Sant Julià i Santa Basilissa. Mostra una barreja d'estils com el romànic, a l'absis i part de la nau, o l'estil neogòtic a la resta de capelles. També hi ha un toc modernista, sobretot al seu interior. Ja veieu que és un poble amb moltes curiositats i obligat de visitar. 

Els 5 kilòmetres que ens separen del punt de sortida els fem novament per una pista sense trànsit que voreja el riu Ter i el Rec del Molí que rega els camps de la zona. Abans d'arribar de nou a Jafre passem per el Molí de Jafre. Construït a principis del segle XIX, va començar a funcionar l'any 1831. Durant els anys ha servit com a molí fariner, posteriorment arrosser i finalment per produir electricitat. Tot i estar a tocar del Ter, l'aigua arriba gràcies al Rec del Molí. Una importantíssima canalització d'origen medieval que neix a la resclosa de Colomers i acaba desembocant a l'Escala. I acabem la ruta de nou a Jafre havent fet un recorregut d'uns 16 kilòmetres i 180 metres de desnivell.

Powered by WikilocSource: Garmin Forerunner® 255

Talaia del Montmell

Sortida a la Talaia del Montmell, a la comarca del Baix Penedès, amb la companyia d'en Jordi. (Dissabte 25 octubre 2026).

Primera parada a la Joncosa del Montmell, un nucli de població que fa de capital administrativa del municipi del Montmell. Situat a uns 430 metres d'altitud és un llogaret tranquil amb uns 150 habitants. Hi trobem l'església de Sant Miquel i de la Mare de Déu del Remei amb data de 1862. Des d'aquest punt tenim una bona vista de la Talaia del Montmell, el nostre objectiu. El punt de sortida el trobem a uns 4 kilometres després de seguir una pista en bon estat amb el cotxe. Ens situem doncs a l'àrea recreativa del Montmell. Una zona amb ampli aparcament, taules i bancs sota els arbres, barbacoes, lavabos, una font i fins i tot una zona d'acampada regulada. La ruta comença aquí amb la companya d'en Jordi Basesa, un gran coneixedor de la zona. I amb els primers metres de caminar ja podem veure un primer punt d'interès. Es tracta de l'església Nova de Sant Miquel, la tercera de les esglésies del Montmell. Fa gairebé 400 anys que es va construir. Està formada per una nau central i unes capelles a banda i banda i un campanar de forma quadrada, rematat amb merlets. Al voltant de l'edifici hi podem veure restes d'antigues construccions on hi destaquen velles estructures d'arcs rebaixats de pedra del país i arcades fetes amb maons de gran format. L'església es va construir per evitar pujar a l'ermita antiga que hi ha més amunt, a escoltar la missa. El recorregut continua de pujada direcció a la Talaia. 

Hem de pujar uns 100 metres de desnivell de cop per arribar a l'ermita de Sant Miquel. Aquesta és una construcció del segle XII d'estil romànic amb clares influències llombardes. Està perfectament encaixada en una graonada de la penya i es poden veure unes vistes impressionants. Manté el sostre de volta i la seva estructura en peu gràcies a una iniciativa local en que es va restaurar. Un bon lloc per esmorzar. I el recorregut continua fent una pujada forta superant 100 metres més de desnivell per arribar, desviant-nos cap a l'esquerra, fins al Castell del Montmell. Està situat a 780 metres d'altitud. Es tracta d'un autèntic castell roquer, totalment fusionat amb la carena de la muntanya. És dels més antics de Catalunya, documentat per primera vegada l'any 974. Es conserven els murs d'una antiga torre rectangular de dos pisos que feia uns 10 metres d'alçada. També s'entreveu el que era la capella del castell, una petita estança amb volta de canó que servia de capella privada. I també veiem el que era el recinte del castell i l'antic poblat que va quedar totalment deshabitat a mitjans del segle XX. Un espai fantàstic amb les vistes de nou com a protagonistes.

Des d'aquest punt cal baixar una mica per seguir pujant cap a la Creu del Cap de la Serra. Es tracta d'una creu força gran que es veu des de molts llocs. Més enllà de la seva simbología ha esdevingut un element fotogènic i d'identitat de la muntanya. Antigament havia estat iluminada i era visible des de totes les contrades. Ja hem fet la part més complicada de la excursió. Tot i que el recorregut continua pujant, ara ho fem per la carena i de forma molt més suau per anar a buscar el punt més alt, el Puig de la Talaia situat a 861 metres. 

És un dels 100 cims de la llista de la FEEC i evidentment que té molt bones vistes. Però avui, la boira ens ha fet la punyeta i al moment de fer cim no hem vist res de res. Sort del nostre guia, en Jordi, que ens tenia una sorpresa preparada i que ens ha il·lustrat totes les vistes que es poden veure des d'aquest punt. Ho podeu veure al vídeo del capítol. Al cim no hi falta un llibre de signatures i és el punt més alt del Penedès. I com que la boira ens ha fet la guitza no ens hem entretingut gaire seguint de nou la carena, ara de baixada i fent algun altre petit cim com el Puig de les Comes. Per sort la boira ha desaparegut i recuperem les bones vistes. Trencant cap a l'esquerra el camí va baixant cap a les restes de Cal Jepot i més endavant Vallflor. Es tracta d'un racó ple d'història rural i medieval. Un antic llogaret i zona de masies, avui pràcticament deshabitat. Si que trobem una vall amb molta activitat agrícola. 

Toca seguir cap a l'esquerra vorejant la preciosa Vall de Sant Marc on anem trobant alguna masia. Representa que estem tornant cap al punt de sortida però passant per la part baixa de la Talaia del Montmell. Estem parlant d'uns 4 kilòmetres des de Vallflor. Si que el camí va pujant una mica fins arribar de nou a l'àrea del Montmell. Hem aprofitat l'àrea recreativa per entaular-nos i recuperar forces. Un recorregut d'uns 9 kilòmetres amb un desnivell que no arriba als 400 metres.

Powered by Wikiloc

Rupià - Foixà - Ultramort - Parlavà - Rupià

Ens agrada fer sortides per pobles petits que amaguen molt d'encant i patrimoni. En aquest cas hem enllaçat uns quants municipis del Baix Empordà amb el guiatge d'en David. (Dissabte 18 octubre 2026).

Comencem a Rupià, un poble de poc més de 300 habitants i que està declarat com a Conjunt Històric Artístic. El poble manté pràcticament intacte el seu traçat urbanístic medieval. A finals del segle XV es va emmurallar el recinte, i encara avui es poden contemplar restes molt evidents de l'antiga muralla medieval i els seus portals d'accés. Ens endinsem per els seus carrers màgics i a la plaça d'Avall ens trobem amb el Castell-Palau Episcopal. Va ser construït entre els segles XIV i XV. És un magnífic edifici d'estil gòtic civil de planta rectangular. I uns metres més enllà, a la plaça d'Amunt, hi ha l'església Parroquial de Sant Vicenç. Un temple que combina els estils gòtics i renaixentista. Tot i que l'edifici actual és posterior, l'església ja apareix documentada l'any 1139. 

I anem sortint del poble en direcció a Sobrevila, un petit agregat de Rupià. I aquí si que hem de fer un tram de carretera d'un parell de kilòmetres fins al següent punt. És en aquests punts on deixem per una estona el patrimoni i gaudim del paisatge empordanès dominant per camps i camps de la plana agrícola. Arribant a Foixà, veiem que està format per dos nuclis. El primer que ens trobem és la Vila on al capdamunt hi ha el Castell de Foixà. Es tracta d'una fortalesa documentada des del segle XIII, tot i que té reformes posteriors d'estil renaixentista i neogòtic. L'interior sembla que no es pot visitar ja que és de propietetat privada. Si que s'organitzen visites a través de l'ajuntament. Ens quedem amb la seva silueta que presideix el paisatge d'aquesta zona. Seguim cap a l'altre nucli de la població, separat de la Vila per uns 500 metres. Abans trobareu la Creu del Rei Joan I, un monument històric que marca el punt exacte on l'any 1396, el rei Joan d'Aragó va morir a causa d'una caiguda del cavall mentre caçava per els entorns. 

I ja dins de Foixà ens acostem fins a veure l'església dedicada a Sant Joan. Un temple d'estil gòtic tardà construït al segle XVI. Com que es situa en un punt una mica elevat, les vistes són magnífiques. Deixem aquest petit poble que no arriba als 300 habitants i que té diferents nuclis i veïnats disseminats. El següent poble, Ultramort, el trobem a 4 kilòmetres. Just a mig camí, entre camps, i trobem la Sala. Es tracta d'un petit veïnat de Foixà. Té molt pocs habitants i manté l'essència rural autèntica. Hi ha la Sala d'Amunt i la Sala de Baix. Nosaltres ens hem fixat amb aquesta segona ja que hi passem molt a prop. Hi ha una petita església dedicada a Santa Maria. L'edifici actual és d'estil barroc, construït entre els anys 1741 i 1764. Tot i això, es té constància històrica d'un temple primitiu en aquest mateix lloc ja a finals del segle XIII. Es troba just al costat del Mas Geli, una gran joia d'arquitectura civil. Una masia fortificada originària dels segle XV i XVI. I seguim cap a Ultramort gaudint novament del paisatge i de masies disseminades. Si que fem molts trams per carretera, però és de bon fer i no son molt transitades. Ultramort té poc més de 220 habitants i està envoltat d'una plana completament agrícola. Ens endinsem per els seus carrerons estrets i silenciosos on hi destaquen algunes finestres de tradició gòtica i renaixentista del segle XVI i XVII integrades a les façanes de les cases. 

El cor del poble és l'església de Santa Eulàlia. Un tempre romànic d'una sola nau que data del segle XII tot i que va ser modificat. Té una façana motl senzilla i un campanar de cadireta típic de la zona. A la masia de Can Seras va ser construïda amb pedres i elements aprofitats de l'antic castell medieval d'Ultramort, per tant, pràcticament no en queda res dempeus. I seguim amb la mateixa tònica, hem de fer 2 kilòmetres més fins a un nou poble, Parlavà. Aquest ja és una miqueta més gran amb uns 420 habitants. Es divideix en dos nuclis, el mateix poble i el veïnat de Fonolleres, situat a poc més d'un kilòmetre. Nosaltres ens fixem en el poble on hi destaca l'església de Sant Feliu. Un edifici romànic del segle XII modificat posteriorment. A la fi de l'edat mitjana va ser fortificat per protegir la població dels saquejos. El nucli antic és el típic amb carrers estrets i cases dels segles XVI i XVII. L'antic castell va desaparèixer i els seus materials es van aprofitar per construir alguna de les cases com la coneguda de Can Brancós. I ja només ens queda tancar el circuït tornant al punt de sortida, Rupià. 

I així haurem fet una ruta de 13 kilòmetres i uns 200 metres ideals. Un recorregut genial per omplir un programa més de Caminant per Catalunya. Us recomanem si més no, fer la visita a tots aquests llogarets del Baix Empordà.

Powered by Wikiloc