El Montgrí

A petició de Ramon Busquets varem fer el passat dissabte, dia 15 de desembre de 2012, una projectada excursió al Montgrí. La concurrència fou molt notable, dotze persones.

L’excursió va començar molt malament ja que no trobàvem el punt de sortida d’un sender local a l’Estartit, però com preguntant es va a Roma, amb mitja hora de retràs varem iniciar el veritable camí.

L’excursió tenia tres parts bastants diferenciades. Una primera era visitar dues cales, molt verges, de la costa del Montgrí, cala Calella i cala Pedrosa. Anar pel costat del penyasegats, veure les Medes des de Cap de Barra, tant allunyats de la calor i l’ambient estival de la costa, produeix un plaer enorme.

Desprès d’esmorzar, copiosament com es costums, a cala Pedrosa, varem seguir la ruta, allunyant-nos de la costa, no abans de veure la Foradada.

La segona part de l’excursió consistia en travessar l’altiplà del Montgrí, una espai desert que havia estat un dels llocs de pastura hivernal dels ramats que estiuejaven al Pirineu ripollès.

L’altiplà del Montgrí es ple d’aixarts, construccions o tancaments fets amb pedra seca, amb cabanes incorporades, que resulten un espai digna de ser visitat.

Aquesta part de l’excursió fou per veure els dunes fixades a finals del segle XIX per un enginyer de Torroella de Montgrí.

La tercera part de l’excursió fou dedicada a visitar dos dels indrets més emblemàtics del Montgrí, l’ermita de Santa Caterina i el castell.

La vista des del castell del Montgrí és impressionant i com que el dia fou radiant, es veia tot el golf de Roses i tota la plana empordanesa, amb el riu Ter arribant al mar.

Una excursió que va resultar un gaudi extraordinari per a tots el participants.

(Antoni Llagostera. fotos Ramon Busquets)

Serrat de les Marques i Tremolosa

Aquest dissabte 8 de desembre hem fet una nova sortida, en aquest cas per la comarca del Ripollès per continuar descobrint racons poc concorreguts però plens d'al·licinets. En concret hem anat al municipi de Les Llosses que és el més gran de la comarca. Un cop al Cremat hem agafat la pista que va cap a Portavella i ens portaria fins a Alpens. Un cop hem fet uns 6 km i després de passat la casa i l'església de Sant Martí de Vinyoles arribem al coll Mercadal on podem deixar el cotxe.
La ruta és molt curta i fàcil, uns 12 km, però amb moltes coses per gaudir-ne.
Primer les cases de pagès i masos, començant per el Grau d'Olla on hi viu algú i podem veure-hi alguns animals. El nom és degut a que hi ha un pas estret on la riera del Massot es precipita per una alçada considerable.

La següent casa que trobem és el Massot utilitzada per algún pastor. Més endavant trobem la casa de Clarà, una gran masia, gairebé en runes, que ens mostra elements arquitectònics molt interessants. Una mica més avall hi ha el Molí de Clarà, que demostra que era una casa important. La riera que donava aigua al molí és la de Matamosses i forma tres gorgs en aquesta zona. Aquesta casa si que està restaurada, hem aprofitat per esmorzar-hi entaulats i tot. Seguint una pista passem per una altra masia, la de Ierra, utilitzada per el bestiar i una mica més enllà la de Tremolosa. Aquesta és una gran masia, també abandonada construïda durant el segle XVIII. També conserva just al seu costat una església o capella romànica, Santa Maria de Tremolosa.

I l'altre element per gaudir de la sortida, el trobem a mig camí, desprès de la casa del Masot. Em refereixo al Serrat de les Marques, un indret molt especial i curiós ja que hi ha unes llosses de pedra solcades de signes i símbols. Gonçal Cutrina en el seu llibre "Ovelles i pastors del Ripollès" (1977) ja en parla fent referència a marques de bestiar però també d'altres signes de comprensió desconeguda. Uns gravats que ens deixen amb la mateixà incògnita.

Una sortida doncs, molt còmode i fàcil per uns indrets més desconeguts. De fet estàvem al límit de la comarca, amb el municipi d'Alpens que el teniem molt a prop. Avui tot i que el vent bufava de bon matí, hem pogut fer la caminada tranquilament tret d'alguns trams que que potser ens empipava una mica, però potser més el fred que feia de bon matí. Quan ha sortit el sol hem estat de maravella. L'anècdota l'ha posada la Pilar, ja que després de l'èxit del cafè el dia del Matagalls (tres termos) avui ella en portava, però amb tant bones intencions que no ha pensat que els cafeteros erem de molt sucre i ella no en portava. Però vaja, no li hem tingut en compte, prova d'això és que ha passat la riera de Matamosses sense conseqüències. I l'altra anècdota és la de l'Antoni, però avui no per haver fet una llagosterada, al contrari ja que no n'ha fet cap. Però quan ha tingut clar que no en feia cap, ens ho ha recordat tot el camí. Vaja, els que el coneixeu que us he de dir.

Matagalls

Magnífica sortida al Matagalls aquest dissabte 1 de desembre. De fet ja hi havíem pujat quan feiem el Caminant per Osona però en Toni Vilaró no va dubar en trucar-nos per tornar-hi aprofitant la nevada que hi havia caigut uns dies abans. I ho va encertar de ple. Primer per la neu, que ens ha donat unes imatges espectaculars i segon el temps, ja que les vistes eren molt bones per tots els cantons.
La sortida l'hem fet des de Collformic (1.145m.) que és a 9 km de Seva passant per el Brull. Nosaltres però, hem fet una de les variants que hi ha, ja que la majoria de gent puja directe al cim. Es tracta d'agafar una pista cap a l'esquerra direcció a Sant Segimon. Hi ha uns 4 km que passen per un bosc, la riera de rentadors i la font de Sant Miquel dels Sants. Les vistes ens han anat acompanyant tota la excursió, sobretot el Pirineu que estava net de núvols. També Montserrat i tota la plana d'Osona. Un cop hem arribat al santari de Sant Segimon ens hem trobat que està en fase de restauració i no s'hi pot accedir. Es troba situat en una penya al costat del collet de les tres creus, pertanyent a Viladrau que  veiem als nostres peus. Es un conjunt d'edificis on destaca una església del 1775. Fins a la gerra civil havia oferit servei d'hostatgeria.

Un cop feta la visita hem reculat uns metres per agafar el camí que puja ja cap al Matagalls, ens esperen 400 metres de desnivell que son molt suaus de fer. Pel camí podem seguir gaudint de bones vistes i nosaltres hem aprofitat per esmorzar. El tram final puja força suau i de seguida es veu la creu. Nosaltres a més hem trepitjat força neu. Un cop al cim la recompensa és magnífica. Vistes per tots els cantons, fins i tot la platja de Barcelona amb els vaixells entrant a port. Al cim hi ha una creu dedicada a Mn. Cinto Verdaguer. El Matagalls forma part dels municipis del Brull i Viladrau a Osona i del Montseny al Vallès Oriental.
No cal dir que forma part del parc natural del Montseny on també hi destaquen els cims del Turó de l'Home i les Agudes que son una mica més alts (1705 m.)

I la baixada l'hem fet per la ruta més tradicional passant per els collets dels Llops i de l'Estanyol. També hi trobem una font, anomenada font Freda. I abans d'acabar passem per el pla de la Barraca on hi ha un forat, restes d'un pou de neu o de glaç. I amb una hora i mitja ja som al punt de sortida. En total uns 12 km i uns 700 metres de desnivell.

Un dels protagonistes d'avui ha set el fred, toi i així no ens ha espantat, ja que erem 10. Ara be, les previsions han fet que hi haguessin fins a tres termos de café, tot un rècord. I com sol ser habitual la pujada al Matagalls era molt concorreguda de gent, sobretot per el camí tradicional.

Vora el Ter (2)

Aquest dissate 24 de novembre hem fet una nova sortida amb en Toni Vilaró per els entorns del Ter, intentant seguir els meandres que fa el riu fins al pantà de Sau. La sortida es pot fer a peu de riu, al municipi de les Masies de Roda on hi ha moltes restes de les antigues colònies que hi havia. Precissament a la casa del Guarda iniciem la ruta direcció el Mas de Salou que deixem abans d'arribar-hi per enfilar l'antic camí del castell, primer punt de parada. Es un camí espectacular, en alguns trams conserva l'empedrat i passa enmig de baumes i roques de totes mides i formes. Amb menys d'una hora arribem al turó on hi ha el castell de Savellana. En queden les restes d'algun mur i una escala i la base d'una torre. Està documentat des del 1067. No cal dir que d'es d'aquest punt gaudim d'unes magnífiques vistes.

Tormem enrere però enfilant direcció el Puig de Conangle on de seguida trobem l'ermita de Santa Magdalena de Conangle. Un monestir d'orígen romànic amb modificacions amb el pas del temps. Hi podem veure l'esglèsia amb el campanar, les capelles laterals i el claustre. Aquest últim construït als anys 60 i acabat al 1984. Un bon lloc per esmorzar.

Amb la panxa plena hem baixat fins al pont que travessa la riera de Tavernoles just abans d'abocar al Ter. Ara cal seguir un tram de pista amb un parell de parades obligatòries. Primer el pou de glaç de Salou molt ben restaurat i que ens dóna una idea de l'us del gel en èpoques remotes i com s'ho feien per conservar-lo.

I uns metres pista amunt hi ha la font del Pujol que sol rajar amb força tot l'any. Seguim camí passant per la casa de la Bauma i fins a les primeres cases de Tavèrnoles. Al carrer Pirineu trobem el sender que ens ha de dur a una altra de les joies d'aquesta sortida, ens referim a Sant Feliuet de Savassona, una església romànica construïda als segles X-XII i reformada al S XVI. Està enfilada en un turó que conserva vestigis que van del neolític a l'època medieval. Abans d'arribar-hi trobem un seguit de blocs de gres aïllats,despresos del turó, com la Pedra del Sacrifici, la del Dau i diferents pedres gravades, que donen testimoni dels efectes de l'activitat erosiva i al mateix temps de la presència humana des de la prehistòria.

I sense perdre el riu Ter de vista seguim fins a Sant Pere de Casserres. 

Ens separen 7 kilòmetres que nosaltres hem fet amb cotxe per recuperar el temps perdut amb les gravacions. Es precissament en aquest punt on els meandres del Ter son més espectaclars, fent un recorregut que ens deixa rodejats d'aigua formant una península molt estreta i curiosa.

I que dir del antic Monestir benedictí, un dels monuments més importants de l'arquitectura romànica catalana. L'església té  tres naus separades per dos pilars en forma de creu. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època.

El campanar és de torre molt baixa. El claustre es va construïr a la segona meitat del segle XI, i es conserven pocs elements. Amb les restes que s'han trobat s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.

Un indret molt recomanable per gaudir de la història, la natura i el paisatge que ens ofereix el Ter just abans d'entrar al pantà de Sau.

El Puig Neulós (1.257 m alt), un gegant dels Pirineus

En Ramon Busquets ens havia insinuat i aconsellat que féssim un programa de Caminant per Catalunya, al Puig Neulós (1.257 m alt), un cim que té una destacada presència a l’Alt Empordà. Estem davant el primer cim que puja per sobre dels 1.200 metres d’altitud de la carena axial pirinenca.

I cal afirmar que el consell fou molt encertat. El passat dissabte, dia 10 de novembre de 2.012 férem camí cap a Requesens, havent-nos aixecat molt d’hora.

L’excursió a la que s’anomenava la muntanya de Requesens va complir totalment les expectatives i els colors de la tardor omplien tots els racons.

.

L’excursió que varem preveure era totalment circular, sortint del peus del castell de Requesens. Cal dir que és una excursió mitjanament llarga, uns 15 quilòmetres, amb un desnivell també considerable, d’uns 750 metres entre el punt més baix i més alt.

Una primera pujada es va portar al santuari de Requesens, on parlarem de la processó de la Tramuntana i tot seguit, muntanya amunt, cap el coll Forcat. Amb aquest trajecte varem guanyar els primers tres cents metres de desnivell.

Arribats a aquest punt les vistes panoràmiques no varen deixar d’enlluernar-nos: El Canigó, les planes rossellonesa i empordaneda, els estanys de Barcarès i Leucata i el golf de Roses, tot era sota els nostres peus.

Tot seguint la carena fronterera varem arribar al Puig Neulós, amb el seu cim eriçat de torres de comunicació, que és un cim que cap excursionista ha de perdre’s.

Cal dir que la muntanya de Requesens és una barreja molt especial de botànica mediterrània i continental, des d’alzines sureres, passant per castanyers fins els faigs. I com que la tardor estava fent el seu cicle, la paleta de colors era impressionant, d’una gran bellesa.

La baixada, primer carenejant, per mig d’un bosc de faig fou també una autèntica delícia, encara que dura, però com que el dia següent es celebrava una duatló a la zona, tot estava perfectament senyalitzat.

I com que a Caminant per Catalunya cada cop estem més organitzats i aprenent a viure més bé, varem acabar l’excursió amb un arròs a Espolla, a La Fraternal, de la que no varem deixar ni un gra. No fou un dinar, ja que per l’hora que era és millor nomenar-lo berenar. El final una compra de vi i oli a la cooperativa.

Antoni Llagostera Fernández

Fotos: Ramon Busquets