Rocabruna, camí ramader i mines de les Ferreres

El Passat dissabte, dia 26 d’abril de 2014 varem anar a Rocabruna, per trobar el recorregut d’un antic camí ramader i visitar les mines de les Ferreres.El dia fou esplèndid.

El camí ramader s’inicia al camí de Rocabruna a França, a una alçada de 1.190 m alt, on apareix un camí que es dirigeix cap a la carena i a continuació puja per aquesta lloc, en una traça molt típica dels camins ramaders cap el pla de les Caramelles.

Passant el pla es camí es dirigeix cap al coll Vernadell, tot passant per la font de la Sangonella.

En Joan i el Manolo varen saber seguir el camí. Els altres varem fer una petita odissea, però finalment varem saber arribar al lloc de destí.

El coll Vernadell (fita fronterera 520) no es una coll gaire evident.

Varem baixar cap a les mines de les Ferreres on al poc va arribar el nostre guia per la visita a les mines de les Ferreres, l’Arnau.

Varem entrar a les mines a les 11:00 hores i varen sortir a les 14:00 hores.

El nostre guia es coneix les mines com casa seva i varem baixar i pujar pels cinc nivells, fent uns quants quilòmetres per dins d’una mina de grans proporcions. Varem entrar pel nivell 4 (l’entrada al costat del rec) i varem sortir pel nivell 5 (mina dels romans), però no varem deixar cap nivell per recórrer.

Varem baixar per escales precàries, reptar en alguna ocasions,... . Una excursió molt complerta amb que varem comptar amb acompanyants com en Jordi i en Ramon, el més veterans del grup, i dues damiseles.

Feta la gran immersió minera ens va caldre baixar a peu fins Rocabruna, on a l’església de Sant Feliu, varem tancar l’excursió.

Falten un parell d'artistes a la foto de grup. L'Andreu i en Llagostera !

Trailwalker 14

Enhorabona als nostres companys Ramon Busquets, Pilar Guàrdia i Antoni Vilaró. Juntament amb l'Olga Carreira, la Eva Colom i la Teresa Verges. Tots ells han aconseguit superar la Trailwalker 2014 fent els 100 km per la via verda entre Olot i Sant Feliu de Guíxols amb 23 hores 34 minuts i 35 segons.

Els nostres companys a la Trailwalker

Els Ferrers, les baumes, pla de Marenyol, forat de les tombes i Bufadors de Beví

La zona de Besora i Llaès és d’una riquesa immensa, que cal conèixer i gaudir.

El dissabte 19 d’abril de 2014 varem fer una excursió molt interessant que ens va permetre conèixer una zona plena de referències.

La casa nova dels Ferrers mostra un innegable presència, però l’antiga masia, té un aspecte imponent. D’ella varem fer referència tot citant a Marià Vayreda, que va anar-hi a curar-se d’alguna ferida o malaltia durant la darrera carlinada ja que la casa era acondicionada com hospital de sang carlí. Vayreda explica que “a les nits d’hivern, podien los malalts sentir los llops udolant a sota les finestres“. Sense deixar, però, de citar la germana Angela, “jove, d’uns vint-i-sis anys, era d’una hermosura verdaderament notable, i la fama de la seva bellessa anava de boca dels oficials, amb caràcters de llegenda”.

Tot pujant varem visitar les baumes del Ferrers, tant la de baix com la de dalt, i la bauma de can Burres. Son uns indrets dignes de ser visitats, ja que donen una idea molt clara de com tenien que viure alguna gent. A les construccions de baix de la bauma dels Ferrers hi ha un forn encara en peu.

El pla de Marenyol té una presència molt grata, avui totalment verda i pasturada per vaques. Resulta sorprenen trobar a aquesta alçada (uns 1.100-1.175 m alt) espais cultivables en extensió. A l’entorn hi trobem altres mostres d’aquesta geografia plana, com el pla de Revell o de la Garrafa.

Ja de baixada varem comentar la gran fageda de Bonbac, on hi ha el Emprius de Llaès, propietat de l’ajuntament de Ripoll. Estem davant una de les fagedes més importants i interessants (comparable a la d’en Jordà o la Grevolosa). Estem en una zona protegida com a reserva forestal per l’ajuntament de Ripoll, amb el suport de la Diputació de Girona, dins el programa “Selvans”.

El Forat de les Tombes mereix també una visita, encara que resulta difícil de localitzar si no coneixes el lloc, ja que abans, com a referència per trobar-lo, hi havia un gran faig, el faig de les Tombes, que va caure el 1982 degut a una forta nevada primaveral que el va tombar. Endinsar-se en aquest forat sempre provoca una sensació d’aventura, malgrat que si coneixes el seu recorregut, no té cap dificultat. És una cavitat de relatives bones dimensions (13 metres de profunditat, 11 metres d’alçada del sostre i 45 metres de recorregut).

Excavada als anys quaranta, el Forat de les Tombes va donar restes del neolític inicial (3.000-2000 a. de C.).

I cap els Bufadors. Varem trobar un camí que seguint el fil d’un vailet, molt directament ens va portar al coll de Beví (918 m alt).

El recorregut pel camí que recorre la part nord de la serra dels Bufadors és un goig. L’espai dels Bufadors sempre és ple d’un encanteri i un aire botànic peculiar. Per els dos membres de l’expedició d’avui que no coneixien l’espai ha estat un descobriment ple de satisfaccions. I en l’avenç del Vent, al final de l’enfonsament tectònic, han vist clarament l’efecte de bufador que tenen els forats d’aquest lloc.

Hem tornat xino-xano pel coll de Beví xic i Baví gros fins el cotxe aparcat al costat de la casa dels Ferrers, en la pista que va de Besora a Llaès.

Antoni Llagostera Fernández

Pla de la Calma

El passat dimarts 8 d'abril vàrem fer una nova sortida pel massís del Montseny. En aquest cas a la seva part més occidental on hi ha el Pla de la Calma. Aquest te una àmplia extensió que inclou varis municipis i és travessat per un sender, el GR 5, conegut també com el camí dels miradors. I es que les vistes son espectaculars miris per on miris. Nosaltres hem començat al collet de Terrús, que s'hi pot accedir per una pista que surt de Collformic, un dels punts habituals per pujar al Matagalls.

El primer que hem fet és acostar-nos fins a l'església de Sant Cebrià de la Mora. Una capella d'un color rogenc que queda just a sota del Pla de la Calma i que està documentada el 1099, tot i que hi havia petites capelles més antigues. L'edificació actual, romànica del segle XII, és d'una nau amb absis, al qual s'hi van afegir l'any 1580 dues capelles laterals, que ara li donen una planta de creu llatina. Estem en terme de Tagamanent. Des d'aquest punt les vistes cap a la plana de Vic son magnífiques.
Desprès de tornar al coll, hem travessat el pla de la Calma gaudint de la vegetació amb en Toni Vilaró, i de les vistes que hi ha, així com dels elemets patrimonials que hem anat trobant. Es el cas d'una cabana de pastor molt antiga on al seu interior hi ha una pedra, que podia haver estat un dolmen.

Aquesta part del altiplà acull alguns cims que potser no son tan coneguts com el Turó de l'Home, el Matagalls i les Agudes, però que també val la pena pujar-hi. Nosaltres em fet cim del Suï, una muntanya que es troba a uns 1.300 metres d'alçada. Continuem gaudint de vistes explèndides.



I per acabar hem tornat enrere fins a Collformic, ja al municipi de El Brull i a l'extrem nord-oest del Montseny. En aquest punt hi ha un monument en record a les víctimes de la tercera guerra carlina l'any 1874.