Sort

DE SORT A BRESSUI, ENVINY I PUJALT PER CAMINS VELLS

Divendres 29 octubre 2021 (Mª Clara Martínez)

Iniciem la caminada d’avui a la vila de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. La vila de Sort, a part de ser molt coneguda per la famosa administració de loteria La Bruixa d’Or, disposa d’un ric patrimoni arquitectònic, cultural i natural. La columna vertebral és el Parc del Riuet, una extensa zona verda, antiga llera de La Noguera Pallaresa, a l’oest de la qual es troba la part més antiga de la població, on destaquen el carrer Major, via comercial tradicional, i la plaça Major, presidida per l’església de Sant Feliu, que ens fa de magnífic mirador urbà. 

Enfilant els carrers del barri vell s’arriba al Castell dels Comtes de Pallars, des del qual es té una bona panoràmica de la població. Aquesta població també és un important centre d'activitat dels esports d'aventura, on els més atrevits poden baixar la Noguera Pallaresa, un dels rius més braus d'Europa. En aquest sentit, disposa del segell de DTE (Destinació de Turisme Esportiu) en la modalitat de piragüisme d'aigües braves. Ens posem en marxa, en direcció a Bressui, pujant pel camí vell, fent-nos esbufegar de valent, atès que, en 1 Km salvem un desnivell de 150 metres d’una atacada. Bressui es troba situat en suau desnivell, amb les case construïdes sense massa ordre urbanístic, on hi destaca l’església de Sant Miquel a la part baixa. Els camps d'herba i els horts, envolten el poble. 

Travessem el poble i continuem pujant, seguint rètols i marques en direcció a Enviny. Anem seguint els anomenats Camins Vells, camins tradicionals que comunicaven els pobles entre sí, o entre les bordes, les pletes o les ermites. Al març de 2014 neix a Sort l’Associació Camí Vell, i el seu objectiu és recuperar camins històrics del Pallars Sobirà. Els voluntaris que en formen part es proposen mantenir i recuperar aquests camins. L’associació també té com a objectius conscienciar de la importància patrimonial dels Camins Vells per evitar que es malmetin en construir pistes forestals, carreteres, edificis, etc, aconseguir que els camins vells siguin un motor econòmic important del Pallars Sobirà i mantenir i divulgar-los dins i fora de la comarca. Passem per camins empedrats, amb murs de pedra seca i envoltats per fantàstics i colorits boscos de tardor. Enviny és un altre petit nucli, o veïnat de Sort, força enlairat, i en el que destaquen l’església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera, actualment de la Purificació, i una de les cases més destacades de la població, la casa Aytés, que tenia una capella dedicada a Santa Llúcia, avui arruïnada. 

Per un carrer molt costerut ens arribem fins un antic safareig i un abeurador, gaudim de les esplèndides vistes que hi ha des de la part alta del grup de cases i seguim la ruta, en direcció a Pujalt. Entre Enviny i Pujalt trobem un desviament a l’esquerra que ens portaria a la enrunada capella de Sant Roc, un lloc ben enlairat per seguir gaudint de les vistes i els colors dels arbres, que van del groc pàl·lid al vermell més intens, tan típics de la tardor. Tot un espectacle.

Entrem a Pujalt, que queda pràcticament damunt de Sort i també en un lloc enlairat. Aquí hi destaca l’església parroquial de Sant Pere i una magnífica raconada amb el safareig i un abeurador. I des d’aquí iniciem el camí de tornada a Sort. Seguim pels antics camins recuperats que es troben en perfecte estat i molt ben retolats, en forta baixada fent ziga- zagues, passant per algunes fonts, i en poca estona som de tornada a Sort. Ens dediquem una estona a passejar per aquesta antiga i bonica vila, que s’ho val, i donem per finalitzada la sortida d’avui.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Ribes de Freser - Campelles

Ribes – Ermita de St. Antoni – Campelles - La Casassa – Ribes

Dilluns 25 octubre 2021 (Ramon Busquets)

Aquesta ruta ens portarà primer a l’Ermita de Sant Antoni, un dels indrets més coneguts de la Vall de Ribes, per arribar seguidament fins a Campelles. Recorregut de dificultat moderada de 10,4 km i que el podem fer en 3h 30m, amb un desnivell positiu de 511 metres. Podem aparcar el cotxe prop del Pavelló poliesportiu de Ribes de Freser, al voltant del qual sempre trobarem lloc. Baixem cap el centre de la vila, a la Plaça del Mercat, des d’on tenim una bona vista de la muntanya de Sant Antoni. Seguim pel carrer Major on hi destaca l'església parroquial de Santa Maria i travessem recte el carrer St. Quintí o Ctra. de Puigcerdà. A l’esquerra de la font que hi ha a peu de carrer parteix el sender que ens portarà fins a l’Ermita de Sant Antoni. El recorregut transcorre al llarg d’un camí ben marcat en plena muntanya, sempre en contínua ascensió i envoltat de vegetació. Aquesta zona forma part de l’àrea del Granòfir de Ribes, una formació rocosa originada al voltant de la xemeneia d’un antic volcà del període Ordovicià superior (Paleozoic) de 443 a 460 milions d’anys.

Al llarg de la pujada ens anirem trobant vegetació arbustiva en la part més baixa (ginesta, boix, catifes d’heura, molsa, alguna parra, arbustos i matolls), una primera zona d’horts i bancals amb retallades de bosc i, més amunt, un tram d’arbres caducifolis (freixe, avellaner, algun cirerer i roures de fulla gran); en l’últim tram, fins a la zona de l’ermita, creix una extensa pineda de pi vermell.

Arribem al cim de Sant Antoni (1271m) on podem descansar una mica i visitar l’ermita. La construcció de la Ermita de Sant Antoni es va fer arrel d’una prometença del rector de Dòrria el segle XVII, mossèn Jaume Bonada, a Sant Antoni de Pàdua, si es curava una noble ribetana de nom Teresa de Solanell i Copons. A finals d’aquell segle, ja tenia els elements bàsics per acollir-hi un ermità: el pou que encara existeix actualment, un hort i una plaça per celebrar-hi aplecs. A meitats del S. XVIII era una ermita amb totes les de la llei, ja que hi havia plaça d’ermità permanent. Ha estat restaurada en diverses ocasions. Podem aprofitar la zona de pícnic, on hi ha taules i barbacoes per recuperar forces. El 13 de juny, dia de Sant Antoni de Pàdua, s’hi celebra un aplec i una arrossada popular, en aquest lloc idoni, envoltat de bosc i naturalesa.

Ens acostem fins al mirador que està a uns 400 metres de l'ermita, Les vistes panoràmiques que podem contemplar són de les millors de la Vall de Ribes: cap a l’est podem veure el terme municipal de Pardines (1226 m), amb el poble sota el Puig Cerverís (2206 m); cap al sud-oest ens trobem amb l’imponent massís del Taga (2039 m) i el poble de Bruguera estès als seus peus; al nord, es contemplen les muntanyes de Vall de Núria i del Puigmal (2913 m), la muntanya més alta d’aquesta part dels Pirineus Orientals; al nord-est amb el cims del Torreneules (2711 m) i del Balandrau (2584m) i cap a ponent, la vista s’estén al llarg de la Collada de Tosses, amb els contraforts de La Molina i fins a la Cerdanya. En un primer pla, els veïnats de Ventolà, Dòrria, Fornells de la Muntanya i Planès i els pobles de Planoles i Tosses. Reculem una mica per on hem vingut, per arribar-nos fins al mirador que hi ha a 300 metres, seguint recte el camí, on tenim una vista quasi vertical sobre Ribes, la Roca de la Creu, que també forma part del Granòfir, i sobre els veïnats de Ribesaltes i Ventaiola. En el mirador, a més de gaudir de les vistes, també podem entrar en un bunker que forma part de la que era la línia defensiva dels Pirineus, i que es va construir acabada la guerra civil, principalment per presoners republicans.

Tornem davant de l’ermita i reprenem l’excursió. Seguim el camí forestal, ara de ciment, durant uns 10 minuts, fins que arribem a una bifurcació en que trobem una pista de terra a la dreta, que prenem per anar a Campelles. És una pista amb molt bones vistes sobre la Collada de Toses. Si decidim no anar a Campelles reduirem el recorregut en 3 km i en aproximadament 1 hora, entre caminar i les parades. Arribem a Campelles (1145m, 137 habitants) on ens rep la monumental obra d’acer que ens anuncia el nom del poble. Activitat agrícola, turística i centre d’estiueig. L’església de Sant Martí del S.XVIII conserva restes de l’edifici romànic del S.XI. Va ser dels primers pobles petits del Ripollès en tenir carretera asfaltada, segons sembla degut a que hi estiuejava el Governador Civil de l’època.

Si ens enfilem cap al punt més alt del poble, dalt d'un turó, podem visitar les restes del Castell que 'ha restauran recentment. Constitueixen una fortificació medieval i és un punt estratègic i de gran interès cultural, històric i paisatgístic amb una visió de 360º. Tornem pel mateix camí per on hem vingut i prenem el carrer on hi ha una placa amb el nom ‘Camí de Sant Antoni’. Al costat hi ha un pal amb marques grogues i marró que s’aniran repetint. Arribem al trencat amb la pista que puja a Sant Antoni. La pista de ciment continua en descens i en direcció a la masia de Cal Rosset; en aquest tram de recorregut, ja en plena zona solana, la vegetació predominant està constituïda per pins i roures, a part de matolls i fragments de prats. Aquesta pista enllaça amb la carretera que puja de Ribes i segueix cap a Campelles. Agafant la carretera en sentit de descens ens dirigirem cap avall fins a trobar una pronunciada corba de la carretera, que abans tenia una bona panoràmica sobre Ribes, però ara la vegetació la ha tapat quasi totalment. Passada la corba seguirem carretera avall fins a trobar la casa de pagès de La Casassa, una magnífica masia de turisme rural i una de les explotacions de pagès més importants de la Vall, envoltada per un bast conjunt de prats d’herba. Situada a l’indret anomenat Pedrera, nom relacionat amb els primers noms coneguts de la vall ‘vallis Petrariense’ (vall Pedrera), ja citat en documents de l’any 886. Antigament era un barri format per quatre cases: Cal Camps, Cal Carol, Cal Truy i La Casassa.

Justament, uns metres abans d’arribar-hi, baixant a mà esquerra, sota la carretera, i exactament 15 metres després del cartell del punt quilomètric 3, prendrem un camí de muntanya i abandonarem el traçat de la carretera. Al inici del camí hi ha un cartell de fusta que indica ‘Ribes Estació’. Aquest camí serà el que ens tornarà a Ribes. Una vegada recorreguts uns 500 metres del camí, passem per la zona de bosc que es va cremar el febrer de l’any 1989 i que hores d’ara està plenament recuperat. Baixant pel camí, podem contemplar davant nostre el Taga i el preciós bosc que voreja la carretera de Bruguera. Arribem a la Font del Ferro. Com el seu nom indica, l’aigua que brolla d’aquesta font presenta la propietat d’incorporar en la seva composició certs nivells d’òxids ferrosos.

El trajecte desemboca al final del poble de Ribes, arribant als dos passos a nivell que hi ha a l’inici de la carretera de Campelles, a la zona de les estacions de Renfe (Barcelona-La Tor de Querol) i del tren Cremallera de Núria. Passem per davant de Can Gusi, on hi ha supermercat, bar i botiga d’esports, i enfilem el Passeig Àngel Guimerà per tornar fins el punt de sortida.

Powered by Wikiloc

Vallferosa

Torà - Torre de Vallferosa - Bauma de les Embúrnies - Mas Fustegueres 

Dissabte 23 octubre 2021 (Mª Clara Martínez)

Una fàcil i enriquidora ruta pel municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Per arribar al lloc d’inici, prenem una carretera local que surt de Torà en direcció a Solsona, i al Km 6 trobem una pista a la dreta amb una explanada allà mateix. I allà deixem els cotxes. Seguim uns metres la carretera en direcció Solsona, i de seguida trobem indicadors al Clot dels Nens Xics. Està tot ben senyalitzat. Tan sols hem de seguir els indicadors. El Clot dels Nens Xics és una necròpolis medieval que es troba damunt una plataforma rocosa. Les tombes són del tipus banyera, excavades a la roca, amb els cantells de la capçalera rectes i generalment arrodonits als peus. Es pot observar cinc tombes d'adult, dues de mida mitjana i cinc tombes més petites, que han donat nom a la necròpolis. És molt difícil de datar, però podrien ser del segle VIII o IX. 

Seguim la ruta, per un sender ben fresat, i ens arribem a l’església de Santa Maria de Vallferosa, o Santa Maria Sasserra. Aquesta és l’església parroquial del nucli disseminat de Vallferosa, al terme de Torà. Reculem una mica, seguim per una pista, i no tardem en arribar a la Torre de Vallferosa. Impressionant. Tots els adjectius es queden curts. És la torre medieval més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa. 33 metres d’alçada, en bon estat de conservació, i amb una sèrie de particularitats que la fan excepcional. Es va optar de fer una torre amb dues anelles, una interior i altra exterior, com una tècnica constructiva. De manera que es pugen les dues torres a l’hora, a tongades i una serveix de bastida de l’altra i a l’inrevés. I encara hi ha més. En un principi va ser datada del segle X, però recents estudis revelen que es pot remuntar a finals del segle VII o el segle VIII. 

Potser no és de moros ni cristians, sinó de gent autòctons del territori, de carolingis, gent ben organitzada i amb capacitat econòmica suficient per edificar-la. No forma part de les torres de frontera de la Marca Hispànica sinó que la construcció seria motivada per controls fiscals o econòmics de carrerades de bestiar i vies de comunicació importants per l’època i, per això, no es va construir al cim d’una muntanya, sinó al costat d’una canal. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar.

Ja refets tornem al camí. Baixem per un sender fins a trobar el barranc dels Quadros i més tard la riera de Llanera, on ens desviem per anar a veure la gran bauma de les Embúrnies, molt utilitzada des de temps antics, sobretot per pastors. Diuen que en el seu interior s’hi havien aixoplugat fins a cent ovelles. 

Tornem al camí principal, per pista forestal fins una casa de turisme rural, Cal Cristòfol. Passada aquesta masia i a peu de pista ens sorprèn un conjunt de maquinaria agrícola molt antiga, posada en exposició. I més endavant Fustagueres, una masia molt antiga que, malgrat no tenir l’esplendor d’altres del seu entorn, les necessitats de la gent que hi va viure els va fer al seu entorn hi hagués tot el que necessitaven per ser un mas quasi autosuficient. Ens ha sorprès molt trobar diferents elements com forns de calç, d’obra, un cup excavat a la roca i fins i tot un forn d’oli de ginebra. Aquest oli de ginebra té propietats antisèptiques, cicatritzants, pesticides i antiparàsits. Era molt valuós sobretot pels ramaders, per combatre malalties de la pell com la ronya. És molt recomanable donar un vol per aquest mas i parlar amb els propietaris que molt amablement ens poden oferir molta informació. I ja som a dues passes dels cotxes. En dos minuts hi arribem, molt contens d’haver fet aquesta ruta tant enriquidora. Sense dificultat, molt ben senyalitzat i amb un munt de punts d’interés.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Adéu 2021

Tanquem aquest any 2021 on hem recuperat una mica la normalitat en el programa ja que hem fet fins a 50 sortides, si tenim em compte que l'any passat només feiem 44 programes degut a la pandèmia. Segurament en algunes no hem pogut ser tots els que voldriem degut a la situació actual, però calia extremar les precaucions tot i ser una activitat a l'aire lliure. Hem trepitjat una vintena de comarques i aquest any especialment el Ripollès degut a uns programes especials que hem fet patrocinats per el Consell Comarcal. Afortunadament hem pogut fer totes les sortides esquivant vent, fred i pluja i ens ho hem passat de conya.

Els primers al rànquing del 2021 a part de l'Andreu amb 50 sortides han set l'Àngel amb 40 seguit de la Mª Clara amb 38. Ja més endarrere amb 20 sortides trobem els altres participants i fins a 53 persones diferents que hem caminat amb l'Andreu. Un rànquing que ja farà 11 anys que el varem iniciar amb un total de 520 sortides. Aquests son els 5 primers:

01 - Andreu Pérez  - 514

02 - Mª Clara Martínez - 229

03 -Antoni Llagostera - 214

04 - Angel Lluís Esteller - 193

05 - Eudald Teixidor - 178

I així fins a més de 300 persones que durant aquests anys han participat algun dia. Malauradament no tot son bones noticies ja que ens agradaria acomiadar-nos del nostre amic i company Enric Colomer. Ens va deixar el passat 23 de desembre. Ell va ser un dels primers a posar-se davant la càmera del programa anomenat llavors Caminant pel Ripollès i va compartir la seva passió per la muntanya amb nosaltres i així ho transmetia també als espectadors. Com a president del Club Excursionista Ripoll era una de les seves passions. Precisament el desembre del 2016 el vàrem convidar a participar a una de les sortides que a ell li agradaven a l'entorn de Ripoll, el Catllar. Ens va acompanyar durant l'esmorzar compartint històries amb altres col·laboradors del programa.

Cal donar-li les gràcies per posar el seu gra de sorra en aquest programa i aprofitar també per agraïr a tots els altres presentadors que ens ajuden a fer el que més ens agrada, caminar i conèixer nous indrets i paisatges. A la foto, juntament amb l'Enric, en Josep Mª Baró, la Mª Clara Martínez i l'Antoni Llagostera. 

També gràcies a tots els que participeu en el programa tot caminant i fent en definitiva de figurants. I sobretot gràcies a Corisa Media Grup i Televisió del Ripollès per fer d'aquest programa un éxit amb molts anys en pantalla. I a tothom que hi ha al darrere i que no veieu com l'edició, les veus en off, els diferents guionistes, o l'Andreu que no perd la passió per gravar les sortides i que acostuma a fer més kilòmetres que nosaltres, i evidentment a TDI i la Xarxa per continuar creient en aquest programa. Esperem veure'ns aquest 2022 amb més Caminant per Catalunya. 

Bon any !!

Cogulló d'Estela i Roc d'Auró

MARE DE DÉU DE CORBERA – COGULLÓ D’ESTELA – ROC D’AURÓ

Magnífica ruta per la comarca del Berguedà. El nostre objectiu és assolir els tres cims més emblemàtics i visibles del Baix Berguedà: Cogulló d’Estela, Roc d’Auró i Torre dels Enginyers, just a sobre mateix de la població de Berga i el Santuari de Queralt.

Iniciem la caminada al Santuari de Corbera, una església que pertany a Castellar del Riu i dedicat a la Mare de Déu. El conjunt està format per l'església, la casa dels ermitans i l'hostal. Per arribar-hi cal prendre la carretera que puja als Rasos de Peguera i, passat Espinalbet, a la dreta trobem una pista asfaltada que ens hi porta sense complicacions. De darrera l’església en surt un sender que s’enfila uns metres fins trobar una pista que seguirem cap a l’esquerra, fins arribar a la masia quasi derruïda de Can Déu. La passem de llarg. A la tornada hi passem més a prop. 

Seguim per la pista, fins l’antic i gran mas també quasi derruït, de Les Planes. Aquest va ser un d’aquests masos que en la seva època eren quasi autosuficients. Donat que la masia de Les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu, a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests, com una trumfera, on es conservaven les patates ( conegudes amb el nom de «trumfos»), o una pleta per tancar el bestiar.

Anem transitant entre grans boscos de pi roig i algun company troba un bon grapat de bolets. Caminem relaxats, gaudint de les espectaculars vistes que s’obren als nostres ulls a mesura que anem guanyant alçada, i no deixem la pista fins que som a prop del coll d’Estela, al que hi arribem per un sender que s’enfila de valent. Aquest coll és un lloc ideal per fer una aturada i recuperar forces amb una mica d’esmorzar. Des d’aquí fem un puja i baixa al cim del Cogulló d’Estela, de 1.869 metres i en el llistat de 100 cims de la FEEC. Hi ha un parell de passos equipats amb cordes que ajuden a pujar amb més seguretat, i algun petit tram una mica exposat. Rés que no pugui fer una persona acostumada a triscar per les muntanyes. I val molt la pena pujar. Des del cim tenim una fantàstica vista 360º que ens deixa bocabadats. Montseny, Montserrat, Pla de Busa, Sant Llorenç de Morunys, Port del Compte, Rasos de Peguera, La Baells i tot el que l’envolta... molt difícil d’anomenar tot el que es pot veure. Cal tornar al coll per continuar la ruta.

Ara enfilem un costerut corriol que s’enfila de valent, fins el peu del Roc d’Auró, de 1.948 metres, on trobem una cadena que ens ajuda a superar un tram empedrat, fins el cim. Aquest és menys complicat que el Cogulló d’Estela, i també val molt la pena de pujar-hi per les espectaculars vistes, no massa deferents de l’altre.

Tornem a desgrimpar i busquem un sender marcar amb colors grocs i vermells que ens ha de portar al cim de la Torre dels Enginyers, just davant nostre. El camí va voltant el cim en direcció Oest, fins a trobar una línia elèctrica, on hi ha el pas per arribar a dalt de tot. Aquí hi trobem un vèrtex geodèsic (amb 1.987 metres és el més alt), i unes antenes de telecomunicacions. 

Vistos els tres cims, la tornada la fem per la Collada dels Rasets, des d’on anirem seguint marques grogues i blanques del PR C-73, la Bassa dels Rasets, i la Font del Tagast, naixement natural del torrent de Tagast. Aquesta és una ruta molt interessant i vistosa, en la que si tenim massa por o vertigen a l’hora de fer els cims es poden evitar, atès que és pujar i baixar. Recomano evitar el fort de la calor, és ruta molt assolellada i les fonts poden ser seques. També recomano, si aneu bé de temps, una visita als miradors de La Figuerassa, a llevant del Santuari de Corbera, i des d’on tindreu unes extraordinàries vistes del pantà de La Baells i tot el seu entorn.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc