Santa Magdalena de Cambrils

Nova ruta entre setmana, en aquest cas el passat dilluns 2 de juny a la comarca del Ripollès. Hem gaudit dels entorns de Vallfogona de Ripollès, amb una sortida a Santa Magdalena de Cambrils a 1.547 m.
De fet hem enllaçat algunes de les moltes sortides que es poden fer en aquest indret, que han estat editades i senyalitzades per l'ajuntament "Caminant per Vallfogona de Ripollès" i de fet, els seus autors Miquel Saña i M. Carme Freixa ens hi han acompanyat.
La sortida l'hem fet des del mateix poble sortint per la zona esportiva i travessant el riu. Comencem a enfilar passant per la casa de Ciutadia enfilant feixes amunt. Arribem al Torrent de la Bauma i passem per la barraca de pedra seca d'en Monic que està en perfecte estat. Passem per la font dels Burros i el càmping la Bauma i més amunt la casa de Puigvassall.
Al cap d'una estona ja arribem a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils que probablement fou edificada al segle XIII. L'edifici està compost d'una petita nau rectangular, amb volta de canó. Constava també d'un atri a la part davantera de l'ermita que l'any 2001 va caure.

Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques es corresponen gaire a un edifici d'aquest estil.









Ara la ruta segueix cap al coll de Canes. Passem per el collet del Bosc i baixem cap al Plafalgars, on hi ha una llegenda i que dòna nom al gegant de la població ripollesa, en Plafalgars.
I un cop al coll de Canes seguim baixant per l'antic Camí Ral que ens tornarà a Vallfogona de Ripollès, passant per collets i masies que ens deixen unes imatges molt peculiars.
En total hem fet uns 15 kilòmetres enllaçant 3 magnífiques rutes.

Turó de Samont

Dissabte 31 maig 2014

Avui hem fet una sortida a la zona sud occidental del Montsey, hem quedat al bonic poble de Cànoves, hem vist l'església de Sant Muç i després hem anat amb els nostres vehicles fins a l'Hotel de Can Cuc on el gerent Salvador ens ha explicat la història de la masia avui convertida en un espectacular hotel. 

Després ens hem dirigit cap a la font de la Moixera on hem comprovat que sempres té aigua, en qualsevol època de l'any, aquesta font és molt popular entre els veïns ja que des de molt antic s'han celebrat "Fontadas", reunions on es gaudia de l'entorn durant tot el dia.

Un cop vist el lloc ens dirigim cap a l'ermita de Sant Salvador de Terrades una magnífica ermita de construcció neogotica en un bonic paratge, des d'aquí hem seguit un preciós sender que en forta pujada ens ha portat fins al coll de Tasco a uns 950 mts de altitud, a partir d'aquest punt hem seguit la carena de la serra de Palestrins fins a arribar al coll del mateix nom. aquí hem seguit un sender que també en fort desnivell ens ha permès assolir la carena del pi novell.

Ara ja estem a mes de 1100 metres molt a prop del punt més alt de la excursió d'avui, el Turó de Samont de 1225 mts . al qual vam arribar en poca estona , en aquest bonic lloc amb unes fantàstiques vistes tant de la part oriental del Montseny amb el Turó de l' Home i el Matagalls com de la part occidental on divisem el Sui , al Puig Drau i part del pla de la calma , vam decidir donar compte del dinar i prendre'ns un merescut descans .

Un cop hem reposat ens dirigim cap al collet dels Pous d'en Besa on després de baixar uns cent metres enmig d' una bonica fageda trobem el Pou d'en Besa que es conserva en molt bon estat , ara ja comencem el descens que ens portarà fins al Castanyer Gross de Can Cuc un arbre monumental que no hem de perdre'ns el visitar-lo.

Només resta seguir una pista forestal que ens porta de tornada a l'hotel de Can Cuc on hem deixat els nostres vehicles .

Una excursió molt completa en la qual hem gaudit de bones panoràmiques i hem vist llocs molt interessants .

Josep Maria Baró

Puig del Far

El passat dimarts 27 de maig l'Andreu i  l'Antoni vàren fer una sortida per la comarca d'Osona. El Puig del Far de 832 metres. Un cim no gaire alt però que ens permet gaudir de magnífiques vistes de 360º, sobretot del Pantà de Sau i el seu entorn. El punt de sortida l'hem fet des del Parador de Sau, un complexe turístic situat en un lloc preciós. 

De fet tot el camí està ple de panoràmiques a mida que anem pujant. Els cingles de Tavertet, el Sot de Balà, els cingles de l'Avenc, del Far ...  i el riu Ter ja dins del Pantà que acaba de donar color a tot el que veiem. 
Pel camí hem visitat les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, que daten de principis del segle XX.

I de tornada, ja amb el cotxe, hem parat al pla de Savassona i l'ermita de Sant Feliuet. Un altre dels indrets que no ens podem perdre de la comarca d'Osona. L'ermita és una joia del preromànic català, envoltada de tombes antropomorfes i de grans roques. Tota aquesta zona és plena de pedres i formes amb gravats rupestres. Destaca la pedra de l'Home, la pedra de les bruixes, la roca del dau, o la del Sacrifici. 

Aquesta última és un dels antics jaciments amb més renom de Savassona. Va ser excavat per primera vegada el 1960 proporcionant una complexa seqüència estraligràfica. Un indret espectacular que va tenir una importància molt gran, tant per al comtat dels Savassona, com per l'alt nivell de vida que hi havia en aquest indret.

Camí Ramader del Lluçanès al Ripollès

Aquest cap de setmana (17 i 18 de maig) hem tingut el plaer de gaudir d'un tram del camí ramader, amb la companyia d'un ramat de 300 ovelles, aprofitant la transhumània d'aquest, desprès de pasturar uns mesos a Sant Martí d'Albars. Aquesta activitat fa ja tres anys que es va recuperant, gràcies a la Universitat de Vic i el Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya.
L'organització és a càrrec del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, amb el suport de l'ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic de Ripoll i la col·laboració dels ajuntaments per on passa el camí.
El camí constava de dues etapes: la primera amb sortida a Santa Eulàlia de Puig-oriol i arribada al Pujol de Llentes, i la segona fins a Montgrony. La ruta es complertarà el 22 de juny arribant al Pla d'Anyella, on els ramats passen l'estiu.
Nosaltres hem gaudit d'un tram del primer dia, fins al coll del Forn, ja a les Llosses, i que serà el que podreu veure al programa Caminant per Catalunya de Televisió del Ripollès.
A primera hora del matí ja esperavem les ovelles a Santa Eulàlia de Puig-oriol, un nucli urbà que pertany a Lluçà i que va néixer al segle XVIII al voltant del camí ramader. Podem veure moltes cases antigues amb les seves llindes.
De seguida ha arribat el ramat acompanyat dels pastors Jordi i Joan Picas i els seus ajudants. El seu pas per el carrer principal ha deixat una estampa ben curiosa.

El grup d'acompanyants, aprofitant el descans de les ovelles, hem fet un bon esmorzar a Cal Penyora, un antic i renombrat hostal on s'acostumava a fer parada durant la transhumància.
Amb la panxa plena hem començat a caminar direcció a Alpens i posteriorment cap a Santa Maria de Matamala i com deiem, al coll del Forn.












Pel camí anem trobant elements interessants així com grans masies com les Collades, el Graell, Torrats, o Capdevila entre d'altres. No cal dir que totes elles eren de gran importància ja que aquest camí ramader és un dels més importants de Catalunya, i servien de returada, per reposar el bestiar i els pastors. 

Precisament un dels objectius d'aquesta iniciativa és recuperar aquest costum ancestral i donar a conèixer i divulgar el món ramader i transhumant, tot recuperant uns camins de domini públic i de gran valor cultural, referencial i etnogràfic.
Nosaltres, com deiem, ho hem deixat al coll del Forn desprès de dinar. Hem fet uns 15 kilòmetres. El grup ha seguit fins al Pujol de Llentes, on es passa la nit gaudint de gresca i xerinola. (L'any que ve no ens ho perdem).
Ara el ramat pastura a les Viles Grosses, a la zona de Gombrèn, esperant el dia 22 de juny on s'hi afegiran altres ovelles i passaran l'estiu al pla d'anyella.

http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/2014_05_18_archive.html

Caminar al pas del ramat és tot un espectacle, tant de paisatge, com sonor, de companyerisme, de compartir...   una activitat que us recomanem que feu almenys una vegada a la vida.  Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee !!!

Costabona (2.465 m alt)

El passat dia 10 de maig de 2014 varem pujar al Costabona (2.465 m alt), un dels pics més emblemàtics de la comarca del Ripollès, però alhora de Catalunya, ja que és el primer pic dels Pirineus de dos mil metres (quasi dos mil cincents) a partir del Mediterrani.
Varem pujar al Costabona per la ruta més clàssica, des de la Colllada Fonda, a la carretera que uneix Espinabell i Setcases, però en lloc d’encarar de front l’atac, ens dirigirem cap a les antigues mines franceses del Costabona.
La veritat és que les restes existents ens donen fe d’una activitat forta a la zona, amb restes d’instal·lacions ben remarcables.
La pujada per aquesta part al cim del Costabona es bastant costeruda.
Un cop esmorzats, varem baixar a veure la instal·lació commemorativa que varen fer els francesos de la medició del meridià de Paris a finals del segle XVIII. Estem davant una subtil manera de indicar el pas del meridià per aquest lloc. Els que mesuraren el medirià varen pujar al Costabona i a la serra Cavallera.
Baixarem cap el refugi del Costabona, al costat de la font de Fra Joan, plena encara totalment de congestes de neu, que varem creuar amb molta precaució, ja que a la zona hi ha hagut accidents mortals.
Abans de retornar, però, visitarem la mina vivac situada sota el refugi i ens ferem amb un tros de sunyer que portarem a la deixaleria, no sense abans emmarcar a la Pilar amb ella. Una excursió, en un dia ideal.
Estem davant un excursió d’alta muntanya, una mica exigent, amb un desnivell de quasi sis cents metres a guanyar, que requereix estar mitjanament entrenat.