diumenge, 22 de desembre del 2013

Sant Feliu d'Estiula

El passat 7 de desembre vàrem fer una sortida per la nostra comarca, passant per paratges molt coneguts i visitats. Sortint del barri de la Creu de Campdevànol, varem seguir un tram del camí Reial passant per les fonts de Sant Eudald i del Querol. En aquesta zona d'esbarjo campdevanolenca, s'agafa un camí que segueix el Torrent de la Cabana o d'Estiula, passant per les espectaculars basses que forma. La més coneguda, potser, la del Colomer que a l'hivern presenta un aspecte magnífic si el fred acompanya.



Seguint la pista i trencant a la dreta, arribem a Sant Feliu d'Estiula, indret on hi hagué la vila rural d'Estivola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i s'hi afegí un campanaret i dues capelles laterals. Un bon lloc per esmorzar-hi, com hem fet nosaltres.
Més amunt s'arriba a l'Auró on hi ha una important casa amb una gran extensió de terra per conrear.
Una pista d'uns 4 kilòmetres ens porta cap els Molins de Vilardell, una altra magnífica zona de gorques espectaculars molt visitades a l'estiu.
I el final de la sortida, el tenim a Ripoll desprès de passar per el barri dels Brucs i l'ermita del Remei.












Una sortida molt interessant per gaudir que tots aquests indrets, però un xic llarga, 18 km. 
Avui ens ha acompanyat l'Enric Colomer, un dels pares d'aquest projecte que va començar fent caminandes per la comarca i que mica en mica s'ha anat fent gran.




dimecres, 11 de desembre del 2013

Cabrera

El passat dimarts 3 de desembre vàrem fer una sortida a la comarca d'Osona, al Collsacabra. L'objectiu la serra de Cabrera, que tantes i tantes vegades hem  vist des de diversos punts. Aquest sistema muntanyenc és un terreny molt escarpat amb nombrosos cingles. La formen altres muntanyes com el Pla d'Aiats i d'altres.
Al cim, en un altiplà, hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera a 1.294 m. que ens ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars.
Per accedir-hi hem fet una ruta circular sortint de l'antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera on hi ha una església, romànica del segle XI.
Per pujar ho hem fet per la Serrica i per el pas de l'Osca, un tram no apte per els que tenen vertigen. I per baixar hem fet el camí de les escales i el coll de Bram.


Una bona sortida, que a més nosaltres hem pogut fer amb un molt bon dia i per tant bones vistes.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Sant Salvador de Margalef

Sortida interessant la que hem fet aquest passat dissabte 23 de novembre. Si més no hem canviat de paisatge, trepitjant una comarca nova, el Priorat, i en un dels espais més singulars de Catalunya, la Serra del Montsant.
Aquest espai és declarat com a Parc Natural i ofereix una infinitat de excursions. Nosaltres hem sortit de la petita població de Margalef, situada a l'extrem nord de la comarca i que te poc més d'un centenar d'habitants i a 378 metres d'altitud. Cal destacar l'església de Sant Miquel, neoclàssica del segle XVIII i alguna casa modernista.












Sortint d'aquest poble hem agafat un sender que porta cap a Sant Salvador de Margalef, una ermita construïda al segle XVI dins una enorme espluga, però refeta després de l'incendi de 1936. És un espai molt ben condicionat i s'hi pot accedir amb cotxe. També hi ha una font i una zona de barbacoes i  taules. Un indret molt visitat per escaladors, ja que les formacions rocoses que hi ha, son ideals per practicar-ne.













Les parets rocoses formades per conglomerats calcaris creen espais molt atractius. Cingleres, balmes, avencs, tormos i coves.
Precisament el camí de tornada l'hem fet per una altra vessant, on hem gaudit de tots aquests elements.
Abans d'arribar a Sant Salvador, ens hem enfilat muntanya amunt on hi ha tres cims destacats, la Cogulla de 1.063 metres, el Piló dels Senyalets de 1.109 m, i la Roca Corbatera, de 1.163 metres, que és la màxima altitud del Parc.



Una sortida molt interessant, on segurament, algun dia tornarem.
El problema és que queda una mica lluny, gairebé 3 hores amb cotxe i sumant que nosaltres ja anem força lents (ens encantem força) per la gravació del programa, doncs hi hem dedicat tot el dia.
En total hem fet 13 km i uns 700 metres de desnivell.
En el petit poble de Margalef, hem fet un dinar o berear, per la hora que era, magnífic. Un arrós caldós a Ca Calbet, una residència - casa de pagés situada al bell mig del poble, en una de les cases més antigues.
No hi ha faltat un bon vi del Priorat D.O. Montsant i es que aquesta és una terra de vins i olis.


dimecres, 13 de novembre del 2013

Terres altes de l'alt Freser

Una excursió per un espai poc transitat. Aquesta era l’aposta que varem fer el passat dissabte, 12 d’octubre de 2013, fent una excursió circular que ens va portar des d’Ull de Ter fins a Coma de Vaca, però passant inicialment per els Aigols Podrits (que ja eren gelats), la jaça dels Frares, les Trumferes, la coma de les Eugues amb la seva font dels Emprius, el pla de l’Aiguardent i la jaça de dalt de Coma de Vaca.

El dia va presentar ventós, però alhora (“no hay mal que por bien no venga”) hi havia un cel molt transparent.
La veritat és que l’espai de la primera part de l’excursió és una zona poc transitada, situada entre el camí tradicional d’Ull de Ter a Núria, per la carena, i la vall del Freser. No cal dir que hi érem nosaltres sols i tres o quatre grossos ramats de cabirols, que miraven encuriosits la presència d’estranys.

Cal dir que la zona alta de Coma de Vaca, amb el pla de l’Aiguardent, la Jaça de Dalt (amb les seves vuit restes de cabanes) i la impressionant pleta dels Eugassers, son llocs dignes de ser visitats.











Una cop feta aquesta part de l’excursió fou necessari arribar-se fins el refugi de Coma de Vaca, passant abans per la veïna la barraca rodona d’en Salita, anomenada també barraca de Coma de Vaca (La Plana).
La pujada de retorn cap a Ull de Ter es va fer seguint el camí que passa pel costat del Freser, amb vistes a un conjunt impressionat de construccions ramaderes, de gran volum i interès: jaça del Recó, jaça del Roc de l’Orri (amb la seva imposant pleta) i Jaça Grossa del Freser, amb les restes de la barraca dels Eugassers, situada al costat del pluviòmetre.
I arribats a aquest punt, un esforç que et fa maleir, la pujada al coll de la Marrana. Un esforç com aquest, quan ja s’ha fet més de disset quilòmetres, costa de fer.


En resum, una excursió magnífica, per un lloc original i poc transitat, un paisatge a descobrir.
Una excursió una mica dura, d’un 20 quilòmetres, que es pot fer en unes sis hores, amb una ascenció acumulada de més de mil metres.


Antoni Llagostera Fernández

dimecres, 6 de novembre del 2013

El Far i castell de Fornils

Sortida aquest passat dissabte 2 de novembre per la comarca de la Selva, als entorns del Santuari del Far que pertany al municipi de Susqueda. En aquest punt hi ha una església d'estil gòtic, una hostatgeria i un restaurant. No hi falten unes vistes impressionants, ja que tot el complexe està situat a sobre els cingles del Far, i per tant, en una situació privilegiada a 1.123 m. d'altura.
Des d'aquí podem veure el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries, el Montseny ... En dies molt clars es pot veure gran part del Pirineu, les Illes Medes o Montserrat entre d'altres.
Nosaltres hem fet una excursió circular per anar a veure el castell de Fornils, situat sota els cingles del Far, en un turonet.
Està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la torre mestra.
Enrunat i envaït per la vegetació, encara manté dempeus una bona part de la seva estructura.
El que es conserva en més bon estat és la torre d'homenatge, de planta circular i dos pisos, d'uns 8 m d'alçada. Els cingles vistos des de sota impressionen i ofereixen unes vistes i formes magnífiques.
I la tornada l'hem fet per Sant Martí Sacalm i pujant de nou al far, en aquest cas per el grau de Santa Anna.