Ruta Verdaguer

Avui us proposem fer la Ruta Verdaguer de Folgueroles. La ruta consisteix en fer un recorregut per punts que inclouen diversos llocs Verdaguer del municipi vinculats amb la vida i l’obra de l’autor: les cases familiars, l’església i diversos indrets d’una gran bellesa paisatgística amb intervencions artístiques d’artistes contemporanis que van del modernisme al land art.

 

L’escriptor i poeta català Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1902. La infantesa i joventut del poeta van transcórrer, però a Folgueroles i hi ha evidències poètiques que l’arrelen profundament en aquest poble de la comarca d’Osona on va viure fins als 18 anys. El poble ha dedicat un museu a la seva memòria però, més enllà d’aquest edifici, Folgueroles és un museu obert que s’estén pel territori. Ens ha acompanyat durant aquesta sortida en Joan Vilamala, vicepresident de l'Associació Amics de Verdaguer que té com a objectiu mantenir viva la figura i obra del poeta.

 

Sortim de davant de l'església parroquial romànica i barroca de Santa Maria de Folgueroles que conté la pica baptismal on fou batejat el poeta i on també hi ha una còpia de la fe de baptisme. El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral. Al segle XVIII s'incorporà l'atri a la nau, afegit al segle XIII a ponent, i es dissenyà l'actual façana barroca coronada pel campanar d'espadanya. A la plaça major era on el poeta va jugar de jove. Hi trobem molts elements d'interès verdaguerià: La casa familiar, el Pedró i un relleu escultòric. Deixem el centre del poble i ens acostem fins a un altre punt interessant: L’ermita de la Damunt. Les primeres notícies documentals de l’ermita daten del segle XIII i fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’una de les seves composicions més destacades: L’arpa.

Al costat de l’ermita de la Damunt hi ha el jardí Brins d’espígol, que conté les plantes recollides en el floregi de l’autor que porta el mateix nom. És un jardí que fou construït per l’associació Amics de Verdaguer de Folgueroles amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari l’any 1990. És el poemari de Verdaguer convertit en motiu vegetal. El jardí consta de 29 plantes ordenades alfabèticament que es corresponen amb els 29 poemes de Verdaguer. En una bústia del jardí hi ha el llibre homònim de Verdaguer per poder-lo llegir in situ. Tornem cap al poble per encarar la ruta cap a l'altre extrem, sortint per la zona del Molí d'en Folgueroles documentat des de l'any 1317. És un conjunt format per la masia del segle XVII i el molí. Seguim cap a les masies de la Codina, de Gelabert i de Puigseslloses. Seguim un tram ombrívol de la riera de Folgueroles on també hi ha el gorg de Gelabert. I ja veiem el nostre proper objectiu: l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, situada al centre de la plana de Vic. Aquesta conserva el record de la primera missa del poeta, fet transcendental en la seva vida que va tenir lloc l'any 1870. La capella va ser edificada el 1477 i reformada i ampliada el 1883. Just al seu costat hi trobem un dolmen que va servir al poeta per a simbolitar la doble font de la seva inspiració: la religiosa i la patriòtica; la popular i la pagana. 

El dolmen data de principis de l'Edat del Bronze  inicial (2100-1500 aC), i és un monument de cambra funerària i corredor, construït amb grans lloses extretes dels voltants. És considerat un dels millors exemplars del païs. Continuant la ruta i ja a l'altre cantó de l'eix transversal seguim amb més elements interessants. Ens trobem amb Sant Francesc s'hi Moria. És una capella de nau única coronada amb un absis semicircular a llevant. A la part de migdia de la nau s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, acabada amb merlets, els murs són decorats amb arquets cecs, faixes llombardes i decoracions amb serreta, també s'hi obren finestres geminades. Mossèn Cinto Verdaguer tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà.

I seguim entre camins i camps per anar a buscar la Font del Desmai. Aquesta era a prop dels camps de conreu del pare del poeta i hi anaven sovint a reposar. Quan es va instal·lar a can Tona (1963-1871), hi convocava els seus amics de Vic a fer-hi lectures poètiques i a parlar de poesia. D’aquest grup de joves en va néixer l’Esbart de Vic. I de seguida arribem a Can Tona, un dels llocs literaris imprescindible en tota ruta verdagueriana, que encara està en actiu. Jacint Verdaguer s'hi va estar dels 18 als 26 anys, és a dir entre 1863 i 1871, mentre va estudiar com alumne extern del Seminari de Vic i hi ajudava en les feines del camp. Època en què va començar a escriure la seva gran obra L'Atlàntida. Hi va escriure-hi una primera versió de L’Atlàntida, proses, i poesies amoroses de joventut, Jovenívoles, que mai no va publicar. Hi feia de mestre dels fills dels masovers i ajudava com a mosso a canvi de la manutenció.  És una masia de planta rectangular, que presenta dues façanes, i coberta a dues vessants.  Les primeres notícies històriques són del 1430 on el mas surt esmentat com a tributari de Vic, junt amb altres 17 masos d'aquest municipi. Fou objecte d'ampliacions i reformes als segles XVII, XVIII i XIX.

I ja només ens queda tornar al poble de Folgueroles. Encara hi ha molts punts interessants com la casa Museu al carrer major. La casa núm. 9, anomenada cal Doctor, fou la casa on es va establir el matrimoni Josep Verdaguer i Josepa Santaló al casar-se i hi van viure fins l’any 1947, quan el poeta tenia 2 anys. Aquesta casa encara avui és habitada per descendents del poeta. El desig dels folguerolencs de destinar un lloc de memòria al seu fill il·lustre va fer que s’acordés la compra de la casa contigua, la núm 7, unida interiorment a la del costat ja que originàriament era una sola casa. La Casa Museu Verdaguer s’inaugurava l’any 1967 amb el desig de vetllar per mantenir viva la memòria del poeta. També hi trobarem una mostra de com era la vida d'una família de pagès de poble, a l'època del poeta i ens inrodueix a la biografia i obra del nostre protagonista, Jacint Verdaguer. Ja veieu que el poble de Folgueroles i el seu entorn ens ofereix moltes possibilitats.