Castellnou de Bages

CASTELLNOU DE BAGES -Ruta dels Maquis -Turó de la Torre (100 cims) - la Creu del Perelló - Colldeforn -El Putxot  (Mª Clara Martínez, dissabte 3 de juliol de 2021)

Iniciem la caminada al poble de Castellnou de Bages. Format per un grup d’antigues edificacions restaurades, (la major part de les edificacions formen la casa de colònies Dom Bosco, de la Congregació Salesiana), l’ajuntament i la bonica església Sant Andreu (romànic llombard segle XI). Als baixos d’un dels edificis restaurats hi ha el Museu dels Maquis. Al museu es fa un repàs històric de l'evolució de la lluita guerrillera a Catalunya durant el franquisme. També s'explica com actuaven, on s'amagaven i com fugien els maquis a partir de les diferents rutes utilitzades. Finalment, es recorda alguns dels lluitadors més coneguts, sense oblidar els maquis anònims que van sacrificar la seva vida per uns ideals, com Ramon Vila Capdevila "Caracremada", que va ser enterrat l'agost del 1963 en un lloc discret, al costat de l'església de Sant Andreu.

Iniciem la ruta caminant uns metres per la carretera per on hem vingut, fins que trobem un camí a mà dreta, amb un pal indicador. Seguirem un tram del GR-179 o Ruta dels Maquis, en direcció a la Creu del Perelló. Aquest GR neix al Santuari de Queralt, a Berga, i després de 61 Km de recorregut, acaba a Manresa. Passem per la carena dels Cellers. El proper mas dels Cellers de Figuerola apadrina els topònims de la zona. Nom directament relacionat amb la producció vinícola. Com anirem veient a altres punts de la ruta, la vinya i el vi a Castellnou, com a bona part de la comarca, tingueren una importància cabdal. Per còmoda pista i en suau ascens ens encaminem cap a el Turó de la Torre, un 100 cims de 628 metres, on hi ha la Torre de Castellnou, també coneguda com a Torre dels Moros. Es tracta d’una torre d’uns 12 metres d’alçada i 7 d’amplada, amb uns murs de quasi metre i mig de gruix. Està molt malmesa i sembla que formava part d’una fortificació de mitjans del segle X, que servia de guaita per prevenir atacs enemics.

Seguim la nostra ruta i poc després ens enfilem al proper cim de Les Pinasses, tan sols un parell de metres més baix que el Turó de la Torre, amb vistes iguals d’espectaculars. Seguim avançant, fins la Creu del Perelló. La Creu del Perelló era un gran mas situat en un paratge idíl·lic, en una gran esplanada, voltada de camps (vinyes en la seva època d’esplendor) i amb unes vistes magnifiques sobre la muntanya de Montserrat. Però en aquest paratge tant bonic hi varen succeir tot un seguit de fets tràgics. D’una banda, l’any 1945, la Guàrdia Civil va assassinar als masovers de la finca i la seva família. El motiu? Ajudaven i allotjaven maquis. Més tard, el 1963 i també en aquest mas, va ser assassinat també per la Guàrdia Civil, Ramon Vila Capdevila «Caracremada» En aquest punt deixem el GR-179. 

Ara seguim en direcció a Colldeforn, un altre gran mas, deshabitat des de principis del segle XX. El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt, apunten a que la casa va viure el període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament d’aquesta i moltes masies. Més endavant trobem un altre testimoni d’aquesta activitat, El Putxot, un clar exemple de l’arquitectura rural de la vinya. El barri d’en Putxot és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades, amb les seves tines, i que va formar-se durant el segle XVIII. Totes les cases presentaven unes característiques i estructures similars. Una autèntica colònia de vinya. De mica en mica ens anem apropant de nou al poble de Castellnou de Bages. Acabarem vorejant el riu d’Or, on es poden apreciar unes petites construccions similars a barraques, però que en el seu moment varen ser sínies per pujar aigua. Ja de tornada al poble ens espera una molt agradable sorpresa. 

És la Festa Major del poble i molts actes giren en torn als maquis, entre ells l’acte de presentació d’un parell de llibres de Joan Busquets, el darrer maqui viu de Catalunya. Tenim la sort de poder parlar amb Joan Busquets, qui molt amablement es va prestar a contestar unes preguntes. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc