Montcada i Reixac - Tibidabo

Aquest passat dissabte 8 de febrer hem fet una nova sortida tot caminant per Catalunya, seguit el GR-92, que segueix tota la costa, també conegut com el sender del Mediterrani o el camí de Ronda. Aquest camí, al arribar a l'àrea metropolitana, es separa de la costa i resegueix la serralada del litoral i la serra de Collserola amb el seu Parc Natural.
Nosaltres l'hem agafat a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, on ens hem endinsat enmig de la ciutat desprès de travessar el riu Ripoll i contemplar el Besós. Està a una altitud de 38 metres i té més de trenta-mil habitants i és un punt clau per als eixos ferroviaris de Barcelona.
Un cop localitzades les marques del GR hem anat fent camí pel pla del cementiri i seguint una pista fins a la font de Mitja Costa. En aquest punt hem deixat el GR per anar direcció al Turó de Montcada sense arribar-hi i pujar al turó de Quatre Pins a 182 metres. En aquest punt ja podem gaudir de bones vistes, tant d'alguns dels pobles del Vallès i rodalies com de Barcelona.
Tot seguit cal baixar fins al coll de Montcada on travessem un polígon i la carretera i per un pont, l'autopista. Ja hem  tornat a recuperar el GR 92 i agafem una pista ampla i molt ben condicionada que ens acompanyarà gairebé tota l'estona. Tot i estar envoltats de grans ciutats passem per mig del bosc en zones molt tranquiles, tot i que l'utilitzen molts esportistes.
En una fica privada entreveiem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Un temple d'estil romànic del segle XII, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Constantment anem gaudint de vistes, sobretot de Barcelona. Tot i així ens enfilem al Turó de Valldaura i al Turó del Maltall o de la Magarola. En aquest darrer hi ha un mirador habilitat.
El camí també passa, en un tram, per el passeig de les aigües que ens portaria fins a Esplugues de Llobregat.
Nosaltres però, hem seguit el GR que passa per el coll de l'Erola i hem tancat la sortida al Tibidabo, on també hi ha magnífiques vistes de la ciutat i de la vall del Llobregat i on hi ha el temple del Tibidabo.

En total hem fet 15 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 800 metres ja que el camí constantment ens fa pujar i baixar.
El fet de que haguem començat a Montcada i Reixac ha estat per aprofitar les combinacions de transport públic per tornar al punt de sortida.
Hem agafat el bus, el funicular, els ferrocarrils de la Generalitat i finalment rodalies de Renfe per finalitzar la excursió que ens ha ocupat gairebé tot el dia.

Castells de Voltregà i Tagamanent

Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides amb l'Antoni Vilaró. La primera, a la comarca d'Osona (1 febrer 14) on hem visitat el castell de Voltregà i l'ermita de Sant Martí Xic sortint de l'església de Santa Cecília de Voltregà. I per arrodonir la excursió hem gaudit de la riera de Sorreig on hi ha el gorg Negre ple de llegendes.

I la segona sortida (4 febrer 14) al castell de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental, sortint del poble d'Aiguafreda, i visitant també l'ermita de Sant Salvador i els pous de glaç de l'Avencó. Al costat de les restes del castell també hi ha l'església de Santa Maria i unes vistes panoràmiques magnífiques.

Esteu atents els propers dies al programa Caminant per Catalunya per gaudir d'aquestes excursions.

Sant Llorenç del Munt

El passat dissabte, dia 24 de gener de 2013, amb un dia molt rúfol i amb boira, que no van encertar els metereòlegs, varen fer un dels programes de Caminant per Catalunya per la serra de Sant Llorenç del Munt.

Varem visitar alguns dels llocs emblemàtics del massís: El cim del Montcau, la cova Simanya, les tombes tardoromanes del coll d’Eres, el Roure del Palau, la font Flàvia, els Òbits, el Morral del Drac, el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, i el tram del camí dels monjos que baixa cap Matadepera i el Cavall Bernat.

Malgrat que no varem poder gaudir de les grans panoràmiques que té el Montcau o el cim de la Mola, on no es veia res a molt curta distància per la boira, varem gaudir d’una bona passejada, gens complicada i allunyada del bullici de gent que moltes vegades hi ha al lloc.

Varem visitar la cova Simanya i varem fer la visita a la cova en una total solitud. Veure les tombes tardoromanes o visigòtiques del coll de les Eres, on varen esmorzar, fou una segona novetat en relació a l’anterior excursió que hi férem, fa uns anys, guiats per Josep Maria Colomer.

I a partir d’aquest punt el recorregut habitual per la carena de Pagès, on hi ha els límits municipals de Matadepera, Mur i Sant Llorenç Savall.

Al queixal corcat del Morall del Drac, alguns varen atrevir-se a entrar en el gran forat que creua la roca.

Dalt del monestir, a l’hosteria, varem fer un aperitiu ben servit per les amables cambreres.

La baixada pel camí del Monjos, fou una descoberta interessant, amb els seus tres graus. Férem una petita excursió per situar-nos sobre el Cavall Bernat, on per cert una parella estava escalant.

Fins ben entrada la baixada del camí del Monjos no va aclarir i varem poder gaudir d’alguna panoràmica sobre el Vallès, Montserrat i Montseny al fons.

Texte i fotos: Antoni Llagostera

Sant Miquel de les Formigues

Aquest passat dimarts 21 de gener l'Andreu i l'Antoni han fet una bonica sortida al cim de Sant Miquel de Solterra, també dit Sant Miquel de les Formigues a 1.202 metres. És la muntanya més alta de les Guilleries i fa terme amb Sant Hilari Sacalm i Osor a la comarca de la Selva.
Hi han accedit des de Sant Hilari, seguint una pista que ens ha portat fins la font de l'Aveurador. Des d'aquest punt fins al cim hi ha uns 4 kilòmetres molt fàcils de fer i molt ben marcats, amb un desnivell d'uns 300 metres. Un cop s'arriba a dalt i ha una creu de ferro bastant gran, amb tres formigues als peus. Aquesta creu està sobre les restes del castell de Solterra i la capella de Sant Miquel. El castell està documentat des de l'any 929 com a domini directe dels comtes de Barcelona. En resta ben poca cosa, la base d'una torre circular i un tros de mur de l'antiga capella.
El nom de les Formigues ve de que cada any, a la tardor, s'omple de formigues voladores.
Les vistes son magnífiques mirem per on mirem i més si es pot gaudir d'un bon dia com el que han ensopegat.

Mines de Ribes

Aquest dissabte 11 de gener vàrem fer una sortida a les Mines de Ribes, a la nostra comarca. La Vall de Ribes ha estat durant molts anys una zona minera de gran importància. A la zona de Ribes de Freser i ha les mines Gerona, Fernanda, de can Possons i les de can Paloca.
El punt de sortida l'hem fet al costat de les cases de Segura i can Possons.
El camí passa per Batet on destaca la capella de la Mare de Déu del Carme i de seguida s'enfila muntanya amunt.

La primera mina que trobem és la Gerona que té tres branques i és una estructura bastant sòlida i segura, on podem entrar sense gaire perill. Era explotada per treure arsenopirita o pirita arsenical.
Més amunt hi ha la Fernanda explotada a partir de 1886 on s'extreia materials similars com limonita, calcita o malaquita entre d'altres. En material extret tenia una peculiaritat ja que contenia una petita quantitat d'or que feia rendible l'explotació. Aquesta mina és recomanable no entrar-hi ja que ha cedit gran part del sostre. La següent parada és a la mina de can Paloca, ja canviant de vessant, més a prop de Ventolà. En aquest cas hi ha molt visibles les excavacions a cel obert i prospeccions del que seria una explotació minera de ferro. El color vermell i negre d'òxid té una presència constant.

Totes aquestes mines havien alimentat les fargues de la zona del Ripollès.
A part de gaudir d'aquest passat miner el recorregut també ens mostra paisatges explèndids de la vall que complementen una sortida molt recomanable.
I al tornar al punt de sortida ens hem entretingut a la mina de can Possons, explotada modernament, l'any 1904 i que té un curt recorregut, però que enlluerna per la potència del mineral de ferro, de color vermellós.

Una excursió que ja havíem fet el més de novembre del 2009.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2009/11/mines-de-ribes.html