V Trobades Culturals Pirinenques

El programa Caminant pel Ripollès serà present aquest dissabte a les V Trobades Culturals Pirinenques que es realitzen a la sala Eudald Pradell de l'ajuntament de Ripoll durant tot el dia. En aquesta edició es farà referència a la comunicació al Pirineu. Els espais, sistemes i experiències de comunicació i relació al Pirineu en els àmbits natural, social, cultural, econòmic, vies de comunicació viària i ferroviària, de noves tecnologies i mitjans de comunicació social. La trobada serà de les 9 del matí fins les 2 i després de dinar de 4 a 7. Serà a la tada quan Raimon Subirà explicarà l'experiència de Televisió del Ripollès amb els seus 100 programes de Caminant pel Ripollès i es podrà veure un petit video del programa. Recordeu aquest dissabte a l'ajuntament de Ripoll a partir de les 4 de la tarda !

Puig Estela

Escriu Antoni Llagostera

El passat dissabte, dia 11 d’octubre, pel matí, l’equip de Caminant pel Ripollès va fer una nova excursió. Varem pujar el Puig Estela (2.013 metres), a la serra Cavallera, per una ruta no gaire habitual, pels Escalers. La ruta s’inicia al coll de Can Camps, a Ogassa, i en menys de dues hores varem guanyar els quasi 760 metres des desnivell fins el cim. El camí es espectacular i Els Escalers, una autèntica escala, et puja molt ràpidament. Per cert que, quan érem al llisos de Maús, més de mitja dotzena de voltors varen arrancar el vol des dels cingles. Suposo que varen olorar la ferum de mort d’algun dels caminants. O no és veritat, Agustinet Dalmau? El dia, amb un sol radiant, va resultar esplèndid, permeten unes extraordinàries vistes des de dalt del Puig Estela, un dels millors miradors del Ripollès, sobre tota la carena axial pirinenca, des del Puigllançada fins el Canigó. Pel costat sud, i bastant al sud, hi havia nuvolades, però es veien perfectament el Montseny, Sant Llorenç de Munt i Montserrat. Durant l’excursió, alguns animalons varen col·locar-se en llocs inusuals, com en les cames d’en Víctor.

Fet el mos (sempre considerable i que comforma un dels grans moments de la gravació d’un programa de Caminant pel Ripollès) varem passar per la barraca i l’orri de Can Camps, a la jaçada de Maús, totalment abocat sobre la cinglera. Estem davant un dels llocs més impressionants de la nostra comarca. La baixada fou pel camí del collet del Ases (tothom passa pels camins que li pertoquen). Finalment, per cloure el recorregut, varem visitar el celobert de Can Camps, un dels punts d’extracció de carbó de Surroca, on alguns pogueren recollir un excel·lent carbó, molt brillant i de gran qualitat, per unes calefaccions antiquades (avui quasi tothom té calefacció a gas).

Vall del Segadell

Després d'un setembre de vacances, aquesta setmana hem tornat a sortir a caminar pel Ripollès. I ho hem fet amb una excursió molt fàcil i plena de continguts i paisatge.

De bon matí el fred era intens però de mica en mica el sol s'ha fet amo i senyor i el dia ha estat explèndid. La sortida l'hem fet abans de les 9 des del castell de Ribes pujant cap al mas Ventaiola que ja fa 15 anys que es dediquen al turisme rural. Durant tot el camí trobem moltes senyals de Itirerànnia així com de varis recorreguts que es poden fer des de Ribes de Freser. De seguida arribem a Ribes Altes on la majoria de cases es dediquen al turisme rural. Can Boixo, Can Feliuet, Can Jaumet, Can Trull de l'Agolet ... i finalment ens trobem amb una vista aèrea de Ribes de Freser magnífica. Una hora més tard i ja començem a veure el poble de Pardines i amb 30 minuts més arribem al centre del poble després de fer uns metres de carretera.

Val la pena perdre's una estona per els carrers de Pardines i com no parar a fer un bon esmorzar.

La tornada la fem per l'altra banda del riu tocant la muntanya del taga. Primer passem el mas Ventòs i de seguida travessem el riu Segadell per un pont que ens acosta al càmping de Can Barratort. Una estoneta més i passem per una altra casa important, la de can Perpinyà, amb una esglèsia adossada a la façana i dedicada a Sant Martí. Llavors hem de fer 20 minuts de pujada per encarar una hora de baixada fins a Ribes de Freser passant per el mas Conill, abandonat, i desprès de passar un bosc de pins arribem a la capital de la Vall de Ribes entrant a la font de Santa Caterineta i uns metres al costat la font de la Margarideta. Una arribada ideal per refrescar-nos una mica i fer un glop. En total haurem fet uns 13 kilòmetres amb unes 4 horetes, però com sempre passa, nosaltres arribem a les tantes ja que parem per anar gravant i ens anem encantant, que d'això es tracta perquè realment val la pena i ens ho passem molt be.

I aquí veieu el grup que hem anat a Pardines que de ben segur provocarà algun canvi al ranquing. I avui no podem deixar de comentar la bona companyia d'en Miquel, un ribetà d'aquells que ho porten al cor i que quedant ferit una vegada degut a uns comentaris de que la coca de Ribes no era gaire bona, de bon matí i abans de caminar, hem tingut el plaer de degustar un parell de varietats de coca Ribetana que no tenien res a veure amb la que els meus companys van tastar una vegada. Aquesta per cert era boníssima i ara no entraré en comparacions amb la coca del caminant. I les anècdotes avui m'han tocat a mí ja que un gos molt espavilat s'ha fotut la llangonissa quan estàvem entaulats esmorzant. L'Agustí ha continuat omplint la llibreta amb tots els detalls. La Raquel ha deixat en Jordi a casa per no cansar-lo. L'Albert trempat com sempre, en Josep Mª avui fent de líder controlat per en Miquel pas a pas, l'Andreu en forma com sempre tot i que a primera hora l'hem vist amb el gorro de barrufet, la parelleta que fa poc que s'han casat encara continuen enamorats, i la Cristina que s'ha presentat per sorpresa, no ha provocat cap entrebanc metereològic, ni vent ni boira ni pluja, sorprenent.

Del Costabona al Canigó

Magnífica sortida la que hem fet al Canigó per enregistrar un nou programa de Caminant pel Ripollès. 40 kilòmetres repartits en dues etapes els dies 20 i 21 d'agost ens han acostat des del Costabona, al Ripollès, fins al Canigó, al Conflent. La primera jornada l'hem començat a la Collada Fonda (1.902m) i vorejant el Costabona hem pujat fins a Coll de Pal i el coll de la Portella de Rojà per seguir cap a la collada de Roques Blanques, collada Verda, collada del Vent fins al Pla Guillem. La boira ens ha fet la guitza força estona i ens ha privat les magnífiques vistes que es poden veure del Costabona i la seva fondalada amb el riu Tec i Prats de Molló. Hem contemplat però les pastures del prat Barrat on els mulats que podem veure a Espinavell per la tria, passen l'estiu vigilats per en Ciscu del Querol. El Pla Guillem l'hem travessat amb molta boira i al moment que ha sortit el sol hem aprofitat per dinar i descansar una estona. Finalment ens hem acostat fins al refugi de Marialles (1.718 m.) on hem tingut temps de reposar una bona estona. El sopar el serveixen a les 7 de la tarda i és normalet amb una sopa d'aquelles típiques de refugi. El que sobta és el pa, negre, que costa moltíssim de paír. Queda tot compensat amb la lectura d'un conte desprès de sopar això si, en Francès. Nosaltres tenim la sort de comptar amb la Pilar que ens el tradueix al català. En total haurem fet uns 20 kilòmetres en unes 6 horetes més les parades de gravació i per menjar i reposar. I a les 10 tothom a dormir.

El dijous 21 ha estat dur i llarg però ha valgut la pena. De bon matí ja es veia que seria un dia magnífic, sense cap núvol i amb un sol espatarrant. Desprès d'esmorzar hem començat a caminar seguint els GR 10 i 36 envoltats de fonts i rius i començant a pujar mica en mica ja que el desnivell fins a la pica és de poc més de 1.000 metres. Desprès de deixar el GR arribem al refugi d'Aragó, una petita cabana al costat d'una font. És un bon moment per reposar ja que portem unes dues hores de camí. A partir d'aquí el camí travessa prats i estanys fins arribar al peu del Canigó on comença una forta pujada fins arribar al cim (2.784 m) Els darrers metres es fan per la Xemeneia, un tram espectacular on s'ha de grimpar de valent i on la gent s'acumula tant per pujar com per baixar.

Amb 4 hores ens hem plantat a la pica, encara que els més forts ho han fet en 3 hores i poc més. Les vistes son explèndides amb una gran visibilitat. Nosaltres ho celebrem amb senyeres, una bona ampolla de vi, un bon esmorzar i amb cançons i tot.

Peró el més fort de la caminada encara ha de passar. Ens queden uns 1.700 metres de desivell fins al poble de Casteil (797 m). Cal tornar a passar per la Xemeneia i gran part del camí que hem fet fins arribar al trencant on recuperem el GR. Voregem la Jaça de Cadí per un camí que travessa un bosc de pins fins arribar al Coll de Segalès (2.040 m). Aquí desprès de dinar una mica, començem a baixar els 1.000 metres de desnivell que ens queden. Aquests es fan llargs i durs acumulant kilòmetres a les nostres cames però alhora gaudint de boscos i ombres fins arribar a Sant Martí del Canigó. Uns 30 minutets més i arribem a Casteil on ens espera la furgoneta de Tornasol Aventura per tornar cap a Ripoll.

20 kilòmetres amb uns forts desnivells fets amb unes 9 hores de camí. Hem sortit del refugi a les 7 del matí i arribem a Casteil a les 18.30 h. Ens queda la tornada a Ripoll amb la furgoneta de Tornasol Aventura que ja ens espera.

Una excursió fantàstica feta amb dos dies d'aquesta emblemàtica muntanya que sovint veiem desde molts dels cims de la nostra comarca. Els dos programes enregistrats per Televisió del Ripollès els podreu veure en la programació d'aquesta tardor. No us ho perdeu !!

Tuc de Molières (3.010 m.)

Aquest passat cap de setmana hem fet el cim de Molières (3.010 metres d'altitud) amb el Club Excursionista Ripoll. La sortida ha començat dissabte per aproximar-nos al refugi de Sant Nicolau instal.lat a l'antic Espitau de Vielha i al costat de la boca sud del túnel de Viella. Un edifici fundat al segle XII que ja donava allotjament als viatjers i peregrins que volien travessar el port de Vielha. El diumenge al matí a primera hora hem iniciat l'excursió per superar els més de 1.300 metres de desnivell amb una mica més de 4 hores. De seguida trobem el riu Noguera Ribagorçana que ens acompanya en forma de cascades o planejant durant una bona estona. Desprès de caminar dues hores arribem al refugi de Molières, fet d'una estructura metàlica i només amb 12 places i pintant de color taronja.

En aquest punt i al costat de l'estany de Molières s'assoleixen els 2.300 metres i per tant encara queda una bona apretada fins al cim. El camí combina les roques i alguna petita glacera que es superen sense dificultat. El tram més complexe arriba abans d'arribar al Coll de Molières (2.928 m.) on s'ha de grimpar una mica i amb algun pas un xic aeri.

Finalment s'arriba al cim seguint els grans blocs de pedra. Hem ensopegat un dia molt bo i les vistes son explèndies. Podem recuperar forces i fer-nos alguna foto.

Just al nostre davant podem observar el massís de la Madaleta, amb l'Aneto en primer terme. El Mulleres encara pertany a Catalunya i és un dels pocs cims de 3.000 metres que tenim.

I després d'una bona estona decidim tornar per el mateix lloc superant les grimpades, la neu i els 1.300 metres de desnivell que es fan llargs fins arribar al refigi.

Un cim que val molt la pena tot i que s'ha d'estar una mica preparat per fer-lo amb comoditat.