Tagamanent

Aquest dissabte finalment hem pogut sortir a caminar, el temps ha acompanyat una mica, amb el cel tapat però amb molta humitat. La sortida l'hem fet desde Aiguafreda, de la plaça de la sardana que per cert, uns veïns a poc més de 100 metres no ens han sapigut dir on era. Els primers metres han transcorregut per els carrers d'aquest bonic i tranquil poble d'Osona. La primera parada obligada desprès de 10 minuts de camí és Sant Salvador de l'Avencó. Una església romànica amb absis quadrat i envoltada de vivendes.

Llavors cal travessar la riera de l'Avencó per un dels ponts que hi ha i així entrem en el municipi de Tagamanent on el primer que hi trobem és una petita ruta per el pou vell de l'Avencó, un itinerari interpretatiu que ressegueix l'antic sistema hidràulic de captació, conducció i congelació de l'aigua de la riera de l'Avencó, i per dos pous de glaç dels segles XVII i XVIII, el Pou Vell i el Pou Gran; aquest darrer ha estat restaurat íntegrament i dotat d'una museïtzació interior que mostra el pou com si s'estigués omplint de glaç. Per cert inaugurat a principis de maig. A partir d'aquí cal seguir el gr 5 combinant una pista i caminets molt ben marcats passant per la antiga casa Puig Agut i arribant al collet de Sant Martí on també s'hi arriba amb cotxe. Llavors amb 15 minuts arribem al Turó de Tagamanent.

Primer cal contemplar les magnífiques vistes en tots els sentits, els pobles de la Garriga, Granollers o Centelles ... El Pirineu, el Montseny, les punxes de Montserrat ... I llavors les poques restes del castell i l'església de Santa Maria documentada el 1009, i romànica del segle XII. Actualment perfectament restaurada es pot visitar el tercer diumenge de cada més i precissament avui dia 1 de juny s'hi celebra un aplec.

I amb la primavera ja ben entrada i les plujes dels darrers dies, hem gaudit de la flora durant tot el camí amb la ventatja de camina amb en Toni, gran coneixedor de les flors i plantes del territori. La tornada l'hem fet pel mateix camí tot i que es poden fer vàries rutes alternatives. La excursió és d'uns 10 kilòmetres i un desnivell de 600 metres i nosaltres l'hem fet amb 5 hores gaudint de cada pas i cada moment.

I avui hem acabat el cicle de les 12 excursions per Osona, si més no per completar la col.lecció dels 3 dvd de Caminant per Osona. Tot i així, de ben segur que alguna altra excursió farem, almenys aquesta és la voluntat del mateix Toni i de nosaltres que hem descobert una comarca veïna que també te molts atractius per els amants de la muntanya.

Costabona

Excursió especial la que hem fet aquest dijous 1 de maig al Costabona (2.465 m). Primer perqué és un cim emblemàtic de la comarca del Ripollès i el primer dos mil en la carena pirenaica partint del mar. I segon perqué amb aquesta sortida celebrem la excursió cent del programa Caminant pel Ripollès. La sortida l'hem fet desde la collada Fonda, accedint-hi amb cotxe per Espinavell. Tot i ser la ruta tradicional del Costabona, ens hem desviat amb la magnífica col.laboració d'en Josep Pastoret, per anar a conèixer les restes i la història de les mines de Costabona. El tungstat de calci, la scheelita o tungstè i també el granat de Perpinyà, que es considerava una pedra sagrada, son alguns dels materials que s'extreien. Llavors ens ha tocat suar de valent tot i que no feia massa bon temps. Hem superat un desnivell d'uns 400 metres i per no passar fred hem continuat muntanya avall.

Els 11 components de la expedició ens hem fet la foto per la part catalana ja que el cantó francès era ple de boira. La baixada ha continuat fins al Coll del Pal on hem coincidit amb el Meridià de París que està, com ens ha recordat en Llagostera, a 2º 20'15'' al est del meridià de Greenwich. L'esmorzar l'hem fet ja a les 12 del migdia buscant un lloc que no molestes l'aire fresquet. Així donçs al costat del refugi de Costabona ens hem atipat i avui no hi ha faltat una mica de cava.

(El video hi està una estoneta a carregar-se però val la pena la espera )

I pel que fa a les anècdotes doncs dir que el troglodita avui ha enterrat els seus ossos desprès d'escoltar dia rere dia que el Costabona era la fi de la seva existència. Fins i tot li hem regalat una llibreta formal (sense grapes) i una esquela. Ell però ens ha sorprès arribant primer al cim. Hem trobat un lavabo molt original per fer les necessitats a la fresca sense embrutar l'entorn i hem passat fred de valent.

I pel que fa als 100 programes simplement ho hem celebrat com a anècdota coincidint amb aquesta muntanya i que realment hem gravat cent excursions a la comarca. Crec però que haurem d'anar rumiant en fer una celebració més sonada i comptant amb la presència de tots i cada un dels caminadors que han fet possible aquests cent programes. Començant per un dels pares de la criatura, l'Enric Colomer o l'únic que ha fet les cent sortides, l'Andreu Pérez, i tot un seguit de noms que ens han ajudat, recolzat o simplement acompanyat. Enhorabona per tots nosaltres !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Coll de Merolla - Maians

Interessant sortida la que hem fet aquest dissabte des del coll de Merolla fins a Maians. Es tracta d'un tram del camí ramader, de la carrerada del Lluçanès. I com que la ocasió demanava un bon ramat, avui erem 17 i el bon pastor no podia ser altre que en Toni Llagostera i per arrodonir-ho el gos era en Crivi. El coll de Merolla era un punt d'unió del camí ramader dels ramats que venien de Ripoll o de la Pobla de Lillet. Els 11 kilòmetres (anada i tornada) passen per les cases de la Cot, l'Espluga i Maians i els plans de l'Espluga o de la Pera.

Hem passat molta calor, hem gaudit de magnífiques vistes i després d'un petit canvi de recorregut, hem aprofitat per visitar una petita cova que hi ha en una bauma on s'hi havia amagat la Mare de Déu de Montgrony en temps difícils.

Hem esmorzat al pla de la Pera tot i que els ramats reposaven més al pla de l'Espluga. I en aquest cas hem deixat les pastures per endrapar un bon entrepà, o la varietat d'embotits per acompanyar la coca de l'andreu. Alguns s'han estimat més una bona remullada, buscar bolets o fins i tot acabar-se les restes de turró dels nadals.

I en l'apartat d'anècdotes comentar que avui hem gaudit de la presència d'un dels cracs mediàtics de la comarca, en Joan Sarria que tot i presentar el Només Esport, ha suat de valent. I l'ha acompanyat el seu cunyat en Robert. L'Agustí ha continuat la seva col.lecció d'ossos i s'ha emocionat amb un parell de cotxes abandonats. Després de molts mesos ha tornat en Busquets amb la seva xocolata i s'ens ha fotut els pinyons de la coca. I els altres els que ja som habituals a les sortides del caminant.

I per celebrar aquest impressionant ramat, que segurament és el rècord del caminant, hem preparat un petit vídeo amb les fotos de la excursió.

El Ninot, un barri de Ripoll

Més d'un centenar de persones han omplert avui la sala Abat Senjust de l'ajuntament de Ripoll per acollir la presentació del llibre de l'Agustí Dalmau, El Ninot, un barri de Ripoll.

Han acompanyat a l'autor, el president de l'associació de veïns dels ninotaires Jordi Capdevila, l'alcaldessa i alhora veïna del barri Teresa Jordà, i el regidor de cultura de l'ajuntament Ramon Prat.

Un llibre que recull la història del barri en tots els seus àmbits. Les activitats, els comerços, les festes, la gent que hi viu ... tot aixó acompanyat de fotografies que ilustren molt be la identitat d'aquest peculiar barri de Ripoll.

No te res d'extrany doncs dir que el nostre amic Agustí ha tingut molta feina a signar llibres. Encara el podreu trobar a les llibreries per Sant Jordi.

De l'Infern cap al Cel

Així és com ha definit la excursió d'avui el nostre guia Llagostera. De l'Infern cap al Cel. I es que la sortida era del pont del Diable de Llaés fins a la Mare de Déu de la Cau. La sortida era dins del terme de Ripoll entre Sant Bernabé de les Tenes i Llaés. El pont del Diable s'ha de contemplar des de sota per veure el seu encant i tot i la sequera que patim hem tingut la sort de que la riera de Vallfogona baixava amb un bon cabdal.

Hem superat un desnivell de gairebé 600 metres i conegut les cases del Puig, que per cert diuen que està en venda, i la de Castellpalom. Aquesta última era una fortificació ben documentada als segles X i XI. Ara utilitzada de segona residència.

Després de passar el coll de Bena i amb uns 5 kilòmetres fets, hem arribat a la Cau. Aquest edifici de forma rectangular sembla més una cabana que no pas una ermita. Tot i així al seu interior hi ha la Mare de Déu de la Cau i a la primavera s'acostuma a fer un aplec.

Nosaltres hi hem esmorzat tranquilament amb el repartori de tiberi habitual a les nostres sortides. Amb el vi chueca, la coca andreu, i avui el café colomer i el rom llagostera. (i la soja clar)

I el nostre guia m'ha passat en els apunts algunes jaculatòries populars d'aquest indret adreçades especialment a les excursionistes. Diu:

Mare de Déu de la Cau, doneu-me un marit, si us plau !

i com a demostració de l'eficàcia de la Verge de la Cau es diu que:

Fadrina que va a la Cau, torna amb promès,

i, als dos anys, ja hi pujen tres.

I per acabar comentar que avui erem 14, aixó contant en Crivi que suposo que ja l'haureu conegut amb la foto. També el posarem al rànquing ripollès.

I també el fet que hem estrenat una pals senyalitzadors del projecte Itinerànnia. Una xarxa de senders de les comarques del Ripollès, Alt Empordà i Garrotxa i que el sector de Ripoll ha estat liderat per el Club Excursionista Ripoll amb una bona feina dels nostres caminadors Enric Colomer i Pere Chueca.