Tossa de Mar

El passat dimarts 4 de març vàrem fer una sortida a la comarca de la Selva a la població de Tossa de Mar. L'objectiu, pujar al Puig de les Cadiretes, d'uns 500 metres d'alçada i des d'on hi ha unes magnífiques vistes. Part del camí es fa per el GR-92 i passa per l'ermita de Sant Grau d'Ardenya, dedicada a Sant Grau d'Aurillac. Una excursió amb el mar com a protagonista i la vila de Tossa.
Un exemple de població medieval fortificada i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931. Se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques.

Orígens de Mataró

Aquest passat dissabte 22 de febrer hem tornat a fer una sortida a la comarca del Maresme, a Mataró, amb la companyia dels amics de l'Agrupació científico-excursionista. En aquest cas ens han proposat una excursió circular plena d'indrets molt peculiars.
Hem començat a la platja del Callao on precissament comença el conegut GR-83 que enllaça aquesta ciutat amb el Canigó. Nosaltres n'hem fet un bon tram, però de tornada.
Al travessar la via del tren i la carretera per sota de seguida hem trobat l'ermita de Sant Simó, una petita església d'una sola nau, d'antiga tradició marinera. De fet el sant és el patró dels pescadors. 

De mica en mica hem anat deixant els carrers de la ciutat seguint la riera de Sant Simó i cap al veïnat de Mata. De seguida hem anat trobant cases importants com can Català o can Portell Vell i vistes de Mataró amb el mar al fons.
Els primers kilòmetres potser son els més pesats, seguint una pista fins arribar al punt més alt, a prop del Turó d'en Dori, a 380 metres. Hem aprofitat per esmorzar i ens hem acostat fins a can Xerrac, una casa de la zona amb bones vistes del Montseny. A partit d'aquest punt, de tornada cap a la ciutat, ja hem agafat el GR-83, passant per un camí molt més maco i fresat, on antigament hi passaven els carros. I sense deixar gaire el camí trobem un parell d'ermites. Sant Martí de Mata i Sant Miquel de Mata.
La primera és una capella documentada des del segle XI tot i que el seu orígen és anterior, probablement del segle X. Va ser restaurada el 1955. És un edifici de planta rectangular, sense absis, amb portal adovellat de punt rodó a la façana lateral. És difícil de fotografiar sencera ja que hi ha molta vegetació que l'envolta. I la segona, Sant Miquel de Mata, està documentada des del segle XI però va ser del tot reconstruïda i més endavant reformada de nou.
Té una sola nau de tres trams coberts amb voltes de creueria nervades. Adossada a la nau hi ha l'antiga casa de l'ermità, cal Monjo. Actualment és un centre de formació.
A mida que anem baixant per el GR per el veïnat de Mata, podem gaudir de les magnífiques vistes de Mataró i els seus entorns, amb el mar com a protagonista.

Més endavant trobem can Tria de Mata on es conserva una torre fortificada de guaita. És de planta quadrada del segle XVI. Consta de planta baixa i quatre pisos. Al tram final de la sortida hem pujat al turó d'Onofre Arnau a 131 metres on les vistes son magnífiques, amb Mataró al fons i als nostres peus s'estenen les planes agrícoles, entre elles les emblemàtiques Cinc Sènies, que sobreviuen a l'especulació-
A tocar d'aquest turó hi havia el castell de Mata, del qual només es conserva una torre de defensa del segle XVI que ha estat restaurada. Segurament també havia servit per avisar de les incursions pirates.
En aquest cim també hi ha una placa conmemorativa del centenari de l'Agrupació científico-excursionista posada l'any 1999.

Després de travessar els camps per el camí de les Cinc Sènies hem arribat a Mataró, al mateix lloc de sortida.
Una caminada d'uns 15 km que ens ha fet gaudir tots aquests indrets plens d'història, explicada per en Victor Ligos i els seus acompanyants. De nou us volem donar les gràcies per fer-nos passar una estona molt agradable en els vostres paratges. 
http://agrupe.cat/category/pagina-principal

Quan viatjavem cap a Mataró discutiem que potser és el punt de platja que tenim més a prop des de Ripoll, i es que només hi hem estat una hora amb cotxe. Dins de les moltes coses que hem vist avui, hi ha un parell de curiositats, una l'antiga estafeta rural de correus, que fou la primera de l'estat espanyol l'any 1956 al costat de la font del Pericó. I la segona, la casa de Can Ribot, que serveix de "decorat" per gravar els plànols exeriors de la novel·la de TV3 la Riera, coneguda com la seu de l'hotel Batea-Maresme. Al ser una gran finca però, no permet que es pugui veure gaire res, només de lluny es pot reconèixer una mica.
I per acabar cometar que al Maresme ens hem menjat els rocs de Santa Brígida d'Amer. Un dolç que ens ha fet arribar en Miquel típic d'Amer, després que fessim la excursió a Santa Brígida. Deliciosos !!!!

Borredà - La Quart - Sant Pere de la Portella - Salga Aguda

Aquest dissabte, 15 de febrer, hem anat a gravar un programa per la serra del Picancell. El recorregut ha estat Borredà-La Quar-Sant Pere de la Portella-Salga Aguda-pont d’en Climent.

El dia ha estat magnífic, ni molt fred, tampoc amb massa calor, un cert vent i una visió molt neta del territori.

El primer que hem fet es deixar un cotxe al costat del pont d’en Climent, al costat de Vilada.

Avui érem pocs però escollits caminants: l’Andreu amb la càmara, en Joan, en Jordi i dues senyores (la Pilar i l’ondina ultra nadadora Raquel).

Hem començat creuant el Merdançol pel pont d’en Joan, al costat del molí del mateix nom. I tot seguint les marques del GR4 (De Puigcerdà a Montserrat), hem anat fent el camí de romiatge de Borredà al santuari de la Quart.

Al costat del collet de l’Estisora hem trobar una estelada. El camí del Graus, que passa sota les parets del cingle del Duc, es molt espectacular. Tot passant pel pla de la Quar es hem pujat fins el santuari, on hem fet un mos.

Hem trobat un camí molt interessant que es permet sortejar la carretera asfaltada que uneix la Quar amb Sant Pere de la Portella. Passa pel coll del Gavatx i el bac del Monjos.

A Sant Pere de la Portella hem fet la foto de grup. L’estat de conservació de l’antic monestir benedictí, propietat de la Generalitat de Catalunya, mereixeria algun treball complementari.

Allà hem trobat un grup nombrós d’excursionistes de Vilassar de Mar.

Per pujar el Salga Aguda (1.168 m alt), el cim més alt del Picancell, hem escollit el camí del collet de la Pinassa. Salga Aguda sempre suposa un esforç extraordinari, però avui la vista des del cim, a 360 graus, era un premi de nivell.

La baixada pel coll del Tell, ha estat ràpid, encara que els arbres caiguts, han convertit alguns trams en una pista americana.

Per cert que tot baixant hem batejat carinyosament a l’ultra nadadora Raquel com la “Truita del Freser”. I hem recordat que Josep Pla deia que les truites tenien que tenir les tres efes: Del Freser, fresques i fregides.

El pas per l’ombrívola torrentera del coll de Tell sempre és un gaudi pels ulls, amb la seva humitat. El pas del Portell de l’Ovellar ens ha posat prop del pont d’en Climent, on hem acabat la nostra excursió, que ha tingut uns 16 quilòmetres de recorregut, però amb una ascenció total de quasi 940 metres, una registre molt significatiu del trencames que és aquesta excursió que hem fet.

Montcada i Reixac - Tibidabo

Aquest passat dissabte 8 de febrer hem fet una nova sortida tot caminant per Catalunya, seguit el GR-92, que segueix tota la costa, també conegut com el sender del Mediterrani o el camí de Ronda. Aquest camí, al arribar a l'àrea metropolitana, es separa de la costa i resegueix la serralada del litoral i la serra de Collserola amb el seu Parc Natural.
Nosaltres l'hem agafat a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, on ens hem endinsat enmig de la ciutat desprès de travessar el riu Ripoll i contemplar el Besós. Està a una altitud de 38 metres i té més de trenta-mil habitants i és un punt clau per als eixos ferroviaris de Barcelona.
Un cop localitzades les marques del GR hem anat fent camí pel pla del cementiri i seguint una pista fins a la font de Mitja Costa. En aquest punt hem deixat el GR per anar direcció al Turó de Montcada sense arribar-hi i pujar al turó de Quatre Pins a 182 metres. En aquest punt ja podem gaudir de bones vistes, tant d'alguns dels pobles del Vallès i rodalies com de Barcelona.
Tot seguit cal baixar fins al coll de Montcada on travessem un polígon i la carretera i per un pont, l'autopista. Ja hem  tornat a recuperar el GR 92 i agafem una pista ampla i molt ben condicionada que ens acompanyarà gairebé tota l'estona. Tot i estar envoltats de grans ciutats passem per mig del bosc en zones molt tranquiles, tot i que l'utilitzen molts esportistes.
En una fica privada entreveiem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Un temple d'estil romànic del segle XII, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Constantment anem gaudint de vistes, sobretot de Barcelona. Tot i així ens enfilem al Turó de Valldaura i al Turó del Maltall o de la Magarola. En aquest darrer hi ha un mirador habilitat.
El camí també passa, en un tram, per el passeig de les aigües que ens portaria fins a Esplugues de Llobregat.
Nosaltres però, hem seguit el GR que passa per el coll de l'Erola i hem tancat la sortida al Tibidabo, on també hi ha magnífiques vistes de la ciutat i de la vall del Llobregat i on hi ha el temple del Tibidabo.

En total hem fet 15 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 800 metres ja que el camí constantment ens fa pujar i baixar.
El fet de que haguem començat a Montcada i Reixac ha estat per aprofitar les combinacions de transport públic per tornar al punt de sortida.
Hem agafat el bus, el funicular, els ferrocarrils de la Generalitat i finalment rodalies de Renfe per finalitzar la excursió que ens ha ocupat gairebé tot el dia.

Castells de Voltregà i Tagamanent

Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides amb l'Antoni Vilaró. La primera, a la comarca d'Osona (1 febrer 14) on hem visitat el castell de Voltregà i l'ermita de Sant Martí Xic sortint de l'església de Santa Cecília de Voltregà. I per arrodonir la excursió hem gaudit de la riera de Sorreig on hi ha el gorg Negre ple de llegendes.

I la segona sortida (4 febrer 14) al castell de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental, sortint del poble d'Aiguafreda, i visitant també l'ermita de Sant Salvador i els pous de glaç de l'Avencó. Al costat de les restes del castell també hi ha l'església de Santa Maria i unes vistes panoràmiques magnífiques.

Esteu atents els propers dies al programa Caminant per Catalunya per gaudir d'aquestes excursions.