Valls - Picamoixons

Excursió a la comarca de l'Alt Camp entre les poblacions de Valls i Picamoixons amb l'Antoni Llagostera el passat divendres 8 de març de 2024.

 

Iniciem la ruta al centre de Valls, capital de l'Alt Camp. I més concretament a la plaça del Blat on hi ha l'ajuntament i el kilòmetre zero del món casteller. Aquí, els Xiquets de Valls hi han bastit, des de fa més de dos segles, les seves millors gestes. Començem a caminar passant pel costat de l'església arxiprestal de Sant Joan. En destaca el seu campanar, el més alt de Catalunya amb 74 metres d'alçada. Continuem per la plaça dels Escolans i el carrer de l'Església per anar sortint de la població tot travessant el pont d'en Cabré del segle XII i que ens ajuda a travessar el torrent de la Xamora. 

Seguim fent una part d'un recorregut anomenat "Pels camins de l'Alt Camp". Agafem la carretera de Picamoixons. La prenem a la dreta, en direcció a aquesta població. Trencarem pel camí de la Granja. Surt per l’esquerra, paral·lel a la carretera, i va pujant, just a l’entrada del barri de Santa Magdalena. Està pavimentat i clarament identificat. En quatre passes, som ja als camps de conreus i anem deixant els entradors que hi menen. Seguim de dret vers la Granja de Doldellops i Alcover. Abandonem la pista de la dreta que duu a la carretera. Anem seguint direcció la Granja per una pista que de mica en mica es va convertint en un sender. Aviat trobem les muralles del santuari i, a la dreta, la reixa de ferro que dóna accés a la font de Sant Bernat, a l’ombra de dos majestuosos eucaliptus monumentals. Arribem a Doldellops. És tracta d'una quadra i antiga granja del monestir de Poblet, documentada des del 1154. Per concessions reials al monestir de Poblet, esdevingué una important explotació agrícola a càrrec dels monjos. Al segle XIV s'hi establiren diversos molins i es bastí un gran edifici gòtic fortificat amb muralles i torres de defensa. El conjunt edificat es format per una edifici noble, dos jardins i la casa dels masovers. La façana principal presenta una sèrie d'obertures distribuïdes irregularment. Un balcó central sobresurt del conjunt, amb barana de ferro forjat. A l'esquerra s'aixeca la capella, amb espadanya, dedicada a sant Cèsar.  Annex i perpendicular a la part dreta de la façana principal, es troba edifici de les mateixes característiques. Cal remarcar l'existència de dos balcons del segle XVIII, i d'una finestra gòtica que es conserva a la part posterior de l'edifici. Un bon lloc per esmorzar.

 

 

 

Deixem enrere el clos de la Granja i aviat el sender esdevé camí carreter. Anem seguint fins a trobar el riu Francolí. Davant s’estén la fèrtil plana formada pels sediments del riu.  Ens endinsem en un canyar, a la dreta del qual transcorre un rec. Passem a tocar de l'antic Molí de la Granja i continuem, ara ja per un camí carreter, entre camps d’avellaners a la vora del Francolí, que seguim aigües amunt, cap a l’est. Al cap d'una estota arribem al següent punt interessant: el Pont de Goi. És l’antic pont del camí ral de Tarragona a Lleida, damunt el Francolí, famós per la dura batalla del 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès, i que propicià que les forces napoleòniques poguessin dominar tot el Camp de Tarragona. Pel Pont de Goi hi passa la carretera de Picamoixons al Morell. Una mica abans trobem el monument que recorda la cèlebre batalla amb els francesos. Es tracta d'un pont de tres arcs, pla, molt modificat, tot de pedra i amb tallamars.

Just al costat del pont hi trobem el Molí de Claudi o del Pont de Goi, l'aigua del qual es captava a través d'una sèquia que conduïa l'aigua fins a la bassa del molí. Es desconeix el seu orígen, però ja se sap que ja existia a la segona meitat del segle XVII. Com a curiositat dir que segons la tradició hi va viure d'infant el popular bandoler Claudi el Moliner. Per aixó també es coneixia com a Molí del Bandoler. Originàriament era un molí fariner però va ser transformat en molí paperer. En aquest tram del Francolí es combinen els camps d'oliveres i els antics molins. És el cas del Molí d'Alcover, un edifici magestuós malauradament en runes. Més amunt hi ha la resclosa on s'agafava l'aigua per aquest darrer molí. En aquest tram es pot travessar a l'altra banda del riu si l'aigua ens ho permet. Nosaltres no hem pogut i hem seguit fins a Picamoixons pel mateix cantó fins a trobar la carretera. A l'altre cantó ens esperava el Moló Groc, un antic molí paperer. També passariem per la Plana (l'hem vist des de l'altre costat del riu). Es tracta d'un petit caseriu agregat a Alcover format per quatre cases posades en un únic carrer i una placeta presidida per l'esglesiola de la Mare de Déu de l'Assumpta (S. XVIII). Algunes decoracions amb trencadís que llueixen les cases recorden l’estil modernista gaudinià. Tota la zona és ocupada per camps d’avellaners i horta. 

I de mica en mica anem arribant a Picamoixons. Es tracta d'una entitat municipal descentralitzada situada al terme de Valls. És conegut per ser un punt d’enllaç ferroviari. També s’ha fet famós el seu oli, fet exclusivament amb olives arbequines. Destaca l’església de Sant Salvador, construïda el 1906, que és d’estil historicista, amb elements neoromànics i neogòtics. Hi trobarem alguns comerços i podrem fer un mos al restaurant. I així és com hem acabat nosaltres, ben entaulats. De fet ho hem fet al revés, primer hem buscat el restaurant l'Esportell del Bou, recomanat per en Ricard, i després vem buscar una ruta per la zona. I el motiu, acabar amb una bona calçotada coincidint amb la temporada de calçots. I el resultat, genial, sense paraules. Recomanable cent per cent.