dissabte, 27 d’agost del 2022

Port de Vielha

Nova sortida a la Vall d'Aran aprofitant el tour de 3 dies amb l'Antoni Llagostera. En aquest cas es tracta d'una excursió d'alta muntanya amb molta història i panoràmiques, el Port de Vielha.


El punt de sortida el trobem al refugi, antic Hospitau de Vielha, a tocar de la boca sud del túnel de Viella. L'establiment hospitalari de Sant Nicolau fou erigit durant l'edat Mitjana per monjos pertanyents a l'ordre dels templaris i dels Hospitalers de Sant Joan. El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc. Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital. Actualment hi podem menjar i dormir per optar a les moltes opcions que hi ha d'excursions en aquesta zona.











Al costat hi ha l'ermita de Santa Quitèria del segle XI-XVII. És un edifici de planta rectangular, amb contraforts a les quatre cares i porta adovellada de mig punt. Té una façana molt característica pel fet que l'actual teulada de pissarra neix a l'alçada superior del campanar d'espedanya, deformant clarament la seva fesomia original. Comencem a caminar seguint el GR 211.5. En el seu començament pista ben ampla i fàcil. A mesura que anem pujant podem contemplar la vall de Mulleres, amb la pleta de Molières. Seguim pel GR que s’enfila per la dreta en direcció Nord. El sender puja sense treva i sense pèrdua fins arribar al Plan dera Espòna, amb la seva font Hont dera Espona. A partir de plana dera Espona, el camí és una mica més planer i ens permet arribar fàcilment a les Marrècs (marrades) dera Gerbosa. Ens entretenim a observar alguns dels búnquers que hi ha al llarg del camí construïts com a defensa estratègica durant la Guerra Civil i que es troben en molt bon estat. Arribem, quasi, al Port vielh deth Horo (2.283 m alt). Ara el camí i GR fa un gir cap al nordest per tal d’anar assolir el Port de Vielha (2.444 m alt), per la travessa de Carlos. El camí marxa sense pèrdua i a trams és fins i tot empedrat i es va enfilant en mica en mica fins que veiem clarament el Port de Vielha (2.444 m alt) que assolim en poca estona. El Port de Vielha (1.444 m alt) connecta l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran i durant molt temps va ser la via natural de comunicació entre els dos territoris. 











Des del coll es pot pujar fint al Tuc del Port de Vielha de 2.606 metres. Val la pena pujar-hi per gaudir de les vistes. I a més també és un dels 100 cims de la FEEC. En Ramon no ha dubtat a pujar-hi per aconseguir el seu 135è cim del llistat. Una de les imatges més impactants durant la ruta és la visió que tenim de l'Aneto i la Maladeta i gran part dels Pirineus.











Tornem al coll per iniciar el descens ara direcció Vielha. La baixa del port de Vielha, en la primera part és per tartera que baixa fent esses per la canal del Port de Vielha. El camí baixa entre la Coma Montanero i la Serra de Fontfreda per paratges d’un verd intens que amaneixen la baixada. Observem la magnífica Pala Serrahèra i baixem directes fins la Cabana deth Pontet.  Reiniciem de nou la baixada fins a trobar la pista que connecta amb la boca Nord del Túnel de Vielha. Aquí acabem nosaltres la sortida havent previst un cotxe. Si seguim el GR, per la Ribera del Riu Nere, ens arribaríem a Vielha. 


D'aquesta manera nosaltres haurem enllaçat les dues boques del túnel recordant la dificultat que tenien alhora de accedir a la Vall d'Aran, teint en compte a més, que a l'hvern era pràcticament intransitable. L'actual túnel té 5.133 m de longitud (és el més llarg dels Països Catalans). El primer túnel, anomenat Túnel Alfons XIII en honor del rei Alfons XIII, fou inaugurat l'any 1948. Aquest primer túnel tenía 5.260 metres de longitud, una amplada de 7.5 metres i dos carrils de circulació, un per cada sentit. L'any 2007 es va inaugurar el nou túnel, anomenat Túnel Joan Carles I en honor del rei Joan Carles I, amb una longitud de 5.230 metres, dos carrils de pujada en direcció sud i un de baixada en direcció nord. L'antic túnel actualment és usat pel transport de mercaderies perilloses i com a galeria d'emergència. Una sortida exigent amb uns 10 kilòmetres i uns 850 metres de desnivell de pujada i 1.000 de baixada.

1 comentari:

  1. Aquella vegada que veníem per Mulleres o Molières. havíem dormit al refugi a dalt. I al dia següent baixarem fins l'Hospitau i després ferme aquest camí. Ostres i cap a munt quin camí de carró més maco tot herbat. Ara ja no hi és.
    Post-sabem que un de Bòrdes. recordo que deia que estaven tots molt agraïts a un tal franco, ja que els havia fet el túnel

    ResponElimina

Títol:
Escriu: