GR 92

Continuem fent sortides per la Costa Brava, seguint el GR-92. El passat dissabte 29 de març va ser el torn del tram entre Lloret de Mar i Blanes.

I el dissabte 29 n'hem fet una altra, a l'Alt Empordà, entre Cadaqués i el Cap de Creus.

Dues sortides per uns paratges magnífics que podreu veure a Televisió del Ripollès en els propers dies.

Volta al terme d'Amer

Aquest passat dissabte 15 de març hem tornat a Amer amb els amics del Grup Excursionista Amerenc Esquelles. En aquest cas per fer un tram de la ruta que ells tenen marcada com a volta al terme. Aquesta excursió, tota sencera, és de 51 kilòmetres i per tant, nosaltres n'hem fet un tram de 12 kilòmetres molt interessants. El punt de sortida l'hem fet des de Sant Climent d'Amer, l'antiga església parroquial. L'edificació actual té l'origen en una construcció del segle XVII, molt reformada al s. XIX. Te una portalada d'estil neoclàssic amb una torre de campanar de planta quadrada amb elements d'ispiració neoromànica i la part superior decorada amb rajoles de colors.

Des d'aquest punt ja tenim una vista de el recorregut que ens espera, amb els cingles de Sant Roc com a protagonistes, que no tenen res a envejar als del Far o Tavertet, i en canvi aquests sembla que no son tant populars.
Doncs començem a caminar com si anessim a buscar la punta de la cinglera, seguint una pista que ens portaria a les Serres. El recorregut passava per les masies de la zona, però sembla que aquestes ara no deixen passar-hi. Una llàstima. Quan portem una hora més o menys trenquem a l'esquerra per enfilar el grau de Santa Maria que es fa un lloc entre els penya segats. Estem pujant un desnivell d'uns 350 metres que ens fa suar la cansalada. Un cop a d'alt ens acostem a l'ermita de Sant Roc situada a la punta de la cinglera i que limita amb tres comarques: la Selva, el Gironès i la Garrotxa. És una capella petitona, de l'any 1447, goticitzant d'una nau, amb absis carrat orientat a migjorn i entrada a tramuntana.

Un lloc perfecte per esmorzar-hi tot gaudint de les magnífiques vistes que hi ha, fins i tot el mar, en dies clars. En aquest punt també hi ha unes cistes prehistòriques conegudes com el cementiri dels Moros. 
La tornada l'em fet seguint el pla de sant Roc, trepitjant tota la cinglera que haviem  vist des de sota, ara fent-ho per sobre fins arribar a l'altre extrem per baixar per el grau del Llop, una autèntica trialera. 
Com a punt final de la sortira, abans de tornar a Sant Climent, ens hem acostat a la Torre de Rocasalva o castell de Torredamer. Una masia fortificada amb una destacada torre circular situada en un dels angles, que es pot datar al segue XIII o potser al XII. La casa ha estat reformada i ampliada. La torre es conserva intacta i té una alçada de 16 metres. A l'edat mitjana pertanyia a la família Roca-salva. 

Actualment és una propietat privada de Ramon Torredamer que amb els anys i la paciència està restaurant tot el que pot intentant respectar al màxim els seus orígens. De fet és un apassionat dels castells i també estudia la història dels seus avantpassats. Des d'aquí li hem de donar les gràcies per la seva rebuda i explicacions que ens ha fet.
I finalment després de passar-hi una bona estona hem tornat cap a Sant Climent on teniem els cotxes.

Una sortida genial amb molt bona companyia i també amb força calor. Ja ens han recomanat no fer aquesta sortida en ple mes d'agost.
Agrair un cop més al Ramon Torredamer i Turu (m'ha dit sobretot que li poses el segon cognom) per mostrar-nos la bona feina que fa, i també la gestió del grup Esquelles per poder visitar-ho.
Com he comentat ja haviem fet una sortida amb el Grup Excursionista Amerenc, el mes de desembre del 2013.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2013/12/amer.html
Una de les ermites que vàrem visitar va ser la de Santa Brígida, ho dic perque dies desprès en Miquel Güell ens va obsequiar uns rocs de Santa Brígida, un dolç deliciòs típic d'Amer. Tots els que el vàrem tastar ja anàvem preparats per adquirir-ne a la pastisseria del poble. Doncs sembla que només els fan us dies a l'any. per Santa Brígida. Davant la nostra sorpresa el grup Esquelles hi va voler posar remei. El resultat, uns altres dolços típics de la vila: els Capricis. Una barreja de Carquinyolis, Terratrèmols i Cracs boníssims. Hem tingut uns bons postres. I m'oblidava de l'aperitiu que hem fet amb en Ramon mentre ens explicava la restauració del castell.
I per acabar comentar que la foto de grup avui ens l'ha fet en Josep Miquel Guasch, que darrerament ens acompanya per "caçar" una bona panoràmica. És un crac !  http://www.panoramic.cat/
Adeu Amer, tornarem !!

Ruta de les tres colades i Sant Joan les Fonts

Una excursió molt familiar fou la que férem el passat dissabte, dia 8 de març de 2014, a Sant Joan les Fonts.

La idea era fer la ruta de les tres colades, però seguint les indicacions que té Jordi Freixa en una de les seves col·laboracions, complementarem l’excursió fins el priorat de Sant Joan i Sant Esteve i la colònia  Sebastiana.

La ruta de les Tres colades té molt interès i és molt agradable. Les tres colades estan molt a prop del pont romànic (un altre punt d’interès) i de l’església parroquial d’estil indefinit.

En la resclosa del Molí Fondo, al riu Fluvià, cal que algú una mica enteradillo expliqui lo de les tres colades.

Es molt interessant pujar fins el Buscarró, una mota basàltica, on recentment s’ha descobert un poblat ibèric.

Nosaltres varem esmorzar a la font de Can Xerbanda, al costat de la riera de Bianya, quan encara no ens havíem pas guanyat el menjar. Estem davant un excursió molt senzilla i agradable.

Un altre punt d’interès son les pedreres, la del Buscarró i, sobretot la cinglera de Font Freda, un mur alt ple de prismes i columnes basàltiques.

Es creua el riu i de nou al poc, retornes a la riba dreta i ja cols cal girar en direcció a Sant Joan les Fonts per la plana, amb vistes al volcans de la Canya i Aiguanegra i la plana final de Bianya, on hi ha el nucli de la Canya.

Nosaltres, per completar el recorregut, anàrem a la casa forta Estada Juvinyà, al priorat de Sant Joan i Sant Esteve, creuarem el riu com poguerem i ens dirigirem fins la capella de Sant Sebastià (destrossada) i la colònia La Sebastina (una de les poques colònies fàbrils del Fluvià.

Per una pasarel·la creuarem el riu i retornarem a Sant Joan les Fonts. Alguns membres de l’expedició anarem a veure la Casa gaudiniana de Joan Sala: interessant!.

Un excursió que es pot fer amb caràcter familiar, amb nens relativament petits on destaca el patrimoni geològic volcànic, el industrial i el medieval. Una excursió bastant complerta. (Antoni Llagostera)

Tossa de Mar

El passat dimarts 4 de març vàrem fer una sortida a la comarca de la Selva a la població de Tossa de Mar. L'objectiu, pujar al Puig de les Cadiretes, d'uns 500 metres d'alçada i des d'on hi ha unes magnífiques vistes. Part del camí es fa per el GR-92 i passa per l'ermita de Sant Grau d'Ardenya, dedicada a Sant Grau d'Aurillac. Una excursió amb el mar com a protagonista i la vila de Tossa.
Un exemple de població medieval fortificada i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931. Se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques.

Orígens de Mataró

Aquest passat dissabte 22 de febrer hem tornat a fer una sortida a la comarca del Maresme, a Mataró, amb la companyia dels amics de l'Agrupació científico-excursionista. En aquest cas ens han proposat una excursió circular plena d'indrets molt peculiars.
Hem començat a la platja del Callao on precissament comença el conegut GR-83 que enllaça aquesta ciutat amb el Canigó. Nosaltres n'hem fet un bon tram, però de tornada.
Al travessar la via del tren i la carretera per sota de seguida hem trobat l'ermita de Sant Simó, una petita església d'una sola nau, d'antiga tradició marinera. De fet el sant és el patró dels pescadors. 

De mica en mica hem anat deixant els carrers de la ciutat seguint la riera de Sant Simó i cap al veïnat de Mata. De seguida hem anat trobant cases importants com can Català o can Portell Vell i vistes de Mataró amb el mar al fons.
Els primers kilòmetres potser son els més pesats, seguint una pista fins arribar al punt més alt, a prop del Turó d'en Dori, a 380 metres. Hem aprofitat per esmorzar i ens hem acostat fins a can Xerrac, una casa de la zona amb bones vistes del Montseny. A partit d'aquest punt, de tornada cap a la ciutat, ja hem agafat el GR-83, passant per un camí molt més maco i fresat, on antigament hi passaven els carros. I sense deixar gaire el camí trobem un parell d'ermites. Sant Martí de Mata i Sant Miquel de Mata.
La primera és una capella documentada des del segle XI tot i que el seu orígen és anterior, probablement del segle X. Va ser restaurada el 1955. És un edifici de planta rectangular, sense absis, amb portal adovellat de punt rodó a la façana lateral. És difícil de fotografiar sencera ja que hi ha molta vegetació que l'envolta. I la segona, Sant Miquel de Mata, està documentada des del segle XI però va ser del tot reconstruïda i més endavant reformada de nou.
Té una sola nau de tres trams coberts amb voltes de creueria nervades. Adossada a la nau hi ha l'antiga casa de l'ermità, cal Monjo. Actualment és un centre de formació.
A mida que anem baixant per el GR per el veïnat de Mata, podem gaudir de les magnífiques vistes de Mataró i els seus entorns, amb el mar com a protagonista.

Més endavant trobem can Tria de Mata on es conserva una torre fortificada de guaita. És de planta quadrada del segle XVI. Consta de planta baixa i quatre pisos. Al tram final de la sortida hem pujat al turó d'Onofre Arnau a 131 metres on les vistes son magnífiques, amb Mataró al fons i als nostres peus s'estenen les planes agrícoles, entre elles les emblemàtiques Cinc Sènies, que sobreviuen a l'especulació-
A tocar d'aquest turó hi havia el castell de Mata, del qual només es conserva una torre de defensa del segle XVI que ha estat restaurada. Segurament també havia servit per avisar de les incursions pirates.
En aquest cim també hi ha una placa conmemorativa del centenari de l'Agrupació científico-excursionista posada l'any 1999.

Després de travessar els camps per el camí de les Cinc Sènies hem arribat a Mataró, al mateix lloc de sortida.
Una caminada d'uns 15 km que ens ha fet gaudir tots aquests indrets plens d'història, explicada per en Victor Ligos i els seus acompanyants. De nou us volem donar les gràcies per fer-nos passar una estona molt agradable en els vostres paratges. 
http://agrupe.cat/category/pagina-principal

Quan viatjavem cap a Mataró discutiem que potser és el punt de platja que tenim més a prop des de Ripoll, i es que només hi hem estat una hora amb cotxe. Dins de les moltes coses que hem vist avui, hi ha un parell de curiositats, una l'antiga estafeta rural de correus, que fou la primera de l'estat espanyol l'any 1956 al costat de la font del Pericó. I la segona, la casa de Can Ribot, que serveix de "decorat" per gravar els plànols exeriors de la novel·la de TV3 la Riera, coneguda com la seu de l'hotel Batea-Maresme. Al ser una gran finca però, no permet que es pugui veure gaire res, només de lluny es pot reconèixer una mica.
I per acabar cometar que al Maresme ens hem menjat els rocs de Santa Brígida d'Amer. Un dolç que ens ha fet arribar en Miquel típic d'Amer, després que fessim la excursió a Santa Brígida. Deliciosos !!!!