Sant Amant llegendari i del comte Arnau

Escriu Antoni Llagostera: La muntanya de Sant Amant és, molt segurament, el segon dels llocs on es materialitza territorialment la llegenda del comte Arnau. El focus principal de la llegenda és, sense cap dubte, Gombrèn, Montgrony i entorns. I encara que en els darrers anys Sant Joan de les Abadesses ha fet una apropiació del personatge, cal situar a la muntanya de Sant Amant una part important de la llegenda del comte Arnau. Per recuperar aquesta situació l’equip de Caminant per Catalunya va fer el passat dia 20 d’agost de 2011, una excursió per Sant Amant, prestant atenció als indrets on la llegenda del comte Arnau es totalment present a la muntanya. El setembre de 1913, l’estudiós folklorista Rossend Serra Pagès, el seu cosí Tomàs Raguer, el farmacèutic (que va exercir de fotògraf de l’excursió) Ramir Mirapeix, guiats per Josep Fajula, varen anar a Sant Amant a documentar gràficament els indrets. Fruït d’aquesta excursió foren sis fotografies que expliciten el lligam entre Sant Amant i el comte Arnau. Cal dir que el excursionistes i estudiosos de 1913 varen anar fins a Sant Amant, “anant a dormir a Corones i tornant per Vidabona”. L’equip de Caminant per Catalunya varem aprofitar la pista que porta fins el coll de Saltor. Sobre Sant Amant ja s’havia fet un programa, però la visió nova que ens ofereixen les sis fotografies, ens permeteren fer un recorregut totalment nou o, com a mínim, fet amb nous ulls. Una vegada pujats fins la font del Pi, tot passant pel destroçat Faig Gros, i la xemeneia (que els del plànols de l’Alpina s’han entestat en renomenar com “Garganta”), en loc de pujar directament cap al cim, férem un recorregut per la Jaça Terrana, on cap als anys cinquanta un grup d’excursionistes de Sant Joan de les Abadesses, guiats per una antic pastor, varen intentar trobar una suposada cova del convent de les monges de Sant Amant.

Al final de la Jaça Terrana (un nom que es indica el seu aprofitament com a lloc de pastura) varem agafar el camí cap al pla de Sant Amant que puja des de la Tuta. En aquest indret els estudiosos de 1913 varen fixar el jardí de les monges de Sant Amand, on diuen “que s’hi troven roses de jardí i clavellines. Les monges a més de flors hi conreaven arbres fruiters. També hi havia raïms”. Ja en el pla de Sant Amant, varem poder localitzar el cingle de les anelles, un indret situat cap l’oest, on “hi havia les anelles amb que el Comte l’Arnau hi fermava’ls cavalls, a més hi havia argolles i cadenes”.

A continuació varem fer camí cap a les restes del castell i convent de Sant Amant. El camí que porta des del pla de Sant Amant cap al pla de Penna, passa per costat, havent-se perdut la costum d’indicar en aquest lloc la localització d’un dels elements bàsics de la llegenda arnaldiana. Del convent de Sant Amand hi havia aquesta poesia:

Las monjas de Sant Aimans Totes en finestra estan, Veuhen veni’ un jove galan “¿Galan, galan busqueu lloguer ¿De quinas feinas sabeu fer?... Quan vingué lo cap del any Dotse monjas, tretse... Y la priora el més galan.

Al costat mateix de les rests del suposat castell i convent, hi ha la mina del Comte Arnau, un enfonsament geològic, que també ha anat perdent amb els anys presència en el record dels molts excursionistes i boletaires que passen per l’indret. La mina comporta un camí del comte Arnau, el que aquest feia per anar des del forat de SantHou fins a les coves de Ribes i d’aquí a Sant Amant i, segons la llegenda reivindicada, cap el monestir femení de Sant Joan de les Abadesses. La darrera part de l’excursió fou al pla de Pena, on en punt situat sobre el cingles de Sant Eloi i la cova dels Lladres, podríem situar el castell dels Bagaudes, una altra llegenda relacionada amb la muntanya de Sant Amant.

Una excursió que va permetre veure la muntanya de Sant Amant des d’una òptica nova, la seva relació importantíssima amb la llegenda del comte Arnau. La foto antiga és la Mina del Comte Arnau a Sant Amant, foto de RamirMirapeix de 1913.

(cedida per ACRI arxiu comarcal de Ripoll)