Ulls del jueu i Artiga de Lin

L'Antoni Llagostera ens ha preparat un seguit de sortides per la Vall d'Aran per gaudir d'excursions molt emblemàtiques de la zona i de l'excursionisme català. La primera a la zona d'Artiga de Lin, el passat 7 de juny 2022.

Disposats a gaudir d'una fàcil i espectacular ruta que comença a l'aparcament del Santuari d'Artiga de Lin. És un antic llogaret, ara despoblat, dins el terme de les Bordes. L'església es troba a peu de carretera i ha estat reformada recentment. Des d'aquest punt podem agafar un camí direcció als Uelhs deth Joèu. També s'hi arriba per la pista on hi ha un aparcament habilitat. 

Estem davant la magnificiència de les fonts del riu Joèu. El brogit de les aigües de la cascada es impressionant. Hi veiem una sorollosa surgència d’aigua, ja que surt d’entre les roques de la muntanya cap a l’exterior amb força i energia. Estem davant un fenomen càrstic molt interessant. Tota l’aigua de la gelera nord de l’Aneto, que hauria de dirigir-se cap el riu Éssera, a la vessant sud del Pirineu, desapareix sota terra a una dolina, el Forat d'Aigualluts per ressorgir als Uelhs deth Joeu. O sigui que l’aigua de la gelera de l’Aneto, al costat sud de carena axial pirinenca, desemboquen finalment al riu Garona, és a dir, a l'Oceà Atlàntic i no a la Mar Mediterrània.

Per continuar la nostra ruta passem per un pont metàl·lic que ens permet creuar els primers metres del riu Joèu. El petit sender voreja la cascada i comença a pujar per entre el bosc d’avets i de faigs entre ufanoses falgueres i altres tipus de vegetació.  Al llarg del recorregut anem trobant bancs, panells informatius, escales i baranes de fusta.  Després de pujar durant una estona per entre mig del bosc, el camí esdevé més ample i definit. Trobem una senyalització que ens indica que hem de prendre el camí de la dreta i, per tant, deixar enrere la pista que surt cap a la nostra esquerra. A partir d’aquí, el camí és més pla i es fa més relaxadament. Al cap de pocs minuts arribem al portal de pedra (1.470 m alt) que ens permet accedir al pla de l’esquerra de l’Artiga de Lin.

Arribats al pla d’Artiga de Lin, podem veure perfectament el circ glaciar que va formar aquesta espai. Estem en una clàssic lloc de pastura estival que es caracteritza pels prats on pasturen vaques brunes dels Pirineus i ovelles tarascones araneses, envoltats de fagedes i boscos d'avets i nombrosos torrents i rierols. Des d’aquest punt tenim unes vistes impressionants de tot el circ de l’Artiga de Lin amb la gran extensió de prats, el Barranc des Pois i el coll dels Aranesos (Còth des Aranesi). Entre les escarpades muntanyes que podem observar, ens sorprenen per la seva majestuositat el Malh dera Artiga (2.710 m alt) i el Tuc de Neres (2.582 m alt). Més al fons, el Malh des Pois (2.881 m alt), també conegut com la Forcanada, s’alça majestuosament per sobre del coll dels Aranesos. Malauradament nosaltres hem ensopegat un dia amb boires als cims i no hem pogut gaudir d'aquestes vistes. Aquí també hi trobem la font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan d’Era Artiga. El refugi disposa de 28 places, va ser construït sota criteris d’eficiència energètica i és propietat del Conselh Generau d’Aran. Unes taules al costat del refugi i uns panells explicatius ens convidem a fer una parada aquí. L’indret era molt apreciat pels antics excursionistes, ja que havia estat un dels punts de partida per a assolir l’Aneto i la Maladeta.

Al costat del refugi un pal indicador ens marca la direcció (NO) que hem de prendre per arribar fins a la cascada de Pomèro. Val la pena fer aquesta petit passejada per veure aquest salt d’aigua. Es tarda uns 15 minuts a arribar a la cascada. Depenent de l’època de l’any en que ens hi acostem el salt anirà més o menys carregat d’aigua. Tornem cap al refugi per tornar cap al punt de sortida seguint en aquest cas la pista. Baixant tornem a passar per l'aparcament dels Uelhs deth Joeu i seguint avall tornem al Santuari on tenim el cotxe. 

Abans d'arribar ens crida l'atenció una altra sortida d'aigua. Es tracta de la font d’Et Gresilhon. És molt bonica, però també molt interessant.  És en una surgència d'aigua (hònt, en aranès) força espectacular, amb gran diversitat de plantes aquàtiques, on destaca sobretot el creixen (en aranès, gresilhon) i, que per tant, dona nom a aquesta font. Una ruta molt senzilla que ens apropa a uns espais espectaculars de la Vall d'Aran.