Coll de Merolla - Maians

Interessant sortida la que hem fet aquest dissabte des del coll de Merolla fins a Maians. Es tracta d'un tram del camí ramader, de la carrerada del Lluçanès. I com que la ocasió demanava un bon ramat, avui erem 17 i el bon pastor no podia ser altre que en Toni Llagostera i per arrodonir-ho el gos era en Crivi. El coll de Merolla era un punt d'unió del camí ramader dels ramats que venien de Ripoll o de la Pobla de Lillet. Els 11 kilòmetres (anada i tornada) passen per les cases de la Cot, l'Espluga i Maians i els plans de l'Espluga o de la Pera.

Hem passat molta calor, hem gaudit de magnífiques vistes i després d'un petit canvi de recorregut, hem aprofitat per visitar una petita cova que hi ha en una bauma on s'hi havia amagat la Mare de Déu de Montgrony en temps difícils.

Hem esmorzat al pla de la Pera tot i que els ramats reposaven més al pla de l'Espluga. I en aquest cas hem deixat les pastures per endrapar un bon entrepà, o la varietat d'embotits per acompanyar la coca de l'andreu. Alguns s'han estimat més una bona remullada, buscar bolets o fins i tot acabar-se les restes de turró dels nadals.

I en l'apartat d'anècdotes comentar que avui hem gaudit de la presència d'un dels cracs mediàtics de la comarca, en Joan Sarria que tot i presentar el Només Esport, ha suat de valent. I l'ha acompanyat el seu cunyat en Robert. L'Agustí ha continuat la seva col.lecció d'ossos i s'ha emocionat amb un parell de cotxes abandonats. Després de molts mesos ha tornat en Busquets amb la seva xocolata i s'ens ha fotut els pinyons de la coca. I els altres els que ja som habituals a les sortides del caminant.

I per celebrar aquest impressionant ramat, que segurament és el rècord del caminant, hem preparat un petit vídeo amb les fotos de la excursió.

El Ninot, un barri de Ripoll

Més d'un centenar de persones han omplert avui la sala Abat Senjust de l'ajuntament de Ripoll per acollir la presentació del llibre de l'Agustí Dalmau, El Ninot, un barri de Ripoll.

Han acompanyat a l'autor, el president de l'associació de veïns dels ninotaires Jordi Capdevila, l'alcaldessa i alhora veïna del barri Teresa Jordà, i el regidor de cultura de l'ajuntament Ramon Prat.

Un llibre que recull la història del barri en tots els seus àmbits. Les activitats, els comerços, les festes, la gent que hi viu ... tot aixó acompanyat de fotografies que ilustren molt be la identitat d'aquest peculiar barri de Ripoll.

No te res d'extrany doncs dir que el nostre amic Agustí ha tingut molta feina a signar llibres. Encara el podreu trobar a les llibreries per Sant Jordi.

De l'Infern cap al Cel

Així és com ha definit la excursió d'avui el nostre guia Llagostera. De l'Infern cap al Cel. I es que la sortida era del pont del Diable de Llaés fins a la Mare de Déu de la Cau. La sortida era dins del terme de Ripoll entre Sant Bernabé de les Tenes i Llaés. El pont del Diable s'ha de contemplar des de sota per veure el seu encant i tot i la sequera que patim hem tingut la sort de que la riera de Vallfogona baixava amb un bon cabdal.

Hem superat un desnivell de gairebé 600 metres i conegut les cases del Puig, que per cert diuen que està en venda, i la de Castellpalom. Aquesta última era una fortificació ben documentada als segles X i XI. Ara utilitzada de segona residència.

Després de passar el coll de Bena i amb uns 5 kilòmetres fets, hem arribat a la Cau. Aquest edifici de forma rectangular sembla més una cabana que no pas una ermita. Tot i així al seu interior hi ha la Mare de Déu de la Cau i a la primavera s'acostuma a fer un aplec.

Nosaltres hi hem esmorzat tranquilament amb el repartori de tiberi habitual a les nostres sortides. Amb el vi chueca, la coca andreu, i avui el café colomer i el rom llagostera. (i la soja clar)

I el nostre guia m'ha passat en els apunts algunes jaculatòries populars d'aquest indret adreçades especialment a les excursionistes. Diu:

Mare de Déu de la Cau, doneu-me un marit, si us plau !

i com a demostració de l'eficàcia de la Verge de la Cau es diu que:

Fadrina que va a la Cau, torna amb promès,

i, als dos anys, ja hi pujen tres.

I per acabar comentar que avui erem 14, aixó contant en Crivi que suposo que ja l'haureu conegut amb la foto. També el posarem al rànquing ripollès.

I també el fet que hem estrenat una pals senyalitzadors del projecte Itinerànnia. Una xarxa de senders de les comarques del Ripollès, Alt Empordà i Garrotxa i que el sector de Ripoll ha estat liderat per el Club Excursionista Ripoll amb una bona feina dels nostres caminadors Enric Colomer i Pere Chueca.

El Far

Aquest dissabte hem tornat a sortir per 11ª vegaga per la comarca d'Osona. En aquesta ocasió ens hem acostat a la Mare de Déu del Far. De bon matí ja hi hem deixat un cotxe per estalviar-nos algún kilòmetre. La sortida l'hem fet des del pla de l'Om accedint-hi per una carretera que surt pràcticament del coll de condreu. El primer objectiu però ha estat el castell de Fornils que en aquest cas no era de defensa sino de residència i un indret fiscal sobre les persones i mercaderies que transitàven en aquells temps, vaja com un peatge.

Un castell per cert que ens ha costat de coronar per la abundant vegetació i la deixadesa de les runes. Pel camí ens hem trobat Sant Pau de Fornils on hem aprofitat per esmorzar, o Sant Martí Sacalm que pertany al minicipi de Susqueda.

I si mireu la foto del Far us podeu imaginar com hem suat per accedir-hi. Gairebé 600 metres de desnivell que mica en mica es fan be, sense grimpades i sorpreses.

Al final doncs hem arribat al Far, on les impressionants vistes han quedat una mica tristes per culpa de la boira i la calitja. L'Andreu peró, com que es tant professional i tornarà un altre dia i així almenys els que ho mireu per la tele podreu gaudir del paisatge.

I avui hem reduït la participació, un total de set caminadors a la foto oficial. Ja podeu veure que hem canviat la Cristina per l'Agustí, un bon canvi no !! Tot i que si us heu fixat a la foto de la Cris, no sabem si estava ko o meditava desprès de la pujada. Suposo que l'Agus no s'ha cansat tant al seu campionat de pitch&putt. Deu ser un esport de concentració.I per culpa meva no tenim el video del dia ja que desprès de tantes festes i festes la memòria de la càmera estava a tope. Ja ho compensaré.I ara només ens queda una excursió de la comarca d'Osona. Hem d'anar a Tagamanent però hem d'esperar uns dies ja que només obren el tercer diumenge de cada més. Per tant el proper dissabte, esperem, ens toca el Costabona.

Castell de Montesquiu

Aquest dissabte hem fet una nova excursió per la comarca d'Osona, que ja en son deu i per tant en queden dues per completar la col.lecció de dvd. En aquest cas però hem caminat molt aprop de la nostra comarca. Hem sortit del castell de Montesquiu per fer una circular fins a Sant Moí i tornar al castell. Avui erem una bona colla, una dotzena que hem fet uns 13 kilòmetres amb unes 4 horetes. Ens hem acostat als bufadors i hem esmorzat a la cabana de la casa de Beví on fins i tot hi havia un troglodita molt conegut.

Després d'esmorzar ens hem acostat a l'ermita de Sant Moí que pertanyia antigament a Ripoll i ara depèn del parc del castell de Montesquiu. Es d'una sola nau amb absis i campanar d'espedanya i ha estat molt restaurada. El camí ha continuat per la Farga de Bebié on hem travessat la via de tren, la colònia tèxtil i el riu Ter.

Finalment hem tornat al castell de Montesquiu que hem pogut visitar detingudament amb guia i tot. El menjador, l'habitació, els jardins ... una visita que us recomanem. El castell no havia servit per defensar-se, era la residència dels senyors de Besora que ha anat passant per diverses mans fins que l'any 1972 els Juncadella el cediren a la Diputació de Barcelona i actualment vetllen per la seva conservació.

I aquí veieu els 12 components de la sortida, lleugers de roba ja que hem passat calor i hem suat alguna pujadeta, i patit els mals olors de l'escampada de fems que tenien alguns camps. I per acabar un petit video de com travessavem la via del tren.

I la setmana que ve descansem. Recupararem el camiant per Osona el dissabte 29 de març.