Sortida a la comarca de l'Alt Penedès per visitar les coves de Font-Rubí amb en Josep Grau (dimecres 10 abril 2024)
Iniciem la ruta des del poble de Font-Rubí on hi trobem l'església parroquial d'estil barroc contemporani, dedicada a Sant Pere i Sant Feliu. D'origen romànic ha experimentat al llarg del temps nombroses modificacions. Només començar la excursió ja podem gaudir de l'anomenat balcó del Penedès que ens regala una extraordinària panoràmica. Un paisatge forjat per la producció vitivinícola.
Ens trobem a l'inici de la primavera i la Victòria ja fa estona que cull espàrrecs seguint un primer tram força planer i de bon fer. Passem per el Mas Vallet, d'estil modern popular contemporani i de titularitat privada. De taló de fons tenim la Serra de Font Rubí. Després de seguir una bona estona una pista trenquem a l'esquerra per un corriol que ens acosta a una de les coves de la zona. Es tracta de la cova de l'Arena. Se’n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar que l’indret era utilitzat per l’extracció d’arena i grava. No es sap si la obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l’home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l’interior de la caverna. L’entrada és generosa, s’hi pot entrar gairebé dret. Té un parell o tres de columnes al seu interior, el terra és ple de grava i sorra i en els seus quinze o vint metres de fondària presenta diverses galeries, molt unificades, que mostren els darrers punts d’extracció en el moment que va cessar l’activitat.
Tornem a recuperar la pista que hem deixat passant per zones agrícoles que esclaten amb la primavera. També veiem algunes barraques de pedra seca. I les restes d'antigues edificacions també ens acompanyen. És el cas de Cal Cego o Cal Barraló. És una llàstima que es perdin aquestes masies. El romaní i la farigola ens acompanyen amb molt bona olor. Entrem en una zona de pins i trencant a la dreta ens acostem fins a la Cova de l'Ametlla. Foradada a la roca, la cova té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entrar-hi. És força gran, d'uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. El punt més alt fa més de quatre metres. Com moltes balmes i coves era utilitzada pels pastors per tancar-hi el ramat i resguarda'l del mal temps o dels depredadors.
Seguim ara per un camí més petit i ple de vegetació i amb alguna pujada que ens fa suar una mica. El proper objectiu és arribar a la Cova del Bolet. Està situada en una pendent boscosa sota una gran llosa de pedra que aixopluga una gran avantsala. També s'hi pot entrar gairebé dret. Va ser utilitzada com a refugi pels nostres avantpassats. Com a conseqüència, les restes dipositades ara fa més de 7000 anys i continuadament durant varis milers d’anys, han contribuït a formar un jaciment arqueològic de cert interès. Entre els anys 1970 i 1990, la Universitat de Barcelona va desenvolupar vàries intervencions englobades dins el programa “El Paleolític Superior i l’Epipaleolític a la Catalunya meridional i de Ponent” del Seminari d’Estudis i recerques Prehistòriques d’aquesta universitat. Tornem a recuperar un camí de més bon fer tot passant per la font de Conilles. Un lloc on poder seure i estar a l'ombra els dies festius. Una taula rodona presideix el conjunt, voltada per un banc circular fet d'obra. Una bassa recull l'aigua que brolla de la font. També hi veiem un mosaic de 12 rajoles on hi ha representat un sant pintat a mà amb un anyell als peus, el que podria representat un Sant Joan o Jesús encara jove. També és molt maco el brollador de ceràmica verda que representa un peix. Seguim cap a la serra del Bolet envoltats de color groc que proporciona els camps de colze.
Ens toca pujar de nou i suar la cansalada. Guanyem vistes a la zona del Pirineu, i de nou tornem a baixar cap al darrer punt de la sortida, el Castellot. El castell de Font-rubí està molt enrunat. Encara en queden uns panys de paret i una torre rodona que corre perill de desaparèixer. Es creu que la primera etapa del Castell de Font-rubí es va construir a finals del segle IX, és a dir, ara fa més de 1100 anys. Aquest servia de vigilància del pas estratègic de la Via mesadera o Carrerada, i de lloc de defensa i refugi de les ràtzies sarraïnes. Segurament el Castellot va ser totalment deshabitat a principis del segle XVI amb el despoblament de Font-rubí i tot Catalunya, després de la guerra civil del 1462 que es perllongà fins al 1472, quan finalment Joan II d’Aragó, pare de Ferran II el Catòlic, s’afiançà al tron després d’una llarga disputa successòria. Està en una situació privilegiada amb una visió de tota la plana.
I des d'aquest punt només ens cal tornar cap al punt de sortida amb una bona baixada fent un recorregut total de 9 kilòmetres i un desnivell de 300 metres.