dimarts, 19 de juliol del 2011

Puigbó, Pedró de Tubau i Grau de la Llet

Nova sortida aquest dissabte 16 de juliol, en aquest cas a la comarca del Ripollès, a prop de casa a la zona de Gombrèn, al Pedró de Tubau que ja hem visitat altres vegades des de diversos punts. En aquest cas la sortida l'hem fet des de Puigbó, una casa a 1.150 m. d'alçada, a pocs kilòmetres de Gombrèn seguint la carretera que passa per el veïnat del Cortal. Aquesta important masia te al seu costat l'església de Sant Martí de Pugbó, una mica deixada, i que disposa d'un frontal d'altar romànic i que actualment està al Museu Episcopal de Vic. També es pot fer una ullada a les restes del Castell dels Moros o de Puigbó on encara es conserva una mica la seva torre i unes runes que sembla que corresponen a una església i unes cases.
Ja veieu que sense fer una passa, ja tenim material per gaudir-ne, això si, amb les explicacions del nostre guia Toni Llagostera. Tot i així la visita l'hem fet de tornada ja que al matí hem anat per feina. Hem sortit de Pugbó direcció al coll del mateix nom i llavors trencant a l'esquerra per enfilar-nos mica en mica per la carena de les Girades. Amb una horeta des de la sortida arribem al coll de Faig General on fem de girar gairebé 180 graus per incorporar-nos a la carena dels Rasos de Tubau i amb una horeta més fem el cim desprès de passar per la bassa de Corrubí.
Al cim (1.543 m.) hi ha un petit oratori dedicat a Sant Marc i no cal dir que les vistes son magnífiques, per tant és el lloc ideal per esmorzar. I després d'omplir la panxa hem voltejat per la zona per visitar la bassa del Ras i la font dels Garrotadors i tornant a la bassa de Corrubí.
I en aquest punt es on cal estar més atents ja que avui la tornada l'hem fet per el Grau de la Llet, un camí oblidat que ens acostarà a Palmerola baixant la muntanya dels Rasos. Sembla que estava marcat amb senyals vermelles peró nosaltres no les hem trobat. Cal anar en direcció a ponent i anar baixant fins arribar a sobre el cingle on hi ha una petita canal (es el tram més complicat de baixar si mireu la foto) però un cop superat aquest petit obstacle cal trencar cap a l'esquerra i a partir d'aquí el camí és extraordinari ja que baixa molt suaument, aprofitant l'ombra dels roures primer i dels pins després fins arribar a la casa de Palmerola. Es baixen uns 300 metres de desnivell molt agradables i el camí està força ben conservat tret de l'entrada que l'herba amaga el recorregut que nosaltres hem mig marcat amb fites.
Un cop a Palmerola ens queda una horeta de camí per una pista fins arribar al punt de sortida.
Una excursió de gairebé 12 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 600 metres. Així doncs val la pena conservar aquests antics camins, nosaltres ho hem fet amb l'ajuda d'en Joaquim, en Josep, l'Artur, l'Angelina i la Concepció que amb la seva paciència van aconseguir trobar aquest camí.