Tossal de les Viudes

SOLSONÈS–TOSSAL DE LES VIUDES–COLLS DE VERA, MAÇANA I LLENGOTS

Dissabte, 5 desembre 2020 (Mª Clara Martínez)

 

Prenem la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys i quan falten uns 8 km per arribar a aquest poble, a l’esquerra hi ha un desviament en direcció a Aiguaviva. Aquest desviament ens porta fins la casa de colònies d’Aiguaviva, lloc on aparquem. Fa molt fred a primera hora (-5o), tot és glaçat, però de seguida entrem en calor, atès que decidim atacar el Tossal de les Viudes de bones a primeres. El camí es comença a enfilar muntanya amunt sense treva. Durant un bon tram de camí anem seguint el torrent de Bosoms i després ens en separem una mica. La pujada és forta, però fa de bon trepitjar, i el camí està ben marcat. A mesura que anem pujant les vistes es comencen a obrir i ens mostren un tast del que tindrem a dalt. Arribem al coll del Grauet i aquí hem de fer un puja i baixa fins el cim. Aquí dalt ja toca el sol, cosa que s’agraeix. Un darrer tram en forta pujada, per caminois i roca que no fa de mal trepitjar i per un parell de crestes molt exposades, atenció persones amb por o vertigen, i ja som al cim. Hem pujat quasi 600 metres de desnivell en 2’5 km, però el premi s’ho val. Les vistes són impressionants.

 

 

 
 

 

 

 

 

 

Tenim la Vall de Lord als nostres peus, El pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, el riu Aigua de Valls, Vilielles de Busa, la serra de Busa, els Llengots... i més lluny, el Port del Compte, la Serra del Verd, el Pedraforca, el Cadí... tot un festival. Tornem al coll del Grauet i baixem entaforats per un grau, seguim un sender poc marcat però amb fites, i arribem al Solell de Valielles, en suau pujada, fins a trobar l’antic camí de bast, que si el seguíssim cap a la dreta, ens portaria a Vilielles de Busa. Vilielles de Busa és un enclavament d’una part de territori del municipi de Montmajor, comarca del Berguedà, província de Barcelona, dins el municipi de Guixers, comarca del Solsonès, província de Lleida. Una curiositat que ve de molt antic. Per aquí trobem un lloc ben assolellat i parem a esmorzar i recuperar forces. Ja recuperats seguim el camí, que es converteix en un constant puja i baixa, fins el fons d’un parell de rases i passant pels colls de Vera, Maçana i Llengots. Des dels colls tenim esplèndides vistes de les parets verticals de la Serra de Busa, i de les agulles i crestes de la serra dels llengots.
Poc abans d’assolir el darrer coll hi ha les restes del mas dels Llengots. Va estar habitat fins a primers del segle XX, que hi va haver el despreniment d’una roca molt gran i van decidir abandonar el lloc. Un lloc perillós, inhòspit i on la vida havia de ser molt dura. Pugem per un petit grau, sense massa dificultat, i ja som al coll dels Llengots. I ja podem anar cap avall, en direcció al riu Aigua de Valls i la cua del pantà de la Llosa del Cavall. El camí de baixada té el mateix pendent que el de pujada, i també passa a trams per un torrent, pel que hem d’anar amb compte de no relliscar si les roques fossin molles. No tardem en arribar abaix, a tocar del pantà. Ja tan sols ens queda seguir una pista cap a l’Est, passant per cal Teuleret, cal Samarrà i cal Saragossa, fins arribar al cotxe.

 

Una caminada molt recomanable, per la que cal estar en forma i, per fer el cim del Tossal de les Viudes, no tenir vertigen, pels passos exposats. Recomano portar GPS per trobar els camins correctes. Quasi tots estan fitats, però no hi ha indicadors de cap a on van. Si el feu en el sentit que l’hem fet nosaltres, sentit horari, en dies freds tindreu sol de seguida, i donarà temps d’eixugar i escalfar una mica les zones més obagues. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

 

 

Powered by Wikiloc

Vall del Bac, dimecres 2 desembre 2020, Antoni Llagostera.

La Vall del Bac pertany avui en dia a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. El punt de sortida el trobem davant l'antic Hostal. Hi podem arribar des de Sant Pau de Segúries, agafant la carretera que passa a tocar de el Mariner o des de la carretera que enllaça Castellfollit de la Roca i Oix. L’hostal de la vall de Bac ja funcionava com a tal quatre-cents anys enrere i durant molts decennis fou el més important de la Garrotxa. El seu emplaçament era idoni perquè està al bell mig de la ruta habitual de començaments de segle XX per anar d'Olot a Camprodon i a l'inrevés. 

A tocar l’Hostal de la Vall del Bac, on comença la pista que va a la Coromina, trobem la senyalització del GR-1, d’Itinerannia (pal G2) i dels itineraris del Consorci de l’Alta Garrotxa. Seguim aquesta senyalització que ens guiarà en una part del camí. Nosaltres sols farem una part d’aquest recorregut, ja que des del coll del Reverter, per la collada de la Costa i el coll de Galters, pujarem drets cap el cim del Montmajor. A la pujada, al collada de la Costa deixarem el terme municipal de Bianya, al que pertany la vall del Bac per entrar en el terme municipal de Montagut i Oix. Per tant, un cop al coll de Reverter deixem el GR-1. A partir d'aquí la pujada és més forta i ens puja al Coll de Galters, on la pujada es fa pel caire que baixa de la muntanya i que ens permet tenir molt bones vistes fins arribar al cim del Montmajor (1.074 m alt). Està inclòs a la llista dels 10 cims de la FEEC i hi ha molt bones vistes tot i que una part plena de vegetació fa una mica la guitza.

La baixada la fem per la cara nord en direcció nord-est, per després girar al sud i baixar a trobar un mirador. Aquí gaudirem de molt bones vistes sobre Toralles i Oix. Continuarem la baixada, en direcció nord, fins el Coll de la Bassa on girarem a sentit sud fins a la casa de la Costa i baixarem al Pla de la Costa. I al cap d'una estona arribem a Toralles, un petit nucli de població del municipi de Montagut i Oix. El petit veïnat es vertebra al voltant de l'església romànica de Sant Martí. L'indret ja és citat l'any 977, i des del segle XI ho és el castell de Toralles, actualment inexistent, però que s'identifica amb les ruïnes del cim del Montpetit.  Estem davant una construcció romànica d'una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia, que conserva part de la ferramenta i el forrellat romànic.

Tornem enrere a buscar la collada de Toralles, “molt planera y ampla, entre els cims del Montmajor y Montpetit”. Retornarem al Pla de la Costa i coll Marcé, i farem la baixada per la pista, seguint el GR 1 que retrobarem prop de Sant Martí de Toralles, tot passant per la casa de cal Quic. Un tros més avall, quasi a tocar la riera d’Oix, trobem un cruïlla amb un pal indicatiu. En aquest punt agafarem el camí (senyalització de pintura groga i també de blanca, de Petit Recorregut) de l'Hostal de la Vall del Bac, que ressegueix la Riera d'Oix per sobre en direcció a Ponent. Seguint ruta passem per la masia del Saguer de Pera, un notable exemple de casa pairal de la zona garrotxina. És la primera masia important que trobem al camí que des de la Vall del Bac porta cap a Pera i Oix. Està formada per diferents cossos d'edificis bastits en diferents moments constructius. 

Ens incorporem al GR-83 que ens acompanya fins a l'Hostal. Seguirem un antic camí de ferradura. Passarem per la font del Seguer, transformada en antic safareig o obi. A partir d’aquí s’inicia l’esplèndid corriol que s’endinsa a l’estret de Bodelquer, que enmig d’un encisador alzinar, sempre passant per alçada, arrapant-se a les parets de l’estret. Hi ha les espectaculars cingleres dels Tremolets i els contraforts del Puig Montmajor. Deixem un moment el camí per fer una ullada a la Cova del Bodelquer que queda a sobre del camí (a uns deu metres aproximadament sobre del camí). Com a referència, trobem una gran pedra al mig del camí que té una fita a sobre. Un cop visitada seguim el nostre camí tot passant pel Molí de la Coromina i més endavant el gorgs de la Coromina on trobem una cruïlla de camins. A les basses del molí de Coromina, quan hi ha aigua, tenen una gran aspecte. Es tracta d'un conjunt d'unes tres basses. 

I ja som molt a prop de l'arribada a l'Hostal de la Vall del Bac. Val la pena acostar-se fins a la casa del Ferrer. Estem davant un edifici i masia, obra arquitectònica popular del segle XVIII. Cal Ferrer és l’origen de la destacada família olotina Danés. S'hi ferraven les cavallerisses dels que paraven a l'hostal, es marcava bestiar, s'hi feien eines de tot tipus i s'hi arranjaven armes.

Una fantàstica sortida de 15 kilòmetres i un desnivell acumulat d'uns 800 metres.