dimarts, 6 de desembre de 2016

Ruta de l'Exili

Dissabte 8 octubre 2016 (Mª Clara Martínez - La Vajol)

Aquesta és una ruta circular d'uns 14'5 km i poc més de 400 metres de desnivell acumulat, en la que anirem seguint les passes de Lluís Companys en el seu exili a França, el 5 de febrer de 1939. Iniciem la sortida d'avui a La Vajol. La Vajol és un poble petit però que val la pena fer-hi una visita. Cal destacar la plaça, que es el nucli del poble, i l’església de St. Martí d’estil romànic tardà i amb una llarga escala de pedra afegida a la façana.


A l’interior del poble, hi trobarem de seguida una petita placeta on hi ha diferents plaques i recordatoris de l’exili i del pas dels presidents Companys i Aguirre pel municipi. També hi trobem un monument al miner, i aquí podem fer esment de la mina Canta, o mina de Negrín, als afores del poble i en la que es van emmagatzemar les obres d'art del Museu del Prado i bona part del tresor nacional, per evitar que caigués en mans dels franquistes.
Sortim del poble i ens dirigim a l'entrada de la masia de Can Barris, on els darrers dies de la Guerra Civil s'hi va instal·lar l'Alt Estat Major Espanyol. Aquí hi tingué lloc la darrera recepció oficial de la Segona República. No podem accedir al seu interior atès que es una propietat privada, però la podem veure des del camí, i comprovem que es un gran casal, de forma rectangular, envoltat d'una gran extensió de terres.
Reculem una mica, fins la pista forestal per on veníem, i anem a trobar i seguim la carretera que puja al Coll de Lli. Passat el restaurant de La Manrella, trobem uns indicadors cap el Coll de Lli que haurem de seguir. Ara anem per pista, que de vegades es converteix en sender, fins assolir el Coll de Lli. Anem pujant suaument entre boscos de castanyers. A pocs metres hi ha una gran porta metàl·lica que es el pas fronterer entre Catalunya i França.











Abans, però, ens desviem i seguim la pista durant 1'5 km, per anar a fer una visita al Castell de Cabrera. De fet tan sols en queden les restes, però les vistes que tenim de la plana empordanesa des d'aquest punt, son excepcionals. Aquest es un bon punt per fer una paradera i esmorzar una mica per recuperar forces.
Vist el castell, reculem fins tornar al Coll de Lli, i ara sí, que traspassem la porta. A l'altre costat de la porta, ja en territori francès, hi ha una gran placa en memòria dels tres presidents que varen creuar la frontera per aquest lloc: President Lluís Companys, el President de la República Espanyola Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Manuel Aguirre.
Seguim la ruta, en moderada baixada i per un esplèndid bosc de castanyers, tot resseguint el rierol Ribera de Les Illes fins arribar al petit poble de Les Illes. El primer edifici que trobem tan bon punt hi arribem, es l'Hostal dels Trabucaires. En aquest hostal va fer nit Lluís Companys. Una anècdota del seu pas per aquí, es la de que el dia en que va marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar perquè no duia diners. Es diu que des de les hores devem una truita als francesos....











Travessem el petit nucli de Les Illes i ens dirigim al Coll de La Manrella. En aquest coll tornem a entrar en territori català i hi trobem el Temple de la Pau, un altre monument en honor a Lluís Companys, i un búnquer.
Es va triar aquest emplaçament per ubicar-hi aquest monument, no perquè hi passés en Lluís Companys, sinó per què el lloc es molt més ampli que el coll de Lli, i hi ha molt mes espai per fer-hi les trobades anuals que es fan al mes d'octubre. Des d'aquest coll ja iniciem el descens pel camí que ens ha de portar de tornada a La Vajol. Es un camí que passa per boscos d'alzines i de roures, en alguns punts de gran mida, i alguns trams de castanyers.
Passem a tocar de la masia de Can Quera, on hi trobem un roure monumental i una bonica font, i seguim baixant, fins a la carretera, per la que tornem a La Vajol, el punt d'inici de la ruta d'avui.
Encara ens queda un punt per visitar: el Monument a l'Exiliat, que el trobem al final de l'aparcament, seguint un camí ben indicat.


Sobre una gran roca una escultura de bronze amb un home i una nena amb una cama amputada. La escultura es treta d'una foto real. Mariano Gracia i la seva filla de sis anys, que va perdre la cama en un bombardeig, marxant cap a l'exili.... Acabada aquesta darrera visita, tornem a l'aparcament on son els cotxes i donem per finalitzada la sortida d'avui. Us esperem a tots a la propera sortida.

diumenge, 4 de desembre de 2016

Cingles de Malanyeu

Dissabte 1 octubre 2916 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una ruta de gran bellesa paisatgística. Ens hem endinsat pels boscos, carenes i cingleres que envolten el petit nucli de Malanyeu, a La Nou de Berguedà, hem superat algun fàcil i divertit grau i hem assolit el cim del Cap de la Baga de Cabanelles. Han sigut 10'5 km i 750 metres de desnivell acumulat. Ruta ben senyalitzada, amb marques grogues o blanques i grogues de PR. Camins molt ben fressats, gens perdedors.
Arribem a Malanyeu, que depèn de La Nou de Berguedà, aparquem al costat d'uns plafons explicatius i visitem aquest petit nucli de població. Tan sols l'església, les escoles noves, una paisa (que eren les antigues escoles) i un parell de cases. La resta de cases es troben molt disperses per tota la zona.
Comencem la ruta per la carretera, que es converteix en pista, fins un pal indicador, que ens fa agafar un sender ben fressat, a la dreta.











Ens enfilem per un bonic bosc de pi roig i no tardem en arribar al peu de Rec del Griell, on trobem alguns petits gorgs. Seguim el rec fins un salt d'aigua amb formacions de tosca, punt d'inici del tram equipat del Griell del Pigot.
El primer tram està equipar amb una corda. 

Seguidament trobem una escala de ferro clavada a la paret que ens porta fins un forat a la roca.
El travessem i sortim a un gorg amb un espectacular salt d'aigua, i seguint les marques grogues a la nostra dreta, fem una fàcil grimpada fins a dalt de tot del tram engorjat. Un cop a dalt, el sender s'enfila de valent, per un bosc de pi i faig. Una mica més amunt ens desviem a l'esquerra per anar a trobar La Foradada. Podem gaudir d'excepcionals vistes del Pedraforca i la vall de Malanyeu i bona part de l'Alt Berguedà, a través d'un forat en la roca que forma una balconada natural.

Tornem al nostre camí i seguim ascendint, prop del cingle, per boscos de pi, faig i boix. Ens tornem a desviar cap a la dreta per gaudir de més vistes, en aquest cas sobre el Cingle de la To. Passem pel costat d'un gran faig i seguim pujant, ara per una fageda, fins el Coll de la Batllia i el Serrat de Fulleracs, format per un prat herbat. Seguim gaudint d'extraordinàries vistes del Pedraforca, els Cingles de Vallcebre, Rasos de Peguera, Cadí.... i bona part de
l'Alt Berguedà. Tot un luxe!


Seguim el nostre camí, resseguint un filat, fins un pal indicador, on seguim fins el Portell del Porc i, en una curta pujada assolim el Cap de la Baga de Cabanelles, punt més alt de la sortida d'avui, des d'on seguim gaudint de bones vistes. A partir d'aquí s'inicia el descens, ens dirigim al Collet de la Font del Tudó i baixem per una bonica fageda. Passem per un altre mirador natural i el sender gira a la dreta, fins arribar al Grapissot, un altre grau molt senzill pel que baixem amb molta facilitat.
Es una lleixa rocosa per la que hem de baixar amb l'ajut d'un cable que ens fa de passamà. Superat aquest pas, seguim endavant, fins el Pas de Malanyeu, on tornem a trobar un pal indicador. En aquest punt, podríem seguir endavant i tornar a Malanyeu tot resseguint la cresta de la Serra de Picamill. Però nosaltres decidim anar per la Font de les Travesses, un bonic paratge natural, amb una antiga font (ara canalitzada).
A partir d'aquí seguim una pista forestal que ens porta de tornada a Malanyeu sense cap mena de complicació. Aquesta ha sigut una ruta en la que hem gaudit d'excepcionals vistes, racons de gran bellesa i entretinguts i divertits graus no massa complicats. Cal prestar atenció al Griell del Pigot. Donat que hem de traspassar un gorg i un salt d'aigua, en cas de fortes pluges millor no fer-lo. Al perill d'una relliscada cal afegir que de ben segur acabaríem ben xops.


No és una ruta complicada ni difícil, però alerta les persones amb vertigen o amb por a les altures, hi ha algun pas una mica exposat. Pel demés, una ruta fantàstica que recomanem sobretot per les vistes.
Fotos: Julio Santiago

Serra del Montmell

Dissabte 24 setembre 2016 (Mª Clara Martínez)
Una fantàstica ruta per descobrir els punts i els racons més emblemàtics de la Serra del Montmell, al Baix Penedés, Tarragona. Es un recorregut de 15'5 km amb un desnivell acumulat de 820 metres. De dificultat moderada, amb alguna petita grimpadeta, però que pot fer qualsevol persona acostumada a trescar per la muntanya.
El punt d'inici de la caminada es l'àrea recreativa de Montmell, a la que s'accedeix per una pista forestal que surt de Juncosa de Montmell.
De seguida trobem l'església nova de Sant Miquel, que va ser la tercera de les esglésies del Montmell. La primera va ser la capella del castell i la segona l'església romànica que es troba uns metres més amunt, sobre un sortint rocós. Deixem enrere l'església nova i ens dirigim a la romànica, per un costerut sender que de seguida ens enfila muntanya amunt. Val la pena de visitar-la. Les vistes son fantàstiques.











Una mica més amunt, en forta pujada i amb alguna petita grimpadeta,, hi trobem el castell, que està completament enrunat. Aquests punts son fantàstiques talaies des d'on gaudir de extraordinàries panoràmiques.
Seguim el rocallós sender i de seguida ens trobem una gran creu de ciment, des d'on tenim una bona perspectiva del castell. El sender que continua enfilant-se de valent, fins la Talaia del Montmell, el punt més alt d'aquesta serra i a l'hora sostre comarcal. Malgrat la seva modesta alçada, 864 metres, es un excel·lent mirador degut a que aquesta es una serra relativament aïllada i que destaca de la resta de relleus que l'envolten.











Ara toca el descens, fins a prop de la Vall de Sant Marc, on enfilem un costerut sender que ens porta a l'ermita del mateix nom, que es troba força deteriorada i en estat d'abandó. Per l'antic camí de la Torrosolla, tornem a tocar de l'església Nova de Sant Miquel. Transitem per sota de la Creu de pedra, del castell i de l'església romànica, per l'obaga de la serra i aquí hi trobem alguns boscos de pins i vinyes a punt de veremar.
Ara ens dirigim al Puig de les Forques, per un sender que s'enfila en forta pujada i acabant d'arribar al cim amb una altre senzilla grimpadeta, i des d'aquest cim anem carenant fins el cim del Puigroig.
Les vistes des d'aquests cims i des de la carena són esplèndides. Tenim Juncosa de Montmell als nostres peus, i una molt bona perspectiva de l'altre banda de la serra, amb l'església romànica i el castell en primer terme.
A partir d'aquí podríem seguir carenant i fent cims. Puig de Migdia, Roca de l'Àliga, Puigmoltó.... fins a arribar a l'extrem de la serra. Però nosaltres decidim baixar ja directes fins a Juncosa de Montmell i donar per finalitzada la sortida d'avui.



Us faig una recomanació per si feu aquesta ruta els mesos d'estiu o amb força calor: porteu aigua en abundància. Nosaltres no hem trobat cap fon en tot el recorregut. Tan sols al final, ja a tocar de Juncosa.
Una ruta amb unes vistes excepcionals, carregada d'història i amb racons de gran bellesa. Us convido a segur amb nosaltres i a gaudir de totes aquestes meravelles.

divendres, 2 de desembre de 2016

El Montsec de Meià

El passat 13 de setembre vàrem fer una sortida al Montsec de Rúbies o també conegut com de Meià. El Montsec és una serralada del prepirineu, d'unes característiques molt particulars i força extensa amb uns 40 kilòmetres de llargada i unes 18.000 hectàreees. Es reparteix entre les comarques de la Noguera al sud, i el Pallars Jussà al nord. La part d'Àger agafa el nom de Montsec d'Ares. Nosaltres hem escollit una ruta per la conca de Meià. Hem sortit del poble de Vilanova de Meià que també acull el nucli de Santa Maria de Meià. I més concretament al Puig de Meià on ja tenim les primeres panoràmiques del dia i a més hi ha les restes de l'antic poble i el castell de Meià i una ermita en bon estat. Un bon lloc per conèixer la història de totes aquestes contrades que ja vàrem recollir en el programa, amb visita inclosa a les poblacions protagonistes.


La ruta transcorre per mig de cingleres, pujant per el grau i pas de Graell i Paús, amb un fort pendent que a trams cal ajudar-se de les mans per superar-lo. Quan arribem a dalt hi trobem el pas de Nerill, un dels passos més coneguts del Montsec de Rúbies. Seguim per l'anomenat camí del Faixant de la Roca Alta, utilitzat normalment per escaladors que accedeixen a les vies de la zona. Accedim a la part alta per el Graell de Roca Alta. aquesta zona era molt utilitzada per la guerra civil, per les forçes republicanes. No és extrany doncs trobar murs de pedra seca que ajudaven a fer camí per dur a la carena l'artilleria pesada, o bunquers que formaven part de la línia defensiva de l'exèrcit republicà, anomenat front del Pallars. O antigues trinxeres.
Seguim per la carena fins a la Roca Alta a 1.427 metres.
I la tornada l'hem fet per el pas de les Eugues, un ampli tall a la carena que ens permet baixar. El camí és  ben fresat però amb trams de pedra esmicolada que el fan incòmode en algun tram. Tot seguit la tornada és ja per senders molt amens i amb fantàstiques vistes de la carena trescada. El camí vell de Meià ens porta a passar per un parell de dolmens i tot seguit arribem de nou al Puig de Meià i la seva església.


dijous, 27 d’octubre de 2016

Beuda i Mare de Déu del Mont

Mª Clara Martínez (10setembre 2016)
En aquesta ruta tenim molta historia, donat que recorrerem diverses esglésies i ermites romàniques, imponents i antigues cases pairals, un antic monestir, fonts, arbres monumentals, i unes vistes excepcionals des del Santuari de la Mare de Deu del Mont. En aquest santuari hi va fer estada Mn Jacint Verdaguer, hi s'hi va inspirar per escriure la seva obra «Canigó». Hi ha un monument en honor seu.
Es una ruta de dificultat moderada. Son 16 km i 890 metres de desnivell acumulat. Iniciem la caminada a Beuda, un petit municipi de la Garrotxa. Sortim del poble cap a la dreta, tot seguint el GR-2. El primer que crida l'atenció son les grans pedreres d'alabastre que ens queden a la nostra dreta, explotades des de l’època romana i emprades durant l’edat mitjana per fer retaules i escultures arreu del país. Actualment se'n extreu guix.
A poc mes de quatre km del poble trobem la pairalia del Noguer de Segueró, una gran mansió fortificada de senyors rurals. En el seu entorn també hi trobem la ermita de Santa Maria de Segueró i la Rectoria, i una font envoltada de xiprers centenaris en honor a Mn Cinto Verdaguer, que la va visitar.











Seguim caminant, deixem el GR-2 i la pista i prenem un bonic sender empedrat que ens enfila per la Muntanya del Sucre, amb una bona pujada, fins a Falgars, una altre gran casa pairal i la capella de l'Anunciació , en el camí que puja al Santuari de la Mare de Deu del Mont. Ens trobem a 850 metres d'alçada, i les vistes des de l'era d'aquesta finca son espectaculars.
Pels voltants d'aquesta casa hi trobem alguns arbres monumentals, sobretot roures. L'entorn es magnífic.
Continuem el nostre camí, pujant amb ganes, fins arribar al cim de la Muntanya del Mont, on hi ha el Santuari de la Mare de Deu del Mont. Les vistes des d'aquest lloc son espectaculars. 1.125 metres d'alçada i res que faci nosa ens permeten gaudir de una esplèndida panoràmica de 360º.
En un extrem del mirador hi ha una escultura de Mn Cinto Verdaguer, que va fer estada en aquest santuari on va escriure la seva obra «Canigó»
Vist el santuari i després d'una bona estona contemplant les magnífiques vistes, toca començar el descens. Per no haver de caminar massa estona per asfalt, anem fent dreceres i passem per senders i corriols amb fort pendent, fins el monestir de Sant Llorenç de Sous. Aquest antic monestir està en ruïnes, però actualment s'està restaurant, i ja es pot apreciar com n'havia de ser de gran i magnífic aquest lloc. Passem una bona estona recorrent totes les estances i racons del monestir i gaudint una vegada mes d'espectaculars vistes.










Continuem caminant, ara per pista asfaltada i planejant per damunt els Cingles de Roca Pastora, fins a la font del mateix nom. La font de Roca Pastora es troba una mica enlairada, sota una gran bauma, i es un lloc ideal per fer una aturada i gaudir del paisatge. Uns metres mes avall deixem definitivament la carretera i agafem un sender que en forta baixada, ens porta de tornada a Beuda, gaudint en tot moment de magnífiques vistes sobre El Castellot i el poble de Beuda.
Arribats al poble visitem la seva plaça i l'església de Sant Feliu i donem per finalitzada la sortida d'avui. Per acabar de visitar els magnífics monuments romànics de Beuda, amb el cotxe anem fins a Palera, que s'hi accedeix per un trencant ben senyalitzat de la carretera a Besalú, on visitem l'església del Sant Sepulcre de Palera i la de Santa Maria de Palera.
I ja a prop de Besalú, la darrera visita d'avui: Sant Pere de Lligordà, església parroquial del veïnat del mateix nom. Ara sí que posem punt i final a la jornada d'avui, en la que hem gaudit de magnífiques mostres del romànic, cases pairals amb molta historia i impressionants vistes des dels punts mes elevats. Us esperem a la propera!


Fotos: Julio Santiago