dimecres, 4 de setembre de 2019

Vilobí d'Onyar

VILOBÍ D’ONYAR – VOLCÀ DE LA CROSA  
Dissabte 13 juliol 2019 - Mª Clara Martínez
La comarca de la Selva, per la seva gran extensió, ens mostra molts contrastos tant en paisatge, com en vegetació o usos del territori, des de la zona meridional de la Costa Brava, fins els cims enlairats de les Guilleries, passant per l’extensa plana central. Un dels municipis de la plana central és Vilobí d’Onyar, amb un paisatge format per suaus ondulacions cobertes de camps de conreus i boscos d’alzines, roures, pins i suros i quasi a tocar de l’aeroport de Girona Costa Brava.
Iniciem la caminada en aquest municipi, visitant l’església parroquial de Sant Esteve, construïda sobre la primitiva capella romànica del castell, i on hi està adossada. El castell és l’origen del poble de Vilobí d’Onyar, i per la seva situació, fa pensar que en lloc de tenir funcions defensives, va servir més aviat com a refugi de la gent del poble en moments de perill.











Per un pont de fusta, creuem l’Onyar i comencem a caminar per còmoda pista i envoltats de grans camps de blat de moro, en direcció a Salitja, un petit nucli d’uns 300 habitants, amb l’església parroquial de Santa Maria al centre del poble. Seguim la ruta per anar a buscar l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts, envoltada d’un entorn de gran bellesa. Tan bon punt sortim de Salitja, trobem indicadors que ens menen cap a un camí molt ben arranjat, envoltats de grans arbres i creuant bonics prats de dall. Abans d’arribar a l’ermita passem per l’antic Molí de les Fonts, on encara es conserva la bassa, ara poblada per diverses espècies d’ànecs i tortugues d’aigua. 











En arribar a l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts ens trobem amb un ampli prat amb taules i bancs on poder menjar i descansar una estona, lloc que aprofitem per esmorzar. Aquesta ermita està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts, advocació lligada a la deu que brolla al costat de la capella, les aigües de la qual es recullen en una bassa que antigament servia de safareig. Suposadament, aquesta ermita es va construir a sobre d’algun antic temple de culte pagà. Abans de 1936, l'ermita tenia dues imatges, la més petita de les quals era d'alabastre, i era la que, segons la llegenda, un bou va trobar a la font, motiu pel qual es va erigir la capella.
Poc després de l’ermita, ens endinsem en un bosc d’alzines, suros i roures, en suau ascens, fins la part més alta del cràter del volcà de la Crosa, on hi trobem la capella mig enrunada de Sant Llop. Està envoltada per un fossar, i té una torre quadrada adossada al campanar que, en el seu temps, va fer les funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica.
A pocs metres d’aquesta capella, un mirador sobre una gradera, ens permet una fantàstica panoràmica de les Guilleries, amb les Agudes, Matagalls i Puigsacalm al fons. I uns metres més endavant, un sender ben indicat a la dreta, ens permet baixar fins l’interior del cràter.



 







El cràter del volcà de la Crosa, és el més gran de la península, i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres. No es coneix amb exactitud l’època en que es va formar, tot i que pel seu bon estat de conservació es dedueix que es tracta d’un volcà relativament recent, que va entrar en erupció durant el quaternari, com els de la Garrotxa i de la vall del Llémena.
L’interior del cràter és ocupat per camps de blat de moro, cereal i noueres, tot aprofitant l’aigua i la fertilitat d’aquestes terres.
Tornem a l’exterior del cràter, creuem la carretera i de seguida trobem indicadors cap a Sant Dalmai, el nostre proper objectiu. Abans d’arribar a aquest poble, passem per diversos llocs prou interessants. Els eucaliptus d’en Piferrer, la mina i la font de can Bosc, que comunica directament amb el cràter del volcà i va ser utilitzada per drenar l’estany que hi havia. La Bassa de can Turon, que en el seu temps servia per emmagatzemar aigua per a regar els conreus. I tot seguint el curs de l’Onyar, ens veiem immersos en en espectacular bosc de ribera que fa las nostres delícies, alhora que ens va molt be per apaivagar una mica la sufocant calor d’aquests dies estivals.
Sant Dalmai és un altre petit poble, d’uns 600 habitants on hi destaca l’església parroquial, dedicada a Sant Dalmau. A partir d’aquí, i per camins molt ben indicats iniciem el retorn a Vilobí d’Onyar, on tenim els cotxes, i on donem per finalitzada la sortida d’avui.


Aquesta caminada ens ha sorprès molt gratament pel fet de descobrir un gran contrast de paisatges, amb camins molt ben arranjats i senyalitzats, i amb més zones d’ombra del que esperàvem. Molts punts interessants i amb camins de bon caminar, fan que sigui molt recomanable per gaudir amb tranquil·litat de plàcides caminades per un entorn de gran bellesa. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

dilluns, 2 de setembre de 2019

De Núria a Fontpedrosa

El passat dimecres 10 de juliol nova sortida per un dels camins de romiatge de la Vall de Núria amb l'Antoni Llagostera. Una manera de reivindicar aquestes rutes, algunes d'elles gairebé oblidades. És el cas de la nostra, utilitzada pels devots del Conflent i la conca del riu Tet, el camí de Núria a Fontpedrosa.
Hem passat la nit a les instal·lacions de la Vall de Núria per poder sortir ben d'hora a caminar. Un primer tram ens ha de portar fins al coll de Noufonts seguint el GR 11 amb la companyia del torrent de les Molleres amunt fins al pont que el creua, el Pont de l’Escuder. Enfilem cap a la coma de Noufonts i el coll homònim. Hi arribem desprès d'una forta pujada. Som a 2.651 metres, el punt més alt de la excursió, on ja tenim vistes a les dues vessants.











Un segon tram ens ha de portar fins al refugi de l'Orri, en aquest cas sense senyals, només algunes fites. Primer hem d'anar a buscar el coll d'en Bernat ja en territori francès. Ara toca baixar per un fressat corriol de zigzagueja vessant avall. Passem per la Barraca de l'Estanyol i més avall les clotades de l'Estanyol on hi ha un petit llac. El paisatge és fascinant amb els cims que ens envolten.
I continuem baixant a tocar de la riera de Balaguer per una part més pedregosa i incòmoda i tot seguit entrem al Pla del Bosc i la Jaça Grossa. En aquest prat hi trobem el camí que dóna accés al refugi de l'Orri. Aquest és un refugi lliure amb una zona oberta i una altra tancada només per a pastors. Abans haurem passat també per la cabana de la Jaça Grossa, una magnífica construcció de pedra seca.











En aquest punt coincidim amb el GR 10 peró hem d'agafar un PR (marques grogues) en el darrer tram de la excursió que ens ha de portar fins a Prats de Balaguer i Fontpedrosa. Ens trobarem amb la bassa d'Aumat que hem de creuar per sobre de la presa i tot seguit seguir el corriol marcat que ens ha d'acostar fins al Castell de Prats de Balaguer. Son les ruïnes d'un antic castell datat probablement del segle XIII. En queden les restes d'una torre quadrada i d'un recinte. I seguim per un corriol fins a Prats de Balaguer, un petit llogaret agregat al municipi de Fontpedrosa. Hi destaca la torre del rellotge o l'església de la Trinitat, esmentada el segle IX. Un indret també conegut per les piscines d'aigües termals a l'aire lliure.











I ja només ens caldrà arribar fins a Fontpedrosa, un poble del Conflent d'uns 130 habitants situat a la riva nord del riu Tet. També conegut per els banys termals de Sant Tomas i on hi trobem una estació del Tren Goc. Aquesta és una de les opcions de tornar fins a Puigcerdà. Nosaltres però, hem previst que ens vinguin a buscar per tornar cap a Ripoll.


Una fantàstica ruta on hem ensopegat amb un molt bon dia. Son uns 21 kilòmetres força agradables pro exigents. Cal superar un desnivell positiu de 700 metres i un de negatiu de 1600 metres.



divendres, 30 d’agost de 2019

Muntanyes de Roses

Dissabte 6 juliol 2019 (Mª Clara Martínez) 
Magnífica sortida a l’Alt Empordà, al terme municipal de Roses. Malgrat que Roses és un municipi amb magnífiques cales i platges, avui no ens hi acostarem. El recorregut d’avui transcorre per tota una sèrie de turons que es troben a la zona sud del municipi, presidint la capital, Roses..
Per iniciar el recorregut ens dirigim a la zona residencial del Mas Oliva, de Roses. Quan arribem a tocar de les oliveres aparquem els cotxes. Per davant nostre tenim les muntanyes que ens disposem a recórrer. Per la via directa, de front a les muntanyes, però és un camí molt costerut. Anem a buscar una pista, al final dels edificis, que més tard es converteix en sender, i que flanqueja les muntanyes per l’esquerra. Primer passem per camps d’oliveres, fins que comencem a enfilar-nos muntanya amunt, per un sender molt ben fresat, però en fort ascens. Assolim el Puig d’en Massot, passem pel Coll dels Sinols i ens enfilem al cim del Puig del Cabrit. La pujada és forta, però les espectaculars vistes que anem guanyant compensen l’esforç. La Serra de Rodes, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la ciutat de Roses amb la seva espectacular badia als nostres peus. Tot un luxe.








 


Seguim endavant, carenant, i ens enfilem al Puig de l’Àliga, que amb els seus 463 metres queda per sobre de les demés muntanyes amb espectaculars vistes. Seguim pel Puig de la Sardina, fins que arribem a uns plans i a un gran mas quasi enrunat: Can Causa. No massa lluny hi ha un altre gran mas: el Mas dels Arbres. Aquests grans masos són el mut testimoni d’èpoques antigues, quan aquests eren autosuficients. Amb el bestiar, el bosc (anys enrere hi havia boscos d’alzines fins que els incendis els van fer desaparèixer), les vinyes i les oliveres, feien intercanvi de productes amb els habitants de la plana, sobretot cereal. Arribats a aquest punt, tenim moltes opcions de ruta. Podem fer el cim del Puig Alt, baixar a la Cala Montjoi, al Cap de Norfeu.... Les possibilitats són moltes. Avui però, la calor és molt intensa i decidim escurçar una mica. Des de Can Causa, en direcció Sud, prenem un camí en molt bon estat i en suau ascens, fins la pista forestal que passa per la base del Puig Rodó. Creuem la pista i ens enfilem per un sender per seguir la cresta entre el Puig Rodó i el Puig de la Malaterra.











Tornem a la pista forestal i passem pel costat d’una cista del neolític coneguda com la Tomba del General. De fet, ens trobem en una zona molt rica monuments megalítics, coneguda com a necròpoli de Montjoi. Datada del 4.300 –3.500 aC., ocupa una zona d’uns 1’5 km, a la zona alta que hi ha per sobra d’aquesta cala. Sembla ser que era la zona d’enterrament dels habitants de les terres més baixes. Són moltes les restes de monuments megalítics funeraris que hi ha en aquesta zona. El mes de maig, l’ajuntament de Roses organitza una ruta megalítica.
Seguint la mateixa pista arribem a una zona plana, el Pla de les Gates, on hi ha un mirador i les restes d’unes antigues construccions, les Tombes de la Pesta. Aquí és on eren traslladats els contagiats de la pesta durant la gran epidèmia, i els que arribaven malats en els vaixells. Una bona manera de prevenir més contagis. Deixem el Pla de les Gates, i a pocs metres trobem un camí que surt per la dreta i que hem de seguir. A trams reconeixem el que antigament era una carrerada, i e arribar al coll del Puig d’en Marès, iniciem el descens, directes fins la Vall de l’Alzeda, i seguint un petit tram de la riera, arribem als lloc on hem aparcat els cotxes a primera hora del matí.


Una caminada de dificultat mitjana, que es pot escurçar o allargar com es vulgui, i que ens permet tenir molt bones panoràmiques del nostre entorn, alhora que visitar i conèixer la història dels masos, els primers pobladors de la
zona i un munt de coses més. Molt recomanable. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimarts, 27 d’agost de 2019

Montmalús i circ de Colells

Nova sortida a Andorra per gaudir dels seus paratges excepcionals i algun dels seus cims. (Dissabte, 29 juny 2019)
Hem tornat al sector de Grau Roig on ja haviem fet el pic de Pessons. De fet la primera part del recorregut coincideix amb la ruta feta, ja que el primer que hem de fer es pujar fins a l'estany Primer des del mateix aparcament de l'estació d'esquí, a el Cubil. L'Estany Primer, amb les seves aigües tranquil·les, és el primer del conjunt dels estanys de Pessons. Fins hi tot hi trobem un petit restaurant. Un cop hem gaudit ja de les primeres vistes agafem el camí per anar a Pessons que va cap a la dreta, però nosaltres seguirem rectes seguint el GR-7 que de seguida ens deriva davant del gran cartell de fusta que ens indica correctament la direcció a seguir. Anem cap a la Collada de Montmalús i el Pic de Montmalús. Seguim sense pèrdua les marques vermelles i blanques del GR-7 i de seguida el sender agafa una mica de lleu i suau pendent el que farà que ens girem per anar admirant el paisatge que va quedant per sota nostre, l'estany Primer es veu esplèndid. Seguim pujant i arribem de seguida a l'Estany de la Coma Estremera (2.386 m alt).











 

Aquí s'obre el paisatge, suau entorn on podem distingir a la dreta el Pic de Montmalús flanquejat per la Collada de Montmalús. Des d'aquest punt tindrem una bona perspectiva de tot el Circ de Colells que veiem gairebé sencer i la seva fàcil cresta. El paisatge et deixa encantats. Veiem clarament per on pujarem i es veu clarament el cim. Entrem en un sender que puja suaument per aquesta petita però ampla vall. Anem agafant a poc a poc altitud. Podem girar-nos i així admirar el paisatge de darrere de nosaltres, un paisatge amable. Anem seguint el sender que és clar i no dona cap dubte.  No triguem a arribar sota de la Collada de Montmalús.  El sender ara pujarà amb una mica de més de pendent, fent trams llargs i curts de ziga-zaga, per pujar per un desfet i erosionat sender fins a la Collada de Montmalús, on hi ha un aparell amb cable.  Som a la carena, aquí, en aquesta part a cara sud, la zona és un arrodonit i suau vall que baixa lentament amb suaus corbes fins al gran estany de Montmalús, flanquejat per petits llacs i amb una petita platja. Veiem la teulada del Refugi de Montmalús. El lloc és idíl·lic. Un sender arrenca des d'aquí la collada i baixa fins al Refugi de Montmalús. Nosaltres peró ens quedem al coll i trenquem a l'esquerra primer per esmorzar una mica i tot seguit arribar-nos fins a la carena de Colells.
Pujarem lleument i ens acostem a una zona plena de roques, on hi ha el primer cim d'avui, el Pic dels Colells (2.744 m alt). La zona és llarga i extensa. Comencem a veure per sota nostre estanys de Colells, són tres, però més endavant els veurem millor. Des d'aquest punt hi ha la opció de seguir carenejant per fer tots els cims que envolten el circ de Colells, però nosaltres tornem cap al coll per pujar, ara cap a la dreta, al Montmalús.











És recomanable pujar-hi per gaudir de les seves extraordinàries vistes. Un únic sender en pocs minuts ens pujarà, en suau pendent i en pocs metres, dalt del pic de Montmalús, un cim llarg i pla, una pila de roques. (2.781 m). A l'oest veiem part del Circ de Pessons, el Pic de Pessons o de Gargantillar. Al seu costat, el Pic Alt de Cubil. Per sobre l'estany de Montmalús la carena fronterera amb el Pic de Ribuls. Davant nostre la carena fronterera amb Catalunya. A l'altra banda tenim la vall de la Llosa i la població de Lles de Cerdanya. 
Desprès de fer les obligades fotografies on hem comprovat que el nostre company Antoni Llagostera és conegut arreu gràcies al programa Caminant per Catalunya (fins i tot en aquests cim l'han reconegut), és monent de tornar enrere de nou cap al coll i baixar part del camí que hem fet de pujada.
Desprès de la baixada més forta hem trencat a la dreta per baixar fins als estanys de Colells, n'hi ha tres en total, tot i que al final només n'hem gaudit de dos. És en aquest punt on es pot gaudir de l'espectacularitat del circ de Colells.
Aquesta zona es caracteritza per les seves imponents parets verticals de roca granítica i la quantitat de estanys que ens delaten que en l'antiguitat havia glaceres que van modelar tot aquest terreny. Espectacular.











I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida, encara amb una bona baixada que mica en mica ens acosta de nou a les pistes i a l'aparcament de Grau Roig.
Una ruta una mica exigent però de molt bon fer i sense cap perill. A nosaltres ens ha coincidit la forta onada de calor d'aquests dies que, tot i estar a més de 2.000 metres, l'hem patit de valent.


 

dimarts, 13 d’agost de 2019

Aiguamolls de l'Empordà

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Dissabte 15 juny 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una magnífica caminada, completament plana i apta per a tothom, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Deixem els cotxes en un gran aparcament que hi ha a l’entrada de Sant Pere Pescador, just travessar el riu Fluvià, i comencem a caminar allà mateix. Resseguint el curs del riu Fluvià, per la dreta, en direcció cap a al mar.
De seguida veiem que el riu s’eixampla i hi veiem l’illa Caramany, on s’hi localitza un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de tot el litoral català. L’Espai Natural Mig de Dos Rius és un dels indrets amb més encant, poc freqüentat i tranquil de la zona. Estem seguint el Camí de les Llúdrigues, que rep aquest nom per la recent introducció d’aquests animals en aquest tram del riu Fluvià. El camí és completament pla, ben fresat i amb alguns bancs i miradors que ens permeten gaudir de tota la bellesa i la natura de l’entorn del Fluvià. 

 









Quan som a tocar del mar ens hem de desviar a l’esquerra per esquivar uns canals que es van construir a la dècada dels setanta. Hi havia un projecte urbanístic per convertir tota la zona on ara hi ha el parc natural en una macro urbanització, com Empuriabrava... Per sort, amb la pressió d’associacions per la defensa dels aiguamolls, es va aturar, i el 13 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls del Baix Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural.
Arribem a la platja, a la gola del Fluvià, on podem gaudir del contrast en la trobada de les aigües del Fluvià, que arriben ben tranquil·les, amb les del mar, força esvalotades. Voltem el càmping Nàutic Almatà i, seguint en tot moment les senyals blanques i vermelles del GR-92, ens endinsem a la zona dels aiguamolls. Passem per passeres de fusta en mig d’imponents canyissars, camins molt ben marcats amb molts aguaits, ideals per fer fotos o observar els ocells sense ser vistos, ens delectem amb els molts animals (sobretot ocells) que tenim oportunitat de veure força de prop....



 








Avancem amb calma, gaudint de tots els detalls, fins El Cortalet, que és el Centre d'Informació del Parc. Aquest és el punt de recepció o centre d'acollida i informació, una instal·lació interpretativa de l'espai; tanmateix, és el punt d'inici dels itineraris més bàsics en la descoberta d'aquest espai protegit. També hi ha un bar, que ens permet fer una aturadeta i apaivagar la forta calor amb una cervesa. Reculem un tram de camí, fins l’encreuament amb el Mirador de Senillosa, i ens hi dirigim.



 







Aquest mirador es troba situat al cap de munt d’una de les quatre grans sitges que en el seu temps varen servir per emmagatzemar i assecar l’arròs. Per descomptat que no dubtem en pujar fins la part més alta, des d’on tenim una
esplèndida vista dels aiguamolls i tot el seu entorn. Des d’aquí dalt podem veure les llacunes, els estanyols, i la gran varietat d’espais que alberguen aquest aiguamolls. Per tornar a Sant Pere Pescador ho fem arribant-nos a la carretera des del mirador de Senillosa, la travessem, i seguim una ample pista en direcció Nord fins que es creua amb una una via verda. Podríem haver deixat cotxes a Sant Pere Pescador i a El Cortalet, fent d’aquesta manera la ruta molt més curta. Però fent la tornada que hem fet ens ha permès passar per una zona imminentment agrícola, travessant camps de conreus i de fruiters. Prenem direcció Est, i no tardem en arribar de tornada a Sant Pere Pescador, on tenim els cotxes.


Una sortida molt recomanable per fer amb mainada i per gaudir de la natura i l’observació dels animals.
Completament plana, amb una gran diversitat de senders, camins i itineraris per recórrer. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.