dimecres, 13 de juny de 2018

Rupit - Pruit

Nova visita al poble de Rupit amb el nostre company Antoni Vilaró, el passat dimarts 22 de maig. Aquestes contrades ens ofereixen infinitat de possibilitats per caminar i gaudir del paisatge i la natura. En aquest cas hem sortit de Rupit i per un recorregut d’uns 2 kilometres ens hem acostat fins a Pruit.











Pruit té un petit nucli on hi ha la plaça i l’església de Sant Andreu. La resta son disseminades, algunes d’elles de gran bellesa i amb una gran història. Rupit i Pruit es van fusionar l’any 1977 en un mateix municipi.
Hem seguit fent ruta fins al collet de Pixanúvies on hi ha una llegenda ben curiosa que en Vilaró ens ha explicat al programa.
Desprès de contemplar el paisatge ens ha començat a ploure direcció a l’Hostal de la Devesa. Hem tornat cap a Rupit per una part de la ruta de les fonts.  Primer hem passat per les masies de Fontana i el Corriol.


Unes fonts que estàn en un entorn privilegiat, amb l’esclat de natura.
És el cas de la font de Saltiri, un racó encisador. Un indret que ajuda a alimentar la imaginació amb llegendes misterioses amb una donzella com a protagonista, i en aquest cas, embruixada, i també històries de dones d’aigua.











I de seguida arribem a Rupit on hem tingut temps per badar per els seus carrerons i racons de gran bellesa.
Una excursió que tot i la pluja, ens ha sorprès novament amb nous espais i noves rutes per aquestes contrades.

diumenge, 10 de juny de 2018

Orpí - Riera de Carme

ORPÍ – RIERA DE CARME – COVA LA CENSADA NOVA
escriu Mª Clara Martínez 

Magnífica sortida per terres de l'Anoia el passat dissabte 12 de maig.
Iniciem la caminada al poble d'Orpí. Aquest poble es troba a dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme i amb esplèndides vistes. Està format per l'església, la rectoria, un gran casal que correspon a l'antic castell i unes poques cases més. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals.











Vist i recorregut el conjunt arquitectònic, per un corriol en fort pendent, baixem fins a trobar la riera de Carme. Just en el punt en que arribem a la riera, trobem el petit nucli de Santa Càndia, on en destaca la seva església, un notable edifici gòtic.
I ja som a la riera de Carme. Una primavera molt plujosa ha fet que ,aquesta i quasi tots els rius i rieres de Catalunya, vagin plens d'aigua. L'espectacle és fenomenal. Tot un festival de gorgs i salts de tota mida s'obre als nostres ulls. A part de les caminades a peu, aquesta riera és molt apreciada per fer barranquisme. S'hi troben tobogans, gorgs prou fondos per cabussar-s'hi des de força alçada, i un engorjat preciós que tan sols es pot recórrer des de dins l'aigua.
Creuem la riera i comencem a seguir un sender molt ben marcat i senyalitzat. Uns plafons explicatius ens ofereixen informació sobre l'entorn. De seguida trobem els primers saltants. En aquest primer tram la riera és ample i el camí fa de molt bon caminar.

 









Una mica més amunt, un parell d'espectaculars salts que formen grans i profunds gorgs. Les aigües dels gorgs i la riera en general es mostren força marronosos. Això es degut a que ha plogut amb força els darrers dies. El camí s'enfila una mica, en moderat pendent, amb alguns cables que fan de passamans, i s'allunya del llit de la riera. És el tram de l'engorjat, que nosaltres tan sols podem veure des d'una certa alçada.
Arribem al cap de munt de l'engorjat i aquí és on deixem la riera. Passem per davant de Cal Llenç i ens dirigim al mas de la Censada Nova. Poc abans d'arribar-hi, una pista forestal que surt per la dreta, en moderat ascens, ens porta fins a la boca de la Cova de la Censada Nova.











Aquesta cova té uns 350 metres en total, amb -35 metres de desnivell. La seva entrada és quasi quadrada, amb poc més d'un metre de diàmetre, però de seguida ens trobem en una gran cavitat, plena de grans blocs, i amb minúscules estalactites en formació. Com a curiositat, del sostre en pengen una mena de fils negres, que no són altre cosa que les puntes de les arrels dels arbres que hi ha pocs metres per sobre del
nostre cap.
Vista la cova, desfem un tram de camí i prenem direcció al Mas Françola, passant pels molins de Baix, del Mig i de Dalt. Aquests tres molins formaven part de les propietats del gran Mas Françola. Ens movem per una zona molt planera, i hi trobem terres de conreu i algunes vinyes.
En arribar al Molí de Dalt ens desviem a l'esquerra per pista forestal en moderada pujada, fins el coll d'Orpí. Tornem a estar envoltats de bosc de pi i d'alzina, i trobem alguns murs i barraques de pedra seca, mut testimoni del predomini de les vinyes abans que arribés la fil·loxera i acabés amb quasi la totalitat d'aquestes vinyes.
I en suau baixada, gaudint de l'esclat de la primavera en camps i boscos, arribem de nou a Orpí, on hem començat la caminada.


Una magnífica ruta per descobrir racons de gran bellesa i admirar la gran diversitat de paisatges i ambients naturals. Gens complicada, per camins fàcils i ben marcats, i d'una gran bellesa.
Esprem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimecres, 6 de juny de 2018

Cornellà del Terri

Cornellà del Terri – Pujals dels Cavallers i dels Pagesos – Sant Mer – Sords
(Dissabte 5 maig 2018 - Mª Clara Martínez)
Avui ens hem decantat per fer una ruta per la comarca del Pla de l'Estany. Quan anomenem el Pla de l'Estany, a tots ens ve a la nostra ment l'Estany de Banyoles, però aquesta comarca és molt més, que l'Estany de Banyoles. El recorregut d'avui l'hem fet pel terme municipal de Cornellà del Terri. Aquest
municipi, a part del poble de Cornellà del Terri, que n'és la capital, està format per 9 nuclis de població més, veïnats i masies disperses.
Hem començat visitant l'església parroquial de Sant Pere i la Plaça del Maig. És en aquesta plaça on es celebren algunes de les seves festes tradicionals més populars i conegudes del municipi: la Festa de l'Arbre i el Ball del Cornut.
Deixem enrere el poble, i després de creuar el riu Terri per un pont, girem a l'esquerra en direcció a Borgonyà.











Anem vorejant el riu, per un camí en el que anem trobant diversos aparells per fer gimnàstica. És un Circuit Saludable.
Passem a tocar del Mas La Bastida, una antiga casa fortificada, actualment rehabilitada com a hotel: Hotel Mil Estrelles.
I en pocs minuts arribem al nucli de Borgonyà. A part del poble de Cornellà del Terri, aquest és el nucli més gran del municipi, amb a prop de 500 habitants. En destaca l'església de Sant Joan Baptista i tot un conjunt de cases i masies disseminades molt antigues i amb molta historia. L'origen del poble sembla ser a partir d'una explotació agrària d'època romana, al menys així ho testifiquen les diverses restes d'aquesta època que s'hi han trobat: fragments de terrissa, d'àmfora, de teules...
Vist aquest nucli, enfilem cap a Pujals dels Cavallers. El paisatge és esplèndid. Immensos camps de blat i de soja, esquitxats de roselles vermelles i tota mena de flors, fan les delícies dels nostres sentits. Una primavera molt plujosa ha propiciat que camps i boscos s'hagin vestit amb els seus millors colors. A Pujals dels Cavallers en destaca l'església de Santa Eulàlia, romànica, del segle XI, i amb la porta d'accés de fusta de xiprer, molt gastada, i que està reforçada amb una ferramenta de forja molt antiga, en forma d'espirals típicament romanes. Davant l'església, la Torre de Pujals dels Cavallers, on hi hauria viscut la família noble dels Pujals. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i recuperar forces.














No massa lluny, trobem el Pujal dels Pagesos, que inicialment, només era un veïnat on vivien els pagesos que depenien dels senyors de Pujals dels Cavallers. A partir del segle XI s'hi va construir l'església parroquial de Santa Maria.
Seguim caminant, entre camps de blat ben verd i soja que, en alguns llocs, ja ha perdut la flor, i ens desviem una mica per anar a visitar l'Ermita de Sant Mer, en terme municipal de Vilademuls. El diumenge següent del 27 de gener, s'hi celebra un aplec que congrega una gentada al voltant de l'ermita.












Reculem un tram de camí, fins a retrobar un encreuament on hi ha una pista que es dirigeix a Santa Llogaia, un altre petit nucli de cases i masies.
El darrer veïnat que visitarem és el de Sords, amb l'església parroquial de Sant Esteve, que amb el comunidor, la rectoria i alguna casa, forma un conjunt esglaonat sobre el riu. I a dues passes de l'església, un bonic pont medieval de tres arcs sobre el riu Terri.
Ja som molt a prop de Cornellà del Terri, punt on al matí hem començat aquesta sortida. Arribem al pont sobre el Terri, aquesta vegada per la seva dreta, i tornem a creuar el poble, donant per finalitzada la sortida d'avui.



Han sigut 16 km de recorregut, per camins molt planers. Molt recomanat per fer amb mainada o amb persones poc acostumades a caminar. Es pot escurçar o allargar a voluntat, els encreuaments estan ben senyalitzats. I també es pot fer amb bicicleta. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

divendres, 1 de juny de 2018

Cantonigros - Tavertet

Excursió per la comarca d’Osona el passat dissabte 28 d'abril, de nou amb l’Antoni Vilaró. En aquest cas ens va proposar una ruta des de Cantonigros i fins a Tavertet on no cal dir que hi destaquen racons de gran bellesa. El poble de sortida també és conegut com a Can Toni i pertany a l’Esquirol.  En destaca l’esglèsia de Sant Roc, un temple votiu que va ser construït el 1854, va ser ampliat el 1861 i el 1945 es va convertir en una parroquia independent.











Anem deixant enrere el nucli de població i durant una estona ens acompanya el so de l’aigua de la riera de Balà.  Aprofitant que aquesta primavera és abundosa pel que fa a l’aigua, gaudim de racons amb molt d’encant, i també de la vegetació que coneix molt be el nostre guia d’avui.
Passem per la font dels enamorats, tot i que està ben seca. Més endavant trobem la del Faig, aquesta si que raja amb alegria. I encara una altra, la font del Rajolí on neix la riera de Balà. Envoltats de verd arribem fins a Sant Corneli. Aquesta ermita està documentada al segle XIII. L’origen però, pot ser encara més remot. És un edifici de nau única orientada de llevant a ponent. No té absis i presenta un portal adovellat al mur de migdia i un altre a ponent, el qual és rectangular. En aquest indret hi ha un atri que és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra. Sembla que en origen era un comunidor. Un bon lloc per esmorzar.











Just al costat hi ha un antic dolmen que malauradament ha patit les conseqüències del bandalisme. Continuant camí començem a tenir molt bones vistes dels cingles que queden als nostres peus i més enllà. I al fons a contemplem Tavertet.  Ara toca baixar cap a les cases de Novelles i de Novelliques.
I mica en mica arribem a Tavertet. Està situat en una gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter donant un encant especial a la població.
Està format per poc més de tres carrerons d’antigues cases, moltes d’elles reformades.  La part vella manté l’aspecte tradicional amb els murs de pedra i llindes treballades. Té un carácter rural, tot i que moltes cases s’han convertit en segona residència.











Hi destaca també l’esglèsia de Sant Cristòfol que consta de diversos cossos afegits a la construcció primitiva, que era d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular.  Sobresurt un campanar de planta quadrada. I com no hem acabat la excursió contemplant el paisatge des d’un dels molts miradors que hi ha, amb vistes privilegiades als pantans de Sau i Susqueda, al monseny …



dilluns, 14 de maig de 2018

L'Escala - l'Estartit Camí de Ronda

Fantàstica excursió la que vàrem fer el passat dissabte 21 d'abril,  en plena costa Brava. Es tractava de fer un tram de camí de Ronda i del GR 92 o sender del Mediterrani enllaçant les poblacions de l’Escala i l’Estartit que pertany a Torroella de Montgrí. Una caminada que passa per el parc natural del Montgrí. El punt de sortida és a l’Escala a tocar del port esportiu i pesquer, a la punta de la Clota. Evidentment el mar és el protagonista d’aquesta ruta amb les seves platges, cales, penyasegats i racons meravellosos. 



Però també anirem trobant antics búnquers ja que estem davant un important punt de control artiller de tota la badia de Roses. El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial va construïr la bateria anomenada L-6 amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac aliat, sobretot per mar. Als anys 50 però, en plena guerra freda, va quedar completament obsoleta.
Començant a caminar, enfilem cap a la Punta Montgó passant per un bosc de pins i deixant el GR 92 que evita els racons que volem visitar nosaltres. Ens acostem fins a la Punta Montgó tot gaudint del mar i en aquest tram de la majestuosa roca, la petita Illa Mateua.











La costa en aquest tram és abrupta i espectacular, mentre ens acostem fins a la Torre Montgó. Una construcció de planta circular formada per planta baixa i dos pisos. També hi veiem diverses espitlleres quadrades, per armes de foc. Estem davant d’una torre de defensa de la piratería bastida l’any 1598 per ordre de Felip II, per intentar protegir els pescadors dels atacs dels berberics. Seguim ruta i baixem cap a la Cala Montgó, ja entrant en terme de Torroella de Montgrí i entrant al Baix Empordà i per tant, deixant l’Alt Empordà. La platja és de sorra de gra fi amb aigües transparents i tranquil·les ja que es troba arrejerada dels temporals de tramuntana tant habituals en aquesta zona.

 









En aquest punt també recuperem el GR-92 que ens portarà fins a Punta Ventosa tot entrant a la part més agresta del Parc Natural, amb vistes espectaculart als penyasegats i el mar. Passem per un parell de cales, la primera sense nom i la segona coneguda com la Caleta, ideals per pendre un bon bany si la temperatura acompanya.
Desprès de passar per la Punta del Milà arribem a Punta Ventosa. Un bon mirador a 889 metres d’alt. En aquest punt també hi ha restes d’antigues bateries militars per aixó també es coneix com el Pla de la Bateria. Un indret on hem aprofitat per esmorzar amb les vistes espectaculars al Mediterrani.
Durant una bona estona deixem la primera línia de mar i ens endinsem per una pista amb pujada suau entre pinedes i amb vistes al massís del Montgrí.  Seguint el GR-92 fins al punt que baixem cap a un parell de cales. Primer baixem a la Cala Ferriol també anomenada cala Ferriola, on també hi ha un petit illot.  Aquesta és molt freqüentada per petites embarcacions per gaudir de les seves aigües cristal·lines i una platjeta formada per códols, no per sorra. Reculem i seguim pujant i de seguida sens obren les vistes a la Roca Foradada, una gran roca amb un petit túnel navegable on hi poden passar embarcacions petites.











I de nou una baixada força pronunciada ens porta en aquest cas a la Cala Pedrosa, molt més petita que l’anterior.
Tornem a pujar cap a l’alt de la Pedrosa.  Tenim opció de visitar alguna altra cala peró nosaltres ja portem forçes kilòmetres i tenim poc temps. Abans d’arribar a l’Estartit, sens obren uns vistes a les Illes Medes. 











Aquest està format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 kilòmetres quadrats.
Constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d’ambients i espècies que s’hi troben, sobretot en el seu medi marí i fauna submarina. I ja només ens queda arribar fins a l’Estartit, entitat municipal descentralitzada de Torroella de Montgrí.



Una excursió fantàstica però alhora exigent ja que hem fet uns 17 kilòmetres acumulant un desnivell positiu de més de 700 metres.
Per tant cal estar una mica preparat i també cal preveure un vehicle a l’arribada per tornar cap a l’Escala.