divendres, 15 de juliol de 2016

Camí ramader

El passat dimarts 21 de juny vàrem gravar el darrer programa d'aquesta temporada, fent un nou tram de camí ramader, en aquest cas l'enllaç del camí oriental del Lluçanès amb la plana de Vic i el Collsacabra. Una ruta plena d'al·licients i atractius. Aquest ramal connecta el collet de Sant Agustí amb Santa Cecília de Voltregà que en línia recta son uns 12 kilòmetres, però seguint el seu traçat n'han sortit uns 25, seguint gairebé tota la estona el GR3.

El punt de sortida el teniem doncs al collet de Sant Agustí, que s'hi accedeix per carretera des de Sant Quirze de Besora. En aquest punt hi ha un hostal i just al costat de la carretera hi trobem una pleta on reposava el ramat. Aquest era l'antic Hostal del Vilar que donava servei al camí ramader.
El següent punt de pas el trobem a tocar del Santuari de la Mare de Déu dels Munts que també pertany al municipi de Sant Agustí de Lluçanès. Ens trobem a 1.058 metres i les vistes son espectaculars i de fet, ens acompanyaran en molts punts de la sortida. Els Munts ja és esmentat l'any 1170. L'església ha sofert moltes reformes i ampliacions. L'actual fou iniciada al segle XVII. També hi trobem un hostal just al costat del Santuari.
Tot seguit hem reculat una mica de camí a l'ançada de Sant Boi de Lluçanès per acostar-nos a la masia del Vilar, una de les masies més importats de la contrada i del país. I hem esmorzat a l'ombra del roure monumental de la Senyora, amb un tronc de més de quatre metres de perímetre i una alçada de 17 metres. Durant el recorregut hem anat trobant diversos elements típics d'aquests camins com els pedrons o capelletes o basses i fonts.
Un altre dels indrets interessants el trobem a Santa Llúcia de Sobremunt on també hi ha un santuari amb una capella romànica que encara conserva la nau i l'absis del segle XII. 











I més enllà arribem a l'ermita de Sant Martí Xic, de reduïdes dimensions. És de planta rectangular d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. És coberta amb una volta de canó reforçada per un únic arc toral. També és anomenada Sant Martí del castell ja que just al costat i a sobre un turonet hi ha les restes de l'antic castell termenat de Voltregà, dins el municipi de les Masies de Voltregà. Aquest existsia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences l'any 1465.


En aquest punt deixem el GR3 i hem agafat un PR passant per el pla de la cinglera i el collet de Sant Martí, fins arribar al final de la excursió, a Sant Hipòlit de Voltregà. Des de la creu del Morral tenim una magnífica vista de la població.

I amb aquesta sortida hem acabat els programes d'aquesta temporada del Caminant per Catalunya. Nosaltres però seguim gravant nous capítols que es podràn veure a partir del setembre amb forçes novetats. En la excursió d'avui, per exemple, hem provat de gravar alguns planols aeris amb l'ajuda d'un dron, i el resultat ha set espectacular.

dilluns, 20 de juny de 2016

Montseny

Sortida al Montseny aquest passat dissabte 11 de juny per uns paratges fantàstics i potser no tant concorreguts per els excursionistes.
Hem sortit a tocar el poble de Gualba, a la comarca del Vallès Oriental, concretament al pla de Can Magre.




La primera part del recorregut l’hem fet seguint un tram de la riera de Gualba on l’aigua ens ofereix racons espectaculars. Hem passat per el Gorg Negre, també meravellós i encantador. Aquest és motiu de moltes llegendes asociades amb les dones d’aigua. Més amunt i desprès de superar un bon desnivell arribem al Pantà de Santa Fe, un altre dels indrets màgics. La paret del pantà es va construir entre el 1920 i 1935 i pot contenir uns 900.000 m3 d'aigua.











Tot seguit hem fet el cim del Turó de Morou, de 1307 metres d'alçada. Hi destaca un espectacular rocam on hi ha molt bones vistes. I tot baixant hem passat per l'empedrat de Morou, on hi ha granit d'especial duresa i ens permet observar la seqüència de formació del sòl, des de l'esquerdat de la roca mare, la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la seva disgregació en forma de sauló.
Un altre dels punts d'interès abans d'acabar aquesta ruta circular és l'avioneta estavellada. Si més no és un indret curiós on l'any 2000 s'hi va estavellar, després de trobar-se la boira a l'alçada del Montseny.


I així hem acabat aquesta excursió magnífica amb un molt bon dia. El desnivell però és una mica exigent ja que hem superat gairebé 1000 metres.
Fotos: Julio Santiago

divendres, 10 de juny de 2016

Mola de Colldejou

Nova sortida el passat dissabte 4 de juny a la comarca del Baix Camp. En aquest cas, el Josep Mª ens va preparar una ruta per descobrir la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia.











La Mola custodia el poble de Colldejou, des d'on hem sortit. Aquest cim emblemàtic constitueix una de les siluetes de referència que dominen el Camp de Tarragona. Al seu cim hi ha les restes d'una torre de defensa, el castell de la Mola, bastida en l'època de les guerres carlines al segle XIX. 
No cal dir que des d'aquest punt es conpemplen unes magnífiques vistes.
Just abans d'arribar-hi hem visitat la cova de la Mola que fa uns 140 metres de recorregut amb un desnivell de 7 metres. 











Hem continuat baixant per un grau fins al coll d'en Guix, on hem tornat a pujar per el sender dels revolts i cap a la Portella de Llaberia.
Aquesta serra de Llaberia és de la Serralada Prelitoral Catalana i està entre les muntanyes de Prades i les de Tivissa-Vandellòs. Son característics d'aquesta, els cingles calcaris molt regulars i clars. Aquest és un Espai Natural Projegit. Hi destaquen els cims de la Miranda i Mont-redon entorn els 900 metres. Nosaltres hem seguit la carena i hem fet el cim de la Miranda. Està coronat per un petit edifici on hi ha un radar i un  vèrtex geodèsic. 











Vorejant el Mont-redon hi trobem la Foradada. Un petit i bonic pont de pedra natural abocat al cingle. I molt a prop hi veiem el Cavall Bernat, una roca amb forma ben curiosa.
I finalment hem tornat cap al punt de sortida per l'antic camí ral.
Una fantàstica excursió per les comarques tarragonines.


Fotos: Julio Santiago


dilluns, 6 de juny de 2016

Arenys de Munt

Dissabte 28 maig 2016 - Mª Clara Martínez -  fotos Julio Santiago


Avui hem fet una ruta pel Maresme, per Arenys de Munt, i ens hem mogut per l'extrem meridional del massís del Corredor. Hem recorregut la capçalera de la riera de Subirans i els Tres Turons, tres modestos cims que componen una imatge molt característica del poble, formant part del Parc del Montnegre i el Corredor.
Hem sortit del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, que es troba a poc més d'un km riera amunt, als afores del poble. Aquesta santuari és una reproducció de la gruta de Massabielle, el santuari francès de Lourdes, on segons la tradició la Verge es va aparèixer a una nena l'any 1858. L'any 1922, dues persones de la vila van peregrinar a Lourdes i van decidir difondre aquella devoció en el poble. Van recollir diners i van aconseguir uns terreny on es va aixecar la gruta i des de les hores aquest ha sigut un dels llocs més emblemàtics i coneguts del poble. L'entorn del Santuari està condicionat amb aparcament, taules i bancs de pedra, barbacoes, lavabos, un parell de bons restaurants... i els diumenges i festius hi sol pujar molta gent a passar el dia.











Seguim una mica més riera amunt i agafem una pista que surt a l'esquerra, hem continuat en ascens, fins trobar un trencall que ens porta al Turó de ca l'Amar, o Turó de Lourdes. En aquest cim hi ha un màstil gegantí amb una estelada. Avui no hem tingut massa sort amb el temps i una espessa boira ho envolta tot, pel que no podem gaudir de les vistes que es poden veure des d'aquest cim.
Reculem una mica fins tornar a la pista i seguim pujant, fins El Corral d'en Forn, un mas abandonat, envoltat d'antics camps de conreu i d'alguns cirerers que produeixen la cirera d'en Roca, típica d'Arenys de Munt. A partir d'aquí ens endinsem en el bosc i iniciem l'ascens als Tres Turons.











El primer es el Vilanegra, amb 531 metres, el segon és el Turó del Mig, amb 555 metres i el tercer és el Montalt, amb 596 metres, en el que hi ha un vèrtex geodèsic, un munt de pessebres, i forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Continua la boira omnipresent, fent la guitza i sense permetre'ns apreciar les vistes...
Un cop fet aquest tercer cim, ja tot el camí que ens queda es de baixada. Desfem el tros que hem fet per pujar al turó de Montalt, tornem fins a la cruïlla de la Pedra de la Ferradura, i agafem la pista que porta al coll de la Creu de Rupit. En aquest lloc hi trobem una gran creu de metall. Però el nom del lloc no fa referència a aquesta creu. La Creu de Rupit es refereix a un encreuament de camins. Quatre camins que surten d'aquest punt i que ens poden portar a Llavaneres, Canyamars, Llinars, Arenys de Munt....
A partir d'aquí el paisatge comença a obrir­-se una mica. Ja no caminem tant emboscats com fins ara, si no que ara travessem alguns petits prats i el que havien sigut camps de conreu de les nombroses masies que hi havia per la zona. La majoria d'aquestes masies estan enrunades, cobertes de vegetació, i amb els seus camps envaïts pel bosc o la vegetació. Tan sols algunes han sigut restaurades i dedicades a d'altres usos. Ara ja tot el camí que queda ja es de baixada. I just ara es quan la boira es comença a aixecar i ens permet veure el terreny pel que ens hem mogut al llarg de la ruta d'avui
Passem alguns trams per pista forestal, fins que trobem un sender que neix a la nostra dreta, un antic camí carreter, i que baixa en moderat pendent. Encara conserva les marques de les rodes dels carros en algun tram del seu terra empedrat.











Passem per la Font Roja, d'aigües ferruginoses, però que malgrat les darreres pluges no raja. I una mica més avall, aquest camí es converteix en un «fondo» molt antic. Els camins fondos són vials excavats al terrer, normalment amb un traçat rectilini fins al fons de la vall. Els fondos eren utilitzats per pagesos, carboners, pastors i altra gent que treballava al bosc. Servien també per arribar a dalt de la carena de manera ràpida i salvar així distàncies per anar per exemple al Vallès. També eren utilitzats com a rutes de transport "discretes", ja que al quedar ensorrats quedaven ocults des dels altres camins. I així, entre boscos i camins amb molta historia, tornem a ser al Santuari de Lourdes, el lloc on hem començat la sortida d'avui.
Abans de marxar, però, baixem amb els cotxes fins el centre de la població d'Arenys de Munt i fem un petit tomb per la seva característica riera i la Plaça de l'Església. La riera és l'eix al voltant del qual gira la vida del poble; els comerços, bars i restaurants... tot plegat magníficament urbanitzat, conservant els grans plàtans que l'ombregen i li donen frescor a l'estiu.
I l'església, dedicada a Sant Martí, encara que ha sigut força reformada, conserva la porta original d'entrada, decorada amb ferradures.


Malgrat la boira, que no ens ha deixat gaudir de les vistes, aquest ha sigut una magnífica caminada que ens ha permès descobrir alguns dels racons més emblemàtics i coneguts de la gent d'Arenys de Munt.
Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dilluns, 30 de maig de 2016

Serra de Finestres

Mª Clara Marínez (dissabte 21 de maig 2016) fotos: Julio Santiago

Avui hem visitat la Garrotxa. Des de la Vall de Llémena hem fet un recorregut per la Serra de Finestres. Ha sigut una ruta molt agradable, atès que hem gaudit d'unes vistes espectaculars i hem visitats indrets de gran bellesa i carregats de molta historia.
El punt de partida és Sant Aniol de Finestres, just al costat de can Tura. Sant Aniol de Finestres té un gran encant cromàtic pel contrast dels verds alzinars que cobreixen els vessants de les muntanyes, amb els verds més pàl∙lids dels prats i camps de conreu, i amb els tons platejats dels arbres que voregen el Llémena, el riu que transcorre per la vall. Alhora, es un municipi força extens (més de 47 km2) i un passat amb molta historia.
Iniciem el recorregut i de seguida trobem el primer punt d'interès: és el Roc de la Melca. Es tracta d’un gran bloc de pedra sorrenca que es va desplaçar fa milers d’anys del seu lloc original, deixant una petita cavitat a sota. Durant un moment molt concret de la prehistòria, fa més de 20.000 anys, aquesta cavitat fou utilitzada d’habitatge per part d’un petit grup humà.
Continuem camí per un sender molt bonic, a trams molt empedrat, aixoplugats del sol per frondosos boscos d'alzines i en moderada pujada, fins que arribem al mas abandonat de can Raspat, i en uns pocs metres més al Santuari de Santa Maria de Finestres.











Aquest conjunt arquitectònic consta de la capella, la rectoria, i l'antiga hostatgeria, i és un lloc molt emblemàtic i amb unes vistes panoràmiques impressionants.
No ens aturem aquí i seguim ascendint una mica més, fins el cim d'un turó proper on hi ha les poques restes que queden del Castell de Finestres. Restes d'algun mur, d'una cisterna, un pessebre en un barril i poc més. De nou quedem bocabadats amb les vistes, que afavorides pel dia de sol que ens acompanya ens permeten veure el Montseny, el Puigsallança, la Vall de Llémena i l'altiplà de la Barroca amb la cinglera de Sant Roc, el Far, Santa Pau, la zona volcànica de la Garrotxa, els Pirineus d'entre el Puigmal i Les Alberes, i fins i tot, el golf de Roses i l'estany de Banyoles! Una meravella.
I un lloc immillorable per fer una aturadeta i recuperar forces amb una mica d'esmorzar. Reculem fins el Santuari, on hi trobem un grup d'homes que estan fent tasques de neteja per fer­-hi un aplec, i que es presten a obrir­-nos la capella i a explicar­-nos un munt d'històries i aventures.
El temps passa volant i hem de marxar. Seguim el camí en direcció al Puigsallança, passem per l'Oratori de Sant Antoni i pel Forat de l'Ovella, un pas entre grans roques que ens permet gaudir d'un moment màgic, el radical contrast de vegetació entre les dues carenes: fagedes al nord i alzinars al sud. Després d'una suau davallada, encara ens queda un tram en moderat ascens fins a assumir el punt més alt de la Serra de Finestres: el Puigsallança. Aquesta pujada la fem per una fageda. Es fa una mica llarga. Des que hem iniciat la ruta, que no hem parat de pujar. Però té la seva recompensa. Per fi arribem al mirador i el cim del Puigsallança. Un altre excel∙lent mirador des d'on seguim gaudint de fantàstiques vistes.











Des d'aquest punt podríem seguir el mateix camí que portàvem i arribar­-nos fins el Mas del Grau, i tornar a Sant Aniol pel veïnat de Les Medes. En aquest cas el recorregut seria de quasi 18 km. Massa llarg.... Ens decidim per desfer un tram de camí, fins un senyal de fusta que ja hem vist de pujada i que indica «La Lleixa del Favar – Costabella» Es un sender amb petites marques vermelles i fites que, en un primer tram va vorejant una alta cinglera (la Lleixa del Favar) i que després ens fa baixar fins el gran mas de Costabella, per bonics senders, encara que en fort pendent descendent i en alguns trams amb força vegetació
Un cop arribats a aquest gran mas, el camí esdevé ample pista forestal sense cap mena de dificultat, i en pocs minuts tornem a ser al punt on hem iniciat la ruta aquest matí. Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres i fins la propera.