diumenge, 21 de febrer de 2021

Turons de Barcelona

Turons de Barcelona - Antoni Llagostera (Dijous 28 gener 2021)

Sortida interessant per Barcelona fent algun dels seus turons més urbans que ens permeten gaudir de molt bones vistes de la ciutat Comtal. Comencem al Turó de la Peira, (136m alt) situat de ple en la trama urbana i convertit en parc. Dona nom a un barri i té una gran creu al seu cim, on també trobem un mirador esplèndid amb bones vistes, especialment cap a mar i al turó de la Rovira.. Malgrat comptar amb un mirador és poc visitat, fora dels veïns. S’estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees (quasi vuit camps de fuútbol),formava part d’una antiga pedrera, propietat de la marquesa de Castellbell. Estem davant una de les característiques de la nostra excursió d’avui. Molt sovint els parcs de Barcelona son antigues pedreres.








Ens trobem al districte de Nou Barris. Retornarem cap al centre del barri d’Horta, i pel carrer Tajo i Lisboa, passant pel costat del Mercat d’Horta, anirem cap la rambla del Carmel. Estem davant una mostra molt clara dels canvis que ha sofert aquesta zona de Barcelona entre 1980 i ara. L’urbanisme dels primers mandats dels ajuntaments democràtics ha canviat moltes fesomines urbanes. El cas de la rambla del Carmel n’és un bon exemple. En origen era una zona de torres amb petites parcel·les amb jardins o horts, la majoria segones residències de famílies que passaven aquí les vacances. El 1987, a causa de les obres d'obertura del túnel de la Rovira, es van expropiar i van enderrocar diversos edificis de la rambla. Actualment sota de la rambla hi ha un poliesportiu. Un exemple clar d’aprofitament de grans obres per reequipar la ciutat amb servis públics. Ens acostem a l'entrada del Túnel de la Rovira on hi trobem l'obra David i Goliat (Homenatge a les Brigades Internacionals), obra de Roy Shifrin (1988). Va ser creada en record de les Brigades Internacionals que van lluitar en la Guerra Civil espanyola, per la qual cosa sovint es realitzen ofrenes florals en record a aquests lluitadors de la llibertat.  









Enfilem carrers amunt per acostar-nos al Turó de la Rovira (262 m alt). Passem a tocar del Santuari del Carmel i trencant a l'esquerra arribarem al proper turó. Potser és un dels més emblemàtics i visitats, també pels turistes. Les vistes que ofereix son realment espectaculars. Però també hi ha molta història. Uns panells indicatius de Memòria Històrica ens recorden que aquest mirador va ser un punt clau a la Guerra Civil i va tindre instal·lades unes bateries anti-aèries fins a finals del segle XX, els mal anomenats "búnkers" del Carmel. Més enllà de les restes del antiaeris, també és una mostra en viu de restes del barraquisme. La creixent immigració de postguerra va comportar l'aixecament de gran poblats de barraques. encara trobem algunes restes d'aquestes construccions. I també es creu que hi havia un poblat ibèric que va funcionar entre els segles IV i els inicis del I abans de Crist.








Un cop hem gaudit de les bones vistes tornem a baixar cap a la zona del Santuari i de seguida pujem cap al Turó del Carmel, en un moment hi som. És el més alt del pla de Barcelona tot i que segurament no te tan bones vistes com el de la Rovira. També és conegut com el Turó del Carmel o la Muntanya Pelada (266 m alt). De fet veiem que hi ha molt poca vegetació. Antigament també era conegut com a Turó de la Móra. I de nou ens toca baixar per anar a buscar un tram urbà pel passeig de la Mare de Déu del Coll i anem a buscar el parc de la Creueta del Coll, organitzat també dins d'una antiga pedrera amb terrasses i un petit llac al mig que a l'estiu serveix de piscina. Anirem vorejant el llac per la seva dreta i remuntant les terrasses fins un replà al peu del penya-segat de la pedrera. D’aquí surt un empinat corriol que ens portarà fins la carena i girant a la dreta pel costat d’una barana de fusta fins el cim de la Creueta del Coll (245 m.), on hi ha una creu de ferro i de nou una meravellosa vista sobre la ciutat. El fet d’haver estat una pedrera, el fa ser el més agresta dels turons.








I ens queda un altre Turó encara, el de les Tres Creus (183 m alt). Aquest te la peculiaritat que es troba dins del Park Güell, per tant si volem fer-lo haurem d'entrar-hi. Nosaltres hem pogut accedir-hi gràcies al propi Park per poder fer la gravació del programa. El Turó en si, potser no te moltes vistes, però al estar en aquest indret el fa molt peculiar. I evidentment no podiem acabar la sortida sense gaudir d'aquest espai. El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 quilòmetres quadrats), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondulades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment.








Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l'escultura d'una salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.


Una fantàstica sortida amb un gran final, que a més hem pogut gaudir del Park gairebé sense visitants, degut a la situació actual. Val la pena aprofitar doncs els que sou de la zona per gaudir-ne, abans que els turistes tornin a omplir l'espai, que també fa falta que ho facin, senyal que tornarem a la normalitat.

dissabte, 13 de febrer de 2021

Sobrànigues - Celrà

SOBRÀNIGUES – FLAÇÀ – SANT JOAN DE MOLLET – BORDILS – CELRÀ
Dissabte, 13 gener 2021 - Mª Clara Martínez
Avui fem una caminada per la comarca del Gironès, per les Riberes del Baix Ter, a tocar de la comarca veïna del Baix Empordà. Descobrirem la bellesa dels nuclis antics de quatre municipis d’origen medieval, i gaudirem d’un recorregut envoltat de camps de conreu, arbres fruiters, i algunes sorpreses. Aquesta ruta no és circular, pel que el primer que hem de fer és deixar cotxes a cada extrem. La caminada la podem fer en tant en una direcció com en una altre. Nosaltres comencem a Sobrànigues, un diminut nucli de població pertanyent a Sant Jordi Desvalls, i posem rumb a Flaçà. 











A pocs metres de Sobrànigues hem de travessar el riu Ter, i ho fem per un passallís o passera quasi arran d’aigua que ens permet gaudir de la bellesa del riu amb el sol ixent. Va costar molt que es fes aquesta obra, antigament hi havia un pas de carros per on costava molt travessar.
El primer poble on fem aturada és Flaçà. La majoria de gent coneix aquest poble per l’estació de tren, però el seu nucli antic és una autèntica meravella. L’estructura dels carrers d’aquest nucli és força complicada, urbanísticament desordenada i ombrívola en moltes raconades, amb l'església de Sant Cebrià al centre, però amb un encant molt especial.
Deixem aquest poble i ens endinsem per una pista asfaltada, entre camps de conreu i d’arbres fruites, arribant en poc temps a Sant Joan de Mollet, on hi destaca l’església de Sant Joan. L’economia d’aquest municipi s’ha basat quasi sempre en l’agricultura, activitat molt beneficiada de la sèquia d’en Vinyals. 











Mentre ens encaminem cap a Bordils, el següent poble, ens fixem que a la riba del Ter hi ha gran quantitat de plantacions de pollancres, i es que no es pot parlar de Bordils sense parlar del Bordilenc, una varietat de pollancre que des de molt antic s’ha cultivat en aquesta zona de la riba del Ter. Bordils sempre va ser un poble abocat al cultiu dels pollancres, i per una bona raó: la zona pel conreu de pollancres era immillorable quan, en absència dels pantans de Sau i Susqueda, el Ter en les èpoques de pluja inundava una zona considerable de Bordils, on espontàniament creixien pollancres. La fusta del pollancre era molt preuada per ser molt útil per la construcció, el pi encara no s'havia introduït i el castanyer era un disbarat talar-lo per construir quan era una font d'aliment. Al poble de Bordils hi destaca l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, edificada en la segona meitat del segle XVI, d’estil gòtic tardà i amb detalls renaixentistes, on hi destaca el seu campanar octogonal i, flanquejant la façana principal, dues garites de caràcter defensiu.











Abans de dirigir-nos a Celrà, passem per la masia de La Canova, on hi ha un refugi antiaeri de gran capacitat, testimoni de quan aquests camps de conreu van ser un aeroport republicà en temps de guerra, i la masia va ser utilitzada d’allotjament pels aviadors. Més endavant hi ha un altre element d’importància, el polvorí. Ja posem rumb a Celrà, el darrer poble que visitarem avui, i ho fem anant a trobar la Sèquia d’en Vinyals, que resseguirem durant una estona. Entre el 1748 i el 1750, l’hisendat Mateu de Vinyals de Flaçà, aconsegueix dues concessions per a l’aprofitament de les aigües del Ter, així com la construcció de dos molins, un a Campdorà i l’altre a Bordils. La séquia és un exemple del desenvolupament de l’agricultura catalana del segle XVIII, la qual permeté regar terres desaprofitades fins llavors. Nombrosos ponts en forma d’arc ens permeten anar creuant d’una banda a l’altre de la sèquia, amb un important cabdal d’aigua.











Després d’un bon tram resseguint la sèquia, travessem el polígon industrial, que tenim a dues passes, i ja fins l’estació del tren de Celrà, on al matí hem deixat un cotxe. Abans però, ens fixem en unes construccions d’estil industrial modernista i una gran xemeneia. Són edificis rehabilitats de l’antiga fàbrica Pagans, dedicada a l’extracció de tanins i que va ser molt important i donar feina a molta gent del poble. Als anys 80 va ser cedida a l’Ajuntament i ara alberga equipacions públiques. També és una bona idea fer una visita al nucli antic, format per l’església de Sant Feliu, envoltada del poble vell. Ja tan sols ens queda anar a buscar l’altre cotxe i donar per acabada la sortida d’avui. 


Una ruta apta per a tothom, completament plana, i que podem dissenyar al nostre gust. La quantitat de pistes i camins per recórrer són infinits, sense por a perdre’s, doncs al ser terreny pla i net, ens podem orientar perfectament. Molt recomanable fer-la a la primavera, quan els camps són verds i els arbres florits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc

dimarts, 9 de febrer de 2021

Sant Fost de Campsentelles

Dimecres, 13 gener 2021 - Salvador Arquer
Sortida del caminant a Sant Fost de Campsentelles, una excursió plena d'atractius. Sant Fost és un municipi de 8.737 habitants (2019) situat a la comarca del Vallès Oriental. I ho em fet estrenant conductor del programa. amb en Salva, aprofitant que coneix a fons el seu poble.
Hem sortit del centre i hem gaudit primer de tot de la zona on cada any s'acostuma a fer el pessebre vivent per Nadal organitzat per un grup de gent amant de les tradicions. També s'hi poden trobar diversos oficis a l'entorn del pessebre.











Seguim la ruta cap al celler de Can Torrents que data del segle XVII. Actualment és un espai per celebrar casaments i banquets. No és d'extranyar doncs que anem trobant també diversos camps de vinya. En aquest sector també hi trobem la primera menció escrita de Sant Fost com a poble data de l’any 967, quan un document parla de la vila de Campsentelles (Campo Sentigis). La primera notícia sobre la parròquia és de l’any 978, any en què ja existia una petita església dedicada a Sant Faust o Fost, soldat màrtir de Còrdova. L’antiga església parroquial es trobava a l’actual plaça de les Glòries Catalanes o del Lledoner i fou consagrada el 4 de desembre de 1141 pel bisbe Arnau de Gurb. Durant l’Edat Mitjana l’actual terme de Sant Fost estava dividit en dues parròquies independents que s’uniren el 1504: Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes. I precisament seguim cap a l'església de Cabanyes, monument romànic del segle XII, fou consagrada el 3 de juny de 1192 i és el principal edifici històric-artístic del municipi. És d'etil romànic i d'una sola nau, té un absis semicircular, una absidiola al nord i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega, la porta és arquitravada, amb un arc de descàrrega que configura un petit timpà. A la paret nord hi ha un accés a l'interior que recorda una galeria. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia, dividides horitzontalment en dues parts. A la part inferior hi ha una mena de mainell, que dóna al trencallums una forma de T. Hi trobem en Pau que vetlla per la conservació de l'espai.











Seguim cap a l'antiga pedrera de Can Rovira i més endavant trobem un pou de glaç. És un dels pous més grans del Vallès, amb una cúpula d'uns 40 metres de perímetres i una profunditat d'uns 15 metres. Fou edificat per ordre dels monjos de Montalegre entre els segles XVI i XVII. Es feia servir per treure gel a l'exterior a través de cinc portes a diferents nivells.  
Seguim fins a trobar el riu Besós, per seguir-lo un petit tram i trenquem a l'esquerra tot enfilant direcció a l'ermita de Sant Pere de Reixach que passem de llarc ja que la visitarem en una altra sortida. El nostre proper objectiu és el Turó de les Maleses on hi trobarem les restes d'un Poblat Ibèric. El recorregut ens fa suar una mica però la recompensa val la pena. Ens trobem amb unes fantàstiques vistes del sector del Barcelonès, una part del Maresme i gran part del Vallès com la Llagosta i Mollet i també Sabadell i Terrassa. 











Ens trobem a la Serralada de Marina, a 462 metres. Trobem les restes del poblat que s'hi han fet diverses intervencions des del 1928. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans. L'urbanisme de la zona seguia el patró tradicional d'un carrer central que dividia en dos el poblat. Desprès de gaudir una bona estona de l'espai i les vistes seguim la ruta per la muntanua de l'Amigó i cap al sector de la Conreria on ja hem previst un cotxe per tornar al punt de sortida.


Una ruta de 16 kilòmetres i gairebé 600 metres de desnivell acumulat.


Powered by Wikiloc

diumenge, 24 de gener de 2021

Portbou

Olla de Portbou - Dissabte, 2 gener 2021 - Mª Clara Martínez
Avui hem decidit fer una caminada per l’Alt Empordà i em anat fins a Portbou, amb la idea de fer un recorregut resseguit tot el límit del seu terme municipal. Aquest hauria sigut un recorregut fantàstic si no haguéssim tingut de companya una forta tramuntana que ens va fer desistir d’enfilar-nos a alguns turons i resseguir totes les crestes i carenes. Sortim de la Platja gran i seguim les indicacions cap el Monument a Walter Benjamin. Aquest era un filòsof alemany, de família jueva, que va néixer a Berlín el 1892 i, suposadament, es va suïcidar amb una sobredosis de morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, al assabentar-se que havia de ser repatriat.



Passem per darrera el cementiri i, seguint un curt tram de carretera, arribem a un mirador amb espectaculars vistes als penya-segats. Passada la corba de la carretera hem de prendre un sender a l’esquerra. Està marcat. El camí s’enfila de valent fins el cim del Puig Claper, on hi ha unes antenes de telefonia. Des d’aquest cim tenim bones vistes de la zona de Colera, Llançà i Port de la Selva, i el Cap de Creus al fons. 











La tramuntana comença a bufar de valen. És molt molesta i la sensació tèrmica molt freda. És per això que decidim variar una mica el recorregut. En arribar al coll del Frare, ens hauríem d’enfilar al Puig Pelat, al puig del Falcó i encaminar-nos cap el coll de Tarabaus, però en lloc de carenar aquestes muntanyes, anem fins el Pla de Ras per la pista forestal, una mica resguardada del vent. Anem veient com canvia la perspectiva de Portbou a mesura que li anem donant la volta. També ens queda als nostres peus la riera de Portbou amb el pantà, que va ser construït els anys 1973-1975 per abastir d’aigua la localitat. Arribem al Pla del Ras i enfilem la pujada al Querroig. Passat el coll del Suro i per un sender en forta pujada, de seguida ens situem als peus del cim del Querroig, a la nostra esquerra, on hi ha el vèrtex i que és un 100 cims, i del castell.











El Castell de Querroig és un antic castell medieval dels segles X–XI. Les restes que es conserven del castell, molt trinxades, indiquen que es tractava d'una construcció de planta força singular, amb murs de traçat sinuós. La torre de Querroig fou construïda sobre les ruïnes del castell, concretament sobre els murs enrunats de la torre de l'homenatge i de la muralla del castell. És una torre de guaita cilíndrica, construïda amb pedres grosses desbastades i lligades amb morter. Des d’aquest punt tenim una fantàstica panoràmica de 360o de tot el nostre entorn. Malgrat la bellesa no podem estar massa estona en aquest lloc. El fort vent ens deixa glaçats en pocs minuts. Des dels peus del promontori on hi ha el castell en surt un sender que ens porta, passant pel Puig de l’Àliga i el dolmen del Puig de la Farella, fins el coll d’aquest mateix nom. La baixada fins el coll de la Farella és fort i per un sender a trams força rocallós , però a partir del segon coll del Frare ja anirem per pista forestal, fins el coll dels Belitres.











El coll dels Belitres és un dels punts de l'itinerari de Portbou a Cervera que recorre també la ruta Walter Benjamin i que forma part del conjunt de rutes Retirada i Camins de l'Exili. L’any 2009 es va inaugurar un Memorial de l’Exili, format per uns plafons amb fotografies i explicacions d’aquest trist esdeveniment. I ja cansats de patir el fred i els embats de la forta tramuntana, prenem un sender que en pocs minuts ens porta a Portbou.


Una magnífica sortida malgrat el fred i el vent, amb molt bones vistes i un munt d’història. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


Powered by Wikiloc

divendres, 22 de gener de 2021

Tarragona - Altafulla

Dimecres, 16 desembre 2020 (Antoni Llagostera)
 
Els camins de ronda son un lloc d’excursió molt interessant pels hiverns. Podem gaudir d’una caminada, sense calor, i si el dia acompanya d’un paisatge encisador com son generalment els camins de ronda. Avui us proposem un tram del camí de ronda a la Costa Daurada, entre la Platja Llarga de Tarragona i Altafulla. Una excursió senzilla però plena, d’elements interessants.
Tarragona i el seu terme ocupen quasi 15 kilòmetres de litoral amb diverses platges. En visitem algunes en aquest camí de ronda. Començem a la platja llarga, que com diu el seu nom és la més llarga de Tarragona amb uns 3 kilòmetres de sorra fina i una amplada mitjana de 30 metres. És una de les de major qualitat de la Costa Daurada. Doncs som-hi, començem direcció nord deixant enrere les vistes a la ciutat i fins i tot algun vaixell que s'hi acosta. 












Ens anem acostant a l'altre extrem de la platja Llarga on hi trobem la punta de la Creueta. Aquí ja començem a trobar elements interessants. Amagades entre les esquerdes i els forats trobem grans acumulacions de petxines de diferents espècies, algunes de les quals tenen un petit forat a la base de la closca. Aquest orifici és provocat per les mandíbules del cargol lluna. Aquest cargol, molt actiu a les nits d'estiu, forada amb moviments circulars i constants fins que arriba a l'interior de la closca. I al costat ens trobarem una pedrera romana plena de punts d'extracció de carreus (Opus quadratum), blocs de pedra calcària que s'utilitzaven per a les bases de les construccions romanes. Estem en una pedrera romana, molt més petita que la més coneguda pedrera d’El Médol, que forma part del conjunt monumental de la antiga Tarraco declarada Patrimoni Mundial. Ens comencem a introduïr a l'espai natural de la Punta de la Mora. El primer que trobem son dues petites platges: Calabeig també anomenada Calabecs o platja de la Roca Plana i Cala Fonda, Arbosa o platja d’Arboçar, coneguda popularment com a Waikiki. Alguna té l'accés una mica complicat però val la pena acostar-s'hi per gaudir dels espectaculars penyasegats.












Seguim direcció la Punta de la Mora travessant el bosc de la Marquesa, amb pins de dimensions importants on trobem un espai natural que conserva les característiques dels boscos de pi al costat del mar. És un paratge preciós i molt valuós que tots hem de cuidar, gaudint-ho i conservant-ho com una joia natural. Enfilem uns metres fins a la Torre de la Móra. És una torre d’origen medieval de construcció circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. A diferència de la resta de torres de la zona aquesta està molt ben documentada, ja que mossèn Sanç Capdevila va localitzar i publicar el contracte de construcció que data de l'any 1562 en el qual s'especifiquen les seves característiques tècniques. No cal dir que és un bon mirador de la zona. Als peus de la torre hi trobem un càmping amb el mateix nom, que és de molta anomenada i concurrència. 











Si baixem trobarem la platja de la Móra de 520 x 65 m de sorra fina i està dintre del PEIN de la Punta de la Móra. Compta amb aparcament, restaurants, activitats nàutiques i gaudeix del guardó de bandera blava.
Seguint el GR-92 trobarem una altra torre, la d'en Segur. Una construcció circular de quatre metres de diàmetre interior i un gruix de mur de 0.75 metres. L'altura total resulta ser de 12 metres sobre la porta principal d'entrada. Caminant encara dins del terme municipal de Tarragona, arribem al castell de Tamarit. Està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània. Les seves muralles envolten la vila closa de Tamarit, que es confon amb l'arquitectura del propi castell. El conjunt de vila closa i castell barreja els estils romànic, gòtic i renaixentista. Dins el recinte castral de Tamarit hi trobem restes del castell, l'església, alguns habitatges i espais lliures, tots al voltant d'una plaça i envoltats per una muralla, molt evident a l'oest. La torre de planta quadrada que hi ha al costat de l'església està datada en època romànica. L'església de Santa Maria és una de les parròquies més antigues del Baix Gaià. Actualment és un espai privat per gaudir de celebracions i esdeveniments.


Deixant el castell enrere passem per la platja de Tamarit. És la platja més septentrional del municipi de Tarragona i es caracteritza per la seva proximitat a l'espai natural d’interès PEIN Riu Gaià, cogestionat per l’entitat Associació Mediambiental La Sínia, d’un gran valor ecològic i paisatgístic. Té 1750 x 45 m de sorra fina. La desembocadura del riu Gaià és un petit espai d'unes 5 hectàrees corresponent al calaix del riu Gaià entre la via del ferrocarril i el mar. L'espai presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. La vegetació de l'espai està constituïda per diverses comunitats vegetals que ocupen ambdós costats de la llera del riu. S'ha detectat a l'espai la presència regular de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià i s'ha detectat la presència de més de 80 espècies d'ocells diferents.











Al final de la platja de Tamarit hi trobem l'espai anomenat la Roca del Gaià on també hi ha un bunquer. Aquí acaba el terme de Tarragona i entrem ja a Altafulla per la seva platja i per el carrer de les Botigues de Mar, punt on acabem la sortida d'aquest tram de camí de Ronda.
Altafulla també és una vila amb molta història i indrets interessants per visitar, com la Vil·la Romana dels Munts o el castell d'Altafulla o de Montserrat. I si voleu també es pot seguir el GR-92 fins a Torredembarra amb racons interessant.