dissabte, 17 d’octubre de 2020

Bony de Salòria

OS DE CIVÍS – PIC DE SALÒRIA (Mª Clara Martínez - 1 agost 2020)
Magnífica sortida en que, sortint del bonic poble d’Os de Civís, assumim el cim del Pic de Salòria. Os de Civís es troba a la comarca de l’Alt Urgell i és una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira.












Poble situat damunt d'un petit turó, a la confluència dels rius Setúria i Salòria; poble esglaonat en el vessant, localitzat en una privilegiada situació que només tenien les antigues vil·les closes. Al capdamunt del poble s'hi troba l'església parroquial, dedicada a Sant Pere, la qual antigament feia les funcions de castell. Cal dir que, per accedir a aquest poble per carretera asfaltada, s’ha de fer per Andorra. Passat Sant Julià de Lòria, a la rotonda del nucli d’Aixovall hi ha el desviament d’accés a Os de Civís. La resta d’accessos, per la banda catalana, són per pistes forestals tan sols aptes per a cotxes 4X4.
Fem una petita aproximació amb els cotxes i anem a aparcar a l’Hotel Os de Civís, o Borda de la Plana, per escurçar un kilòmetre i quasi 200 metres de desnivell acumulat. I aquí comencem a caminar. Primer per la pista per sobre l’hotel, fins a trobar un desviament que ens porta a travessar el riu de Salòria per un pont i a visitar una borda, deshabitada actualment. Avui està ocupada per un toro, que hi deu buscar aixopluc de la calor... Una borda és una construcció rural de pedra i fusta, habitualment edificada a una certa altura per aprofitar les pastures. Normalment, la planta baixa de la borda serveix per a allotjar-hi el bestiar i la part alta per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a l'estiu i els estris agrícoles. Als Pirineus i zones circumdants, una borda és una casa de ramaders, en contrast amb una masia o casa de pagesos que es dediquen al conreu de la terra.







Deixem enrere la borda i tornem al riu, que es creua per un pont de fusta. Anem remuntant el riu de Salòria, passant pel Pla de la Cabana, on hi ha un bon grapat de vaques pasturant, i amb una pujada cada vegada més forta que ens fa esbufegar de valent, arribem al coll de Conflent. Aquest és un encreuament de camins que semblen anar en totes direccions. Hi trobem un mirador i un parell de pals indicadors. Des d’aquest coll es poden fer moltes rutes i visitar diversos llocs prou interessants, com les Bordes de Conflent. Fem una aturadeta per refer-nos i agafar forces per pujar fins el cim, i prenem un corriol que s’enfila ben decidit, en forta pujada, cap a dalt de la Pala de Salòria. Fent petites marradetes guanyem altura en pocs moments, i un cop dalt, enfilem la carena que ens porta directament al cim del Pic de Salòria. Des del coll hi ha 1,8 km i hem hagut de guanyar 600 metres de desnivell. Una placa ens indica que és el sostre comarcal de l’Alt Urgell, i en una altre, uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer.

















Des d’aquest cim tenim unes vistes espectaculars de tot l’entorn; la Pica d’Estats, tota la zona andorrana amb el Comapedrosa sobresortint, Circ de Finestres, Serra del Monteixo.... I als nostres peus, el riu de Salòria, per on hem pujat. Les Bordes de Conflent, amb el seu característic teulat de llosa negra i un dels pocs grups de bordes que disposen d’una ermita. Els bonys Moscater, Trescul i de la Costa, que es poden recórrer des del coll de Conflent, i tot un mar de serres i muntanyes que es perden en la llunyania en 360 graus a la rodona.
Un cop vist tot i després de descansar de l’esforç de la forta pujada, iniciem el descens, pel mateix camí per on hem pujat, fins a tornar al coll de Conflent.
I del coll de Conflent, per baixar fins als cotxes, tenim dues opcions: per una ample i còmoda pista forestal, o desfent el camí de pujada. Optem per desfer el camí de pujada. La pista és força més llarga i trobem més atractiu el sender.




Ja som als cotxes, però no podem marxar sense aturar-nos i fer una visita amb calma al poble d’Os de Civís. Carrers empedrats i costeruts ens porten fins la part més alta, on hi ha l’església de Sant Pere, i on podem gaudir de racons quasi màgics, que semblen transportar-nos a una època molt remota. Una sortida genial, amb un fort desnivell, això sí, però recompensat amb les esplèndides vistes de del pic de Salòria i la visita al poble d’Os de Civís. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dijous, 15 d’octubre de 2020

Espinavell - la Presta

Antoni Llagostera - 31 juliol 2020
Excursió des de Espinavell (Molló) a la Presta (Prats de Molló)
Sortida transfonterera entre la comarca del Ripollès i el Vallespir passant per coll Pregon. Ens situem al nord de la comarca del Ripollès, al municipi de Molló i al nucli d'Espinavell. Un petit llogaret fantàstic situat a 1.225 metres on hi trobem un petit agrupament de cases que envolten l'església de la Mare de Déu de les Neus. Els seus carrers empedrats i drets son molt peculiars. Segurament és molt conegut per la Tria de Mulats d'Espinavell que es celebra el 13 d'octubre (aquest any 2020 ja s'ha suspès per la Covid-19).
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sortim del poble tot enfilant pel costat del Serrat de Sant Joan. Hem de fer una pujada de 285 metres en menys de dos kilòmetres de distància visual. A mida que anem pujant ja comencem a veure bones vistes, com el Costabona. De seguida arribem a coll Pregon (1.535 m alt). És un dels més important passos transpirinencs amb el coll d’Ares i coll de Malrem de la zona. Coll Pregon és un important pas entre les valls, ja que comunica Espinavell amb la Presta. És un balcó perfecte per albirar la part més oriental de tot el Pirineu. Des de les muntanyes de Vallter, passant pel Costabona, les Esquerdes de Rojà i fins arribar a la cara sud del Massís del Canigó. Estem ja en un punt fronterer on hi trobem la fita 515. Estem en una zona molt important en diferents aspectes: transhumància, pas de maquis ...  El fet recent més destacable succeït al coll Pregon és que fou el lloc de pas, molt atzarós, de les restes de la 60 divisió del XVIII Cos d’Exèrcit republicà, durant la retirada de Catalunya de 1939.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abans de baixar cap a la Presta girem a la dreta tot carenejant ja que volem fer un petit cim que tenim a tocar. Ens referim al Puig de la Clapa (1.654 m alt), el punt
més alt de la nostra excursió i per tant un bon mirador, i un bon lloc per recuperar forçes amb un bon esmorzar.
Tot seguit cal tornar de nou a coll Pregon per trencar a la dreta i començar la baixada fins a la Presta. Un camí sorprenent i molt agradable amb canvis de vegetació i boscos magnífics. Al final del camí de baixada de coll Pregon pel costat de Prats de Molló i la Presta hi ha el veïnat de la Farga. El topònim ja ens diu molt. Estem davant la ubicació d’una antiga farga catalana, que emprava mineral i boscos de la zona. I per tancar l'excursió cal seguir un tram de carretera fins a la Presta, un veïnat de Prats de Molló. Hi trobem l'església de Sant Isidre i els Banys de la Presta.
Hi ha un conjunt d’establiment hotelers i balnearis situat a l’abric del vessant sud de Costabonne (2.465 m alt) i del Canigó (2.784 m alt), en un lloc preservat de qualsevol contaminació, amb una llarga tradició i experiència balneària, amb una contractada qualitat de les seves aigües que son conegudes des de 1302, quan hi ha el primer document. Set segles d’experiència. Les aigües de la Presta estan recomanades per infeccions urinàries i reumatologia.
 



 
 
 
 
 
 
I punt i final a un recorregut molt agradable d'uns 10 kilòmetres. Cal preveure un cotxe per tornar cap a Espinavell. És recomenable fer una aturada a Prats de Molló.



dijous, 1 d’octubre de 2020

Tretzevents i Sethomes

Excursió al Massís del Canigó el passat 22 de juliol amb l'Antoni Llagostera amb l'objectiu de fer algun dels cims que potser no son tant concorreguts com la Pica que ja em assolit altres vegades amb el Caminant per Catalunya.
Una ruta circular, exigent, que es porta a conèixer la part sud del massís del Canigó, amb el segon cim del grup, el Puig de Tresvents o Tretzevents (2.731 m alt). La Pica del Canigó i el Tresvents sols els separen 53 m. Hi afegim també el Pic dels Sethomes (2.661 m alt) que ens permetran tenir una visió integral de tot el Canigó, i unes vistes magnífiques sobre l’entorn, des del Cap de Creus i la costa (si la visibilitat es bona) fins els cim de la Cerdanya y de la zona de Vallter.
Per accedir al punt de sortida ho fem des de la ctra. que va fins a la Presta des de Prats de Molló. A uns 4 kilòmetres cal desviar-se a la dreta i una pista de 15 kilòmetres ens porta fins al coll de la Regina  (1.760 m alt), a uns cents metres de la Cabana dels Estables. Cal tenir en compte que i ha trams en mal estat, millor accedir-hi amb un vehicle 4x4. 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
Sortim doncs del coll de la Regina on cap a l'esquerra, seguim els senyals del GR 83 direcció el pla Guillem. També trobem senyals del GPR (Tour del Canigó) que enllaça tots els refugis que envolten el massís. I just abans d'arribar al pla Guillem deixem el GR i trenquem a la dreta començant a carenejar. Aquest pla és un extens altiplà de pastura estival i també zona de pas de moltes rutes exursionistes.
Seguim pujant per anar a buscar el coll de Bocacers a 2.281 metres on també hi trobem un parell de fonts. Les vistes ja començen a ser impressionants a totes bandes. I seguim pujant perque encara ens queden 380 metres de desnivell fins al primer cim. Per tant haurem de superar des del coll de la Regina 900 metres. Cal doncs agafar-s'ho amb calma. En el cim del Sethomes hi ha un mur de pedres, per protegir-se del vent o per fer vivac en el cim. Des d'aquí podem veure una vista de la Pica del Canigó, però sobretot de la xemeneia, un dels principals punts de pas per pujar-hi.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Seguim fent carena passant pel Puig de Bacivers, una petita elevació del cordal que anem travessant. Al cim hi trobem una gran fita de pedres. I tot seguit arribem al Pic de Rojà que està format per dos cims bessons. La suau carena que hem seguit fins ara, comença a accidentar-se. Ens espera una bona cresta que dona accés al Puig de Tresvents o Tretzevents (2.731 m alt) i, abans la Portella de Tretzevents.
Primer però hem de baixar del Pic de Roja fins la Portella seguint la cresta. És un mica accidentat i cal usar les mans, però sense cap dificultat a ressenyar. I la posterior pujada tampoc és gaire complicada. Al cim hi trobem un piolet de ferro i un petit repetidor de senyals telemàtiques. És el segon cim més alt del massís del Canigó, exceptuant la Pica (2.782 m alt). Té una vista panoràmica magnífica, que abarca tota la part oriental del massís, inclosa la línia costanera en un dia clar.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Desprès de gaudir de les vistes tornem fins a la portella del Tretzevents per continuar la ruta. Baixem per la coma de Bacivers per tornar cap al punt de sortida.
No cal dir que la baixada és molt exigent pel que fa al desnivell fins arribar de nou al coll de la Regina.
 
 
Una fantàstica ruta que cal estar preparat físicament per fer uns 15 kilòmetres i un desnivell d'uns 1200 metres tant de pujada com de baixada.

diumenge, 20 de setembre de 2020

Serra de Montgrony

Dijous 16 de juliol de 2020 - Antoni Llagostera
Clàssica sortida de l'excursionisme a la comarca del Ripollès al cim del Costa Pubilla. La Serra de Montgrony és una carena muntanyosa situada a cavall de les comarques del Berguedà i del Ripollès. L'elevació màxima corresponen a La Creueta (2.066 m alt), el pic més occidental. 
 

El principals cims son d’est a oest: La Berruga (1.786 m alt), la Covil (2.002 m alt)), Costa Pubilla o cim de Pla de Pujalts (2.056 m alt), Puig de Coma Ermada (2.000 m alt), Tossal de Meians (2.051 m alt), L’Emperadora (1.962 m alt), Pedra Picada (2.010 m alt), Serrat del Paravent (1.911 m alt), Cap dels Plans del Ginebrar (1.901 m alt), La Moixera (1.996 m alt), Pica Roja (2.032 m alt) i cim de la Creueta (2.066 m alt). Nosaltres però només n'hem fet un parell. El Costa Pubilla tot i no és el més alt de la carena, és el més concorregut. S'hi pot pujar des de diferents llocs. Nosaltres ho fem des de la pista que surt abans d'arribar al Santuari de Montgrony, i que va cap a les Viles Xiques, Viles Grosses i Meians, que també és el GR 3.
No cal arribar a les Viles Xiques pro, ja que una pista ens acosta, ja a peu, al pla de l'Ordi i tot seguit al pla Amorriador, lloc tradicional de pastura estival. A mida que anem pujant les vistes ens van acompanyant, el Cadí i el Pedraforca per exemple. Al final de la pista trobem la font del Ca o dels Ocells, que encara es assenyalada al plànol d’Alpina de 1971, amb una important surgència avui; junt amb la font de la Roca, molt més al costat del coll de Coma Ermada, molt ben apariada amb dues basses rodones. Continua un corriol que es portarà fins el coll de Coma Ermada (1.876 m alt), passant per la font del Roc, que està en una estat bastant lamentable i que caldria endreçar.
 
 


 
 
 
 
 
 
 
Continuant un corriol ens acosta fins al coll de Coma Ermada on ja s'ens obren les vistes a l'altre cantó. Les Valls del Rigat, de Ribes i els cims de l'alt Ripollès. Ara ens cal assolir el cim de l’excursió d’avui, el Costa Pubilla o cim de Pla de Pujalts (2.056 m alt). Ho farem per la costeruda carena. El cim del Costa Pubilla (2.056 m alt) és en el límit entre Planoles i Gombrèn. Sota del cim i en una relativa extensió fins el cim de Coma Ermada (2.000 m alt), s’estén el Pla de Pujalts. Per aixó aquest doble nom del cim que sobretot utilitzen els veïns de Gombrèn que no l'anomenen Costa Pubilla.
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tot seguit ens cal fer un baixa i puja seguint la carena per arribar al segon cim d'avui, el Tossal de Maians (sols cinc metres més baix que Costa Pubilla), passem del municipi de Planoles, al de Toses, sempre caminant pel terme de Gombrèn. Al Tossals de Meians, algú ha col·locat un cartell que indica Roc dels Llamps. Incorrrecte. El Roc dels Llamps és una mica més avall, a la carena que porta al Coll de la Bona. No cal dir que les vistes continuen essent fantàstiques. I ara toca la baixada seguint de nou la carena i de seguida ens trobem el Roc dels Llamps (2.049 m alt), on hi ha un amagat búnquer que forma part de la anomenada Línia defensiva franquista P o Pirineus. Té una vista panoràmica des de la Collada de Tosses fins a Sant Antoni de Ribes. I de nou carena avall en direcció al  coll de la Bona on ens trobem en un trifini, l’indret on es toquen els termes municipals de Gombrèn, Toses i Castellar de n’Hug. Pel coll de la Bona passava un dels principals ramals del camí ramader del Lluçanès al Ripollès, un camí molt adequat per les ovelles, que gaudien d’aquest espai ple d’herba fins arribar al Pla d’Anyella, pla de Rus o altres espais de pastura estival.


 


 
 
 
 
 
 
Deixem la carena i trenquem a l'esquerra per continuar baixant i anar a buscar la pista del GR-3. Ens trobem amb les Fontetes de Maians, un conjunt de surgències d'aigua i que suposen un punt d'aigua pel bestiar que pastura en aquests indrets.
En aquest punt neix el riu Arija, un afluent del Llobregat on s'hi incorpora a l'alçada de la Pobla de Lillet. Per determinar el naixement dels rius hi ha la norma que sigui cercat el lloc més allunyat de la seva desembocadura i el situat més amunt. Si fèsim cas d’aquesta norma, el riu Llobregat naixeria a les Fontetes de Meians (aprox. 1750 m alt) i no a les famoses fonts del Llobregat (1.284 m alt), a Castellar de n’Hug. Tot baixant podem veure vistes de can Torras, la primera casa del municipi de Castellar de n’Hug, situada abans de Sant Joan de Cornudell; i de Meians, la darrera del Ripollès. Per escurçar el recorregut,hem deixat la pista que baixa de les Fontetes de Meians, per anar cap la jaça de l’Avet, que està situada sobre la casa de Viles Grosses. I un cop a la pista només cal fer que seguir-la i amb poc més d'un kilòmetre ja ens trobem amb el cotxe. I si es té temps és molt recomanable visitar el Santuari de Montgrony, un indret espectacular on també hi ha servei de restauració.

dijous, 17 de setembre de 2020

Font-Romeu

Dissabte 18 de juliol 2020 - Mª Clara Martínez
Una sortida espectacular, recorrent els punts més importants de l’estació d’esquí de Font-romeu. A tan sols 10 km de la frontera espanyola es troba l'assolellada estació de neu de Font-Romeu. Espais panoràmics combinen perfectament amb unes instal·lacions que s'adapten a tots els gustos i nivells.


Són 43 kilòmetres esquiables, amb 41 pistes i 23 remuntadors situats entre 1.650 m i els 2.250 m d'altitud, envoltada de boscos i d'un poble amb 2.000 habitants. És una estació autèntica i esportiva que entusiasmarà als enamorats de la naturalesa i, per descomptat, a les famílies. Amb 111 quilòmetres de pistes i senderes traçades i abalisades, l'estació de Font-Romeu Pyrénées 2000 ofereix un vast espai per a la pràctica de l'esquí nòrdic. 22 diferents circuits (7 verds, 10 blaus i 5 vermells) distribuïts entre el Pla de la Calma i el bosc dels Estanyols.
Des de la població de Font-romeu, ens dirigim a la zona de Les Airelles, a les pistes d’esquí, on hi ha una bona zona d’aparcament. A dalt de tot de l’aparcament hi trobem un tancat amb gossos, que a l’hivern arrosseguen els trineus, i una hípica. Allà mateix iniciem la ruta, cap a la dreta, en suau pujada, fins assolir el cim de La Gallinera. La Gallinera és una muntanya de 2.126,5 metres d’altitud. És un lloc molt reconegut i visitat per tota mena de practicants dels esports de muntanya i d'hivern, perquè és un dels nuclis de concentració de pistes d'esquí del terme, així com lloc de pas de moltes rutes excursionistes a peu o amb raquetes de neu. A més, hi puja una pista de muntanya des de les Airelles i el Coll del Pam. Estan treballant. Durant l’època d’estiu han de posar a punt totes les infraestructures per la campanya d’hivern.
Aquí tenim el primer tast de les fantàstiques vistes que tindrem avui. Deixem enrere aquest cim i en dirigim a la zona de La Calma. Aquí ens sorprèn un gran moviment de gent, però té la seva explicació. Els telecadires estan en marxa, i aquesta és la millor manera de treure tot el profit d’aquesta estació d’esquí. Si pugem fins aquí amb telecadira, podem fer gran quantitat de rutes per aquest entorn, o podem agafar l’altre telecadira i baixar fins Les Bulloses, amb una inacabable varietat de rutes i pics per fer a la zona, com el Carlit.



Des del cim del Roc de La Calma (2.213 metres) hi ha molt bones vistes de La Cerdanya. Al seu voltant, unes taules amb bancs que ens convides a fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.Amb la panxa plena i moltes ganes de seguir gaudint, posem rumb al refugi guardat de La Calma. Al llarg del camí trobarem diversos miradors on quedarem bocabadats amb esplèndides vistes a Les Bulloses i els altius pics que les envolten: Carlit i tota la seva carena, Peric i petit Peric... Impressionant.



Al refugi de La Calma també hi trobem molta gent. És fora de dina, i el menjar que veiem passar cap a les taules té molt bona pinta. Fa calor i no ens podem resistir a una cervesa ben fresca... Tornem a reprendre la marxa. Ens queda fer el cim del Pic dels Moros, i cap allà que ens encaminem. Anem gaudint de la bellesa de la Cerdanya: petits bosquets, prats verds i ramats de bestiar, vaques i cavalls.
La pujada al Pic dels Moros també és molt fàcil, per pista forestal i amb suau desnivell. Des del cim (2.138 metres) tenim una esplèndida vista de La Cerdanya i les muntanyes que l’envolten. Des del Cadí fins el Canigó (Penyes Altes amb el Pedraforca traient el nas al seu darrera), muntanyes de Núria i capçalera del Freser...) I també gaudim de la vista de la vall de la Cerdanya, amb tots els petits pobles als nostres peus, com Font-romeu, amb el seu antic Gran Hotel, enlairat al cim d’un turó.




Un cop vist l’entorn i fetes les fotos de rigor, iniciem el retorn ja cap els cotxes. Per pista forestal i sense cap mena de complicació. Abans d’arribar, encara ens queda un punt interessant per aturar-nos i comentar. El refugi lliures dels Llobins. En perfecte estat i molt net, capacitat per a quatre persones, taula, estufa de llenya i molta llenya. Val la pena que quan fem us d’aquestes instal·lacions les deixem sempre millor del que les hem trobat....
I ara sí, una suau caminadeta més i en un parell de km ja som de tornada als cotxes. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya-