divendres, 21 de setembre de 2018

Mare de Déu d'Argimon - Sant Pere de Cercada

LA SELVA - Mare de Déu d’Argimon – Sant Pere de Cercada – Sant Pere Vell
Mª Clara Martínez (dissabte 8 agost 2018)
Avui hem caminat per la comarca de la Selva. Una esplèndida ruta que ens ha permès passar per esplèndids miradors i descobrir la bellesa paisatgística d’aquesta comarca. Sortint del poble de Riudarenes, prenem una carretera local fins el llogaret de Raval de l’Esparra. Just a tocar del poble trobem un desviament a la dreta amb indicadors de l’Argimon. Cal seguir per una pista forestal en molt bon estat, fins trobar-nos al peu del turó de l’església. Passat un revol hi ha lloc per aparcar amb comoditat. Comencem a caminar i, amb determinació, ascendim fins dalt del turó de l’Argimon. 














Aquí hi trobem l’església de la Mare de Déu de l’Argimon, edifici bastit al segle XVII sobre les restes de l’antic castell i al costat del primitiu temple romànic del segle X, que formava part de l’oratori del castell. La pujada fins aquí dalt ha sigut forta (per ser la primera del dia), però ha valgut la pena. Un preciós mirador envolta l’església i ens ofereix una magnífica panoràmica de la comarca de la Selva. Des del mar, passant per les planes i fins el massís del Montseny i les Guilleries. Espectacular. A més, el turó de l’Argimon forma part del llistat de la FEEC del repte les 100 cims.












Deixem aquest lloc i ens encaminem cap a Sant Pere de Cercada. Anem per camins amples i de bon caminar, envoltats de bosc de grans sureres a les que sembla ser no fa massa se'ls ha llevat l’escorça. El primer tram de camí és força enlairat, resseguint el Sot de la Pedrosa, però no tardem en baixar-hi i descobrir que amb les darreres pluges porta força aigua i forma uns racons de gran bellesa.
La vegetació en aquestes zones és esplendorosa. A part del típic bosc de ribera, trobem alguns pins de grans dimensions i molts castanyers. L’entorn és molt verd i humit. Molses, grans falgueres i una exuberant vegetació fan les delícies dels nostres sentits. Continuem avançant, i ara toca remuntar fins Sant Pere de Cercada. 












Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les cases, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut. La façana principal està orientada a ponent i té una portalada amb tres arcs en gradació, timpà, llinda i quatre columnes amb capitells decorats, a sobre una finestra d'arc de mig punt i al carener un campanar d'espadanya amb dues obertures asimètriques. El més destacat són els capitells, treballats per les quatre cares, cosa que fa pensar que possiblement van ser traslladats del claustre per tal d'aprofitar-los. Un lloc realment encisador i que aprofitem per fer-hi la nostra parada per esmorzar.
Amb les piles carregades, posem rumb al turó de Sant Pere Vell, tot voltant un d’aquests torrents, o sots (com s’anomenen en aquesta zona).

Anem ascendint en moderat desnivell, amb molta calor, doncs el bosc és de pins i alzines i més clarer i el sol pica de valent. Una suau baixada ens dona un respir i ens ajuda a recuperar forces per atacar la darrera pujada, fins el cim del turó de Sant Pere Vell. Una pujada molt feixuga, sobretot quan les nostres cames ja estan cansades. I per fi arribem a cim del turó. No tenim vistes. El bosc és molt espès i no hi ha cap clariana.
Aquí hi ha les restes d’una torre fortificada de control territorial, probablement aixecada per l’emissió de senyals, situada a 587 metres sobre el nivell del mar i que data del segle VIII, en plena Alta Edat Mitjana.
El diàmetre exterior de la torre és d’aproximadament 9’80 metres. Per la seva tipologia constructiva es considera que va ser construïda durant l’època de la dominació musulmana (714 – 801) També hi trobem un vèrtex geodèsic.
Ja tan sols ens queda la baixada fins a tornar a l’església de la Mare de Déu de l’Argimon i tancar el cercle de la sortida d’avui.



Una ruta magnífica, de caràcter moderat per la seva llargària (16’5 km i 650 metres de desnivell acumulat), i una mica trenca cames pel constant puja i baixa. De tota manera, els camins són molt bons i l’esforç no es nota tant i val la pena. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimecres, 12 de setembre de 2018

Olla Ull de Ter

El passat dimecres 8 d'agost el Caminant per Catalunya vàrem fer un dels itineraris clàssics de la zona de Vallter 2000, l'olla d'ull de Ter. Una ruta que permet carenejar pel circ que tanca aquesta petita vall. Una sortida de 12 kilòmetres molt exigents ja que el desnivell acumulat és considerable.
El punt de sortida el trobem al pàrquing mateix de l'estació d'esquí Vallter 2000 ubicada al municipi de Setcases a la comarca del Ripollès, a 2.159 metres.
Per la part dreta dels edificis principals accedim a un camí que de seguida s'enfila cap a la Portella de Mentet. En aquest punt trobem l'entrada cap al Campmagre però nosaltres trenquem a l'esquerra i seguim pujant. 










El primer objectiu és el pic de la Dona (2.701 m alt). Tot pujant s'obren vistes al Roc Colom així com el Massís del Canigó, però també a cims que visitarem avui com el Bastiments o el Gra de Fajol entre d'altres.  Fet el primer cim continuem cap el Puig de l'Ombriaga, tot baixant una miqueta seguint la morfologia natural de la muntanya. I tot seguit baixem cap al Coll de la Geganta, un pas natural entre el circ de Morens i el circ de Bacivers. En aquest punt hem trobat gent que segueix el programa i fins i tot s'han fet una foto amb en Llagostera.










I sense pressa però sense pausa tornem a pujar, en aquest cas cap al Bastiments. Ho fem seguint l'Esquena d'Ase, la carena esperó sud-est del pic. En total son uns 280 metres que ens separen des del coll de la Geganta. Un cop al cim de 2.882 metres cal fer el cim correctament ja que hi ha molts indrets que creen confusió. La creu no està ben be al cim i el piolet que hi trobem tampoc. Per pocs metres el punt més alt és el punt geodèsic que hi ha.
No cal dir que de nou les vistes son espectaculars, avui durant tota la ruta.
Desprès d'un merescut descans i esmorzar una mica toca baixar de nou, 350 metres de desnivell fins al coll de la Marrana. Aquest és un dels punts neuràlgics de l'excursionisme ja que hi passa el camí de romiatge que feien els romeus del Vallespir i Conflent per anar al Santuari de Núria. També hi passa el camí que baixa per la Coma del Freser i Coma de Vaca cap a Queralbs.










Nosaltres però hem de seguir el nostre objectiu de fer l'olla. Doncs amunt de nou, ens queda assolir els Gra de Fajol. Aquesta muntanya té una morfologia piramidal escarpada i dissimètrica que destaca dels altres cims. Un cop a dalt, hi trobem una creu a 2.714 metres. I sense predre massa temps anem cap al Gra de Fajol petit tot carenejant, primer baixant una mica i tornant a pujar fins als 2.576 metres. Per tancar l'olla hem reculat uns metres fins al coll de l'Isard. 










Aquí podem baixar per el Pas de l'Isard. El nom ja ens indica quina baixada ens trobarem, una enorme tartera. Estem davant d'un pas que cal fer amb prudència i que seria bo que no fos molt transitat per evitar accelerar els processos naturals d'erosió. Aquest espectacular descens ens deixa a tocar del refugi d'Ull de Ter i punt final de la sortida. Només es caldrà baixar per el GR fins a la carretera de Vallter on ja hi tenim un cotxe. 


Una sortida que tot i no tenir molts kilòmetres si que és exigent per els desnivells acumulats que passen els 1.000 metres tant de pujada com de baixada.
Fotos: Ramon Busquets

dimecres, 5 de setembre de 2018

Vall de la Llosa - Estanys de la Muga

LA CERDANYA (dissabte 4 agost 2018) Mª Clara Martínez
Cal Jan de la Llosa – Vall de la Llosa – Estanys de la Muga. 
En uns dies en que la calor apreta de valent, una ruta per la Cerdanya ha sigut una magnífica idea per gaudir de paratges de gran bellesa i, alhora, d’una temperatura força agradable. Ens dirigim a Lles de Cerdanya. Avui no podem fer el cafè que acostumem a fer, aquí no obren els bars fins les 9. Per tant no perdem temps i anem amb els cotxes fins a Viliella i d’allà, per una pista forestal en força mal estat, fins a Cal Jan de la Llosa. Cal Jan de la Llosa és una masia particular que, per dos euros, permet aparcar els cotxes al costat de la casa. Això ens permet no haver de fer massa km a peu per assolir el nostre objectiu.











Deixem els cotxes i passem entre les edificacions de la masia, fins a trobar una pista que comencem a seguir, remuntant les aigües del riu La Llosa, que baixa força crescut. Pel fons de la vall hi passa el popular camí dels Bons Homes (GR-107), que es creua amb el famós GR-11 que travessa tots els Pirineus, a l’alçada de la cabana dels Esparvers. El GR-11 ve del circ dels Engorgs i segueix per la Vallcivera direcció Andorra i l’estany de l’Illa. El GR-107, passada la cabana dels Esparvers, se’n va cap a la Portella Blanca d’Andorra, el punt més alt de la vall de la Llosa, a més de 2.500 metres i un lloc transfronterer on tan bon punt estàs a França, a Catalunya o a Andorra. Aquesta situació va fer que per la vall de la Llosa hi passessin, antigament, contrabandistes, pastors, bandolers i llauradors que volien accedir a Andorra per la via directa. També travessaven la vall els arriers que transportaven el ferro que s’extreia d’una mina situada a Puimorent (França). A 1’5 km de Cal Jan, trobem una cruïlla de camins que ens marquen diferents itineraris a seguir, i després de creuar el riu per un pont de fusta, iniciem una forta pujada, seguin unes marques grogues amb el Nº 28, fins el coll de Les Munyideres. 












Allà canviem de Nº i comencem a seguir el 26. No deixem de pujar, però el desnivell ja no és tant fort, i fins i tot en alguns punts planeja una mica. Anem a l’ombra d’un espectacular bosc de pi negre, i en arribar al Pla de la Riba, comencem a trobar grans prats herbats. Ara que ja hem fet la pujada més forta, aprofitem aquests prats, que encara tenen alguns pins, per esmorzar i recuperar forces. Ja recuperats de l’esforç inicial, continuem la marxa, sense deixar de pujar, alternant prats amb bosc de pi negre, fins travessar el riu de La Muga, que forma un preciós salt d’aigua. A partir d’aquí, anem remuntant el curs de La Muga, per grans prats d’alta muntanya, on hi trobem algunes vaques. La pujada es fa feixuga, sembla que no haguem d’arribar mai.... Però l’esforç té premi. Per fi arribem a l’Estany de la Muga. Aquest és un lloc meravellós. Ens trobem en un circ glacial, envoltats d’altes muntanyes. El cim de la Muga (un 100 cims de 2.861 m) , que alguns del grup s’aventuren a pujar-hi malgrat el fort desnivell. La Tosseta de Vallcivera (2.847 m), la Tossa Plana de Lles, la reina, un altre 100 cims amb 2.905 metres. Aquest és el cim més alt de La Cerdanya catalana. El Carlit, amb 2.921 metres i en territori francès, és el pic més alt de tota la Cerdanya. Passem una bona estona en aquest lloc encisador. 












Els més valents es banyen o es remullen una mica en les fredes aigües de l’estany, però no ens hi podem quedar i iniciem el descens. Per tornar ho fem resseguin primer un torrent sec i després La Muga, fins al fons de la Vall de La Llosa. Si la pujada ha sigut forta i feixuga, la baixada és vertiginosa, directa fins el fons de la vall. El primer tram del descens, seguint un torrent sec afluent de la Muga, és ple de grans pedres que ens fan saltar tot procurant no perdre l’equilibri. Una mica més avall, retrobem La Muga i ens endinsem de nou al bosc de pi negre, sense deixar de baixar en fort pendent, fent petites marrades. Arribem de nou a trobar el riu La Llosa i, per pista forestal ens dirigim de tornada al mas de Cal Jan de la Llosa. De tornada al mas passem per davant les restes d’una antiga farga, i del Castell enrunat de La Llosa i el Santuari de la Mare de Deu dels Àngels.  Aquest castell vigilava el pas de tots aquells qui es movien per aquesta transitada vall, i el santuari, feia les funcions de lloc de descans espiritual i descans físic dels viatgers.
Seguint la pista forestal, ara ja en suau descens, arribem al mas de Cal Jan de la Llosa, on el matí havíem iniciat la caminada.



Una caminada que requereix un gran esforç, tant de pujada com de baixada, però que la recompensa és uns paisatges i uns racons d’una bellesa aclaparadora. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dissabte, 1 de setembre de 2018

Centelles - Ruta dels Molins

Mª Clara Martínez (28 juliol 2018)
Donem inici a una nova caminada, en aquesta ocasió pel municipi de Centelles, a la comarca d’Osona. Centelles és un municipi amb més de 1100 anys d’història que es reflecteixen en nombrosos testimonis: el dolmen
de l’Ollic, trams de via romana, vestigis ibers, séquies i molins....
Aquesta és una ruta organitzada per l’ajuntament de Centelles. Perfectament senyalitzada i molt fàcil de seguir, per camins de bon caminar, i que ens permet descobrir diferents elements relacionats amb l’aprofitament de l’aigua, des de l’Edat Mitjana, per a diversos usos: molins, rescloses i séquies, espais de regadiu, fonts més o menys monumentals.....
Ens trobem a la vall del riu Congost, amb el massís del Montseny a l’Est i el Puigsagordi i el Roc de la Guàrdia a l’Oest. Hem començat la ruta dirigint-nos al Molí de l’Estrada. És una petita masia situada prop de la riera de la Tusquera.










Sembla ser que és d’origen medieval, malgrat que no hi ha massa documentació al respecte. De l’antic molí tan sols en resten algunes pedres, i actualment, aquesta masia ha pres una nova imatge, envoltada de camps, horts, i amb un bonic jardí al seu davant. Vist aquest lloc, seguim la ruta. Travessem grans camps de cereal acabats de segar i algunes granges, i anem a veure el Salt del Purgatori, que es troba en una fondalada de la riera Blanca. Malauradament, fa força dies que no plou, estem a l’estiu, i no baixa ni una gota d’aigua. Però, la gran balma que s’ha format sota el salt, ja ens dona idea de l’esplendorós del lloc quan porta aigua, i que de ben segur ens permetria fer un bon grapat de magnífiques fotos.












Anem seguin els pals indicadors i unes marques blaves (el marcat-ge de la ruta per part de l’ajuntament) i en molt pocs minuts arribem a la Font Grossa, un lloc espectacular.  Un torrent amb una generosa quantitat d’aigua que s’escola per la roca i un brollador del que l’aigua surt amb gran força,formen una bona bassa, a l’hora que és canalitzada per tornar al torrent. Al juny de 2005 es van descobrir un empedrat i dos espais per foc, estructures que fan pensar en un antic punt de tractament de la llana. Antigament en aquest indret es tractava la llana per part dels paraires, un dels gremis més importants de Centelles, amb més de 30 famílies treballant-hi a mitjan del segle XVII, segons l’historia oral, al diumenge hi venien les dones a rentar la roba, ja que entre setmana havien d'anar a treballar a la fàbrica. Just davant la font es veuen les pedres més planes que feien servir per al rentat. Aquest és un lloc ideal per fer la nostra aturada per esmorzar.
Amb les piles carregades i gaudint de l’ombra que ens donen els grans arbres de ribera que ressegueixen la riera, trobem un altre molí: el de la Llavina. És un dels molins medievals més ben conservats de Catalunya. El molí es documenta al segle XI i la família Llavina s’hi estableix el 1497, per tant fa més de 500 anys. El molí fariner és l’eix vertebrador de la casa, que ha estat construïda en diverses etapes i conforma un conjunt divers, on destaquen les basses, la torre de defensa, els porxos i la masoveria on també hi ha restes d’un antic molí draper. Visitar aquest molí en permet gaudir d’un entorn on encara hi ha ànecs, galls i gallines en llibertat, veure el mecanisme d’un molí fariner hidràulic i conèixer el procés del blat, des que es recull fins que es transforma en pa. També hi trobem una formatgeria artesana, on degustar i comprar formatges artesans.











De mica en mica anem acabant el nostre recorregut d’avui. Ens queda un darrer molí, el del Rossell, que fa servir l'aigua del riu Congost, desviada per una resclosa i conduïda fins a una bassa de grans dimensions. I poc abans d’entrar a Centelles, la capella de Sant Antoni de les Codines. Aquesta petita ermita, d’una sola nau, campanar d’espadanya i feta de pedra, va ser trasllada en 1990, pedra a pedra, des de la seva antiga ubicació per l'ampliació de la carretera N-152 (C-17). 











Ens trobem ja en portes de la població de Centelles, i fem un tomb pel seu nucli antic per admirar alguns dels seus monuments més notables, com la Plaça Major, l’església Parroquial de Santa Coloma, i el Portal, un dels elements més emblemàtics de la població. El Portal és una mostra de l’arquitectura urbana defensiva del segle XVI i és l’únic vestigi que s’ha conservat del recinte emmurallat de la vila, que constava de dos portals més. L’intent de destrucció
del Portal el 1917 va propiciar la intervenció de la Mancomunitat de Catalunya, amb una proposta que garantia la seva conservació i el dotava d’una nova escala d’accés, que posteriorment va permetre utilitzar la casa del costat com a casa de la vila.


Un parell de minuts més i tornem a ser al punt on havíem començat aquest matí, donant per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

divendres, 24 d’agost de 2018

Pujol de Llentes - El Cortal

Novament al programa Caminant per Catalunya hem fet un camí de Transhumància mil·lenari el passat 24 de juliol. En concret a la comarca del Ripollès des del Pujol de Llentes (Les Llosses) fins al Cortal (Gombrèn). Uns 10 kilòmetres sense cap dificultat i poc desnivell.
Hem sortit del Pujol de Llentes, una masia que va tenir especial rellevància, ja que era un lloc de pas important dins de la xarxa de camins de la Transhumància. Un indret de returada i de tria del bestiar.











Començem a caminar per aquest tram del camí ramader del Lluçanès que trobem indicat amb marques blaves, avui però sense ramat. 
El camí ramader del Lluçanès enllaça Alpens amb el Pla d'Anyella, i aquest tram que estem fent era un dels molts ramals que tenia.
Anem trobant elements caracterísitics d'aquests camins com basses o altres edificacions com les restes de la casa de les Ajegudes. També trams de camí empedrat. Les Ajegudes era un altre element arquitectònic que donava servei al camí ramader. Seguim el camí direcció al coll de Faig General i a l'alçada del coll de la Creu del Ginebrar ens desviem a la dreta per arribar-nos fins a Sant Marc d'Estiula situat ja a 1387 metres. 












Hi trobem les restes d'una ermita del segle XVII amb alguns elements interessants. Era utilitzada sobretot per els veïns d'Estiula i de Puigbó. Les vistes des d'aquest punt també son impressionants.
Recuperem el camí i mica en mica ens anem acostant al punt final descendint lentament. Passem per la casa de can Bartés i el coll del Badellar  carena avall i arribem al Cortal. En aquest veïnat de Gombrèn coincidim amb el camí ral que unia Ripoll amb la Pobla de Lillet.



Com veieu, una excursió plena de punts interessants i que forma part de la història de camins i transhumància que convindria que no es perdés.