diumenge, 17 de març de 2019

Serra de Bac de Grillera

Dissabte 26 gener 2019 (Mª Clara Martínez)
Magnífica sortida recorrent la Serra de Bac de Grillera, que es troba a la comarca de l’Alt Empordà, entre els municipis d’Albanyà i Maçanet de Cabrenys, amb una elevació màxima de 1.057 metres. Es tracta d’una zona de muntanyes escarpades que ens recorda la morfologia de l'Alta Garrotxa. De fet, passejarem per la zona límit entre l'Empordà, la Garrotxa i el Vallespir. Per la seva situació, ofereix unes vistes excel·lents cap al Massís de les Salines, Canigó, Bassegoda i també cap a l'Albera i el Cap de Creus.











Per arribar al punt d’inici de la ruta, cal prendre la carretera que va de Darnius a Costoja. Passat Maçanet de Cabrenys, en el punt quilomètric 22,2, trobarem una explanada a l’esquerra de la carretera, amb un pal indicador de senderisme. Aparquem i allà mateix comença la ruta, al Coll dels Horts. Comencem per pista forestal, i en el primer encreuament, anem cap a la dreta, arribant en pocs minuts a l’església de Sant Cristòfol dels Horts. Aquesta va ser l’església parroquial d’un poble de masies esparses, ara abandonat. Està documentada des del any 990 i es troba en un lamentable estat d’abandó. Molt a prop de l’església hi ha l’antic mas dels Horts.
Seguim un camí molt ben marcat i fàcil de seguir, que forma part de la xarxa de camins de Itinerànnia. Arribem al collet de la Fiola, on mig s’aguanta un altre magnífic mas: el mas de la Fiola.











Davant d’aquest mas iniciem un anar i venir al Castell d’Arget. Per arribar al seu cim cal fer un tram de camí equipat amb cadenes, amb alguna fàcil grimpada. Magnífica talaia que ens permet albirar el Cap de Creus i el Golf de Roses i més a prop la serra de Mont, el Bassegoda i el Puig del Comanegra. Malgrat el seu nom, no hi trobarem les restes de cap castell ni de cap construcció. Pot ser als volts del segle VIII, amb l’enfonsament del poder visigòtic i l’arribada de l’Islam, hi va haver alguna mena de torra de vigilància.
Desfem el camí fins arribar de nou al mas de la Fiola, on decidim para una estona per esmorzar i recuperar forces. Iniciem l’ascens cap el Puig de la Gavarra, el punt més alt de la ruta d’avui. El camí és força costerut i de ben segur que a l’estiu ens faria patir per la calor. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, i les vistes són impressionants. Fem un lleu descens per el costat contrari del que hem vingut i ara, carenant, encarem el Castell de Bac de Grillera.
A simple vista sembla inexpugnable, però unes cadenes ens marquen el camí, alhora que ens ajuden a pujar. Per la gent que no s’atreveixi a grimpar per aquesta vertical paret, o que porti gossos, quan arribem a la base de la paret de pedra veurem que a l’esquerra surt un corriol. Si el seguim anem vorejant la muntanya, i en pocs metres arribem a l’altra banda, des de la qual és molt més fàcil accedir al seu cim. Malgrat no ser tant alt com el Puig de la Gavarra, el Castell de Grillera és un 100 cims de la FEEC. I s’ho mereix!
De nou ens trobem en una talaia amb unes espectaculars vistes a 360o Des d’aquí es veu una extensa panoràmica de l'Empordà, la Garrotxa i el Pirineu (Comanegra, Costabona, Canigó). Sembla ser que no fa massa temps hi havia rastres d’una paret i el pagesos de la contrada, un segle endarrere asseguraven l’existència d’altres vestigis. L’any 954 es parla del Castell Bac de Grillera. Es de suposar que es tractava d’una altre torre de guita, anterior al segle X, i que tenia relació amb la d’Arget.











I no massa lluny, ja veiem el Santuari de la Mare de Déu del Fau. Abans d’arribar-hi, passem per una curiosa esquerda de les roques (el Pou del Fau) que ens recorden els Bufadors, però en petit.
Santa Maria de la Fau, Mare de Déu del Fau, Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, és una església del municipi d'Albanyà. Com a nota curiosa, cal esmentar que el santuari de la Mare de Déu del Fau es coneix també amb el nom de les Formigues o de les Alades, perquè segons una llegenda, a cavall entre el segle XVII i XVIII, un dia de la Mare de Déu de setembre, el dia vuit, van morir per milers, al santuari i als seus voltants, pilons i pilons de formigues alades.
L'ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l'antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys. La imatge de la Mare de Déu va ser destrossada el 1936 i va ser reposada amb una de semblant a l'anterior el 1948. Actualment es troba abandonada, però un gran treball de restauració del grup Senglanessos Esports de Muntanya, de Maçanet de Cabrenys, ha aconseguit que es mantengui en tot el seu esplendor.
A partir d’aquí iniciem el retorn al punt on tenim els cotxes, primer per sender i de seguida per còmoda pista forestal. A mig camí trobem un gran teix, i més endavant la Font del Bac. Seguim per la pista i no tardem en arribar al Coll dels Horts, on hem començat la ruta aquest matí.


Ruta sense complicacions i camins molt ben marcats i fresats. Les grimpades es poden evitar. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dijous, 21 de febrer de 2019

Sentmenat - Castellet de Guanta

Bonica sortida per els entorns de Sentmenat a la comarca del Vallès Occidental el passat dissabte 12 de gener.
Sortin de la urbanització de Can Vinyals, on podem deixar el cotxe, el primer que hem de fer és aprofitar per visitar el dolmen de Serra Cavallera. 











Un monument megalític que pertany al neolític, destinat segurament a funcions funeràries. Un cop visitat, tornem on hem deixat els cotxes i seguim una pista. Al cap d'una estona la deixem i ens endinsem en un corriol a la dreta. 



Trobem un antic forn de calç que ens permet tenir una idea de com ho feien per fer calç aprofitant la llenya de la zona. 
Seguim fins a trobar una riera per seguir el seu recorregut per un camí paral·lel. Anem fent pujades i baixades per guanyar desnivells mentre gaudim de la poca aigua que baixa. Al cap d'una estona arribem al salt de Motllor amb una caiguda espectacular. Llàstima que baixa poca aigua.
A través d'unes escales accedim a la font dels Llorers i just al costat la font de la Fagina. Un zona amb taules per fer una aturada, nosaltres hi hem esmorzat.


La tornada l'hem fet per una petita pista més cómode fins a la casa de Can Motllor de Dalt. Recuperem un tram del camí que hem fet abans i ens desviem per una pista ampla molt transitada, sobretot per bicicletes i algun cotxe.











Ens ha de portar fins al Castellet de Guanta. Una masia del segle XIII. Un edifici rectangular de dos plantes amb una torre que podia haver set una torre de guaita antigament. Un edifici que ha estat molt modificat. No hem de confondre amb el castell de Guanta que està situat dalt del cim del turó del Corb i del que en queden molt poques restes. Hi trobem també un restaurant molt acollidor.
Seguim un tram més amunt per veure la font de les Muretes on també hi ha uns gorgs i salts d'aigua.
Tornem enrere de nou cap al Castellet i recuperem la vista del Salt de Guanta. Aquests si que és d'una alçada considerable degut al tall de la roca formant un salt d'uns 40 metres d'alçada. Malauradament també l'hem trobat amb molt poca aigua. Tot i així el camí que seguim tot seguit va a passar just per sota el salt. Des de baix és espectacular també.



Molt a prop hi ha la cova de la Princesa i les coves del Comte Borrel. Accedim a aquestes últimes amb molta precaució ja que l'accés és delicat i s'ha de fer amb una corda. La llegenda diu que el comte s'hi va amagat després de perdre la batalla de Matabous. Sembla que no li va servir de gaire ja que els moros el van trobar i li van tallar el cap.











Seguim riera avall i encara ens queden alguns atractius abans d'acabar la sortida. Primer trobem la font de Bou, un espai que també compta amb una àrea de pícnic. Hi trobem dues fonts, l'antiga que ja no hi raja aigua i la nova, on l'aigua surt d'un tub i és abundant.
I anem baixant cap a l'aqüeducte de Can Senosa que servia per passar-hi l'aigua cap al molí fariner que hi havia a la masia homònima.
Ara si només ens queda poc més d'un kilòmetre per recuperar els cotxes.
Una agradable sortida d'uns 12 kilómetres amb un desnivell acumulat de 600 metres.

dijous, 31 de gener de 2019

Serra de Santa Magdalena

SANT LLORENÇ DE LA MUGA – SANTA MAGDALENA – PANTÀ DE DARNIUS-BOADELLA
Mª Clara Martínez - dissabte 29 desembre 2019
Una interessant sortida per terres de l’Alt Empordà, que ens porta a descobrir el petit poble de Sant Llorenç de la Muga, a transitar per la serra de Santa Magdalena, i a admirar la bellesa de l’embassament de Darnius-Boadella.
Arribem a Sant Llorenç de la Muga i el primer que fem és donar un tomb pel poble. Aquest és un poble antic i molt ben conservat. En podem destacar el seu nucli, a la vora d’un meandre del riu, compacte i estret, que s’allargassa seguint la configuració del terreny. Era envoltat de muralles, part de les quals encara es conserven. Aquest fet atorga a la població un aspecte de conjunt monumental, dels més interessants de la comarca.










També en destaca l’església parroquial, restaurada a l’any 2000. No massa lluny hi ha una font d’aigua sulfurosa. I el castell, ara enrunat, i situat extramurs, a uns 200 metres del portal de Dalt. Un cop visitat el poble, prenem direcció Nord i passat el Pont Vell, comencem a seguir un sender que va en paral·lel al riu, en direcció a l’embassament de Darnius Boadella. Més endavant trobem un desvio que ens puja fins dalt de la serra de Santa Magdalena. El camí, molt ben fresat i amb marques de pintura groga, puja ben decidit fins dalt, força empedrat i emboscat, entre murs i barraques de pedra seca, muts testimonis del passat agrícola i ramader de la zona. Comencem a transitar per la part alta d’aquesta serra, aturant-nos en alguns dels molts miradors naturals que trobem al nostre pas, tant a banda nord, amb magnífiques vistes a l’embassament i les muntanyes que l’envolten, com a banda sud, on es domina tota la vall alta de La Muga.











Després de fer l’aturada per esmorzar en una assolellada clariana i recuperar forces, ens fixem en el nostre proper objectiu: l’ermita de Santa Magdalena, enlairada en un turó de 526 metres, punt més alt de la sortida d’avui. Es coneixia antigament com a Santa Maria del Codó, nom que prenia antigament aquesta serra, i està documentada des del segle XIV. L'edifici actual, posterior a 1438, és probablement un reflex de l'edifici antic que manté un estil propi del romànic tardà. És una ermita senzilla, amb una imatge de Santa Magdalena protegida per unes reixes. El que sí és espectacular, són les vistes. 360o de panoràmica al nostre voltant s’obren als nostres ulls. Serres d’Albera, Salines, Mare de Déu del Mont, Canigó, Alta Garrotxa, Bassegoda.... Espectacular!











Però no ens podem quedar tot el dia aquí dalt, i per un sender, que baixa en moderat desnivell, arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat al nord-est de la muntanya de Santa Magdalena. El conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, encara que actualment molt modificat i reconstruït, té el seu origen dintre del segle XVII. Va ser bastit sobre les restes del Mas Cadira, i inaugurat el 8 de setembre de 1681.
És un entorn ampli, on es pot arribar amb cotxe, des de Terrades. Hi trobem un bar, una zona de pic-nic, i amples zones per passejar. Val la pena entrar al Santuari, on hi ha el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari.











Vist el santuari i el seu entorn, iniciem el descens en direcció a l’embassament de Darnius-Boadella. El camí, també marcat amb color groc, va tallant la pista per tal que no sigui tant llarg. Cal anar amb compte! Hi ha trams empedrats, molt humits i relliscosos, i amb fort desnivell. I per fi arribem a la presa de l’embassament.
Aquí podem admirar tota la bellesa d’aquest pantà, envoltat per les muntanyes abruptes de l’Alta Garrotxa. Antigament hi havia hagut els barracons dels obrers que varen treballar en la construcció de la presa, formant l’anomenat Barri del Pantà. El conjunt també havia albergat una clínica, i una església dedicada a Santa Maria del Mar, que també feia les funcions d’escola.


Avui hem fet una ruta lineal, per tant hem hagut de deixar cotxes Sant Llorenç de La Muga i a aquí. Això ens permet, ara que els dies són curts i les hores de sol poques, gaudir de la caminada sense preses, gaudint de les vistes i tots els racons que anem trobant al nostre pas. És una caminada sense complicacions, per camins marcats i mot ben fresats, però que cal estar mínimament en
forma pel seu desnivell. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

diumenge, 20 de gener de 2019

Badadola - Sant Jeroni de la Murtra

BADALONA – LA VALL DE SANT JERONI DE LA MURTRA – PONT DEL PETROLI
(Mª Clara Martínez - 22 desembre 2018)
Esplèndida caminada per la vall de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, descobrint els seus paisatges i la seva historia.
Iniciem la caminada a Montigalà, just sota la B-20, on comença el camí de Sant Jeroni de la Murtra per una còmoda pista forestal ens dirigim a la masia enrunada de Ca n’Alemany, de la que tan sols en queden les parets i el safareig envoltat d’un petit jardí i una galeria d’arcs.
Ca l'Alemany va ser una antiga masia construïda als voltants del 1300, sobre una antiga vila romana. El 1717 va esdevenir una masia senyorial, es va refer i millorar, i se li afegirà la bassa i les glorietes. A finals del segle XX va quedar abandonada i va ser saquejada i incendiada.
Deixem enrere Ca n’Alemany i ens dirigim al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.











Abans d’arribar-hi ens topem amb un aqüeducte, l’aqüeducte de Sant Jeroni, que va ser construït entre els anys 1860 al 1869 per pal·liar la mancança d’aigua de a Barcelona. És una conducció d’aigua des de Dosrius, que recorria subterràniament mes de 50 kilòmetres, passant per diversos municipis, fins arribar a la ciutat de Barcelona, on és distribuïa per diferents barris de la ciutat.
I la capella enrunada de la Miranda, un excel·lent mirador. Seguim el nostre camí fins arribar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest és una de les joies gòtiques més importants de la província. La seva antiguitat es remunta al segle XII, quan ja existia una masia amb una Capella dedicada a Sant Martí.
El mercader Bertran Nicolau la va comprar i la hi va regalar a l’ordre dels jerònims, que el 1416 van fundar el monestir. Amb diferents aportacions per part de la burgesia, noblesa i la reialesa, es va anar ampliant, fins aconseguir la grandària actual. Diferents reis van passar i fer estada en aquest monestir: Joan II, els Reis Catòlics, Carles V, Felip II... I un fet històric de gran rellevància: els Reis Catòlics es van reunir amb Cristòfor Colom en aquest monestir, quan aquest va tornar del seu primer viatge al Nou Mon, perquè els expliqués aquest viatge. I encara n’hi ha més: en el segon viatge de Cristòfor Colom, un dels seus acompanyants era un monjo d’aquest monestir.











Un cop visitat com es mereix el monestir, seguim per una pista i després per un sender que ens fa pujar fins la urbanització de La Vallençana. A mesura que anem pujant, anem guanyant bones vistes sobre la vall de Sant Jeroni. Ens arribem fins l’ermita de Sant Onofre, erigida pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra a fi de retirar-se en oració per temporades, i per invocar la pluja a aquest sant, patró de l’aigua.
Ara prenem camí cap el poblat ibèric del Puig Castellar. Abans, però, ens desviem una mica per fer una visita al Cau d’en Genís, un abric del neolític de considerables dimensions. Tornem al camí, i ara sí, pugem fins el cim del Puig Castellar, un 100 cims, i on hi trobem les restes del poblat ibèric. El traçat urbanístic segueix una estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals amb més de trenta cases. Aquesta estructura fa pensar que hi podria haver viscut una població de poc més de tres-cents habitants. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades. I si una cosa ens sorprèn d’aquest indret, és la fantàstica panoràmica de 360o que tenim davant els nostres ulls.











Vist el poblat ibèric, ens dirigim a l’ermita de Sant Climent, també erigida pels monjos de Sant Jeroni, per permetre als religiosos retirar-se uns dies a aquelles solituds, de cara a Déu, i rodejats de boscos de pins, gaudint de dilatats i amplis horitzons. Des d’aquí també gaudim d’esplèndides vistes.










I ara ja tan sols ens queda seguir baixant fins arribar de tornada al punt d’inici.
Abans de marxar, però, ens dirigim amb els cotxes fins el passeig marítim i fem una visita al emblemàtic Pont del Petroli, situat just davant la fàbrica d’estil modernista de Anís del Mono. A l’entrada del pont, hi ha una escultura del famós mono amb una ampolla d’anís a la ma.


Sortida curta i planera, per gaudir de molt bones vistes i racons amb molt encant i un munt de historia. Agrair als membres del Club Fondistes de Badalona que ens han acompanyat durant tota la caminada i per tota la seva ajuda. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

diumenge, 13 de gener de 2019

Pratdip - Serra de Llaberia

Mª Clara Martínez (dissabte 15 desembre 2018)
Espectacular ruta descobrint la bellesa i les llegendes de Pratdip, l’espectacularitat del paisatge de la Serra de Llaberia i assolint alguns dels seus emblemàtics cims.  Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp. Situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia. És situat en un turó, a 245 m d’altitud, a la dreta del Barranc de la Dòvia. 


El casc antic conté, com a elements d’interès, l’església parroquial de Santa Maria, dues torres de la muralla i les ruïnes del castell de Pratdip, encimbellat en un turó damunt del poble. Una de les llegendes fantàstiques més fascinants de Catalunya és la que expliquen els habitants de Pratdip. Es tracta de la llegenda dels dips. Els dips, són uns gossos llop negres i endimoniats que van escollir les muntanyes de la serra per habitar-les. De tant en tant, i només de nit, es deixaven veure, mostrant la seva silueta fosca en l’horitzó, fent brillar els seus ulls desafiants entre la foscor o atemorint als homes de nit al mateix poble; però el que més preocupava al la gent del poble era l’infortuni que suposava trobar-se els seus ramats atacats, encara amb les marques dels ullals amb els quals el dip els havia xuclat la sang.
Comencem la caminada sortint del poble i enfilant cap a la serra. Primer per pista forestal, però de seguida ens endinsem al bosc i comencem a caminar per un costerut sender força empedrat. Fent curtes marrades guanyem alçada de seguida, i comencem a gaudir de fantàstiques vistes. De sobte ens trobem davant d’un mur de pedra i el camí ens porta a grimpar per una cresta rocosa durant una bona estona. És la Cresta de la Seda. No és difícil de fer, les roques tenen bones preses on agafar-se i en els seus punts més complicats està equipada amb cordes i cadenes. Però cal estar en bona forma i acostumat a transitar per aquesta mena de terrenys.











Ara sí, que guanyem alçada ràpidament. I les vistes guanyen en bellesa. Trobem alguna roca que ens fa de mirador, i fins i tot un panell d’orientació, que ens permet conèixer el nostre entorn.
Un cop superada la cresta, passem per un parell de passos una mica més complicats: el Pas dels Ciscos, un pas entre grans roques, i el Pas del Senglar, pel que s’ha de pujar amb l’ajud d’uns graons fets amb cadenes. Arribem a la part alta de la serra de Llaberia i el vent que ens ha anat acompanyant durant la pujada es converteix en huracanat, amb ratxes de més de 90 k/h. Això fa que l’excursió d’avui sigui força penosa i fins i tot una mica perillosa, atès que caminem per zona desprotegida i en alguns punts força exposada.
Arribem a una cruïlla i ens dirigim a la Font de Mont-redon. Allà hi trobem una gran balma que ens serveix d’aixopluc per parar a esmorzar i recuperar forces.
Després de reposar una estona, decidim pujar al Mont-redon directament, per una canal que hi ha just al costat de la balma, en lloc de rodejar el cim i pujar per l’altra banda. 










La idea és no transitar per la vora del penya-segat amb aquest vent. De seguida arribem al cim del Mont-redon. Les vistes són espectaculars.
Muntanyes de Prades, Montsant, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, els Ports amb el Mont Caro.... I el Mar amb la costa del Camp de Tarragona. Fins i tot s’arriba a albirà la silueta de la Serra de Tramuntana de Mallorca!











Baixem pel Pla de Fornells i ens dirigim al Cavall Bernat, que tot i no ser tant alt com el Mont-redon, és un 100 cims. Per pujar al seu cim hem de superar una canal equipada amb una corda i un sector de grimpades sense massa complicació. I en pocs minuts sóm dalt. Trobem una petita creu de ferro, i una altra vegada les vistes ens deixen meravellats. Ara, a més, tenim el poble de Colldejou als nostres peus, i en front, la Mola de Colldejou. Una Meravella.
Desfem les grimpades i tornem a baixar per la canal fins a retrobar el camí i iniciem el retorn cap a Prardip. Rodejant el Cavall Bernat, ens dirigim cap a la dreta, cap a la Roca dels Esperits, el collet de la Terra Blanca i ja agafem un sender que, en forma decidida i per zona boscosa ens baixa directament fins a Pratdip. 


Una ruta espectacular i entretinguda, però que cal estar en forma per tal de superar la Cresta de la Seda i algun dels passos més complicats.
Millor fer-la sense vent, atès que a nosaltres ens ha molestat molt i ha fet que desistim de fer un tram del recorregut previst. I a la cresta hem hagut d’extremar les precaucions per tal de no sortir volant.... Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.