divendres, 13 d’abril de 2018

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt, Sant Gallard, Guialmons i ruta d'antics molins fariners al Gaià. (dissabte 31 març 2018) escriu Mª Clara Marínez

Una interessant ruta, la d'avui. Combina la bellesa dels camps i els paisatges amb el seu passat i la seva història.  Avui caminem per la Conca de Barberà.
Arribem a Santa Coloma de Queralt i el primer que fem és fer un tomb per la població per descobrir alguns dels seus racons més emblemàtics:












El Castell-Palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI. La Plaça de l'Església i la plaça Major, porticades i de gran bellesa.
Els Portals de l'antiga muralla. Tots aquests elements formen part del nucli antic d'aquesta població i que sens dubte val la pena visitar amb calma.
Després de visitar el poble, iniciem la caminada. Ja des del primer moment un fort ven molt fred ens acompanya. Fins i tot amb algun petit plugim, que més tard escamparà. Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc, gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic del comptes de Queralt. Sembla ser que l'església es troba en procés de restauració...














Prenem camí cap a Sant Gallard, entre camps de conreu que comencen a estar ben verds i alguns ametllers. És en aquest primer tram de la caminada que el mal temps ens fa més la guitza. Però seguim endavant, gaudint de bones vistes i molts murs i barraques de pedra seca que evidencien el passat agrícola de la zona.
Arribem al petit nucli de Sant Gallard. Aquest és un nucli de població agregat al poble de Les Piles. Com la majoria de pobles amb història de la zona, sorgí al voltant del castell, del qual no en resta cap element. 













El que sí que en destaca és l'Església de Sant Josep o de la Mare de Déu de la Llet. La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús. Creuem aquest petit nucli de població i ens arribem al despoblat de Figuerola, format per tan sols dues grans masies. Una d'elles quasi enrunada, l'altre reaprofitada per una explotació ramadera.
Passades les masies trobem una Creu de Terme, i no massa lluny l'Església de Sant Salvador de Figuerola. Aquesta és una església romànica, molt ben restaurada i que al seu entorn s'ha disposat una petita zona de lleure, amb un parell de gronxadors i una gran taula de fusta que ens va molt be per fer una aturada per recuperar forces amb un bon esmorzar. El vent continua bufant de valent, però l'església ens ofereix un bon redós. Els núvols ja s'han trencat i el sol ens permet admirar un bellíssim paisatge ple de contrastos: el verd dels camps, el blau del cel, i alguns núvols decoratius.
Un cop acabat l'esmorzar i havent recollit tot ens encaminem a un altre petit nucli de població no massa llunyà: Guialmons. Agregat també al municipi de Les Piles, hi trobem les restes del seu castell, a redós del qual es formà la població. Actualment, només en queden unes restes. L'església està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, amb afegits posteriors, dominant la població, de carrers de fort pendent.
Deixem enrere aquesta petita població i tornem a passar molt a prop de Sant Gallard. La ruta que estem fent avui és circular, però en el seu traçat dibuixa un vuit. De fet, hem enllaçat dues petites rutes. La dels antics camins de Les Piles amb la dels molins fariners. Així doncs, ens disposem a recórrer el darrer tram de la caminada d'avui, per descobrir un altre dels tresors de la zona: els antics molins fariners.












El primer que trobem és l'antic molí fariner de Requesens, o del Petronillo, del tot enrunat. A pocs metres hi ha el Molí fariner del Sol, a tocar del riu Gaià, aquest restaurat, i que ens permet veure com era l'estructura d'aquests edificis. El molí a la part de baix, i a sobre la vivenda. Seguim ja en direcció de tornada a Santa Coloma de Queralt i seguim trobant les restes d'aquests antics molins: Pocurull i el de la Torre, o l'antic viaducte, fins arribar de nou a Santa Coloma de Queralt. 













No podem marxar d'aquí sense visitar un altre racó molt bonic de la població: la Font de les Canelles, o Font dels Comptes, alhora que aquest és el naixement del riu Gaià.
Una ruta molt planera, per bons camins, i amb molt bons paisatges per descobrir i admirar. Us esperem a la propera.


diumenge, 8 d’abril de 2018

Riells - Turó de Montfort

SANT MARTÍ DE RIELLS – RIERA DE LES CASCADES – TURÓ I TORRE DE MONTFORT (Mª Clara Martínez - 26 març 2018)
Una fantàstica sortida per les faldes del Montseny, pel terme municipal de Riells i Viabrea. Iniciem la caminada a l'església de Sant Martí de Riells, que es troba al nord del terme municipal. Aquesta és una església romànica, del segle XII, amb un campanar d'espadanya de dos ulls i que conté dues campanes, la Martina i la Mercè. Adossats al temple hi ha la rectoria i el cementiri.











La caminada la comencem just davant l'església, per un ample pista que ens porta fins el Torrent de Torroella i on podem gaudir dels primers bonics salts d'aigua. Uns metres més endavant creuem el torrent per un pont fet amb un parell de taulons de fusta i comencem a resseguir la riera aigües amunt.
Les diverses nevades d'aquest hivern al Montseny i les darreres pluges han aportat molta aigua a aquest torrent i baixa espectacularment ple. L'hem hagut de creuar fins a set vegades, i us podem assegurar que ha sigut tota una aventura. Fins i tot alguns de nosaltres ha sofert alguna relliscada en les roques i ha ant a l'aigua. Això vol dir, en certs moments, mullar-se fins els genolls....  ALERTA! Aquesta part del recorregut, que és coneguda amb el nom de Camí de les Cascades, és força perillosa quan hi ha una forta crescuda com la d'ahir. S'ha de creuar diverses vegades i les poques pedres que sobresurten de l'aigua són molt relliscoses. En aquests casos no la feu amb nens petits.









Comencem a trobar uns grans castanyers, i la Font de les Fogueres, que raja amb força, tota plena de vida, anegant part del camí. Seguim remuntant les aigües del torrent, gaudint de diversos gorgs i salts d'aigua, fins arribar a un punt on el torrent s'encaixona entre altes parets i forma un pas molt abrupte i estret, amb una exuberant vegetació. Les molses i les falgueres ens envolten, el camí, molt empedrat, és relliscós, i fins i tot hem de fer petites
grimpadetes per superar algun pas. Som al Clot de l'Infern.
Continuem pujant, descobrim un magnífic salt en forma de cua de cavall, i a la part més alta, el Gorg Negre de Riells. Un fantàstic salt, que ha anat excavant el gorg amb la força de les pedres que arrossega l'aigua, fins que ja no es veu el seu fons. Per això aquests gorgs reben el nom de Gorgs Negres. I al Montseny n'hi ha bastants.
Fem un petit most per recuperar-nos de l'esforç i els petits ensurts al creuar les aigües del torrent, i continuem la nostra marxa. Ens situem a l'esquerra del gorg i el remuntem per un corriol. Seguim uns metres més i arribem a una
pista que seguirem cap a l'esquerra, en suau pujada. Anem guanyant altura, i sortim de la boscúria del torrent. De mica en mica les vistes s'obren i comencem a tenir excel·lents vistes de la zona dels Esqueis de Morou, i un mica més amunt, tenim un ampli domini visual de part del la plana del Maresme, la Serra del Corredor-Montnegre, les Guilleries, així com de les
Agudes i el Turó de l'Home, completament innivats.











Ara caminem per amples pistes forestals, amb una magnífica visió de la paret sud-est del Montseny. Passem per davant dels antics corrals de Can Pere Arnau, en ruïnes, antics vestigis des grans masos que antigament hi havia per aquesta zona. Els camins són de bon caminar, amb bones vistes i que a trams ens porten per dins de boscos de pins o alzines, amb zones força humides, on hi senyoregen les falgueres, les molses i el verd és el color dominant. Ens queda per visitar el turó i la torre de Montfort. En la mateixa pista que seguim hi trobem molt ben indicat el desvio. És un anar i tornat. Comencem la pujada per una pista, fins arribar al darrer tram, que el
pugem per un costerut sender molt ben marcat.










L'esforç, però, val la pena. Al cim del turó hi ha les restes d'una antiga torre de guaita, d'origen medieval. Es pensa que podia haver servit de torre de vigilància del proper castell de Montsoriu. Les vistes des d'aquest lloc són espectaculars. Ara ja tan sols ens queda seguir la pista que, a trams endinsant-nos pel bosc per corriols, ens portarà de tornada a l'església de Sant Martí de Riells, punt on hem començat la ruta fa unes poques hores.
I per acabar una cervesa al pati del restaurant Hostal Bell-lloc. Esperem que us hagi agradat, molt de compte si la feu quan baixa molta aigua pel torrent, i fins la propera.


dijous, 5 d’abril de 2018

Sant Antoni de Camprodon

Excursió emblemàtica la que vàrem fer el passat dimarts 20 de març amb l’Antoni Llagostera.
L’ermita de Sant Antoni de Camprodon o de Freixenet es troba al cim de la muntanya homònima a 1.361 metres.
L'actual capella substitueix la que s'havia edificat l'any 1679 al puig de Sant Antoni Vell essent destruïda pels francesos a l'ocupació de Camprodon entre els anys 1689 i 1692.











Entre l'any 1700 i el 1702 s'edificà la nova capella dalt de la muntanya de Sant Antoni. Des de llavors ha estat destruïda per llamps diverses vegades. El 1936 fou cremada en part. L’any 1860 es va esquerdar tota la volta i fou restaurada per iniciativa de l'ajuntament de Camprodon i reformada de nou a la dècada dels vuitanta per la gent del poble.  L’associació Els amics de Sant Antoni han habilitat l'ermita i els afores, per la qual cosa s'hi pot dormir i fer trobades per menjar. Les vistes que podem contemplar des d’aquest punt son excepcionals tant a la vessant ripollesa com a la garrotxina.
Nosaltres hem pujat al cim pel bac. És una ascensió relativament forta, d’uns 400 metres de desnivell per una distància en línia recta d’uns 600 m. El punt de sortida el trobem al parc de la Mare de la Font on també hi ha un bon aparcament.  Un cop hem gaudit de les vistes i hem fet un bon esmorzar com és tradició hem continuat la ruta.
Tornant de nou cap al coll de Sant Antoni hem pujat fins a Sant Antoni Vell n se suposa que hi ha les restes de l’antic ermitori. En aquest punt continuem amb molt bones vistes, a més de tenir una panoràmica de Sant Antoni força desconeguda.











Tornem a Camprodon per un dels altres camins tradicionals. Baixem cap al coll de la Brossa i el pla de Donaire. Aquí agafem una pista que ens porta cap a la casa dels Oms i el collet dels Vedells i arrobem al monument a Cèsar August Torras.  Va ser un dels pioners de l’excursionisme muntanyenc català i impulsor de la construcció del primer refugi de muntanya d’Espanya a Ull de Ter l’any 1909.  En aquest punt es va construïr un monument a la seva memòria i va obtenir el títol de fill adoptiu de Camprodon.  Va escriure l’obra “Pirineu català. Guia itinerari del excursionista a Camprodon, 1902)
Aquesta excursió també vol ser un petit homenatge a aquest excursionista que tenim tant present en les nostres sortides, gràcies al nostre particular Cèsar August Torras, l’Antoni Llagostera. Continuem baixant fins a Camprodon per la mateixa pista i anem trobant algunes de les moltes fonts que te aquest municipi ripollès.












Primer la font del Boix envoltada de boixos, potser d’aquí el seu nom. I més avall segurament la font més emblemàtica dels camprodonins, la de Sant Patllari. És el patró de la vila i durant la festa major s’hi fa un concorregut dinar popular i diversos jocs com la tradicional estirada de corda.
La font té tres sortides d’aigua lligades a la llegenda del Sant.
Continuem acostant-nos al centre del municipi i encara passem per la font del Botàs i la font Nova per acabar novament al parc de la Mare de la Font.


Una excursió molt emblemàtica i tradicional que a més hem tingut la sort de que ens acompanyès en Josep Batlle que es coneix aquest territori pam a pam i a més ens ha pogut obrir tant el refugi com l’ermita de Sant Antoni.


dimarts, 27 de març de 2018

Aitona - Ruta dels arbres florits

Dissabte 10 març 2018 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una ruta per la comarca del Segrià, pel terme municipal d'Aitona.
Aquesta és la «Ruta de l'Arbre Florit», impulsada per l'Ajuntament d'Aitona, i dins el projecte FRUITURISME. Un projecte pioner endegat a Aitona que, mitjançant la difusió del món de la fruita dolça local, pretén impulsar la dinamització econòmica del Baix Segre. Fruiturisme vol oferir activitats que facin sentir el gust per la fruita i que, alhora, posin en valor el patrimoni, el paisatge i la cultura d’Aitona.











Per arribar al punt de sortida: seguint la carretera en direcció a Seròs, just a la sortida del poble, prenem el primer desviament a l'esquerra, una pista asfaltada, fins a passar per un pont per sobre el riu Segre i trobar una pista de terra a la nostra esquerra. Aquí hi ha una petita explanada on podem deixar el cotxe. Agafem la pista de terra que surt a la nostra esquerra. Aquí comencem a gaudir dels immensos camps d'arbres florits. Depenent de la varietat de fruita, trobem camps completament florits i d'altres que tot just comencen la seva floració. I diferents tons de color rosat, o arbres de flor blanca.... tot plegat fan que el recorregut sigui una autèntica meravella.
També passem a prop d'alguns masos i alguns magatzems, alguns d'ells de construcció molt antiga, treballats amb tova.
Ens arribem fins el pantà d'Utxesa, un espai natural catalogat dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Té una superfície de 642 ha, formant part dels termes municipals de Torres de Segre, Aitona i Sarroca de Lleida. Aquest pantà és una de les úniques zones humides actuals de la Depressió Central.
Aquí podem gaudir d'un paisatge completament diferent del que hem travessat fins ara, amb una notable diversitat de flora i fauna típiques d'aquestes zones humides. Aquest pantà es troba en el canal de Seròs.











El Canal de Seròs neix a Lleida i porta part de les aigües del Segre fins una central hidroelèctrica, alhora que aquesta aigua també és aprofitada per regar els camps de cultiu de la zona. Creuem el canal de Seròs per un pont i ens passem una estona gaudint dels reflexos dels arbres en les tranquil·les aigües del pantà, els racons i les vistes.
Deixem enrere el pantà d'Utxesa i tornem a caminar per camps d'arbres florits. Veiem operaris treballant en els camps, esporgant els arbres. I tots es mostren molt amables, quan els fem alguna pregunta referent a la seva feina. És mig matí i en un encreuament de pistes, envoltats de presseguers florits, parem a fer un most per recuperar forces.



Després d'esmorzar continuem la nostra marxa. En pocs minuts albirem ja el poble d'Aitona, d'on hem sortit aquest matí, i ens tornem a trobar el canal de Seròs. Abans de creuar-lo, ens desviem una mica per visitar les restes d'un jaciment arqueològic de l'edat del Bronze Final, que es troba en el cim d'un turó proper. És el poblat ibèric de Genó, la cronologia del qual es pot establir en un moment indeterminat del segle IX aC. Genó va tenir un període d'ocupació brevíssim. El poblat va ser destruït en la seua totalitat de manera
violenta, en concret per un incendi. L'incendi hagué de ser ràpid i total, potser únicament va haver-hi temps d'arreplegar alguns dels objectes metàl·lics de major grandària i valor i, gràcies a això, s'han conservat les peces en el seu lloc i amb una integritat difícil d'aconseguir en altres jaciments i es va poder determinar que els seus pobladors produïen cervesa. 











És fins a la data el lloc a Europa més antic de producció d'aquesta beguda.
Des d'aquest petit tossal gaudim d'una gran panoràmica sobre els camps d'arbres florits, el Canal de Seròs, i Aitona.
Baixem del tossal on hi ha les restes de Genò i ja enfilem la pista que ens porta de tornada a Aitona. Abans de donar per finalitzada la ruta d'avui, ens endinsem pel nucli antic del poble i gaudim dels seus monuments més importants, com l'església parroquial de Sant Antolí, la Capella de Sant Gaietà i diferents racons de l'anomenat Barri de la Moreria, que ens ofereix nombroses mostres de patrimoni morisc medieval.











Un cop visitat el poble, donem per finalitzada la sortida d'avui. Esperem que us hagi agrad i us esperem a la propera.

dimarts, 20 de març de 2018

Ulldemolins - Congost de Fraguerau

Sortida dissabte 3 març 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Una fantàstica i variada ruta per terres del Priorat, en concret del municipi d'Ulldemolins. Aquest és un municipi abrubte, que ocupa la part alta de la vall del riu Montsant que el creua de NE a SW, tot formant un estret congost. Altives cingleres de conglomerat amaguen nombroses coves, balmes i amagatalls de tota mena, alhora que la tradició eremita de la zona, ha donat pas a la construcció de nombroses ermites, habitades antigament per aquells ermitans que buscaven un refugi on trobar la pau espiritual.











El punt d'inici de la sortida d'avui és el poble d'Ulldemolins, únic nucli de població de tot el terme municipal. El mateix nom del poble i del municipi ja ens dona idea del seu passat: un lloc on antigament hi havia molts molins.
Situat en una de les poques zones planeres del terme, en aquest poble hi destaquen: l'església parroquial de Sant Jaume, construïda en el lloc on hi havia hagut el castell; el Santuari de la Mare de Déu de Loreto, protectora del poble, al que l'any 1685 va lliurar d'una plaga de llagosta; força cases amb portalades adovellades; i per les rodalies del poble, les ermites de Sant Antoni, Sant Bartomeu i Santa Magdalena.
Sortim del poble en direcció a l'ermita de Sant Antoni. Encara que avui es coneix com de Sant Antoni, la titular d'aquesta ermita fou, fins ben entrat el segle XVI, Santa Bàrbara. L'ermita compta amb el refugi de Sant Antoni, amb una capacitat per a 20 persones, i amb un entorn preparat per a pic-nic i esbarjo. Deixem enrere l'ermita tot vorejant el riu Montsant, que no tarda en engorjar-se en un fantàstic congost: el de Fraguerau. El primer que ens crida l'atenció són les cingleres de conglomerat, amb les seves curioses formes, balmes i forats. Moltes d'aquestes formes tenen nom propi, com els Tres Jurats, els Tres Jurats Petits, la Roca Balladora o el Bolet.











Arribem a un lloc de bellesa extraordinària on el riu ha excavat la roca i l'aigua baixa molt encaixonada entre els cingles: les Cadolles Fondes.
Una mica més endavant hi ha el Racó de la Pastera, lloc on hi conflueix un torrent i que es diu que a principis del segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de la Pastera hi pastaven el pa.
Seguim recorrent el sender i arribem a un desviament que ens porta a la balma i l'ermita de Sant Bartomeu. Travessem un parell de ponts penjants, resseguim un sender ben marcat i de seguida hi arribem. 











Aquest lloc va ser habitat per l'anacoreta fra Guerau Miquel, que buscava un lloc on viure en solitud i que ha donat nom al congost. De la gran balma obrada en queden les parets i algunes dependències. Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls. L'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és protegit amb una paret de pedra. L'ermita es va bastir el segle XIII, d'estil romànic i formada per una nau rectangular. Aquest és un lloc ideal per fer una aturada per recuperar forces amb l'esmorzar. Per seguir el nostre camí, hem de recular, tornar a passar pels ponts penjants i seguir a partir del desviament.











Anem sortint del congost i ens anem enfilant pel Grau de Ventadors. Primer per zona boscosa, després per uns estrets lloms de conglomerat, força estrets i aeris, que fan patir a més d'un. Alerta!! No apte per a persones amb vertigen o por a les altures. Molta precaució si ha plogut. La roca pot ser molt relliscosa, i no hi ha on agafar-se. Les vistes són espectaculars. La serra de La Llena, el Montsant, que ens mostra la bellesa dels estrats fortament inclinats, el barranc dels Pèlecs... Anem pujant, passant passos exposats i trams de sender, fins arribar a la part més elevada: la Punta dels Pins Carrassers. I allà iniciem el descens, pel Grau del Llop. Vertiginós al començament, també amb molta pedra humida que relliscava força, més suau cap el final. I en poca estona tornem a ser a l'ermita de Sant Antoni i ja tornem al poble d'Ulldemolins.


Hem gaudit de racons de gran bellesa, vistes extraordinàries, un xic d'aventura.... Molt bona sortida. No recomanable per a persones amb problemes de vertigen o por a les altures, al menys la segona part de la ruta, ni per a nens petits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.