dissabte, 6 de juliol de 2019

Crespià - Sant Miquel de la Roca

Dissabte 20 abril 2019 - Mª Clara Martínez
(Crespià – Pedrinyà- Resclosa de Serinyà – Sant Miquel de Roca)
Bonica i vistosa ruta per la comarca del Pla de l’Estany. Ens dirigim al petit poble de Crespià, on trobem un aparcament pels cotxes just davant l’església de Santa Eulàlia. El poble de Crespià, amb menys de 250 habitants, és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, una torre rectangular sobre la qual s’aixeca el campanar, l’absis, un notable retaule de marbre i una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat.










Ens dirigim al petit veïnat de Pedrinyà, per bons camins i pistes forestals. Abans d’arribar-hi, trobem un lloc una mica enlairat amb bones vistes de tot l’entorn, la Mare de Déu del Món i fins el Canigó. I tot seguit creuem un esplèndid bosc d’alzines. A Pedrinyà hi ha l’església de Sant Just i Sant Pastor, al costat de la gran masia de turisme rural de Can Teixidor i un parell més de cases.
Avancem una mica més i trobem la carretera que va d’Olot Figueres. No la creuem, girem a l’esquerra i la seguim uns 400 metres pel voral, fins arribat a un camí que seguirem. És una pista de molt bon caminar, fins arribar a uns grans camps de cereals que cal seguir arrambats al bosc.
Ens trobem al Pla de Querol, i aquí gaudim d’espectaculars camps de ferratges, alternant amb d’altres de colza, que es troba totalment florida. La colza de color groc, els ferratges de color verd i les vermelles roselles dels vorals del camí, amb els pirineus al fons, ens ofereixen un espectacle visual fantàstic.










Arribem a un altre diminut nucli amb poc més que un parell de cases i una església: és Dosquers, i l’església està dedicada a Sant Martí. Avui triem aquest lloc per fer una aturada per esmorzar. Seguim la ruta, passem a prop de Vila-rodona i, prenent un desviament a la dreta poc abans d’arribar al riu, ens arribem fins la presa de Serinyà, al riu Fluvià. Donem un tomb per la presa i tornem al camí. Anem resseguint el riu Fluvià, però no a tocar de l’aigua, fins que de mica en mica comencem a enfilar-nos pel bosc de can Guixeres. 










Arribem a la part alta i trobem uns plafons informatius. Seguin les seves instruccions ens dirigim a Sant Miquel de Roca, passant per l’ermita enrunada de Sant Bartomeu del portell. Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós. Va ser construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes. Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu. Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats. S’hi accedeix per un sender molt ben marcat, en forta baixada fins arribar a un tram equipat amb baranes i una escala de ferro clavada a la paret. L’indret és magnífic, amb molt bones vistes sobre el Fluvià.
Desfem el camí fins tornar a l’encreuament on hi ha els plafons informatius. Ja som a menys de 2 km de Crespià, el punt on hem començat avui la caminada, que hi arribarem per una bona pista forestal. Una caminada molt agradable, vistosa i amb molts punts d’interès.


Molt fàcil de realitzar, tan sols es complica una mica a l’accés de Sant Miquel de Roca, però es pot evitar. Esperem que us hagi agradat.

divendres, 5 de juliol de 2019

Beget i Contrabandistes

Sortida a la comarca del Ripollès per fer una antiga ruta de contrabandistes trepitjant l'Alta Garrotxa, al bonic poble de Beget (dijous 18 abril 2019)
Estem en un municipi agregat a Camprodon, situat a la capçalera del riu de Llierca. Les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget formant un poble avui en dia turístic i de segones residències. Hi destaca l'església de Sant Cristòfol datada del segle XII. Al seu interior hi podem veure la Magestat de Beget, una talla romànica policromada, un Crist Majestat del segle XII. Aquesta peça de més de dos metres d'alçada i gairebé dos metres d'amplada, és considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.











El recorregut s'inicia després de travessar tot el poble, trobant el GR 83 que segueix l'antic camí que per el Grau, comunica Beget amb el poble veí de la Manera al Vallespir. Enfilem ràpidament amb vistes del poble i algunes muntanyes de l'Alta Garrotxa. Un cop passat el pas rocallós del Grau seguim cap al coll de Golofreu o l'Oratori. Una ruta utilitzada per contrabandistes quan no hi havia perill de ser descoberts ja que era massa conegut i concorregut.











Ens trobem amb l'Oratori de Sant Antoni de Can França. Per un tram amb camps i de seguida arribem al coll de Marlem ja a la frontera amb França, a 1.176 metres. Això ens indica que hem pujat un bon desnivell des dels 535 metres que està Beget. Aquest lloc de pas també va ser molt important durant la retirada del 36. Ara ens cal anar a cercar la Collada Fonda, un pas situat a prop d'on ens trobem i menys utilitzat com a pas, per tant més discret per la pràctica del contraband. Per trobar la Collada Fonda cal endinsar-nos en el bosc de Sadella, darrera del Comanegra. Llavors hem de baixar per la solana de Can França i arribar a les restes d'aquesta casa, un lloc llegendari en el món de contrabandistes de Beget i la Garrotxa. Es diu que aquesta casa tenia uns subterranis plens sempre d'objectes de contraband. Una bona alternativa per els contrabandistes. Aquests camins tenen la peculiaritat que hi havia alternatives per si calia evitar possibles passos vigilats.











El contraband fou una activitat bàsica del poble, onon es diu que hi havia, una exageració vident, més carrabiners que habitants.  En el cas del coll de Malrem la feina dels contrabandistes no era pas anar a cercar el material a La Menera. Una persona pujava pel costat francès el material, que era amagat i col·locat en un indret concret, del qual l’agafava el contrabandista per creuar la línia fronterera. Tot amb moltabdiscreció i amb una total coordinació. Per la frontera de coll de Malrem hem documentat contraband de matèries curioses. Un contrabandista ens va explicar que un dels objectes que havia entrat eren rellotges despertador belgues, que li provocaven molta por ja que temia que comencessin a sonar en un moment inoportú. També s’ens ha explicat que passaven un tipus d’oli mineral, en llaunes d’uns 30 litres, imprescindible pel funcionament de les continues de les fàbriques tèxtils. No estem pas davant un
producte qualsevol i amb col·locació immediata. I segurament molts altres productes es passaven per poder sobreviure, essent una forma d'obenir ingressos.  Arribem de nou al poble on podem gaudir de cada racó, un indret de postal. Un recorregut molt inteserrant d'uns 13 o 14 kilòmetres.




diumenge, 16 de juny de 2019

El Baell - Ripoll

Excursió per la comarca del Ripollès, el passat dimarts 16 d'abril amb l'Antoni Llagostera. Es tractava de fer el tram que vas des de el Baell fins a Ripoll.
El Baell és un llogaret que pertany al municipi de Campelles, situat a uns 1.200 metres. Hi destaca una petita capella, l'església de Sant Bartomeu, d'una nau i d'època moderna. 
Deixem aquest petit nucli direcció la Portella de Barricó i arribem a la collada de Grats. Seguint ruta ens trobarem amb el GR3 que el seguim fins al Pla de Pruners. En aquest punt agafem el camí que baixa el Grau de Pruners direcció est i que ens porta fins a Sant Pere d'Aüira. Ens trobem amb una ermita romànica del municipi de Campdevànol i a uns 1.100 metres d'altitud. Ofereix una panoràmica excepcional sobre tota la comarca del Ripollès. Un indret molt estimat pels campdevanolencs on hem aprofitat per esmorzar.
El camí ens ha de portar fins a Campdevànol tot passant per el Pla de la Tomba i algunes masies interessants com la Teuleria o cal Perris entre d'altres. Abans d'arribar a la població passem per l'antiga església parroquial de Sant Cristòfol del segle XVIII. Juntament amb un mas i el cementiri forma part d'aquest conjunt que està bastant abandonat. De seguida arribem al actual cementiri i ens trobem amb una magnífica vista de Campdevànol. El camí segueix cap al barri de la Creu un seguint el riu Freser, ens acostem fins a la Font del Tòtil ¡, a l'entrada de Ripoll, punt on acabem la excursió.


Una ruta de 17 kilometres amb un ascens de 250 metres i un descens acumulat de 800 metres.


diumenge, 2 de juny de 2019

La Riba - Riu Brugent

LA RIBA – RIU BRUGENT – EL PINETELL
dissabte 13 d'abril de 2019 (Mª Clara Martínez)
Espectacular sortida a la comarca de l’Alt Camp, en concret al municipi de La Riba, per gaudir de la bellesa de lavvall del riu Brugent i el seu entorn, a la zona est de les Muntanyes de Prades. Al poble de La Riba prenem la carretera que va a Farena i aparquem a poc més d’un km, al Refugi dels Masets, i allà comencem la caminada. Anirem seguint un antic camí recuperat per part de la gent de La Riba, i és un camí molt ben fresat, amb algun tram equipat, i molt ben senyalitzat. Alerta! En arribar al Pas de l’Esqueix trobarem un parell de ponts penjats que poden donar problemes a persones amb molt vertigen o amb por a les alçades. Tot i que no són massa alts, es belluguen força...
Iniciem la caminada seguint un petit tram de carretera, com si tornéssim al poble, fins a trobar, a ma dreta, l’entrada d’un sender, que en moderat ascens, ens porta fins la Font de Pascual. La font, antigament lloc habitual de fontades dels ribetans, es troba en una gran esplanada prop de les ruïnes de l’antic Mas de Pasqual, a tocar d’una bassa. La font està embellida amb majòliques (rajoles decorades), on podem llegir un poema de Josep Iglesias.











Seguim el camí, en suau pujada, fins arribar a un lloc espectacular: Els Tres Pilars. Es tracta d’un conjunt de formacions rocoses, on destaquen tres pilars de gran alçada. És un lloc molt apreciat per practicar escalada. Continuem seguint les indicacions del camí, que ens porta a creuar el riu Brugent per unes passarel·les de fusta, i sortim a la carretera. La seguim uns metres cap a l’esquerra i ens desviem per visitar la resclosa del Raulet, un lloc encisador i que ens convida a fer una aturada que aprofitem per esmorzar.
Tornem a la carretera, la seguim uns 450 metres fins a trobar l’entrada d’una pista forestal, amb pal indicador del Camí del riu Brugent. Seguim la pista, ens apropem al riu en algun tram que ens ofereix boniques raconades amb aigües tranquil·les i transparents, fis que ens endinsem al congost de l’Esqueix.











Aquí hi trobem el tram més espectacular i divertit de la ruta d’avui. Comencem a trobar passarel·les de fusta i trams equipats amb cadenes que ens faciliten molt la progressió per un engorjat de gran bellesa. Al final hi ha dos ponts penjats per creuar el Brugent. La seva alçada és considerable i es belluguen força, però no ofereixen cap perill. Tan sols les persones amb vertigen o por a les alçades ho poden passar malament. En quant als gossos.... poden tenir por, i pot ser caldrà agafar-los a coll. Just passats els ponts, hem de superar el Pas de l’Esqueix. Passarem per dins d’una esquerda de les roques, que també està equipada amb una corda i que no ofereix cap dificultat.
Superat aquest pas, prenem direcció al Pinetell.
Abans d’arribar-hi ens trobem un desviament molt ben senyalitzat que ens indica la Roca del lloro. És un esplèndid mirador sobre la vall del riu Brugent i des d’on tindrem una fantàstica panoràmica de tot l’entorn. Va la pena d’anar-hi. Tornem al camí i arribem al petit nucli del Pinetell on hi trobem una font, en una plaça, sota uns grans arbres. Seguim la carretera uns metres, i prenem un camí molt ben fresat, que en forta baixada ens fa arribar de tornada al riu, a l’alçada de l’antic molí paperer de Figuerola.











Ja tan sols ens queda seguir la carretera per arribar de tornada al Refugi dels Masets, on tenim els cotxes. Aquest darrer tram de carretera no és més d’un km i mig, i en permet admirar la bellesa del Cingle dels Pins Alts, amb la fantàstica Penya Roja en primer terme, i amb algunes restes d’antics molins enrunats.
Una caminada molt recomanable, de dificultat mitjana, en la que hem gaudit de paisatges espectaculars, la historiadels seus molins hidràulics i alguns tocs d’aventura. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


divendres, 31 de maig de 2019

Santuari del Far

Sortida al Santuari del Far el passat dissabte 30 de març amb en Toni Vilaró.
Sortint des del coll de Condreu, és una excursió fàcil i diverida. Nosaltres encara ens hi hem acostat una mica més amb el cotxe fins al coll de Malla. Des d'aquest punt de seguida tenim accés als cingles que abarquen des del Pantà de Sau, Tavertet i fins al Far. 










De seguida anem trobant miradors privilegiats que ens ofereixen molt bones vistes. El Santuari del Far és un dels llocs més visitats del país. És del segle XI i està situat a 1.112 metres d'altura. Les vistes s'obren al pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries i el Montseny.
Just a sota podem veure el llogaret de Sant Martí Sacalm. Les notícies més antigues del Far arrenquen de l'any 1256 i consta ja com a lloc de gran devoció el 1332. 










L'església forma un conjunt amb un gran edifici o hostatgeria, que era l'antiga casa dels ermitans. De tornada hem passat paral·lels a la carretera que hi porta. Passem per la capella de Santa Anna, un petit edifici d'una sola nau sense campanar.
De tornada ja als vehicles, ens hem dirigit fins al coll de Condreu i hem aprofitat per visitar l'espai de les Roques Encantades, un espai de conte de fades.










Hi trobem grans blocs de pedra coberts de molsa, heura i petites flors. La fageda i les fulles acaben de guarnir aquest indret tant peculiar, màgic i misteriòs. La capriciosa arquitectura natural ha creat petites coves, passos estrets, pots de pedra i molts amagatalls. Un bon lloc per perdre's una estona.