dijous, 19 de juliol de 2018

Bagà

BAGÀ – SANT MARTÍ DE BROCÀ – SANTUARI PALLER DE BAIX – FONT DE SOFRE
Dimarts 12 juny 2018 (Mª Clara Martínez)

La sortida d’avui ha sigut un tant especial, atès que la pluja no ens ha permès seguir la ruta que teníem prevista. El punt de partida és la població de Bagà, a la zona del col·legi, l’institut, i el pavelló poliesportiu.
Prenem camí cap al petit nucli de Brocà, en forta pujada, i comencem a gaudir de les fantàstiques vistes. Les poblacions de Bagà i Guardiola de Berguedà que cada vegada es van fent més petites, la serra del Catllaràs, els cingles de Vallcebre, els cingles de Malanyeu....












Seguim caminant, guanyant altura, però quan som a punt d’arribar a les primeres cases de Sant Martí de Brocà, ens adonem que en algun moment ens hem equivocat de camí i que hauríem de fer marxa enrere uns metres per recuperar el camí correcte. Però a l’hora, també ens adonem que al cel han crescut unes nuvolades força negres i amenaçadores que no ens fan
gens de gràcia. I hem de prendre una decisió. Girar cua i anar a buscar el camí bo, vol dir fer la ruta completa, pujant al cim del Sant Marc de Broca (hem de ascendir quasi 600 metres) i quedaríem força exposats a una possible tempesta sense aixopluc.
Seguir pel camí que anem, significa no fer aquest cim, escurçar la ruta i poder escapar més ràpid si cal. Decidim no fer el cim i seguir per la pista.
Deixem enrere els masos esparsos i la ermita de Sant Martí de Broca, i seguim la pista forestal, ample i en molt bon estat. Fent grans llaçades ens fa pujar a una bona alçada en pocs minuts. Travessem la Devesa de Cerconeda, per un esplèndid bosc de pi roig, i arribem a la Font de l’Obert, envoltada de verdor, bosc de ribera i avellaners. Som a quasi 1200 metres d’alçada. Seguim aquesta pista, que en poca estona es converteix en un sender molt fresat i fàcil de seguir. En una clariana força gran aprofitem per fer un breu esmorzar. Comencen a caure les primeres gotes i hem de guardar-ho tor. Ja menjarem més tard... Seguim caminant, sota un bon ruixat, però res ens impedeix de gaudir del espectacular bosc de pi roig, la verdor del sotabosc, i les fantàstiques vistes que anem tenint, de tant en tant cap a la banda del Pedraforca, el Cadí i les Penyes Altes, amb el Sant Marc de Brocà custodiant les nostres passes uns quants metres per sobre els nostres caps. Som a força alçada, per tant toca començar a baixar. Ho fem per un magnífic sender empedrat, per un bosc de pi roig d'impressionant bellesa, i amb precioses vistes entre els arbres. El sender ens deixa a la carretera que porta al Santuari de Paller de Baix.












El Santuari de Paller considerat edifici històric del municipi data la seva construcció entre els anys 1747 i 1748. En l'actualitat és un hostal amb servei de restaurant i ofereix activitats de natura per a cada època de l'any.
L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta, i la casa- hostal el costat esquerre.
Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. També hi ha un ampli berenador, amb la font i bancs amb taules, que no desaprofitem per acabar de recuperar forces, ara que sembla que la pluja ens dona una treva. Una mica més amunt, hi ha les restes de l’antic santuari, avui en dia enrunat. Deixem enrere el conjunt i seguim el nostre camí de retorn a Bagà.
Passem per Sant Peregrí, les restes d’una antiga capella possiblement relacionada amb la construcció de Paller de Dalt, com a lloc de repòs i aixopluc. Una mica més avall trobem la Font de Sofre, un racó de gran bellesa, amb grans arbres, bancs per reposar i la font d’aigua sulfurosa.
Ara ja som molt a prop de Bagà, i podem gaudir d’espectaculars vistes de la població i de l’entorn, així com de les muntanyes que ens envolten. Penyes Altes, Moixeró, Cadí, la Boixassa.... impressionant. I per fi arribem a Bagà. No pot faltar una visita al seu nucli històric, pels antics carrerons i la fantàstica Plaça porxada Galceran de Pinós.


Avui el mal temps ens ha fet modificar una mica la ruta que teníem previst fer, però de tota manera ha resultat fantàstica. Amb fantàstiques vistes i llocs amb molta història. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dissabte, 7 de juliol de 2018

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca, ermites de Mont-ros i Devesa i Baumes Caixurme
Mª Clara Martínez, dissabte 9 juny 2018


Una bonica ruta circular per descobrir el poble i l’entorn de Castellfollit de la Roca. Sense massa dificultat ni passos complicats, amb vistes espectaculars i racons de gran bellesa. Iniciem la caminada a la zona on hi ha l’escola i la zona esportiva, a la part nova. La vila Vella la deixem per la tornada.
Deixem el poble enrere, per una bona pista forestal, i el primer punt interessant que trobem és la Font Fonoses. Espectacular.
Baixem per unes escales i la trobem sota una gran bauma, amb un entorn preparat per a fer-hi pic-nic i passar una bona estona.












Seguim el camí que surt des de la mateixa font fins a creuar el riu Toronell, que amb les darreres plujas baixa força crescut. Es travessa per un pont. No hi ha problema.
Anem seguint la pista, amb suau pujada, fins arribar a sota el mas de Can Passavent. Allà, en lloc de seguir recte i passar per davant d’aquests mas, abans d’arribar-hi, agafem un corriol a la dreta que ens mena a creuar una bonica riera i uns camps plens de flors. I a partir d’aquí comença la pujada al Puig de Mont-ros. La pujada és constant i es fa una mica feixuga, però ho compensa un espectacular sender, per bosc d’alzines cobertes de molses.
Al cim d’aquest turó hi ha les restes de l’ermita de la Mare de Déu de Mont-ros. L’ermita es troba en ruïnes, amb el sostre enfondrat, però encara ens permet observar l’absis, amb quatre contraforts, la sagristia i el campanar.














Aquesta ermita havia sigut la capella del castell, del que tan sols en queden unes poques restes. El puig de Mont-ros no té vistes, atès que està molt emboscat, però és un bon lloc on para i recuperar les forces perdudes durant la pujada amb un bon esmorzar.
Quan deixem aquesta ermita, el camí es mostra força planer. Passem pel coll de l’Aulina, on hi ha una cruïlla de camins amb un pal indicador, i seguim fins l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa. El temple té una estructura primitiva, d'època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI, i en el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria asseguda amb l’Infant a la falda.











Aquí sí que gaudim d’espectaculars vistes de l’Alta Garrotxa i el Pirineu. En primer terme la Muntanya del Cós, darrera el Comanegra, el Ferran, el Bassegoda... i més al fons el Canigó, Costabona, Bastiments.... Espectacular.
A partir d’aquesta ermita iniciem un sender molt bonic, en moderada baixada, fins les Baumes Caixurme, que són un conjunt de cavitats ubicades en els materials sedimentaris del sud de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. La cavitat més important té uns 400 metres de recorregut i està estructurada sobre dues galeries, més o menys paral·leles, que s’interconnecten en diferents punts. Nosaltres tan sols ens endinsem uns metres. Cal destacat que hi habita una gran colònia de ratpenats.












Un cop vista la Bauna i algunes de les seves cavitats, continuem baixant. En aquest tram del descens, el bosc s’ens mostra de una impressionant bellesa, quasi màgic. Els arbres i grans pedres cobertes de molsa, exuberant vegetació d’un verd aclaparador.... esperàvem que d’un moment a l’altre ens sortís un follet d’algun racó....
Per fi arribem al riu Toronell, a la part de baix de la impressionant cinglera de Castellfollit de la Roca.
Passem per entre uns petits horts, separats per murs de pedra, i just abans de passar pel Pont Medieval, anem a donar un cop d’ull a la fantàstica passarel·la de fusta que creua el Fluvià i la resclosa. Les fotos de Castellfollit al cap de munt de la cinglera des d’aquest punt són espectaculars.
Tornem al Pont Medieval (que està en enrunat i restaurat) i anem pujant al poble per un ample camí empedrat que serpenteja fins dalt de la cinglera.
Arribem a la Vila Vella de Castellfollit de la Roca. L’església de Sant Salvador i el mirador són una autèntica meravella. Recorrem un parell de carrerons tot admirant antigues cases ben restaurades i les omnipresents bones vistes, i arribem al lloc on havíem deixat els cotxes, donant per tancada la sortida d’avui. Espectacular, tant per les vistes com per els racons de gran bellesa que hem anat descobrint, i gens complicada de fer. Uns 11km i 440 metres de desnivell acumulat, per bons camins i molt atractiu. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.



dilluns, 25 de juny de 2018

Vall de Bell-lloc, Puig Cargol i Montagut

Dimarts 5 de juny de 2018 (Mª Clara Martínez)
Una bonica ruta pel massís de Les Gavarres, al terme municipal de Palamós.
En concret hem recorregut la Vall de Bell-lloc i hem assolit els dos principals cims de la zona: el Puig Cargol i el Montagut.
Aparquem els cotxes just en front de la fàbrica Hutchinson i comencem a caminar per la pista que tenim al davant. En pocs moments arribem a una cruïlla de pistes i girem a l’esquerra. Hi trobem el mas de Can Tià, un mas que va ser donat a l’Ajuntament amb la condició que l’Ajuntament de Palamós destini la finca a finalitats de caràcter social o cultural i per a l’ús de caràcter obert a tota la població de Palamós. Deixem la pista i en internem en un bosc d’alzines i suros, a la dreta del mas, que ens baixa a la riera, la travessem i prenem un camí cap a la dreta, que ens porta fins l’antic molí fariner del Mas Xifra de Vall. Li donem una ullada i continuem caminant, ara fins la resclosa.











Un cop vist tot el conjunt, ens dirigim a la finca Bell-lloc, dedicada a l’hosteleria, i que té adossada l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc. La Mare de Déu de Bell-lloc és molt estimada per la gent de Palamós i rodalies, sobretot pels pescadors, que s’encomanen a ella quan es troben en dificultats. Una mica més endavant, al llit de la riera, trobem la Font de Bell-lloc, un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb un bon esmorzar.
Ja més refets i amb les piles carregades, iniciem el camí que ens ha de portar al cim del Puig Cargol. Anem pujant per la riera de Bell-lloc, que ens mostra racons de gran bellesa i una exuberant vegetació. Ara caminem per costeruts camins i senders, entre un dens bosc d’alzines, suros o pinastres. També el sotabosc és molt ric en brucs, i cireres d’arboç. Estem seguint el que en altres temps foren camins de traginers, que comunicaven el port de Palamós i la costa en general amb Calonge, La Bisbal i Girona. En alguns trams encara s’aprecien les marques de les roderes que els carros i tartanes varen deixar en la roca del camí.
El camí ens fa suar de valent, per la seva pujada i per la humitat que hi ha en aquell lloc. Així, de mica en mica, fent drecera en alguns trams per no seguir tanta pista forestal, ens anem enfilant pel Puig Cargol, fins que arribem al seu cim de 357 metres.
No hi ha massa bones vistes, des d’aquest modest cim. Es troba completament emboscat, però si som valents i ens enfilem al vèrtex geodèsic per unes grapes que té adossades, podem veure Calonge i rodalies i una amplia zona costanera.
Baixem del cim per la pista, fins les restes del mas enrunat de can Ribot. Un pel més endavant prenem un camí que surt a la dreta i que, sense massa dificultat, tan sols una mica de pujada, ens durà al Montagut Petit primer, i finalment al cim del Montagut.











En aquest cim hi trobem un dolmen, envoltat tot el seu perímetre amb una corda, per tal de protegir-lo. Les Gavarres van ser habitades des de molt antic. La gran quantitat de monuments megalítics que hi ha en aquest territori així ho testimonien. Com també la gran quantitat de masos, molins, antigues places carboneres, feixes i murs de pedra seca.... molts d’ells enrunats, deixen ben clar que aquestes muntanyes han sigut plenes de vida durant molt temps, i que els seus habitants han sabut aprofitar molt bé els seus recursos per a la seva supervivència.
A part del dolmen, un esplèndid mirador, ens permet contemplar una amplia franja costanera amb Palamós i el seu port just en front nostre, i Sant Antoni de Calonge amb tota la plana de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i gran quantitat d’urbanitzacions.

Deixem enrere el Montagut, per un sender en forta baixada, fins a les restes del Castell de Vilarromà, construït als segles XI - XII.
El conjunt es troba molt malmès. Els francesos el van dinamitar des de la Guerra d’Independència i des de les hores s’ha ant deteriorant progressivament. L’Ajuntament de Palamós hi ha realitzat algunes intervencions per aturar el seu deteriorament i el Club Alpí de Palamós activitats de neteja.











Des d’aquest lloc podem gaudir d’esplèndides vistes de les planes de Calonge i Palamós, i molt especialment de la finca i l’ermita de Bell-lloc, que ens queda als nostres peus. Deixem el castell, seguim la pista forestal, i en pocs minuts hem arribat a la riera de Bell-lloc i als cotxes.
Una sortida molt agradable, sense massa complicacions, tan sols el constant puja i baixa als turons, que es pot fer amb més comoditat seguint pistes forestals. Un itinerari per gaudir de la bellesa del paisatge, dels racons carregats d’historia i de les vistes que ens ofereixen els punts elevats.
Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


dilluns, 18 de juny de 2018

Vallcebre - Camí aeri de l'Artic

Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 26 de maig de 2018)
Avui hem fet un recorregut força especial i que podríem dividir en tres parts completament diferents entre sí. Dos trams del recorregut són per camins i senders més o menys convencionals. Però el tercer tram, el Camí Aeri de l’Artic, és una cresta de més d’un km i mig, on haurem de grimpar i desgrimpar per les roques, a una alçada de vertigen, no recomanable per a persones amb por a les altures o vertigen i que no tinguin un mínim de formació física. Però anem per parts.
Iniciem la ruta al peu de la carretera que, partint de la C-16 i a l’alçada de la Central Tèrmica, es dirigeix a Sant Corneli, Fígols i Fumanya. Passat Fígols, després d’un revolt molt tancat a l’esquerra, aparquem els cotxes i comencem aquí mateix la caminada. Iniciem un primer tram de camí per sender molt ben fressat i còmode de caminar, en suau pujada i sota un preciós bosc de pins, en direcció a l’ermita de Santa Magdalena.
Aquesta ermita va ser construïda al segle XVII, i es troba a un km del poble de Vallcebre. Davant seu hi ha una font, que no rajava, i que suposadament la seva aigua era molt bona per eliminar les berrugues.











Deixem l’ermita i seguim el nostre camí, passem pel coll de Collell, on hi trobem una gran creu feta amb bigues de vagoneta, i caminem en direcció al poble de Vallcebre. Però no hi arribem del tot. Passem per un seguit de grans masies, Can Ponç, Can Vila, Cal Dents.... fins arribar a l’antiga i important mina de carbó anomenada Maria Teresa.
En aquest punt ens trobem molt a prop del poble de Vallcebre, però nosaltres ens dirigim a la cresta que s’ens comença a mostrar a la nostra esquerra, el Camí aeri de l’Artic.
Creuem el torrent del Forat Negre i ens aturem a admirar els seus gorgs i salts d’aigua.
Ara toca un tram de pujada, fins arribar als Túnels del Telefèric i, a través d’ells, arribar al Mirador de Vallcebre.
Ens ofereix una vista privilegiada de tota la vall, amb el poble al bell mig, la serra del Cadí i Moixeró al nord, i el Catllaràs a l'est. Fins i tot arribem a veure el Montseny...











Els túnels del telefèric de Vallcebre són dos túnels que foraden la roca de l'Esdavella i que permeten passar a l'altre cantó. En el seu dia es van construir per fer baixar les vagonetes de Carbó del telefèric de Vallcebre al Collet, avui dia aprofitant que es pot passar d'un cantó a l'altre de la roca, s'hi ha construït un mirador.
Deixem el mirador i, a través del Camí i els Camps del Tabac, ens dirigim a l’inici de la cresta del Camí Aeri de l’Artic.
Per arribar-hi ens queda un tram de camí en forta pujada i en arribar a la Canalassa, ens aturem a esmorzar i recuperar forces.
Aquest és el tram més aventurer i vistós de la ruta d’avui. És una llarga i estreta cresta que transita, primer pel llom dels cingles d’Empalomar, i després pel dels cingles de Conangle. El seu recorregut és de 1’6 km i està molt ben equipada, en els punts més complicats, amb grapes i cadenes.











És estreta, i en alguns moments, molt aèria, pel que no és aconsellable a persones amb vertigen o por a les alçades.
Anem grimpant i desgrimpant tot el trajecte, fent equilibris als punts més estrets, i arribem al cim de l’artic.
En aquest punt, força metres per sobre del Jaciment Arqueològic de Fumanya Sud i ja al final de la cresta, deixem les roques i iniciem el camí de descens.
Travessem el Bosc del Boixader, per un agraït i còmode sender, envoltats de bosc de boix (de aquí el seu nom), anem descendint i quasi sense adonar-nos tornem a ser a la carretera, al punt on havíem començat aquest camí.



Una caminada fantàstica, amb un toc magistral d’aventura. Vistes esplèndides, petits racons de gran bellesa... Molt recomanable.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimecres, 13 de juny de 2018

Rupit - Pruit

Nova visita al poble de Rupit amb el nostre company Antoni Vilaró, el passat dimarts 22 de maig. Aquestes contrades ens ofereixen infinitat de possibilitats per caminar i gaudir del paisatge i la natura. En aquest cas hem sortit de Rupit i per un recorregut d’uns 2 kilometres ens hem acostat fins a Pruit.











Pruit té un petit nucli on hi ha la plaça i l’església de Sant Andreu. La resta son disseminades, algunes d’elles de gran bellesa i amb una gran història. Rupit i Pruit es van fusionar l’any 1977 en un mateix municipi.
Hem seguit fent ruta fins al collet de Pixanúvies on hi ha una llegenda ben curiosa que en Vilaró ens ha explicat al programa.
Desprès de contemplar el paisatge ens ha començat a ploure direcció a l’Hostal de la Devesa. Hem tornat cap a Rupit per una part de la ruta de les fonts.  Primer hem passat per les masies de Fontana i el Corriol.


Unes fonts que estàn en un entorn privilegiat, amb l’esclat de natura.
És el cas de la font de Saltiri, un racó encisador. Un indret que ajuda a alimentar la imaginació amb llegendes misterioses amb una donzella com a protagonista, i en aquest cas, embruixada, i també històries de dones d’aigua.











I de seguida arribem a Rupit on hem tingut temps per badar per els seus carrerons i racons de gran bellesa.
Una excursió que tot i la pluja, ens ha sorprès novament amb nous espais i noves rutes per aquestes contrades.