dissabte, 23 d’octubre de 2021

Puig Neulós

EL PUIG NEULÓS (Mª Clara Martínez, dimecres 25 agost 2021)


Avui hem fet una sortida per l’Albera per assolir el cim del Puig Neulós, un cim inclòs al llistat de 100 cims de la FEEC. Però en lloc de fer la ruta més coneguda i tradicional, des de Cantallops i Recasens, ho fem des de França, des de El Pertús.
Fem l'aproximació passant la Jonquera i El Pertús, on just a la sortida del poble, a mà dreta, hi ha la carretera D-71 que fa una circular per Sant Martí i Sant Joan de l'Albère. Són 11 km de pista asfaltada estreta però prou còmode fins el Coll d'Ullat on aparquem. En aquest coll hi ha un xalet refugi, el Chalet de l’Albère, zona de picnic i una font, tot envoltat de grans pins.











Iniciem la caminada a tocar del refugi, envoltats de pins i castanyers, i començant a seguir les marques blanques i vermelles del mític GR-10. El GR10 és la ruta que creua els Pirineus de mar a mar pel vessant nord, des de Banyuls fins a Hendaya. La versió francesa de l'GR11, podríem dir-ne que el seu germà bessó. En total són 882 quilòmetres de recorregut i 51.410m de desnivell positiu acumulat. El primer tram de la caminada la fem per una fantàstica fageda, amb clapes de pins, fins arribar al Puig de les Colladetes, ja a la carena. El cim d’aquest puig està format per unes grans roques a les que no dubtem en enfilar-nos per gaudir de les espectaculars vistes. El Canigó, la plana de l’Alt Empordà amb el castell de Recasens als nostres peus, la badia de Roses... Impressionant.
A partir d’aquí anem continuem amunt, per la carena, seguint una tanca de filat que, des del Tractat del Pirineus al 1659, fa de limit fronterer entre Espanya i França. I també per que no s’escapin les vaques. La vaca de l'Albera, una vaca autòctona que viu al bosc en règim de total llibertat.











Passem pel Roc dels Tres Termes, i uns metres més amunt hi ha un indicador al camí per anar a visitar el pou de neu de Puig Neulós. Cal travessar el filat per una porta. Es troba en perfectes condicions i s'hi pot entrar, sent recomanable portar una llanterna i prenent algunes precaucions bàsiques. Està documentat des de 1767 i a diferència dels pous de glaç, que deixaven glaçar l’aigua a l’exterior i després la emmagatzemaven al pou, aquí tallaven la neu en blocs per portar-la als pous de neu, on la premsaven per convertir-la en gel. Tornem enrere, al camí de la carena, i de seguida culminem el cim del Puig Neulós. Al pic hi ha un monument piramidal, fet de pedres de la zona, dit la Torre d'en Manel. L'original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però va ser derruït arran de la instal·lació de l'estació de comunicacions. Més tard hi ha estat restituït.



Les vistes des del cim, si la meteorologia no fa honor al seu nom, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l'Alt Empordà esteses als seus peus fins al mar, el Canigó a una banda, els cims de l'Albera a l'altra i la muntanya
de Requesens a sota mateix. Un bon lloc per esmorzar. Ja refets, continuem el GR-10, fins el Refugi Tanyareda. Aquest és un refugi lliure, en bones condicions i que pot albergar unes dotze persones. Ens trobem en un espai magnífic, envoltats de grans faigs, alguns d’ells monumentals. A partir d’aquí iniciem el retorn. Passem per la Font de la Tanyareda i seguim una pista forestal que ens porta a vorejar el Puig Neulós. Seguim immersos en boscos de monumentals faigs, amb balconades de fantàstiques vistes.











De mica en mica ens anem apropant a on hem aparcat aquest matí. Ja a prop de l’aparcament hi trobem amplies zones amb taules i bancs, molt adequades per descansar de les caminades amb un bon pic nic. I una magnífica font, la Reina de les Fonts, profundament decorada pel pastor Manel, originari d’aquestes contrades. Arribats a l’aparcament, donem per finalitzada la sortida d’avui, que desitgem us hagi agradat, i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

dimecres, 20 d’octubre de 2021

Sallent

Dimarts 17 agost 2021 (Mª Clara Martínez)


Iniciem la caminada al municipi de Sallent, comarca del Bages.
Sallent és una vila d’origen medieval que va créixer a l’entorn de la desapareguda església romànica de Santa Maria. Es va desenvolupar com a vila agrícola i manufacturera. El Llobregat li va oferir una excel·lent font d’energia per desenvolupar importants fàbriques tèxtils al segle XIX, molins fariners, molins polvorers, batans... 



Les mines de sals potàssiques, dels anys 30 del segle XX al sud de la vila, han transformat el paisatge i la població, amb una gran muntanya de sal que presideix l’entorn. Aparquem a la Plaça de Catalunya i prenem direcció a Sant Martí de Serraïma. Passem per davant del Cementiri Municipal i anem caminant per còmodes pistes forestals, en suau pujada i entre camps de cultiu de cereal i algunes vinyes. El paisatge és molt agradable i no tardem en arribar a Sant Martí de Serraïma. Aquesta és una església datada al segle XII, i es fa evident que ha sofert moltes reformes. 











Molt a prop hi ha un gran mas, el mas Santmartí, que va ser una important casa pairal, gairebé autosuficient. Es conserven premsa i molí d’oli i vi, galliners, quadres d’animals, paller, forns... documentat des de 1210 i amb ascendència nobiliària. Aquest és un bon lloc per fer una aturada i esmorzar una mica. El sol comença a picar. Ens tornem a posar en marxa i seguim per bons camins. Hem d’estar alerta, malgrat que hi ha alguns pals indicadors i marques de pintura, hi ha molts encreuaments. En aquests casos el GPS és un bon encert.
Ara posem rumb a Fucimanya. Abans, però, farem un cim molt senzill, el Montcogul. Té una elevació d’uns 590 metres i al seu cim hi ha un pessebre i un llibre per firmar. 


Tornem al camí que seguíem abans de fer el cim i ara comencem a seguir sender per zona més boscosa.  Arribem a un encreuament senyalitzat i fem un anar i tornar fins a Fucimanya, un altre gran mas que té adossada l’ermita de la Mare de Deu de Fucimanya. L'amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que va comptar com a insigne devot, el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d'un bon sector del Pla de Bages. Uns metres abans de Fucimanya hi ha l’oratori de la Mare de Deu de la Llet, que té molta advocació per a les mares que donen el pit als infants i entre les antigues dides. Just davant de l’oratori hi ha una font, amb taules fetes aprofitant rodes de molí i amb l’ombra de grans plàtans. 











Tornem a l’encreuament que havíem deixat i seguim per un corriolet ben bonic, entre boscos de pins i alzines, fins arribar a un lloc anomenat Roques Albes. Estem al cim d’una cinglera de roca calcària, blanquinosa, i que sembla tallada a pic, amb caiguda del tot vertical. Des d’aquí tenim espectaculars vistes sobre la vall de la Gavarresa, que ens separa de Sant Llorenç del Munt (just davant) i de l’altiplà del Moianès (a llevant). A l’esquerra de tot, el Montseny, i a la dreta, Montserrat. Seguim caminant per la vora de la cinglera durant una estoneta, gaudint de les vistes i el paisatge, fins que ens tornem a endinsar al bosc per corriols. Anem fent algun tram de puja i baixa, amb algun desnivell una mica fort però curt, fins arribar al conjunt monumental amb les restes de l’antic castell de Sallent amb origen al segle X. Formant part del que va ser el recinte sobirà del castell, es troba l’església romànica del segle XI, originàriament dedicada a Sant Esteve i posteriorment també a Sant Sebastià. 











La seva originalitat radica en el fet de ser una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya i destaca per les seves grans dimensions. Des del Turó on s’assenta el Castell, les vistes del pla de Bages i els seus camps fèrtils, el riu Llobregat i la població de Sallent, és realment excepcional.
Ja tan sols ens queda tornar al poble de Sallent, que el tenim a tocar i on ens podem entretenir visitant alguns dels seus elements més característics, com el Pont Vell i l’església parroquial de Santa Maria, i donar un tomb pels seus bonics carrers. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

dimecres, 13 d’octubre de 2021

Riera d'Ogassa

Collet de Fullosa  – Riera d’Ogassa –  Monument a Xirinacs –  Vidabona             Mª Clara Martínez (28 juliol 2021)

Una fantàstica ruta pel municipi d’Ogassa, descobrint racons meravellosos de la seva riera, vistes impressionants de la Serra Cavallera i Serra de Sant Amand i molta historia. Cal tenir en compte el seu desnivell de més de 800, una mica trenca-cames, i que les fonts són seques. El punt d’inici és el collet de Fullosa, que s’hi arriba pel camí de Ribamala a Coll de Jou. La pista no és asfaltada, tan sols en petits trams, però apta per a qualsevol vehicle, amb calma. Aquí deixem els cotxes i comencem a caminar. Ens dirigim a la masia de El Negre, però no per la pista, per un sender molt bonic que fa drecera.

El Negre és un alberg rural i centre dinamitzador del senderisme cultural ubicat en un mas del s. XIV. El mas s'ha rehabilitat com a alberg del Camí i com a centre formatiu i d'activitats per a joves i grans. Forma part de El Camí de Vidabona, una ruta que es pot fer pel seu atractiu paisatge, la seva rica natura, i també com un camí iniciàtic que simbolitza el camí a la plenitud individual i col·lectiva.








Just darrera el mas hi ha un desviament, senyalitzat com a Camí del Cingle, que ens porta a veure els primers gorgs de la riera d’Ogassa. Cal anar i tornar a la casa. Prenem direcció Nord, pel Camí d’Ogassa, senyalitzat i ben fresat, passem per un bonic mirador de Serra Cavallera i per una gran balma, fins a retrobar la riera d’Ogassa, que anirem seguint, amunt i gaudint de precioses raconades, trams engorjats i fantàstics salts. 








És un constant sortir del camí per anar a veure els salts, però val la pena. Finalment creuem el Torrent de la Font del Freixe i la riera d’Ogassa, alhora que el camí gira a la dreta i es comença a enfilar de valent pel Bac de la Tuta, fins arribar a la pista. Primera pujada forta. Aquí fem l’aturada per esmorzar i agafar forces per continuar. Passem pel mas de La Tuta i pugem al mirador del Puig de l’Àliga, des d’on tenim unes espectaculars vistes de la vall del Ter, serra Cavallera, Sant Amand...

Baixem del mirador i ens dirigim als Plans de cal Pegot, on hi ha el Monument a Josep Maria Xirinacs, que va ser trobat mort en aquest lloc el 11 d’agost de 2007. És un bloc de granit que conté una X accentuada, símbol dels homes rectes i bons. Baixem fins a les runes de cal Pegot i encara una mica més, fins el Torrent de la Coma Pregona. I ja tenim servit un segon tram de camí que s’enfila de valent, fins el Pla de Toro. Anem en direcció de Santa Maria de Vidabona. Abans d’arribar-hi passem per un faig monumental i el Pas dels Maquis.








El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890. Va ser parròquia rural, fins que al segle XVIII esdevé Santuari Marià. Fins al 1936 estava obert al culte, i tenia un aplec molt conegut. Va quedar abandonat després de 1939 i s'enrunà la seva volta i façana sud al 1969 quan li va caure un llamp que va esquerdar les parets. És a l'actualitat està enrunat i és de difícil recuperació. Arribats al Collet de Vidabona iniciem el descens, en fort desnivell, que ens porta a tornar a salvar el Torrent de la Coma Pregona, amb la conseqüent remuntada a continuació. Tercera pujada forta. Voregem el mas de cal Baiato, planegem una estona, i en arribar a la Font de Fullosa, ens enfilem per un curt tram de camí, fent ziga-zagues, fins la pista, molt a prop d’on tenim els cotxes. Aquest darrer tram de forta pujada el podem evitar si a la font seguim la pista a la dreta. Ens porta al mas i de dret als cotxes, i és més planer. Una sortida molt bonica, pels gorgs i salts d’aigua, per les vistes, i pels racons carregats d'història que hem anat trobant. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

dijous, 30 de setembre de 2021

VILANOVA DE SAU – PANTÀ DE SAU
23 juliol 2021 (Mª Clara Martínez)

Avui us presentem una esplèndida ruta per la comarca d’Osona. El punt de sortida el fixem a la població de Vilanova de Sau, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, on aparquem els cotxes. Travessem la Plaça Major, prenem un carrer a la dreta amb un pal indicador i comencem seguint el GR-151, que coincideix amb el GR-2 durant un tram del camí.


Al principi caminem quasi en pla, per pistes i senders ben marcats, però hem de pujar fins el Pla de Santa Margarida salvant la cinglera. Ho fem per un camí molt bonic, empedrat i fent ziga-zagues per sota bosc. No tardem en arribar a dalt a una cruïlla de camins, on se separen els GRs. El GR-2 segueix en direcció a Aiguafreda, i nosaltres continuarem seguint ara el GR-151. Anem seguint indicacions cap a el Puig del Far, i en una cruïlla en que hi ha una gran bassa ens desviem una mica per anar a donar un cop d’ull a les restes de l’ermita de Santa Margarida d’Ardola, de la que tan sols en queden restes de parets i de la porta d’entrada. Va ser abandonada l’any 1936, i el 1945 es va ensorrar la volta.











Continuem en direcció al Puig del Far. Abans d’arribar-hi, passem per unes grans roques que formen una mena de cova o abric, i unes balmes enormes i de gran alçada. I en pocs metres, el Puig del Far, una talaia fantàstica, amb unes vistes espectaculars. Des d’aquí es veuen els cingles del Munts, el Montseny, el poble de Vilanova de Sau als nostres peus... una meravella!







Hem de recular fins la balma per seguir el camí, però aprofitem un racó amb bona ombra per esmorzar una mica. I ja recuperats seguim de nou fins a tornar a la bassa, i ara anar cap el Roc de Migdia. Aquesta és una altre magnífica talaia, un sortint de roca que sobresurt de la cinglera i que de nou ens permet gaudir de magnífiques vistes. Seguim avançant, vorejant la cinglera, fins un tercer mirador, aquest ja amb vistes al pantà de Sau, a Collsacabra i al Puigsacalm. Ara toca baixar fins el pantà. Ho fem pel grau de Santa Margarida, en fort pendent, per camí fàcil de seguir però força pedregós. Molt de compte! Ja al pantà de Sau dediquem una bona estona a descansar i refrescar-nos amb l’aigua.











Aquest pantà va ser inaugurat l’any 1963, i va ser construït per controlar les avingudes del riu Ter, emmagatzemar-ne l’aigua i proveir d’aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana i produir energia elèctrica. A sota les seves aigües va quedar l’església de Sant Romà de Sau i altres masies disseminades per la vall, així com un magnífic pont de cinc ulls, conegut com el Pont de Sau. Però hem de tornar a Vilanova de Sau. Ho fem per bons camins, en suau pujada, passant pel gran mas de La Vileta Grossa, per sota la cinglera i des d’on veiem els sortints rocosos on hem estat a primera hora. No tardem massa en tornar a ser al poble, on donem per finalitzada la sortida d’avui. Camins en bon estat i ben senyalitzats, la qualifico de moderada pel grau de Santa Margarida que fem de baixada al pantà i que es fa una mica pesat. Pel demés, molt recomanable, per les vistes i els racons que visitem. 


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

dilluns, 27 de setembre de 2021

Dimecres 21 juliol 2021 (Mª Clara Martínez)

Avui n’hem fet una de clàssica: un recorregut per la serra d’Ensija per assolir el cim del Cap de la Gallina Pelada (Cap de Llitzet). Amb cims de més de 2.000 metres, L'Espai Natural Protegit de la Serra d'Ensija - Rasos de Peguera constitueix un dels límits més meridionals per a la vegetació alpina i subalpina a Catalunya; convé subratllar, per exemple, els prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret.; És un escenari ideal per als amants del senderisme i les rutes en BTT. Es troba situat a la comarca del Berguedà, just al sud del Pedraforca. Sortim de l’àrea de lleure de la Font Freda. Aquest lloc es troba a mig camí de la pista asfaltada que va de Vallcebreal Coll de la Trapa, molt a prop del Coll de Pradell. Iniciem la caminada per un camí amb graons que ens apropa a la Font Freda. Es conserven les taules i els bancs, però la font està destruïda. Possiblement per alguna esllavissada del terreny. Ens enfrontem a una pujada moderada-forta, per bosc de pi negre, amb un sender molt ben fressat, i senyalitzat amb marques grogues i blanques de PR. Ens ho agafem amb calma, atès que amb 2,2 Km pugem 600 metres de desnivell. Però les fantàstiques vistes que anem tenint a mesura que guanyem alçada, presidides pel Pedraforca, ens ajuden a oblidar el cansament.








Quan portem poc més d’un Km de recorregut sortim del bosc i comencem a caminar per prats. Som a Les Planelles, on ens aturem uns moment per contemplar tota la vall del Torrent del Coll de Pradell, on hi havia les antigues mines de carbó, la Mina Enriqueta i la Mina Nova, ja inactives des de fa anys. I ja tan sols ens falta acabar de pujar una mica més per arribar a la part més alta, on hi ha el Refugi Serra d’Ensija, també conegut com a Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
Aquest és un bon lloc per esmorzar, envoltats de prats i bones vistes, amb una font molt propera i amb servei de bar a càrrec de gent molt atenta i simpàtica.
Ja refets de l’esforç inicial, encarem la darrera pujada fins el cim del Cap de la Gallina Pelada. Continuem per prats, en moderats ascens, fins al cim. Un cim que, per les espectaculars vistes 360o, ens deixen sense alè. Pedraforca, Cadí, Rasos de Peguera, Montseny, Montserrat.... Un luxe!!












El Cap de la Gallina Pelada és una muntanya de 2.321 metres i aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Però hem de continuar, i el proper objectiu és la Creu de Ferro. No tornem al refugi, anem carenant per la part més
alta de la serra, gaudint de les impressionants vistes. Els desnivells a aquí dalt són suaus, en un terreny ondulat i cobert de prats. La Creu de Ferro és el segon cim més alt de la serra, amb 2.297 metres. 












Seguim la ruta fins el Pla d’Ensija, on podem anar a fer el Serrat Voltor. Avui el deixem de banda, la forta calor ens ha matxacat molt i encara queda camí per davant. La baixada la fem pel Torrent de Les Llobeteres. En fort pendent i per un torrent sec i amb moltes pedres. Fins i tot alguna fàcil desgrimpada. Molt de compte si les pedres són molles. Pot ser perillós. Arribem a la pista asfaltada, a uns 800 metros d’on hem deixat els cotxes al matí, que fem per un camí molt ben arranjat, amb baranes de fusta, pel costat de la pista. I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Us esperem a la propera!



Powered by Wikiloc