divendres, 2 de febrer de 2018

Centelles - Puigsagordi

CENTELLES – Puigsagordi – Puig Castellar – Mare de Déu de l'Ajuda
Dimecres 24 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Una magnífica caminada per la serralada de Fontderola, assolint el cim i el mirador del Puigsagordi, el Puig de Castellar i el Roc de La Guàrdia. Camins, senders, grimpades, pujades i baixades... Camins ben fressats que ens porten a descobrir tota la bellesa d'aquesta imponent cinglera i les grans vistes des dels seus cims.


Deixem els cotxes a Centelles i ens dirigim de dret a la base del Puigsagordi, passant per davant la masia del Puig Nou i molt a prop de la hípica Terrades i el càmping Puigsagordi. No tardem en deixar la pista forestal i prendre un bonic sender que ens comença a enfila muntanya amunt, per un camí força costerut, i que en diversos trams està equipat amb codes i grapes metàl·liques que ens faciliten de gran manera la pujada.
Ens anem creuant amb la via ferrada de les Baumes Corcades. Per tal que no hi hagi equivocacions, el nostre camí està senyalitzat amb marques grogues, i el d'accés a la via ferrada amb marques vermelles. De mica en mica anem guanyant altura i arribem al primer mirador: el Quicarell. És un sortint rocós a mig camí del cim del Puigsagordi, des del que comencem a gaudir de les esplèndides vistes. Amb la sorpresa afegida que és un dels passos en que es creua amb la via ferrada, i un parell de nois que l'estan fent semblen sortir del no res. Continuem pujant, a estones per algun pas una mica compromès però sempre amb l'ajuda de les cordes, i no tardem en arribar just a sota el cim del Puigsagordi. Arribem a una pista asfaltada, la seguim una estona fins un encreuament i ens dirigim al cim i al mirador de Puigsagordi.











El cim està ocupat per un diposit d'aigües pels bombers i uns metres més avall podem gaudir de les esplèndides vistes que ens ofereix el mirador.
Tota la plana del Vallès, la d'Osona, el Montseny, el Cabrerès, Puigsacalm, el Pirineu..... I als nostres peus Centelles, Balenyà, Tona i l'alta vall del Congost.... Excepcional! Un bon lloc per fer la nostra habitual aturada per esmorzar una mica i recuperar forces.
Deixem el cim del Puigsagordi i ens dirigim al Puig Castellar. Ho fem per un corriol que va vorejant la cinglera i que ens permet accedir a algunes balconades de roca des de les que podem continuar gaudint de les vistes.
Al Puig Castellar hi trobem un conjunt de grans antenes de televisió, radio i telefonia. Ja sé que no són massa estètiques, però a tots ens agrada veure be la televisió i tenir bona cobertura amb els nostres telèfons, oi?
Una mica més enllà la Creu de Castellar. Donem la volta al Puig Castellar i comencem a baixar, en alguns trams amb fort desnivell i amb camí força enfangat, cosa que ens fa relliscar molt. Per sort ens ho agafem amb grans dosis d'humor i en pocs moments arribem al collet de La Guàrdia.











En aquest punt, abans d'iniciar el descens, tenim opció d'arribar fins l'extrem d'aquest monumental sortint rocós i continuar tenint més i més vistes. Nosaltres, però, optem per iniciar el descens sense passar pel mirador, en direcció al Grau del Racó. També aquí ens trobem amb un sender que baixa en fort pendent, però al menys el terreny és sec i no hi ha risc de relliscades. Tan sols hem de tenir compte amb la gran quantitat de rocalla solta.
Arribem a una pista forestal i al mas del Grau del Racó. Ja som a la plana, no massa lluny dels Hostalets de Balenyà. Seguim la pista forestal i arribem al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, al terme municipals dels Hostalets de Balenyà.











El Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós. Ara encara hi trobem un parell de masies, una creu de terme i el santuari. Aquesta església ha sigut destruïda i restaurada en diverses ocasions. Actualment és un Patronat i un grup de voluntaris qui, amb els donatius dels visitants i mola feina i paciència, estan duent a terme uns acurats treballs de restauració, tant de l'interior com de l'exterior.
Deixem enrere aquest petit nucli d'edificis i, per una estreta carretera local, travessant els camps de conreu, ens dirigim de tornada a Centelles.


Una sortida molt bonica, amb esplèndides vistes, i que la seva única dificultat poden ser els passos equipats, malgrat que els pot fer qualsevol persona mínimament acostumada a trescar per la muntanya.
 Alerta si ha plogut o hi ha risc de pluja. Les pedres poden relliscar molt i ser perilloses. Esperem que us hagi agradat. Fins la propera.

dilluns, 29 de gener de 2018

Gavá - castell, ermites i cims del Garraf

Sortida dissabte 20 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Ens hem desplaçat al municipi de Gavà per descobrir alguns dels seus tresors, juntament amb alguns cims i racons de la serra del Garraf.
Iniciem la ruta a la urbanització de Bruguers, als peus del castell d'Eramprunyà. Avui hem contat amb la companyia de la Brugués Comas, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, qui ens ha acompanyat durant el primer tram de camí i ens ha obert el castell d'Eramprunyà, actualment tancat per fer-hi treballs d'arqueologia i restaurar-lo.
Sortim de Bruguers i ens enfilem amunt, per un bonic sender, en direcció a diferents coves i baumes de la cinglera, fins arribar a una esplanada al mig d'un bosc de pins. D'aquesta esplanada en surt un corriol que ens porta al mirador i la Creu de Bruguers. Una balconada natural de pedra que ens permet veure unes esplèndides vistes de Barcelona i rodalies, Montserra, la Mola i el Montcau, Bruguers als nostres peus, i el castell d'Eramprunyà, al damunt d'un penyal rocós.











Al costat del mirador hi ha un cable d'acer que ens permet baixar a la cova de la Mare de Déu, lloc on va ser trobada la imatge de la Verge i que, segons la llegenda, no va deixar que la traguessin d'allà i per això li van construir allà mateix una ermita de la que en queden unes poques restes.
Vist el lloc, tornem a l'esplanada, i per un altre corriol ens adrecem cap el castell d'Eramprunyà. La Brugués Comas ens obre l'accés al recinte i podem gaudir de les seves explicacions i de tots aquests racons mig derruïts però que traspuen història per tot arreu. Construït amb pedra rogenca característica de la zona, després de força temps de treballs d'excavació, han quedat al descobert part de les seves estances, l'ermita de Sant Miquel, que es conserva en molt bon estat, i panys de paret de notable antiguitat, en els que es va emprar el sistema de construcció de parets anomenat «opus espicatum», per la seva forma d'espiga de blat.











També és un lloc ideal per gaudir d'espectaculars vistes....
Acabada la visita al castell d'Eramprunyà, acomiadem a la Brugués Comes i nosaltres enfilem camí al primer dels cims que tenim pensat assolir: La Desfeta, on hi trobem una monumental torre de vigilància d'incendis. El nom d’aquest turó sembla que fa referència al resultat d’un fet militar que hi hauria tingut lloc al seu costat l'any 898, entre cristians i un grup de musulmans en retirada després d'atacar les proximitats de Barcelona. Van morir-hi una trentena de musulmans....
La pujada fins aquí ha sigut forteta, per això fem un breu descans, alhora que comprovem que aquest és punt de pas i trobada de molts grups de ciclistes i excursionistes. Seguim la marxa. Ara haurem de davallar per després tornar a pujar, si volem assolir el segon dels nostres cims objectius d'avui: el Puig de les Agulles. 











Impressionant la bellesa de les vistes que es tenen des d'aquest modest cim (552 metres). Barcelona, Gavà i tots els pobles dels voltants, les altives agulles de pedra que tenim a prop nostre i que donen nom a aquesta muntanya, el mar.... fins i tot els avions que aterren o s'enlairen de l'aeroport del Prat. Una mica a contracor deixem el cim del Puig de les Agulles per anar a la recerca d'un altre punt interessant: la cova Cassimanya.
Aquesta és un cova ocasionada per les filtracions d'aigua i la seva erosió, presenta unes mides considerables, uns 13 per 5 metres, i els efectes de l'erosió de l'aigua i la formació d'estalactites i estalagmites i canals, és molt evident. Per desgràcia també hi trobem rastres del pas de gent sense gens de
civisme, i que ha arrancat trossos a la roca i a aquestes formacions rocoses.
En diverses exploracions espeleològiques es va deixar constància del seu interès arqueològic amb la troballa de restes humanes i de ceràmica. Tornem a la pista per on anàvem i en suau pendent descendent arribem al Coll Sostrell. Podriem seguir pel GR-92 (l'anem seguint des del castell). Si el seguim podem fer altres cims, com el de La Morella, punt més elevat del Garraf, però nosaltres decidim trencar a l'esquerra i baixar cap el Fondo del Celler. A mesura que anem baixant d'altitud va canviant el paisatge i el nostre entorn. Ara ens trobem encaixonats en un torrent d'altes parets rocoses, envoltats per una exuberant vegetació típica de rius i rieres. Passem per la Bassa de La Sentiu i poc després prenem un corriol a l'esquerra que ens enfila de dret de tornada al llogaret de Bruguers, inici de la sortida d'avui.












Passem pel costat de l'església de Santa Maria de Bruguers, edifici originalment romànic, construït amb la típica pedra rogenca del Garraf Vermell i que es troba als peus del Castell d'Eramprunyà, i ja tornem al lloc on haviem deixat els cotxes.
Una ruta fantàstica, amb molt bones vistes, molts racons per descobrir i un munt d'història per conèixer.



No és gens complicada, però la poso com a moderada, no pels 12,5km, sinó pels quasi 800 metres de
desnivell acumulat.
Moltes gràcies Brugués Comas per la teva col·laboració i la teva companyia.
Esperem que us hagi agradat i fins la propera.

dimarts, 23 de gener de 2018

Súria - Coaner

Dimecres 17 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Bonica ruta pel Bages, recorrent alguns dels racons més coneguts de Súria, i alguns més desconeguts. I aprofitant per fer una visita a l'espectacular conjunt arquitectònic de Coaner (Sant Mateu de Bages). Sortim a primera hora de la població de Súria creuant el riu Cardener, a l'alçada del mas Raguant. Aquest és un dels molts masos de la zona que van anar engrandint-se i adaptant la seva activitat als nous canvis. Molí paperer, de gra, d'oli, petita fàbrica tèxtil....


Deixem el mas enrere i comencem a caminar per una pista endinsant-nos en magnífic bosc, combinant pins i alzines. Passem per un antic forn de guix del mas Reguant i, després d'un tram de camí per sender i en forta pujada per tallar la llarga pista, arribem a la Font del Ferro. La zona és ombrívola i boscosa. És la cara nord de la Serra de la Sala. Passada la font el camí es torna més planer, i no tardem en tenir a la vista el llogarret de Coaner. Trobem un trencall que ens enfila al cim d'un petit turó des d'on tenim una esplèndida vista aèria de Coaner. Aquí ja ens toca el sol i aprofitem per fer una aturadeta i recuperar forces amb una mica d'esmorzar....
En acabat, tornem a la pista que seguíem continuem la nostra marxa fins a Coaner. Ens sorprèn la sensació d'amplitud de la zona. Passem per una ampla zona d'acampada, amb una font i tota coberta d'herba, i arribem a la petita ermita de Santa Maria. Sembla ser que es va construir per acollir a la gent que no cabia a la de Sant Julià, al costat del castell, encara que hi ha una llegenda que diu que es va construir per que va ser en aquest lloc on es va trobar una imatge de la Verge Maria i va ser Ella qui va voler que es construís...











De l'ermita de Santa Maria passem a visitar el magnífic conjunt de l'església romànica de Sant Julià i la torre de l'antic castell, situat al damunt d'un gran penyal rocós. Pugem un repetjó i arribem a la magnífica església romànica de Sant Julià, que es troba dins del recinte del castell. Al seu darrera la masia de can Serra, amb una font d'aigua fresca i un abeurador que ens permet omplir les cantimplores i refrescar-nos els dies de més calor. Del castell tan sols en queda la alta torre, situada sobre un tossal dominant la zona. A l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va fer una important intervenció, sanejant el talús que conformava la base del turo, i es van construir 12 murs de contenció adaptats a les deformacions del turo, i aproximadament concèntrics a la torre. Es pot accedir fàcilment fins el peu de la torre, per un camí que es troba a la part del darrera. Des d'aquí dalt podem gaudir d'impressionants vistes sobre la vall, tot el conjunt arquitectònic i les properes serralades.
Un cop visitats tots el racons de Coaner, posem rumb de tornada a Súria. Aquest tram del recorregut el fem per còmoda pista forestal, resseguint la riera de Coaner (que no porta aigua), i gaudint de tots els seus racons. Passem per La Ribera i el mas de can Ribera, deixem la riera de Coaner i retrobem el Cardener, a l'alçada de l'antiga fàbrica tèxtil de col Jover. Es conserva la canalització i la séquia en molt bon estat. I en pocs minuts ja som a Súria de nou.
A través d'un revolt del riu podem veure les impressionants màquines de la mina de potassa que hi ha al cap de munt d'un turó. Aquestes mines de potassa s'han convertir en el principal motor econòmic i social de Súria.
A sota les mines i a peu de carretera, una curiositat geològica: la falla Mig-Món. Aquí podem apreciar amb claredat com els estrats formen un plegament en forma d'onada i per la pressió s'ha trencat, arribant a estar fins i tot a diferent nivell les dues parts de la falla. 











Arribem a la població de Súria i pugem a la part alta per visitar el Poble Vell, amb el castell, l'església de la Mare de Déu del Roser i els seus carrerons estrets i porxats, típica estampa dels pobles amb passat medieval.
En acabar, tornem als cotxes i donem per finalitzada aquesta sortida.
Molt recomanable, amb bones vistes i racons de gran bellesa.
Us esperem en la propera!


divendres, 19 de gener de 2018

Gallifa - Sant Sadurní

Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 13 gener 2018)
Espectacular ruta pel terme municipal de Gallifa, recorrent els seus espectaculars cingles, assolint el seu punt més elevat, Sant Sadurní de Gallifa, i passant per camins i miradors de gran bellesa. Gallifa és un municipi del Vallès Occidental. És un municipi abrupte, conformat essencialment per una vall situada entre les cingleres de Sant Sadurní –extrem occidental dels cingles de Bertí– i la muntanya del Farell. És un conglomerat de cases d’estiueig amb pinzellades de finques de caràcter agrari. A la part nord del poble, hi ha l’església de Sant Pere i Sant Fèlix, romànica del segle X, al costat els tallers i la Fundació Artigas i mes al sud-est hi ha la rectoria.












L'estructura urbana de poble disseminat s’ha conservat, tot i els desgavells urbanístics que ha patit el país en els darrers decennis, i es mantenen intactes i restaurats els barris més antics del nucli urbà i alguns dels masos escampats pel terme.
Iniciem la caminada d'avui un cop passat el poble, en un tancat revolt a l'esquerra de la carretera i on podem deixar els cotxes. Els primers tres km són en forta pujada, guanyant alçada ràpidament, per un preciós sender emboscat, fins arribar al Collet de Sant Sadurní. 500 metres més amunt trobem l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa, amb algunes restes d'un possible castell i un refugi. Per darrera l'ermita hi ha el mirador de la Guineu, una excepcional balconada des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Pirineu i Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat, i al fons, Barcelona i el mar. Un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces.












Tornem al Collet de Sant Sadurní i ara caminem per pistes forestals, recorrent la part alta de la cinglera, descobrint algun mirador que ens permet gaudir d'esplèndides panoràmiques. El paisatge és molt canbiant, segons si el camí passa per zona obaga, assolellada, o creua algun dels torrents que trobem al nostre pas. Zones amb pins, alzines, matolls i parets rocoses conviuen amb total harmonia. Creuem el Sot de les Avellanedes, voregem el Turó de la Baga, creuem el Pla de la Meuca i transitem per damunt dels Cingles Vermells, des d'on descobrim miradors amb fantàstiques vistes.
La baixada la fem pel Sot de la Tomba, en fort desnivell, per un corriol força empedrat i emboscat, fins arribar a un encreuament amb una ample pista forestal, quasi a tocar del Mas de La Roca. Un dels rètols ens indica que ja no ens falta massa per tornar a ser a Gallifa. Voltem a prop del Mas de La Roca, una de les moltes grans cases pairals que conformen el nucli disseminat de Gallifa, i que ens mostra la típica estructura de la majoria d'aquestes finques. Diferents cossos, primera i segona planta i golfes, i en ocasions un mur perimetral que encercla i protegeix l'interior. Passat el Mas de La Roca, prenem un sender que ens acaba de baixar fins la carretera, a un lloc on podem gaudir d'una fenomenal vista dels cingles de Sant Sadurní. Ja tan sols ens queda recórrer un curt tram de carretera fins arribar els cotxes oer finalitzar la caminada d'avui.
Però no podem marxar de Gallifa sense visitar la seva Església Parroquial, consagrada a Sant Pere i Sant Feliu, la Fundació privada Tallers Llorens Artigas, i admirar la bellesa d'aquests racons on sembla que el temps s'hagi aturat.



Una molt bona caminada, força assequible a tothom mínimament acostumat a caminar per la muntanya, i que ens ofereix la possibilitat de descobrir racons de gran bellesa i miradors des d'on gaudir d'esplèndides vistes. Desitgem que us hagi agradat i us convidem a continuar amb nosaltres. Fins la propera!

dissabte, 13 de gener de 2018

Ripoll - Sant Jaume de Frontanyà

Aquesta setmana (dilluns 8 de gener 2018) hem fet una excursió amb l'Antoni Llagostera seguint l'antic camí ral que unia Ripoll i Sant Jaume de Frontanyà. Aquest havia estat molt important en el seu moment, molt transitat per pagesos que anaven al mercat de Ripoll i per traginers. La sortida l'hem fet des del pont del Raval, un dels punts d'entrada a la vila.  En aquest carreró hi trobem algunes cases molt antigues com el Casal del Taurinyà o el de can Jordana. Masies que també es trobaven a fora de les muralles i que volien tenir una vivenda protegida dins el nucli enmurallat.

 









Deixant mica en mica la capital enrere, anem passant el pla d'Ordina per la pista que ens porta a la font d'en Jordana o el Clomarot.  Cal seguir cap a Garona i per sota el Vilà fins a la casa dels Tres Plans. En aquest punt s'ha d'agafar un corriol que puja emprenyat fins al coll de Bufatals a 718 metres.
Aprofitant la nevada del dia anterior, podem gaudir d’unes vistes privilegiades dels cims nevats, com Sant Amand i el Taga, i més endavant els Torreneules o el Puigmal entre d’altres. El camí ens ha fet una mala passada ja que al obrir una pista nova per desemboscar, no hem sabut trobar el sender que ens hauria d’haver portat fins a Bufatals.  Hem seguit la pista fins a la casa de Vilardell i en aquest punt hem pogut recuperar la pista direcció a l’Auró. D’aquesta manera hem afegit un parell de kilòmetres a la ruta, que ja és prou llarga.

 










Quan arribem a l’Auró, a 1.027 metres sens obre una exensa plana amb diversos plans, tots ells amb el seu nom i presidits per una gran masia. Un bon lloc per esmorzar. Més endavant passem per el coll de Can Carles on ja fem el canvi de divisòria d’aigües del Ter cap al Llobregat. Aquest coll és una cruïlla de camins importants. A part del que estem fent, hi passa el que unia Matamala, a les Llosses i Gombrèn i també la carrerada del Lluçanès, el gran camí ramader que permetia als ramats accedir a les zones de pastura de l’Alt Pirineu Oriental.  Encara podem veure les restes del que havia estat l’Hostal de Can Carles, un important punt de reunió i descans. Molt a prop també hi trobem les restes de Can Gil, una casa que pertanyia al carrer de Cerdanya. Un seguit de cases, avui arruïnades, que servien de servei a les necessitats dels camins ramaders.
Canviem de vessant i ara de baixada ens acostem cap a la riera de Merlès i cap el veïnat de la Riba al terme municipal de Les Llosses. Hi trobem una església dedicada a Sant Esteve, una rectoria i una gran masia.

 










Des d'aquest punt hem optat per deixar una estona el camí ral real i fer una variant seguint una pista a tocar de la riera. Val la pena ja que hi trobem forçes elements interessants.  Primer el Molí de la Riba, actualment la casa està ben condicionada.  Un tram més amunt un petit embassament per captar l’aigua. Tot i que actualment no s'utilitza, l'aigua acumulada ens ofereix un espectacle de la natura, on pràcticament estava tot glaçat.  I el punt més espectacular, un petit gorg, el de Caselles.  Hi trobem un petit salt d'aigua i una bauma sota seu.


Acabem de fer una mica més de pujada cap a la casa de les Planes i mica en mica ens anem acostant al punt final de la excursió. Som a Sant Jaume de Frontanyà, actualment el segon poble més petit de Catalunya, darrere de Gisclareny.  Ja estem a la comarca del Berguedà i també hem canviat de provincia, la de Barcelona.











Hi destaca la famosa església de Sant Jaume, una veritable joia del romànic català, bastida al segle XI.  El nostre guia, l’Antoni, ens aclareix però que estem davant una col·legiata prioral, una canonical, no d’un monestir. Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals, vivint en comunitat però amb rendes separades. El poble és un petit conjunt d’una vintena de cases, arrenglerades en pràcticament dos carrers que conflueixen a la plaça de l’església. Cada vegada hi ha menys habitants i alguns dels seus restaurants han anat tancant. És el cas de la fonda de Cal Marxandó. Un establiment més que centenari que en Cèsar August Torres ja ho explicava l’any 1905. Nosaltres però hem trobat aixopluc a la Casa Blanca que es dedica al turisme rural. Una familia encantadora que també està a les portes de la jubilació i sembla que els fills no volen continuar el negoci.  Esperem que no tanquin portes.


En definitiva una ruta que antigament s’utilitzava per anar a Ripoll, a mercat, fent uns 23 kilòmetres.