divendres, 1 de juny del 2018

Cantonigros - Tavertet

Excursió per la comarca d’Osona el passat dissabte 28 d'abril, de nou amb l’Antoni Vilaró. En aquest cas ens va proposar una ruta des de Cantonigros i fins a Tavertet on no cal dir que hi destaquen racons de gran bellesa. El poble de sortida també és conegut com a Can Toni i pertany a l’Esquirol.  En destaca l’esglèsia de Sant Roc, un temple votiu que va ser construït el 1854, va ser ampliat el 1861 i el 1945 es va convertir en una parroquia independent.











Anem deixant enrere el nucli de població i durant una estona ens acompanya el so de l’aigua de la riera de Balà.  Aprofitant que aquesta primavera és abundosa pel que fa a l’aigua, gaudim de racons amb molt d’encant, i també de la vegetació que coneix molt be el nostre guia d’avui.
Passem per la font dels enamorats, tot i que està ben seca. Més endavant trobem la del Faig, aquesta si que raja amb alegria. I encara una altra, la font del Rajolí on neix la riera de Balà. Envoltats de verd arribem fins a Sant Corneli. Aquesta ermita està documentada al segle XIII. L’origen però, pot ser encara més remot. És un edifici de nau única orientada de llevant a ponent. No té absis i presenta un portal adovellat al mur de migdia i un altre a ponent, el qual és rectangular. En aquest indret hi ha un atri que és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra. Sembla que en origen era un comunidor. Un bon lloc per esmorzar.











Just al costat hi ha un antic dolmen que malauradament ha patit les conseqüències del bandalisme. Continuant camí començem a tenir molt bones vistes dels cingles que queden als nostres peus i més enllà. I al fons a contemplem Tavertet.  Ara toca baixar cap a les cases de Novelles i de Novelliques.
I mica en mica arribem a Tavertet. Està situat en una gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter donant un encant especial a la població.
Està format per poc més de tres carrerons d’antigues cases, moltes d’elles reformades.  La part vella manté l’aspecte tradicional amb els murs de pedra i llindes treballades. Té un carácter rural, tot i que moltes cases s’han convertit en segona residència.











Hi destaca també l’esglèsia de Sant Cristòfol que consta de diversos cossos afegits a la construcció primitiva, que era d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular.  Sobresurt un campanar de planta quadrada. I com no hem acabat la excursió contemplant el paisatge des d’un dels molts miradors que hi ha, amb vistes privilegiades als pantans de Sau i Susqueda, al monseny …