Com diu el mateix títol ens hem proposat fer tres cent cims de la llista de la FEEC en un mateix dia. I no és gens fàcil trobar-ne a prop. En concret fem el Tossal Gors de Vallbona, a la comarca de l'Urgell, la Cogulla de la Conca de Barberà i a l'Alt Camp el puig Cabrer. (dijous 7 març 2024)
Començem per el primer situat en terme de Vallbona de les Monges. Sortint del Cap del Coll hi ha uns 3 kilometres entre anada i tornada i un desnivell de 75 metres. Fàcil de fer. Situat a 803 metres d'altitut ofereix molt bones vistes al seu entorn. Anem acompanyats de les torres eòliques que destaquen sobretot a la Serra del Tallat. De seguida fem el cim, el sostre comarcal de l'Urgell situat també a tocar de la comarca de la Conca de Barberà. Es diu de Vallbona ja que ben a prop hi al el Tossal Gros de 806 metres, a la mateixa serra de Tallat. També es pot fer la pujada des de Senan amb un recorregut una mica més llarg de 5 kilòmetres. Un cop feta la fotografia de rigor tornem cap al punt de sortida on hem deixat el cotxe.
Ens desplaçem amb el cotxe fins al següent punt, a la comarca de la Conca de Barberà i més concretament en terme de Montblanc. Cal anar fins al coll de l'Illa. Situat a 593 metres d'alt és un dels passos naturals entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà i que permet creuar la serra de Miramar. Aquest coll ja fou utilitzat en època romana, per unir Tàrraco i Ilerda. Actualment hi passa la carretera N-240 i fa pocs anys que es va inaugurar un túnel a l'autovia A-27. Ens podem en marxa per assolir el segon cim, la Cogulla, amb una ascenció de 280 metres i un recorregut que no arriba als 4 kilòmetres. El cim de Cogulla pertany al municipi de Figuerola del Camp (Alt Camp). S’hi pot anar també des del poble de Prenafeta, un recorregut una mica més llarg i més entretinguda ja que cal fer la cresta de Moltó. El cim de la Cogulla de la serra Carbonera no resulta massa atractiva per la quantitat de antenes que hi ha, amb una creu sumorta entre elles, que queda desdibuixada. Així que fera la fotografia de rigor tornem cap al cotxe.
I per fer el tercer cim ens situem a la Riba, de la comarca de l'Alt Camp. Volem fer el Puigcabrer amb un desnivell de gairebé 300 metres i uns 9 kilòmetres de recorregut total. El punt de sortida el trobem a la Riba, una petita població on al segle XIX hi havia fins a 42 molins paperers. Actualment encara queda alguna empresa paperera. A part del riu Brugent també hi ha una estació de tren i hi passa l'AVE. La pujada es fa per la costa de al Candaladeta i es pot baixar per la carretera dels Moros i serret del Querol. A dalt del cim hi trobem la Torre del Pedrol. Es tracta d'una torre de guaita de forma cilíndrica feta amb pedra. Va ser construïda al segle XIX durant la tercera guerra carlina (1872-1875). La seva situació estratègica responia a la necessitat de defensar el pas natural de comunicació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. La torre tenia dues funcions: durant el dia servia com a torre de guaita i a la nit, com a torre de senyals òptics. El nom de la Torre del Petroli vindria donat per la fama de bevedor que tenia Manuel Orozco, qui a l'hora de demanar aiguardent ho feia amb el nom de Petroli. Aquesta torre segurament es troba al lloc on hi havia l'antic castell de la Riba, documentat l'any 1176.
Hem fet aquesta sortida amb en Ramon que és un expert amb coronar 100 cims. Amb aquests tres del dia d'avui ja en porta 171. El seu 100 cim va ser l'agost del 2020 quan pujava al Roc de Madres, al Conflent, coincidint també amb un programa del Caminant per Catalunya. A l’any 2006, la FEEC va posar en marxa el repte dels “100 Cims” que té com a finalitat principal la coneixença del territori tot practicant l’excursionisme. Es tracta d’assolir 100 cims d’entre una llista de 522 muntanyes representatives de Catalunya, la Catalunya del Nord i Andorra. Hi poden participar totes les persones que tinguin llicència federativa, amb independència de quin sigui el tipus de llicència que tinguin i des dels 7 anys d’edat. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes: ser un cim referenciat, tenir un accés que no requereixi obligatòriament material d'escalada i que tingui una extensa visió del territori que l'envolta. Per a considerar que s’ha superat el repte dels “100 Cims” cal tenir present que des del dia 1 de juliol de 2019 s’han d’assolir un centenar de cims del llistat de 150 que es qualifiquen com “essencials”. Amb aquesta tria es pretén que les persones federades no es limitin a fer els cims més propers a casa seva i coneguin altres indrets del territori, atès que aquesta és la filosofia del repte dels “100 Cims”. La resta de cims del llistat són vàlids, però no es tindran en compte en el llistat de cada persona federada, a efectes d’assolir els reptes de “2×100 Cims”, “3×100 Cims”, “4×100 Cims” i “5×100 Cims”, fins que no s’hagin assolit 100 cims dels llistat d’”essencials”. Ja veieu que és un repte temptador si us agrada la muntanya i sortir a caminar. Una animem a participar-hi !