divendres, 30 de desembre del 2016

Alt Gaià

Pontils, Montclar i Santa Perpètua de Gaià (Antoni Llagostera)
El dissabte 3 de desembre de 2016 varem fer, acompanyats per l’amic Domènec Ribes i Mateu, varem fer una excursió magnífica pel Bloc del Gaià, Baixa Segarra, Alt Gaià o Marca del Gaià. Varem fer una excursió singular que sortint del poblet de Pontils ens va portar al cim del Montclar (948 m alt), el tercer cim més important de la zona, on hi ha l’església de Sant Miquel i una panoràmica molt àmplia, i a veure el castell, amb una torre impressionant, i poblet de Santa Perpètua de Gaià, ara feliçment salvada del desastre.











I això amb un paisatge de secà, de camps entre muntanyes, de rierols i antigues infraestructures hidrogràfiques. I amb dues llegendes que sempre donen una toc a les excursions, la del cavall de Sant Miquel i de Santa Perpètua.


Una excursió magnífica que hauria de ser una clàssica dins del món excursionista. Sembla estrany que una zona amb tants atractius com els que té aquesta part de Catalunya, el que pròpiament podem nomenar Bloc del Gaià, no sigui més conegut i freqüentat. Tenim un territori verge i a reconèixer i saber valorar.
(fotos Julio Santiago)

dilluns, 26 de desembre del 2016

Viladrau

Sortida a Viladrau el passat dissabte 26 de novembre amb en Josep Mª Baró.
Aprofitant els colors de tardor vàrem plantejar una excursió molt atractiva que transcorre per el Parc Natural del Montseny, amb racons de gran bellesa.
Sens dubte, l'aigua és la protagonista. La riera major primer, ens acompanya durant part de l'excursió tot travessant ponts i palanques de gran bellesa. I desprès en forma de fonts, ja que a la població n'hi ha controlades més de 200. El recorregut també passa per el Mas la Sala on l'any 1594 hi va néixer en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el més gran bandoler de la història.
La part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada i transformada de Domus amb una muralla de tanca i una torre de guaita.











També hem visitat l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola. És un edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A part de la capella situada al costat sud, també s'hi troba aferrada una casa de pagès. La casa de l'Erola surt documentada des de l'any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitants de Sant Segimon.











I tot envoltat de faig i roures i uns immensos castanyers, molt peculiars en aquesta zona.
Hem acabat fent una visita al poble de Viladrau, format per un casc antic petit i compacte i que s'obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principis del segle XX. Presideix la vila l'església de Sant Martí.




dijous, 22 de desembre del 2016

La Grevolosa

Mª Clara Martínez (dissabte 12 novembre 2016)

Avui aprofitem que estem a la tardor i els arbres de fulla caduca es troben en tot el seu esplendor, per fer una visita a uns dels paratges naturals més impressionants de Catalunya: la fageda de la Grevolosa.
Per arribar fins aquí, anant per la C-37 de Vic a Olot, agafem la sortida a Sant Andreu de la Vola. Uns metres més endavan, quasi davant el restaurant Mas Piguillem, trobem una pista asfaltada a la nostra dreta que, en poc més de dos km, ens porta al punt d'inici de la ruta d'avui. És una ruta fàcil, de 10 km de recorregut i 490 metres de desnivell acumulat. Molt apta per fer amb nens, per camins en general ben fressats i no massa difícils de seguir.
Iniciem la ruta i el primer que trobem és una imitació d'una carbonera, amb un plafó explicatiu, on es mostra com es feia antigament el carbó.
Seguim camí amunt, passem per un pont de fusta i ens seguim enfilant i guanyant alçada, per un bonic sender, amb alguns graons de fusta, fins arribar a l'ermita de Sant Nazari.











Aquesta ermita ha sigut restaurada no fa massa anys. Està tota enguixada i a la zona hi ha un parell de taules i bancs. Un lloc ideal per fer-hi una aturadeta.
Deixem enrere l'ermita i continuem pujant una mica més, per un camí molt ben marcat i envoltats de boix, fins arribar al bosc de la Grevolosa.
La finca de la Grevolosa es propietat de la Generalitat de Catalunya. És dins l’espai d’interès natural de Serres de Milany – Santa Magdalena i Puigsacalm – Bellmunt, i també forma part de la xarxa Natura 2000.
Aquesta és una fageda sensacional. Es troba en una petita vall de la serra dels Llancers, del Prepirineu català, entre les serres de Curull, San Miguel i Cabrera i al sud del cim de Puigsacalm. Pertany al terme municipal de Sant Pere de Torelló.
Alberga faigs de més de 30 metres d'alçada i més de 300 anys, i que conformen un lloc idíl·lic i de gran bellesa. La Generalitat fins i tot diu que és considerada per molts la gran catedral botànica.
Alguns cartells informatius ens marquen la presència d'aquests fajos monumentals. Entre ells, al fons, en el rierol, hi trobem el més gran de tots, amb quasi 40 metres d'alçada. Aquest, i d'altres que ja estàn ben senyalitzats, es un arbre monumental que impresiona tan sols veure'l.
També hi trobem exemplars centenaris de roure, i zones amb un sotabosc mol ric, amb gran quantitat de boix i grévol. I els colors de la tardor donen un magnífic toc de grocs, i rogencs per tot arreu. El terra es cobert per una catifa de fulles rogenques i hi ressalta el verd del boix, que creix exuberant i les molses, que cobreixen troncs i roques, donant a aquest lloc un toc quasi màgic.











Passem per la Font de la Grevolosa (completament seca), i seguim pujant una mica més, fins arribar a la collada de Bracons. En aquest punt ens trobem amb la carretera, que es plena a vessar de cotxes. I es que aquest es punt d'inici de gran quantitat de rutes de senderisme, entre elles la que puja al Puigsacam. A Coll de Bracons trobem un sender que s'enfila a la nostra dreta, amb marques grogues, i que ens portarà a recórrer part de la Serra dels Llancers. És un sender molt fàcil de seguir, que travessa una impressionant fageda amb arbres quasi monumentals. Ben fressat, amb l'al·licient de poder gaudir dels fenomenals colors de la tardor, i d'un terreny agrest, amb parets quasi verticals a la nostra dreta i un fort pendent a la nostra dreta. Al llarg del trajecte trobem miradors (ens hem de desviar una mica del camí cap a la nostra esquerra per pujar-hi), des dels que tenim unes excepcionals vistes del Puisacalm i de la Vall d'en Bas.
La Serra dels Llancers separa dues comarques, Osona deLa Garrotxa. I alhora, dues províncies, Barcelona de Girona.
Seguim aquest sender, gens perdedor, fins el Coll dels Llancers, on girem bruscament a la dreta i iniciem el descens. Aquest descens primer es moderat, i després es converteix en un flanqueig, fins arribar a un esplèndid mirador al massís del Collsacabra. A partir d'aquí tornem a iniciar un moderat descens fins arribar de tornada al lloc on havíem deixat els cotxes.


Una ruta senzilla i fàcil de seguir, molt recomanable per a fer amb nens i per gaudir d'un entorn esplèndid, sobretot a la tardor, on els colors grocs i rogencs fan les delícies dels visitants.

diumenge, 11 de desembre del 2016

Torrelles de Llobregat

Mª Clara Martínez (dissabte 29 0ctubre 2016)
La d'avui es una bonica ruta que ens porta a descobrir les curioses coves de Can Riera d'una banda, i a gaudir d'esplèndides vistes des del Puig Vicenç i lea Penya del Moro d'una altre. Aquesta es una ruta de dificultat mitjana, de 13 km de recorregut i uns 850 metres de desnivell acumulat. Hi ha trams equipats amb cordes i passos una mica aeris. No es recomanable fer-la amb nens petits.
Ens trobem al terme municipal de Torrelles de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. Per fer el recorregut d'avui, sortim del poble de Torrelles de Llobregat amb els cotxes en direcció a la casa de colònies de can Mas, que deixem enrere, fins arribar al coll de la Serra de Can Ros, on aparquem els cotxes en una petita explanada. Avui hem tingut la sort que ens acompanyessin dos membres del Centre Excursionista Torrellenc, bons coneixedors de la zona, i que ens han guiat i ajudat a descobrir aquests indrets meravellosos. Hem començat visitant les Coves de Can Rovira.











Per un estret i costerut sender, envoltats de pins i figueres de moro (alerta, més d'un de nosaltres ha acabat amb punxes a les mans...), arribem a aquestes curioses coves. Quedem meravellats davant les seves espectaculars erosions i el contrast del color intens de la roca amb el verd de l'abundant vegetació. Aquestes coves son producte de l'erosió natural, que amb el temps les ha anat modelant i formant les seves curioses formes.
Anem recorrent les diverses coves, descobrint els seus racons i reprenem el sender (hem de baixar un tram per una escala de ferro clavada al terra i força aèria), ara cap el coll de can Riera. Anem planejant durant una estona, fins una cova-balma i la Penya del Cucut, des d'on gaudirem de fantàstiques vistes. De seguida notem que el sender comença a enfilar-se de valent. Ens trobem pujant per un estret corriol, de vegades una mica perdedor, envoltats d'exuberant vegetació. Pins, alzines, molses i falgueres, omplen tots els racons d'aquesta zona més obaga. Per sort, els dos nois de Centre Excursionista Torrellenc coneixen molt bé aquest territori i sempre troben el camí correcte.
El camí es costerut i fins i tot trobem alguns trams equipats amb cordes que ens ajuden a superar els punt més complicats. Solen ser passos entre roques de grans mides que costarien molt de superar sense aquest suport. 
Arribem al cim del Puig Vicens, una muntanya de 467 metres, i que es el punt més elevat de Torrelles de Llobregat i de la Serra de can Güell, que es on es troba ubicat. Les vistes des d'aquest modest cim son espectaculars....










Deixem enrere el Puig Vicens, i comencem a baixar cap a la Vall d'Arús.
Allà visitem la cova Bogunyà, també coneguda com «el polvorí»
Aquesta es una gran cova, originàriament una mina de guix, i que durant la Guerra Civil Espanyola va ser utilitzada com a polvorí, de aquí el seu nom. No es molt recomanable endins-sar-se en ella, atès que el sostre està en molt males condicions. Ja hi ha hagut molts despreniments, i si ens fixem, veiem que hi ha moltes pedres a punt de caure.
El nostre proper objectiu es la Penya del Moro. Tocarà tornar a fer un esforç i remuntar uns quants metres, però de ben segur que val la pena...
Abans, però, en el nostre camí hi trobem les restes d'un antic forn de calç. Les parets semblen vitrificades. Però es degut a la sorra que s'ha de tirar per aconseguir la calç. I per fi, la penya del moro. El darrer tram per pujar-hi es pot fer de dues maneres: seguin un molt costerut tram que s'enfila molt fort tot seguint el tallafoc d'una línia elèctrica, o seguin una pista forestal una mica més llarga. En aquesta ocasió es va seguir el tallafoc, però aconsello anar per la pista forestal. Es una mica més llarg, però de millor caminar. El terra del tallafoc és argilós, i com que és moll, rellisca moltíssim. Ha sigut molt dur, arribar a dalt.
La penya del Moro es un sortint de roca, a 466 metres d'alçada (quasi la mateixa que el Puig Vicenç), un mirador natural que ens ofereix de nou unes vistes impressionants. Des d'aquí iniciem el descens i la tornada als cotxes.
Poc després de la Penya del Moro, trobem una curiosa barraca de pedra seca. Malgrat que n'hi ha moltes per aquesta zona, aquesta crida l'atenció pel gran mida de les pedres amb que va ser construïda, sobretot les que fan de coberta. A partir d'aquí, els set km que falten fins els cotxes són com una passejada. Preciosos boscos de pins i fantàstiques vistes, tot resseguint el serrat de Can Güell, fins arribar al punt on havíem deixat els cotxes.


Una nova excursió que ens ha fet descobrir la riquesa de paisatges i els encantadors racons de Torrelles de Llobregat. Sens dubte, molt recomanable.
Fotos : Julio Santiago

Serra de l'Obac

Nova sortida per el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. (Dissabte 15 octubre 2016).  Ja hem fet algunes excursions per aquest magnífic indret, però encara ens queda terreny per explorar.  
En aquest cas en Josep Mª ens va preparar una ruta que potser no és de les més transitades del parc, però que val molt la pena.
La sortida l'hem fet des de l'aparcament que hi ha a l'Alzina del Salari, que està a tres kilòmetres del coll d'Estenalles. Una pista ens porta fins al coll de Tres Creus on ens creuem amb el GR 5. Nosaltres però seguim direcció la font de la Pola. Amb pocs metres ja gaudim d'un espectacular paisatge amb vistes a Montserrat. 











Arribem a la balma de la Porquerissa on hi ha referència del més de març de l'any 1.225. Però la balma ja era utilitzada molt abans que aquesta data. Seguim cap a la font i passem per un parell de coves, la del Racó Gran o la de la Cort Fosca. Aquesta última molt curiosa ja que al seu interior hi ha la font del Rossinyol. Més enllà trobem l'Hospital de Sang, un gran esvoranc triangular que travessa pel mig un extrem rocós del turó de la Fosca. Va ser utilitzat per els carlins com a hospital per atendre els seus ferits.











Seguim cap a una altra cova, la del Turó del Mal Pas i passem per el coll del mateix nom.  Altres punts d'interès són els Pins Cargolats, que tenen formes curioses i estàn repartits per un tram de bosc a tocar del coll de l'Era dels Enrics. O la balma dels Debanadors situada just a sota del camí ral de Mura.
Tornant cap al punt de sortida, encara passem per l'Alzina Bonica, i el coll de Boix i acabem baixant per el camí conegut com els Graons de Mura fins arribar de nou al pàrquing.


Una ruta molt agradable plena d'atractius per passar una bona jornada.
Fotos: Julio Santiago

dimarts, 6 de desembre del 2016

Ruta de l'Exili

Dissabte 8 octubre 2016 (Mª Clara Martínez - La Vajol)

Aquesta és una ruta circular d'uns 14'5 km i poc més de 400 metres de desnivell acumulat, en la que anirem seguint les passes de Lluís Companys en el seu exili a França, el 5 de febrer de 1939. Iniciem la sortida d'avui a La Vajol. La Vajol és un poble petit però que val la pena fer-hi una visita. Cal destacar la plaça, que es el nucli del poble, i l’església de St. Martí d’estil romànic tardà i amb una llarga escala de pedra afegida a la façana.


A l’interior del poble, hi trobarem de seguida una petita placeta on hi ha diferents plaques i recordatoris de l’exili i del pas dels presidents Companys i Aguirre pel municipi. També hi trobem un monument al miner, i aquí podem fer esment de la mina Canta, o mina de Negrín, als afores del poble i en la que es van emmagatzemar les obres d'art del Museu del Prado i bona part del tresor nacional, per evitar que caigués en mans dels franquistes.
Sortim del poble i ens dirigim a l'entrada de la masia de Can Barris, on els darrers dies de la Guerra Civil s'hi va instal·lar l'Alt Estat Major Espanyol. Aquí hi tingué lloc la darrera recepció oficial de la Segona República. No podem accedir al seu interior atès que es una propietat privada, però la podem veure des del camí, i comprovem que es un gran casal, de forma rectangular, envoltat d'una gran extensió de terres.
Reculem una mica, fins la pista forestal per on veníem, i anem a trobar i seguim la carretera que puja al Coll de Lli. Passat el restaurant de La Manrella, trobem uns indicadors cap el Coll de Lli que haurem de seguir. Ara anem per pista, que de vegades es converteix en sender, fins assolir el Coll de Lli. Anem pujant suaument entre boscos de castanyers. A pocs metres hi ha una gran porta metàl·lica que es el pas fronterer entre Catalunya i França.











Abans, però, ens desviem i seguim la pista durant 1'5 km, per anar a fer una visita al Castell de Cabrera. De fet tan sols en queden les restes, però les vistes que tenim de la plana empordanesa des d'aquest punt, son excepcionals. Aquest es un bon punt per fer una paradera i esmorzar una mica per recuperar forces.
Vist el castell, reculem fins tornar al Coll de Lli, i ara sí, que traspassem la porta. A l'altre costat de la porta, ja en territori francès, hi ha una gran placa en memòria dels tres presidents que varen creuar la frontera per aquest lloc: President Lluís Companys, el President de la República Espanyola Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Manuel Aguirre.
Seguim la ruta, en moderada baixada i per un esplèndid bosc de castanyers, tot resseguint el rierol Ribera de Les Illes fins arribar al petit poble de Les Illes. El primer edifici que trobem tan bon punt hi arribem, es l'Hostal dels Trabucaires. En aquest hostal va fer nit Lluís Companys. Una anècdota del seu pas per aquí, es la de que el dia en que va marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar perquè no duia diners. Es diu que des de les hores devem una truita als francesos....











Travessem el petit nucli de Les Illes i ens dirigim al Coll de La Manrella. En aquest coll tornem a entrar en territori català i hi trobem el Temple de la Pau, un altre monument en honor a Lluís Companys, i un búnquer.
Es va triar aquest emplaçament per ubicar-hi aquest monument, no perquè hi passés en Lluís Companys, sinó per què el lloc es molt més ampli que el coll de Lli, i hi ha molt mes espai per fer-hi les trobades anuals que es fan al mes d'octubre. Des d'aquest coll ja iniciem el descens pel camí que ens ha de portar de tornada a La Vajol. Es un camí que passa per boscos d'alzines i de roures, en alguns punts de gran mida, i alguns trams de castanyers.
Passem a tocar de la masia de Can Quera, on hi trobem un roure monumental i una bonica font, i seguim baixant, fins a la carretera, per la que tornem a La Vajol, el punt d'inici de la ruta d'avui.
Encara ens queda un punt per visitar: el Monument a l'Exiliat, que el trobem al final de l'aparcament, seguint un camí ben indicat.


Sobre una gran roca una escultura de bronze amb un home i una nena amb una cama amputada. La escultura es treta d'una foto real. Mariano Gracia i la seva filla de sis anys, que va perdre la cama en un bombardeig, marxant cap a l'exili.... Acabada aquesta darrera visita, tornem a l'aparcament on son els cotxes i donem per finalitzada la sortida d'avui. Us esperem a tots a la propera sortida.

diumenge, 4 de desembre del 2016

Cingles de Malanyeu

Dissabte 1 octubre 2916 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una ruta de gran bellesa paisatgística. Ens hem endinsat pels boscos, carenes i cingleres que envolten el petit nucli de Malanyeu, a La Nou de Berguedà, hem superat algun fàcil i divertit grau i hem assolit el cim del Cap de la Baga de Cabanelles. Han sigut 10'5 km i 750 metres de desnivell acumulat. Ruta ben senyalitzada, amb marques grogues o blanques i grogues de PR. Camins molt ben fressats, gens perdedors.
Arribem a Malanyeu, que depèn de La Nou de Berguedà, aparquem al costat d'uns plafons explicatius i visitem aquest petit nucli de població. Tan sols l'església, les escoles noves, una paisa (que eren les antigues escoles) i un parell de cases. La resta de cases es troben molt disperses per tota la zona.
Comencem la ruta per la carretera, que es converteix en pista, fins un pal indicador, que ens fa agafar un sender ben fressat, a la dreta.











Ens enfilem per un bonic bosc de pi roig i no tardem en arribar al peu de Rec del Griell, on trobem alguns petits gorgs. Seguim el rec fins un salt d'aigua amb formacions de tosca, punt d'inici del tram equipat del Griell del Pigot.
El primer tram està equipar amb una corda. 

Seguidament trobem una escala de ferro clavada a la paret que ens porta fins un forat a la roca.
El travessem i sortim a un gorg amb un espectacular salt d'aigua, i seguint les marques grogues a la nostra dreta, fem una fàcil grimpada fins a dalt de tot del tram engorjat. Un cop a dalt, el sender s'enfila de valent, per un bosc de pi i faig. Una mica més amunt ens desviem a l'esquerra per anar a trobar La Foradada. Podem gaudir d'excepcionals vistes del Pedraforca i la vall de Malanyeu i bona part de l'Alt Berguedà, a través d'un forat en la roca que forma una balconada natural.

Tornem al nostre camí i seguim ascendint, prop del cingle, per boscos de pi, faig i boix. Ens tornem a desviar cap a la dreta per gaudir de més vistes, en aquest cas sobre el Cingle de la To. Passem pel costat d'un gran faig i seguim pujant, ara per una fageda, fins el Coll de la Batllia i el Serrat de Fulleracs, format per un prat herbat. Seguim gaudint d'extraordinàries vistes del Pedraforca, els Cingles de Vallcebre, Rasos de Peguera, Cadí.... i bona part de
l'Alt Berguedà. Tot un luxe!


Seguim el nostre camí, resseguint un filat, fins un pal indicador, on seguim fins el Portell del Porc i, en una curta pujada assolim el Cap de la Baga de Cabanelles, punt més alt de la sortida d'avui, des d'on seguim gaudint de bones vistes. A partir d'aquí s'inicia el descens, ens dirigim al Collet de la Font del Tudó i baixem per una bonica fageda. Passem per un altre mirador natural i el sender gira a la dreta, fins arribar al Grapissot, un altre grau molt senzill pel que baixem amb molta facilitat.
Es una lleixa rocosa per la que hem de baixar amb l'ajut d'un cable que ens fa de passamà. Superat aquest pas, seguim endavant, fins el Pas de Malanyeu, on tornem a trobar un pal indicador. En aquest punt, podríem seguir endavant i tornar a Malanyeu tot resseguint la cresta de la Serra de Picamill. Però nosaltres decidim anar per la Font de les Travesses, un bonic paratge natural, amb una antiga font (ara canalitzada).
A partir d'aquí seguim una pista forestal que ens porta de tornada a Malanyeu sense cap mena de complicació. Aquesta ha sigut una ruta en la que hem gaudit d'excepcionals vistes, racons de gran bellesa i entretinguts i divertits graus no massa complicats. Cal prestar atenció al Griell del Pigot. Donat que hem de traspassar un gorg i un salt d'aigua, en cas de fortes pluges millor no fer-lo. Al perill d'una relliscada cal afegir que de ben segur acabaríem ben xops.


No és una ruta complicada ni difícil, però alerta les persones amb vertigen o amb por a les altures, hi ha algun pas una mica exposat. Pel demés, una ruta fantàstica que recomanem sobretot per les vistes.
Fotos: Julio Santiago

Serra del Montmell

Dissabte 24 setembre 2016 (Mª Clara Martínez)
Una fantàstica ruta per descobrir els punts i els racons més emblemàtics de la Serra del Montmell, al Baix Penedés, Tarragona. Es un recorregut de 15'5 km amb un desnivell acumulat de 820 metres. De dificultat moderada, amb alguna petita grimpadeta, però que pot fer qualsevol persona acostumada a trescar per la muntanya.
El punt d'inici de la caminada es l'àrea recreativa de Montmell, a la que s'accedeix per una pista forestal que surt de Juncosa de Montmell.
De seguida trobem l'església nova de Sant Miquel, que va ser la tercera de les esglésies del Montmell. La primera va ser la capella del castell i la segona l'església romànica que es troba uns metres més amunt, sobre un sortint rocós. Deixem enrere l'església nova i ens dirigim a la romànica, per un costerut sender que de seguida ens enfila muntanya amunt. Val la pena de visitar-la. Les vistes son fantàstiques.











Una mica més amunt, en forta pujada i amb alguna petita grimpadeta,, hi trobem el castell, que està completament enrunat. Aquests punts son fantàstiques talaies des d'on gaudir de extraordinàries panoràmiques.
Seguim el rocallós sender i de seguida ens trobem una gran creu de ciment, des d'on tenim una bona perspectiva del castell. El sender que continua enfilant-se de valent, fins la Talaia del Montmell, el punt més alt d'aquesta serra i a l'hora sostre comarcal. Malgrat la seva modesta alçada, 864 metres, es un excel·lent mirador degut a que aquesta es una serra relativament aïllada i que destaca de la resta de relleus que l'envolten.











Ara toca el descens, fins a prop de la Vall de Sant Marc, on enfilem un costerut sender que ens porta a l'ermita del mateix nom, que es troba força deteriorada i en estat d'abandó. Per l'antic camí de la Torrosolla, tornem a tocar de l'església Nova de Sant Miquel. Transitem per sota de la Creu de pedra, del castell i de l'església romànica, per l'obaga de la serra i aquí hi trobem alguns boscos de pins i vinyes a punt de veremar.
Ara ens dirigim al Puig de les Forques, per un sender que s'enfila en forta pujada i acabant d'arribar al cim amb una altre senzilla grimpadeta, i des d'aquest cim anem carenant fins el cim del Puigroig.
Les vistes des d'aquests cims i des de la carena són esplèndides. Tenim Juncosa de Montmell als nostres peus, i una molt bona perspectiva de l'altre banda de la serra, amb l'església romànica i el castell en primer terme.
A partir d'aquí podríem seguir carenant i fent cims. Puig de Migdia, Roca de l'Àliga, Puigmoltó.... fins a arribar a l'extrem de la serra. Però nosaltres decidim baixar ja directes fins a Juncosa de Montmell i donar per finalitzada la sortida d'avui.



Us faig una recomanació per si feu aquesta ruta els mesos d'estiu o amb força calor: porteu aigua en abundància. Nosaltres no hem trobat cap fon en tot el recorregut. Tan sols al final, ja a tocar de Juncosa.
Una ruta amb unes vistes excepcionals, carregada d'història i amb racons de gran bellesa. Us convido a segur amb nosaltres i a gaudir de totes aquestes meravelles.

divendres, 2 de desembre del 2016

El Montsec de Meià

El passat 13 de setembre vàrem fer una sortida al Montsec de Rúbies o també conegut com de Meià. El Montsec és una serralada del prepirineu, d'unes característiques molt particulars i força extensa amb uns 40 kilòmetres de llargada i unes 18.000 hectàreees. Es reparteix entre les comarques de la Noguera al sud, i el Pallars Jussà al nord. La part d'Àger agafa el nom de Montsec d'Ares. Nosaltres hem escollit una ruta per la conca de Meià. Hem sortit del poble de Vilanova de Meià que també acull el nucli de Santa Maria de Meià. I més concretament al Puig de Meià on ja tenim les primeres panoràmiques del dia i a més hi ha les restes de l'antic poble i el castell de Meià i una ermita en bon estat. Un bon lloc per conèixer la història de totes aquestes contrades que ja vàrem recollir en el programa, amb visita inclosa a les poblacions protagonistes.


La ruta transcorre per mig de cingleres, pujant per el grau i pas de Graell i Paús, amb un fort pendent que a trams cal ajudar-se de les mans per superar-lo. Quan arribem a dalt hi trobem el pas de Nerill, un dels passos més coneguts del Montsec de Rúbies. Seguim per l'anomenat camí del Faixant de la Roca Alta, utilitzat normalment per escaladors que accedeixen a les vies de la zona. Accedim a la part alta per el Graell de Roca Alta. aquesta zona era molt utilitzada per la guerra civil, per les forçes republicanes. No és extrany doncs trobar murs de pedra seca que ajudaven a fer camí per dur a la carena l'artilleria pesada, o bunquers que formaven part de la línia defensiva de l'exèrcit republicà, anomenat front del Pallars. O antigues trinxeres.
Seguim per la carena fins a la Roca Alta a 1.427 metres.
I la tornada l'hem fet per el pas de les Eugues, un ampli tall a la carena que ens permet baixar. El camí és  ben fresat però amb trams de pedra esmicolada que el fan incòmode en algun tram. Tot seguit la tornada és ja per senders molt amens i amb fantàstiques vistes de la carena trescada. El camí vell de Meià ens porta a passar per un parell de dolmens i tot seguit arribem de nou al Puig de Meià i la seva església.


dijous, 27 d’octubre del 2016

Beuda i Mare de Déu del Mont

Mª Clara Martínez (10setembre 2016)
En aquesta ruta tenim molta historia, donat que recorrerem diverses esglésies i ermites romàniques, imponents i antigues cases pairals, un antic monestir, fonts, arbres monumentals, i unes vistes excepcionals des del Santuari de la Mare de Deu del Mont. En aquest santuari hi va fer estada Mn Jacint Verdaguer, hi s'hi va inspirar per escriure la seva obra «Canigó». Hi ha un monument en honor seu.
Es una ruta de dificultat moderada. Son 16 km i 890 metres de desnivell acumulat. Iniciem la caminada a Beuda, un petit municipi de la Garrotxa. Sortim del poble cap a la dreta, tot seguint el GR-2. El primer que crida l'atenció son les grans pedreres d'alabastre que ens queden a la nostra dreta, explotades des de l’època romana i emprades durant l’edat mitjana per fer retaules i escultures arreu del país. Actualment se'n extreu guix.
A poc mes de quatre km del poble trobem la pairalia del Noguer de Segueró, una gran mansió fortificada de senyors rurals. En el seu entorn també hi trobem la ermita de Santa Maria de Segueró i la Rectoria, i una font envoltada de xiprers centenaris en honor a Mn Cinto Verdaguer, que la va visitar.











Seguim caminant, deixem el GR-2 i la pista i prenem un bonic sender empedrat que ens enfila per la Muntanya del Sucre, amb una bona pujada, fins a Falgars, una altre gran casa pairal i la capella de l'Anunciació , en el camí que puja al Santuari de la Mare de Deu del Mont. Ens trobem a 850 metres d'alçada, i les vistes des de l'era d'aquesta finca son espectaculars.
Pels voltants d'aquesta casa hi trobem alguns arbres monumentals, sobretot roures. L'entorn es magnífic.
Continuem el nostre camí, pujant amb ganes, fins arribar al cim de la Muntanya del Mont, on hi ha el Santuari de la Mare de Deu del Mont. Les vistes des d'aquest lloc son espectaculars. 1.125 metres d'alçada i res que faci nosa ens permeten gaudir de una esplèndida panoràmica de 360º.
En un extrem del mirador hi ha una escultura de Mn Cinto Verdaguer, que va fer estada en aquest santuari on va escriure la seva obra «Canigó»
Vist el santuari i després d'una bona estona contemplant les magnífiques vistes, toca començar el descens. Per no haver de caminar massa estona per asfalt, anem fent dreceres i passem per senders i corriols amb fort pendent, fins el monestir de Sant Llorenç de Sous. Aquest antic monestir està en ruïnes, però actualment s'està restaurant, i ja es pot apreciar com n'havia de ser de gran i magnífic aquest lloc. Passem una bona estona recorrent totes les estances i racons del monestir i gaudint una vegada mes d'espectaculars vistes.










Continuem caminant, ara per pista asfaltada i planejant per damunt els Cingles de Roca Pastora, fins a la font del mateix nom. La font de Roca Pastora es troba una mica enlairada, sota una gran bauma, i es un lloc ideal per fer una aturada i gaudir del paisatge. Uns metres mes avall deixem definitivament la carretera i agafem un sender que en forta baixada, ens porta de tornada a Beuda, gaudint en tot moment de magnífiques vistes sobre El Castellot i el poble de Beuda.
Arribats al poble visitem la seva plaça i l'església de Sant Feliu i donem per finalitzada la sortida d'avui. Per acabar de visitar els magnífics monuments romànics de Beuda, amb el cotxe anem fins a Palera, que s'hi accedeix per un trencant ben senyalitzat de la carretera a Besalú, on visitem l'església del Sant Sepulcre de Palera i la de Santa Maria de Palera.
I ja a prop de Besalú, la darrera visita d'avui: Sant Pere de Lligordà, església parroquial del veïnat del mateix nom. Ara sí que posem punt i final a la jornada d'avui, en la que hem gaudit de magnífiques mostres del romànic, cases pairals amb molta historia i impressionants vistes des dels punts mes elevats. Us esperem a la propera!


Fotos: Julio Santiago

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Ermites de Montserrat

Mª Clara Martínez (3 setembre 2016)

Avui hem fet una caminada molt bonica recorrent la majoria de les ermites de Montserrat i alguns racons de gran bellesa i carregats d'història.
Sortim del poble de Monistrol i pugem a santuari amb el cremallera. Els vint minuts que dura el recorregut amb el cremallera ja son de per sí un regal per a la vista. En uns 5 km salvem un desnivell de quasi 550 metres i a mesura que anem pujant les vistes esdevenen espectaculars.
Arribem al santuari i iniciem el recorregut dirigint-nos a la Creu de Sant Miquel. En aquest punt hi trobem un excel·lent mirador des del que tenim una esplèndida panoràmica de tot el conjunt monàstic de Montserrat.
Deixem enrere el mirador i arribem a la ermita de Sant Miquel, molt ben arranjada, considerada per a molts historiadors com la primera de totes les ermites del Montserrat de l'antigor.











Seguim avançant per la pista, en considerable pujada, fins al Pla de les Taràntules, on hi ha la estació superior del funicular de Sant Joan, que enllaça amb el monestir, i amb un mirador des del que tenim una bona perspectiva del monestir i de un bon grapat de curioses agulles com la Mòmia, l'Elefant, el Mico, la Panxa del Bisbe....
De la ermita de Sant Jaume tan sols en queden unes poques restes, uns murs, dues cisternes i un canal d'aigua excavat en la roca.
Un pel mes endavant, damunt d'un turonet, trobem l'ermita nova de Sant Joan. La ermita de Sant Joan antiga, es troba uns metres mes amunt, entaforada en una gran balma, junt amb la de la Sant Onofre, de la que està separada per uns pocs metres. D'aquestes antigues ermites, sobretot de la de
Sant Joan, en queden diversos murs, restes de paviment, cisternes, i es pot gaudir de espectaculars vistes.











Per un tram d'escales en fort pendent, en el que hi trobem passamans de corda per ajudar-nos a superar el fort desnivell, arribem a la ermita de Santa Magdalena, de la que tan sols en queden unes poques restes, i a la Miranda de Santa Magdalena, un altre espectacular mirador de tota la meitat oriental del massís. Seguim avançant i trobem un tall estret entre roques, entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior, que hem de superar per uns esglaons tallats a la pedra. Aquesta es la Escala de Jacob.
Passada l'escala, als peus de la Magdelena Inferior, fem una parada per recuperar forces amb un bon esmorzar. I de passada fem amistat amb un parell d'escaladors que ens expliquen una mica el gran valor que té la Muntanya de Montserrat per a la pràctica d'aquest esport.
Seguint el sender, arribem a la ermita de sant Jeroni, i ja arribats a aquest punt, no podem deixar de continuar una mica més i pujar fins el cim i el mirador de Sant Jeroni. Aquest es el cim mes alt de la serra de Montserrat, amb 1236 metres, i es punt de confluència del municipis del Bruc a l'Anoia, Marganell del Bages, i Collbató del Baix Llobregat.
Desfem un tram del camí que ens ha portat fins a Sant Jeroni fins a trobar un altre sender pel que passem per les restes de la ermita de Sant Salvador. Espectaculars les vistes des d'alguns dels trams d'aquest sender.
De Sant Salvador i en forta baixada, ens hem dirigit a la ermita de Sant Benet, que te un refugi adossat i en el que hem pogut gaudir de unes cerveses i un petit descans. Passats uns minuts i amb les forces recuperades, continuem el descens en direcció al monestir, per la Miranda dels Ermitans, amb una altre excel·lent vista del monestir, els pas dels Francesos i les Escales dels Pobres, per les que baixem directes al santuari.


Una bona visita a aquest magnífic complex, el descens a Monistrol amb el cremallera, i aquí es dona per finalitzada la sortida d'avui.
Recomanem que per fer aquesta ruta es porti bon calçat i una bona quantitat d'aigua, sobretot si es fa durant els mesos d'estiu. I també es molt necessari un bon mapa o el GPS, donat la gran quantitat de camins i senders que solquen tota la muntanya i que podrien fer desviar-nos del camí que hem de seguir. Pel demés, una ruta molt recomanable.