Sortida a la comarca del Pallars Jussà, al municipi de la Conca de Dalt, amb en David García. (Dissabte 24 maig 2026)
Ens situem a Aramunt, nucli de població que pertany al municipi de la Conca de Dalt. Ja us podeu imaginar que és un petit poble. Està molt ben situat als peus del pantà de Sant Antoni. Sense més comencem a caminar direcció Aramunt Vell, l'antic poble. El podem veure ja que el tenim a poc més d'un kilòmetre. El camí puja de mica en mica i després de travessar el barranc dels Mians ens trobem amb la font Vella. Si mirem enrere tenim una bona vista del poble i l'entorn. I una mica més amunt ens trobem amb l'antic poble amb les primeres cases: casa Cabretes i casa Jaumet. És una llàstima ja que estan gairebé enrunades. Ens hem d'enfilar una mica més si volem arribar a l'església i l'antic castell.
El poble d'Aramunt Vell es troba al cim d'un turó situat a 628 metres. Està documentat per primera vegada l'any 959 amb el nom d'Eramonte, i es considera emplaçat en un lloc estratègic, proper al camí ral que unia l'Urgell amb França. Es tractava d'un poble murallat. En diferents documents apareix el nom de Castell d'Aramunt. Actualment està abandonat. L'església dedicada a Sant Fructuós és d'estil romànic. És d'una sola nau, que havia estat coberta amb volta de canó, amb absis a llevant. Tant la nau com l'absis són de gran alçada i la nau de l'església també és molt ampla, cosa que ens parla de la importància que tingué.
És una llàstima que tot el poble estigui ben abandonat. Del castell també anomenat Torre dels Moros, en resta una torre de 30 metres de circumferència i un diàmetre exterior de 9,5 metres, i una alçada aproximada de 7 metres. Es tracta d'una obra de finals del segle XI o inicis del XII, feta de carreus irregulars units amb morter de calç. No queden vestigis de la resta del castell. La torre la trobem a uns 300 metres de l'església i el poble vell. Seguim la nostra ruta agafant el camí vell de Travet. Hem de fer un recorregut de 3 kilòmetres fins al proper objectiu. Així que toca caminar tot gaudint del paisatge. Podem veure oliveres majestuoses. La serra de Boumort contrasta amb els seus tons vermellosos i terrosos al costat del verd dels prats i zones agrícoles. De mica en mica ens acostem a les trinxeres que en David ens vol ensenyar. Seguim per una pista de molt bon fer i caldrà un últim esforç per arribar-hi. Ens trobem amb una línia de formigó d'uns 100 metres que segueix la carena. Es diu que són les més ben conservades de Catalunya. En David ens ha explicat quan es fan construir fent referència al Front del Pallars del 1938. Podem passar entre les parets robustes i també podem veure altres restes com nius de metralladora. Sembla que en aquest punt també hi hauria hagut un castell.
Les trinxeres de Vilanoveta les trobem al poble abandonat de Vilanoveta, el qual també té una església i alguna masia que en aquest cas ens queda massa lluny per arribar-hi. Nosaltres hem acabat de fer la volta al turó i així iniciar el camí de tornada que en part és per el matex recorregut que hem fet.
Més endavant hem seguit cap a la dreta per un camí nou i que ens porta a passat per l'ermita de Santa Maria. Inicialment era d'estil romànic però ha sofert forces modificacions. És d'una sola nau amb un absis semicircular. Tot el conjunt és de mides bastant considerables. També és coneguda com a Mare de Déu del Camp. A l'entrada hi trobem un porxo, habitual en esglésies pirinenques. Aquesta si que la trobem en bon estat. Està situada molt a prop del poble d'Aramunt Vell, per tant el recorregut que ens queda és desfer de nou el camí que hem fet de pujada fins arribar al poble nou. Aramunt s'inicia sobre els anys 1940 com a resultat de l'abandonament d'Aramunt Vell que als anys 60 va quedar totalment despoblat. D'aquesta manera els antics habitants ocupaven el poble nou situat a una zona més planera on tenien les eres. Encara avui l'activitat principal és l'agricultura i la ramaderia. Fins i tot hi podem trobar el Molí de l'Oli, l'únic que es troba en ple funcionament en tot el municipi. Fins i tot es celebra la Fira de l'Oli del Pirineu. Aprofitem per fer una ullada a l'església que abans no hem vist, també dedicada a Sant Fruitós. I per acabar bé aquesta ruta, ens podem acostar fins a l'àrea recreativa de la font de la O. La trobem una mica més avall del poble i gairebé a tocar del pantà de Sant Antoni. Hi trobem taules i bancs de pedra i fins i tot una zona de barbacoes que suposem que es poden fer servir. Una bonica ruta d'uns 14 kilòmetres i un desnivell de 500 metres.
Powered by Wikiloc