Ens agrada fer sortides per pobles petits que amaguen molt d'encant i patrimoni. En aquest cas hem enllaçat uns quants municipis del Baix Empordà amb el guiatge d'en David. (Dissabte 18 octubre 2026).
Comencem a Rupià, un poble de poc més de 300 habitants i que està declarat com a Conjunt Històric Artístic. El poble manté pràcticament intacte el seu traçat urbanístic medieval. A finals del segle XV es va emmurallar el recinte, i encara avui es poden contemplar restes molt evidents de l'antiga muralla medieval i els seus portals d'accés. Ens endinsem per els seus carrers màgics i a la plaça d'Avall ens trobem amb el Castell-Palau Episcopal. Va ser construït entre els segles XIV i XV. És un magnífic edifici d'estil gòtic civil de planta rectangular. I uns metres més enllà, a la plaça d'Amunt, hi ha l'església Parroquial de Sant Vicenç. Un temple que combina els estils gòtics i renaixentista. Tot i que l'edifici actual és posterior, l'església ja apareix documentada l'any 1139.
I anem sortint del poble en direcció a Sobrevila, un petit agregat de Rupià. I aquí si que hem de fer un tram de carretera d'un parell de kilòmetres fins al següent punt. És en aquests punts on deixem per una estona el patrimoni i gaudim del paisatge empordanès dominant per camps i camps de la plana agrícola. Arribant a Foixà, veiem que està format per dos nuclis. El primer que ens trobem és la Vila on al capdamunt hi ha el Castell de Foixà. Es tracta d'una fortalesa documentada des del segle XIII, tot i que té reformes posteriors d'estil renaixentista i neogòtic. L'interior sembla que no es pot visitar ja que és de propietetat privada. Si que s'organitzen visites a través de l'ajuntament. Ens quedem amb la seva silueta que presideix el paisatge d'aquesta zona. Seguim cap a l'altre nucli de la població, separat de la Vila per uns 500 metres. Abans trobareu la Creu del Rei Joan I, un monument històric que marca el punt exacte on l'any 1396, el rei Joan d'Aragó va morir a causa d'una caiguda del cavall mentre caçava per els entorns.
I ja dins de Foixà ens acostem fins a veure l'església dedicada a Sant Joan. Un temple d'estil gòtic tardà construït al segle XVI. Com que es situa en un punt una mica elevat, les vistes són magnífiques. Deixem aquest petit poble que no arriba als 300 habitants i que té diferents nuclis i veïnats disseminats. El següent poble, Ultramort, el trobem a 4 kilòmetres. Just a mig camí, entre camps, i trobem la Sala. Es tracta d'un petit veïnat de Foixà. Té molt pocs habitants i manté l'essència rural autèntica. Hi ha la Sala d'Amunt i la Sala de Baix. Nosaltres ens hem fixat amb aquesta segona ja que hi passem molt a prop. Hi ha una petita església dedicada a Santa Maria. L'edifici actual és d'estil barroc, construït entre els anys 1741 i 1764. Tot i això, es té constància històrica d'un temple primitiu en aquest mateix lloc ja a finals del segle XIII. Es troba just al costat del Mas Geli, una gran joia d'arquitectura civil. Una masia fortificada originària dels segle XV i XVI. I seguim cap a Ultramort gaudint novament del paisatge i de masies disseminades. Si que fem molts trams per carretera, però és de bon fer i no son molt transitades. Ultramort té poc més de 220 habitants i està envoltat d'una plana completament agrícola. Ens endinsem per els seus carrerons estrets i silenciosos on hi destaquen algunes finestres de tradició gòtica i renaixentista del segle XVI i XVII integrades a les façanes de les cases.
El cor del poble és l'església de Santa Eulàlia. Un tempre romànic d'una sola nau que data del segle XII tot i que va ser modificat. Té una façana motl senzilla i un campanar de cadireta típic de la zona. A la masia de Can Seras va ser construïda amb pedres i elements aprofitats de l'antic castell medieval d'Ultramort, per tant, pràcticament no en queda res dempeus. I seguim amb la mateixa tònica, hem de fer 2 kilòmetres més fins a un nou poble, Parlavà. Aquest ja és una miqueta més gran amb uns 420 habitants. Es divideix en dos nuclis, el mateix poble i el veïnat de Fonolleres, situat a poc més d'un kilòmetre. Nosaltres ens fixem en el poble on hi destaca l'església de Sant Feliu. Un edifici romànic del segle XII modificat posteriorment. A la fi de l'edat mitjana va ser fortificat per protegir la població dels saquejos. El nucli antic és el típic amb carrers estrets i cases dels segles XVI i XVII. L'antic castell va desaparèixer i els seus materials es van aprofitar per construir alguna de les cases com la coneguda de Can Brancós. I ja només ens queda tancar el circuït tornant al punt de sortida, Rupià.
I així haurem fet una ruta de 13 kilòmetres i uns 200 metres ideals. Un recorregut genial per omplir un programa més de Caminant per Catalunya. Us recomanem si més no, fer la visita a tots aquests llogarets del Baix Empordà.
Powered by Wikiloc