dijous, 27 d’octubre del 2016

Beuda i Mare de Déu del Mont

Mª Clara Martínez (10setembre 2016)
En aquesta ruta tenim molta historia, donat que recorrerem diverses esglésies i ermites romàniques, imponents i antigues cases pairals, un antic monestir, fonts, arbres monumentals, i unes vistes excepcionals des del Santuari de la Mare de Deu del Mont. En aquest santuari hi va fer estada Mn Jacint Verdaguer, hi s'hi va inspirar per escriure la seva obra «Canigó». Hi ha un monument en honor seu.
Es una ruta de dificultat moderada. Son 16 km i 890 metres de desnivell acumulat. Iniciem la caminada a Beuda, un petit municipi de la Garrotxa. Sortim del poble cap a la dreta, tot seguint el GR-2. El primer que crida l'atenció son les grans pedreres d'alabastre que ens queden a la nostra dreta, explotades des de l’època romana i emprades durant l’edat mitjana per fer retaules i escultures arreu del país. Actualment se'n extreu guix.
A poc mes de quatre km del poble trobem la pairalia del Noguer de Segueró, una gran mansió fortificada de senyors rurals. En el seu entorn també hi trobem la ermita de Santa Maria de Segueró i la Rectoria, i una font envoltada de xiprers centenaris en honor a Mn Cinto Verdaguer, que la va visitar.











Seguim caminant, deixem el GR-2 i la pista i prenem un bonic sender empedrat que ens enfila per la Muntanya del Sucre, amb una bona pujada, fins a Falgars, una altre gran casa pairal i la capella de l'Anunciació , en el camí que puja al Santuari de la Mare de Deu del Mont. Ens trobem a 850 metres d'alçada, i les vistes des de l'era d'aquesta finca son espectaculars.
Pels voltants d'aquesta casa hi trobem alguns arbres monumentals, sobretot roures. L'entorn es magnífic.
Continuem el nostre camí, pujant amb ganes, fins arribar al cim de la Muntanya del Mont, on hi ha el Santuari de la Mare de Deu del Mont. Les vistes des d'aquest lloc son espectaculars. 1.125 metres d'alçada i res que faci nosa ens permeten gaudir de una esplèndida panoràmica de 360º.
En un extrem del mirador hi ha una escultura de Mn Cinto Verdaguer, que va fer estada en aquest santuari on va escriure la seva obra «Canigó»
Vist el santuari i després d'una bona estona contemplant les magnífiques vistes, toca començar el descens. Per no haver de caminar massa estona per asfalt, anem fent dreceres i passem per senders i corriols amb fort pendent, fins el monestir de Sant Llorenç de Sous. Aquest antic monestir està en ruïnes, però actualment s'està restaurant, i ja es pot apreciar com n'havia de ser de gran i magnífic aquest lloc. Passem una bona estona recorrent totes les estances i racons del monestir i gaudint una vegada mes d'espectaculars vistes.










Continuem caminant, ara per pista asfaltada i planejant per damunt els Cingles de Roca Pastora, fins a la font del mateix nom. La font de Roca Pastora es troba una mica enlairada, sota una gran bauma, i es un lloc ideal per fer una aturada i gaudir del paisatge. Uns metres mes avall deixem definitivament la carretera i agafem un sender que en forta baixada, ens porta de tornada a Beuda, gaudint en tot moment de magnífiques vistes sobre El Castellot i el poble de Beuda.
Arribats al poble visitem la seva plaça i l'església de Sant Feliu i donem per finalitzada la sortida d'avui. Per acabar de visitar els magnífics monuments romànics de Beuda, amb el cotxe anem fins a Palera, que s'hi accedeix per un trencant ben senyalitzat de la carretera a Besalú, on visitem l'església del Sant Sepulcre de Palera i la de Santa Maria de Palera.
I ja a prop de Besalú, la darrera visita d'avui: Sant Pere de Lligordà, església parroquial del veïnat del mateix nom. Ara sí que posem punt i final a la jornada d'avui, en la que hem gaudit de magnífiques mostres del romànic, cases pairals amb molta historia i impressionants vistes des dels punts mes elevats. Us esperem a la propera!


Fotos: Julio Santiago

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Ermites de Montserrat

Mª Clara Martínez (3 setembre 2016)

Avui hem fet una caminada molt bonica recorrent la majoria de les ermites de Montserrat i alguns racons de gran bellesa i carregats d'història.
Sortim del poble de Monistrol i pugem a santuari amb el cremallera. Els vint minuts que dura el recorregut amb el cremallera ja son de per sí un regal per a la vista. En uns 5 km salvem un desnivell de quasi 550 metres i a mesura que anem pujant les vistes esdevenen espectaculars.
Arribem al santuari i iniciem el recorregut dirigint-nos a la Creu de Sant Miquel. En aquest punt hi trobem un excel·lent mirador des del que tenim una esplèndida panoràmica de tot el conjunt monàstic de Montserrat.
Deixem enrere el mirador i arribem a la ermita de Sant Miquel, molt ben arranjada, considerada per a molts historiadors com la primera de totes les ermites del Montserrat de l'antigor.











Seguim avançant per la pista, en considerable pujada, fins al Pla de les Taràntules, on hi ha la estació superior del funicular de Sant Joan, que enllaça amb el monestir, i amb un mirador des del que tenim una bona perspectiva del monestir i de un bon grapat de curioses agulles com la Mòmia, l'Elefant, el Mico, la Panxa del Bisbe....
De la ermita de Sant Jaume tan sols en queden unes poques restes, uns murs, dues cisternes i un canal d'aigua excavat en la roca.
Un pel mes endavant, damunt d'un turonet, trobem l'ermita nova de Sant Joan. La ermita de Sant Joan antiga, es troba uns metres mes amunt, entaforada en una gran balma, junt amb la de la Sant Onofre, de la que està separada per uns pocs metres. D'aquestes antigues ermites, sobretot de la de
Sant Joan, en queden diversos murs, restes de paviment, cisternes, i es pot gaudir de espectaculars vistes.











Per un tram d'escales en fort pendent, en el que hi trobem passamans de corda per ajudar-nos a superar el fort desnivell, arribem a la ermita de Santa Magdalena, de la que tan sols en queden unes poques restes, i a la Miranda de Santa Magdalena, un altre espectacular mirador de tota la meitat oriental del massís. Seguim avançant i trobem un tall estret entre roques, entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior, que hem de superar per uns esglaons tallats a la pedra. Aquesta es la Escala de Jacob.
Passada l'escala, als peus de la Magdelena Inferior, fem una parada per recuperar forces amb un bon esmorzar. I de passada fem amistat amb un parell d'escaladors que ens expliquen una mica el gran valor que té la Muntanya de Montserrat per a la pràctica d'aquest esport.
Seguint el sender, arribem a la ermita de sant Jeroni, i ja arribats a aquest punt, no podem deixar de continuar una mica més i pujar fins el cim i el mirador de Sant Jeroni. Aquest es el cim mes alt de la serra de Montserrat, amb 1236 metres, i es punt de confluència del municipis del Bruc a l'Anoia, Marganell del Bages, i Collbató del Baix Llobregat.
Desfem un tram del camí que ens ha portat fins a Sant Jeroni fins a trobar un altre sender pel que passem per les restes de la ermita de Sant Salvador. Espectaculars les vistes des d'alguns dels trams d'aquest sender.
De Sant Salvador i en forta baixada, ens hem dirigit a la ermita de Sant Benet, que te un refugi adossat i en el que hem pogut gaudir de unes cerveses i un petit descans. Passats uns minuts i amb les forces recuperades, continuem el descens en direcció al monestir, per la Miranda dels Ermitans, amb una altre excel·lent vista del monestir, els pas dels Francesos i les Escales dels Pobres, per les que baixem directes al santuari.


Una bona visita a aquest magnífic complex, el descens a Monistrol amb el cremallera, i aquí es dona per finalitzada la sortida d'avui.
Recomanem que per fer aquesta ruta es porti bon calçat i una bona quantitat d'aigua, sobretot si es fa durant els mesos d'estiu. I també es molt necessari un bon mapa o el GPS, donat la gran quantitat de camins i senders que solquen tota la muntanya i que podrien fer desviar-nos del camí que hem de seguir. Pel demés, una ruta molt recomanable.

Pla de Rus i Pla d'Anyella

Antoni Llagostera (27 agost 2016)
Visitar dos lloc emblemàtics del món ramader transhumant com el pla de Rus i el pla d’Anyella es pot fer seguin el programa que varem gravar. Varem sortir del coll de la Creueta i per una pista ens varem dirigir cap al Pla de Rus. Allà un bon estol de vaques estaven abeurant.
Per fer un bon cim varem pujar el Tossal de Rus, una bon mirador sobre la vall de l’Arija i el seu afluent el Llobregat, Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet, amb el Catllaràs davant nostra.
Del Pla d’Anyella varem poder gaudir des de diferents indrets, especialment des del cap del Ginebrar, amb una vista poques vegades realitzada.
I de retorn cap el coll de la Creueta passant per les emblemàtiques cabanes de pedra del Pla d’Anyella i la font Ferri. Per cert, que ja tenim localitzat el Clot de la Fou.