divendres, 24 d’agost del 2018

Pujol de Llentes - El Cortal

Novament al programa Caminant per Catalunya hem fet un camí de Transhumància mil·lenari el passat 24 de juliol. En concret a la comarca del Ripollès des del Pujol de Llentes (Les Llosses) fins al Cortal (Gombrèn). Uns 10 kilòmetres sense cap dificultat i poc desnivell.
Hem sortit del Pujol de Llentes, una masia que va tenir especial rellevància, ja que era un lloc de pas important dins de la xarxa de camins de la Transhumància. Un indret de returada i de tria del bestiar.











Començem a caminar per aquest tram del camí ramader del Lluçanès que trobem indicat amb marques blaves, avui però sense ramat. 
El camí ramader del Lluçanès enllaça Alpens amb el Pla d'Anyella, i aquest tram que estem fent era un dels molts ramals que tenia.
Anem trobant elements caracterísitics d'aquests camins com basses o altres edificacions com les restes de la casa de les Ajegudes. També trams de camí empedrat. Les Ajegudes era un altre element arquitectònic que donava servei al camí ramader. Seguim el camí direcció al coll de Faig General i a l'alçada del coll de la Creu del Ginebrar ens desviem a la dreta per arribar-nos fins a Sant Marc d'Estiula situat ja a 1387 metres. 












Hi trobem les restes d'una ermita del segle XVII amb alguns elements interessants. Era utilitzada sobretot per els veïns d'Estiula i de Puigbó. Les vistes des d'aquest punt també son impressionants.
Recuperem el camí i mica en mica ens anem acostant al punt final descendint lentament. Passem per la casa de can Bartés i el coll del Badellar  carena avall i arribem al Cortal. En aquest veïnat de Gombrèn coincidim amb el camí ral que unia Ripoll amb la Pobla de Lillet.



Com veieu, una excursió plena de punts interessants i que forma part de la història de camins i transhumància que convindria que no es perdés.

dilluns, 20 d’agost del 2018

Besalú

BESALÚ – SAGRAT COR – SANT FERRIOL
Mª Clara Martínez (dissabte 14 juliol 2018)
Avui hem visitat la vila de Besalú i part del municipi de Sant Ferriol. Una ruta sense complicacions, per pistes forestals i senders de fàcil caminar, però molt agraïda pels llocs que hem visitat, amb molta historia, i per les vistes que hem pogut gaudir. Iniciem la caminada a la zona d’aparcament que hi ha just abans de passar el pont romànic d’entrada a la població. A la tornada ja visitarem el poble. El primer tram el fem per una pista asfaltada, fins el Mas Pitre, una casa de turisme rural. Abans d’arribar a aquesta masia, al poc de deixar Besalú i arran de camí, trobemla Creu del Candell. És una creu de ferro amb una placa al seu costat que commemora l’afusellament de 33 liberals per part dels carlins el 19 de març de 1874.










Seguim la pista asfaltada fins arribar al Mas Pitre i comencem a seguir camins de terra, fins la Font de l’Ametller. Un lloc molt agradable per una petita aturadeta, envoltat de grans arbres. Deixem la font i comencem un sender, en moderada pujada, que ens porta fins l’oratori del Sagrat Cor, situat al cim del Puig Cornador. Aquest és un cim modest, 450 metres, però els ofereix unes esplèndides vistes de La Garrotxa. El Mont, amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont, el Puig de Bassegoda... i la vila de Besalú als nostres peus. El Santuari del Sagrat Cor és una petita capella que va ser edificada l’any 1900, gràcies a la devoció que professaren al Sagrat Cor els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Va ser ell mateix qui va dissenyar els plànols de
l'ermita, així com qui va projectar i va fer construir una carretera per a pujar-hi. Aquesta va ser la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya. 










Aprofitem uns bancs de pedra que hi ha per recarregar piles amb l’esmorzar.
Ja refets, continuem la marxa, primer en suau baixada i després per un costerut sender, fins el collet de les Basses de can Bet, ja en direcció al Santuari de Sant Ferriol, ara ja per bon camí, planer i en descens. El Santuari de Sant Ferriol ens sorprèn per la seva grandària. L'església és molt gran per tal de donar cabuda als nombrosos pelegrins que s'acollien al santuari, ja que, segons la tradició, era gran el poder que tenia Sant Ferriol per curar les trencadures.










El conjunt va ser edificat pels volts del segle XVII en un estil gòtic tardà, modificat i ampliat posteriorment amb una gran hostatgeria. Té encara un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable
que deixa pas a una excel·lent panoràmica de l’Alta Garrotxa. L’aigua que raja de la font prové d’una cisterna i no és pot beure. Omple aquesta cisterna per regar o per si es produís algun incendi quan fan l’Aplec. El lloc es mereix una bona aturada, per visitar l’edifici, i gaudir de l’ombra i els prats d'herba....
Ara toca enfilar la baixada, en fort descens fins el Fluvià, però per un preciós sender empedrat, que havia sigut un antic camí romà. Aquest antic camí romà, unia Barcelona amb Olot i Girona, i Sant Ferriol era un punt d’aturada on els viatgers trobaven descans i fins i tot cavalls de recambi quan els que portaven estaven molt cansats. En pocs minuts arribem a tocar del riu Fluvià i l’hem de creuar. Ho fem per la resclosa de Can Surós. Cal fer-ho amb molta cura, sobretot si la pedra és molla. Una relliscada i ens trenquem el cap.... Si ho veiem massa perillós, tan sols hem de continuar per la pista riu amunt, fins la central elèctrica del Molí Nou, on hi ha una bona passera. Un cop creuat el riu, tan sols ens queda seguir un plàcid sender fins arribar a Besalú.










Besalú es mereix una bona passejada, per descobrir i admirar el seu centre històric i els seus monuments. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila possibilita, a grans trets, la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. 










La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya. Passem una bona estona, visitant i admirant la bellesa d’aquesta vila. Ja tan sols queda passar pel magnífic pont romànic, donar per acabada la sortida d’avui. Una sortida excel·lent, no massa exigent, però molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.