Tossal de Lletó

Sortida a la comarca de l'Alt Urgell per fer un 100 cims del llistat de la FEEC, el Tossal de Lletó. (Divendres 22 agost 2025)

El punt de sortida el trobem al poble de Vilanova de Banat, com deiem a la comarca de l'Alt Urgell, i més concretament en terme municipal de Alàs i Cercs, molt a prop de la capital, la Seu d'Urgell. Podem aparcar a un dels extrems d'aquest petit llogaret amb una vintena d'habitants. Fem un petit tram de carretera i de seguida la deixem agafant un camí cap a l'esquerra que es va enfilant de mica en mica envoltat de camps i natura. Les vistes al poble comencen a ser protagonistes a les nostres esquenes i davant la majestuosa serra del Cadí. També hi ha bestiar que pastura per la zona. 

El primer objectiu és assolir el Turó Galliner de 1.614 metres i que es troba a uns 3 kilòmetres del poble. Es tracta d'un mirador espectacular on s'hi ha instal·lat una estructura de fusta, en forma de balconada. També està pensat per la observació de rapinyaires migradors. Un bon punt per esmorzar. Seguim caminant un parell de kilometres més, primer baixant una mica i després tornant a pujar, poc desnivell, arribem al 100 cims. Haurem passat per la Collada Ampla i la Collada de Lletó. 

Situat a 1.631 metres té molt bones vistes a la Serra del Cadí i les seves parets de la cara nord. També es pot veure part de la vall del Segre i molts dels cims de la Cerdanya. 

Després de gaudir una bona estona hem tornat enrere fins a la collada de Lletó on s'ha de trencar a la dreta per arribar precisament al nucli que dona nom al cim, Lletó. Es tracta d'un antic poble, de molt poques cases, avui pràcticament abandonat. El fort aïllament d'alta muntanya va fer que els seus habitants marxessin a mitjans del segle XX. Tot i això encara s'hi mantenen antigues cases de pedra en un estat relatiu de conservació. El patrimoni més destacat que es conserva és l'església de Sant Esteve de Lletó. La primera referència data de l'any 1044. I des d'aquest punt hem de fer poc més de tres kilòmetres per tornar al punt de sortida, coincidint amb el camí de pujada a la part final. El paisatge continua destacant amb detalls i vistes que impressionen. 

Ens endinsem als carrers de Vilanova de Banat on les cases es van construir damunt del camí de l'entrada a l poble. Hi podem veure racons molt fotogènics i plens de tranquil·litat. També hi trobem l'església dedicada a Santa Cecília que es va cremar juntament amb la resta del poble l'any 1562. Hi destaca el campanar de torre de secció quadrangular amb quatre finestres en arc de ferradura. S'accedeix a l'església per una gran porta adovellada en arc de mig punt i dovelles molt amples. El poble encara viu de l'agricultura i la ramaderia, però també del turisme rural. És un lloc ideal on el temps sembla que s'ha aturat i on el silenci només es trenca pel so de les esquelles dels ramats que hi pasturen. Un recorregut que no arriba als 10 kilòmetres amb un desnivell de 460 metres.

Powered by Wikiloc

Coves de Serinyà

Ja ho diu el títol, coves de Serinyà. Una ruta per conèixer alguna de les coves que hi ha a l'entorn i acabar fent una visita a les coves del Reclau aprofitant les excavacions que s'hi feien. (Dimarts 12 agost 2025).

Hem iniciat la ruta al centre del poble i de seguida hem agafat un camí per la zona esportiva i ens hem endinsat al bosc. I a molts pocs metres ja trobem la primera cova, la Bora Gran d'en Carreres. Es tracta del primer Jaciment Paleolític de Catalunya. Un espai obert en forma de balma, amb conglomerats. Les altres coves que trobem al municipi són de tova calcària, unes coves provocades pel pas de l'aigua. La Bora Gran d'en Carreres va ser descoberta l'any 1866 per un frare que ho va fer saber. Dos anys més tard, el 1868 es va fer una primera excavació i durant els anys es van anar trobant restes amb diferents col·leccions molt interessants. A més avui hem tingut el plaer de que ens acompanyes en Narcís Soler, arqueòleg i catedràtic d'història, i ens ha explicat tota la història. 

El recorregut segueix per les fonts del Sagrat Cor i del Cau del Lleure. Estan a uns 50 metres l'una de l'altre. La ruta segueix un tram del riu Serinyadell que refresca l'ambient. En algun punt cal travessar-lo fent equilibris tot i que el cabal no era molt abundant. Després d'una petita pujada el camí s'obre i el paisatge també, amb alguna vista al Santuari dels Munts per exemple. Passem a tocar d'un prat tot buscant una altra cova, la dels Encantats. Podem veure un forat que servia per extreure els materials que s'hi trobaven. Hi ha una mena de reixa de ferro de protecció i és millor no entrar-hi ja que l'accés és complicat. Està situada a la margenera, una cinglera que cau sobre el riu Ser. Un penya-segat on hi ha diverses coves precisament amb el nom de Coves de la Marganera. La més antiga és la cova dels Encantats que també havia estat excavada per diversos arqueòlegs durant els anys. Una pista ens acosta de nou al poble entrant per el carrer del Torrent on hi ha un safareig ben curiós, el rentador de Can Carreres. Seguim per el carrer de Joan Carreres on també hi ha la seva casa. És la casa dels propietaris de la Bora Gran d'en Carreres. Una casa amb molta història. (Veure vídeo). 

I ja que hem tornat al poble, és imprescindible fer una ullada al l'església de Sant Andreu. Es tracta d'un edifici romànic documentat ja al segle XII. Consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada d'accés presenta quatre arcs en degradació fets amb dovelles i un timpà llis. El campanar és una torre de planta quadrada d'uns 5 metres de costat i s'alça directament sobre la façana principal. Té dues obertures de mig punt a cada costat i una teulada a quatre vessants.  La segona part de l'excursió ha consistit en fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques, les Coves del Reclau. Ens hi hem acostat amb el cotxe. El primer que hem pogut veure és una exposició que ens posa al dia dels 50 anys d'excavacions iniciades l'any 1975. També hi ha un audiovisual molt interessant. 

Ja a l'exterior, fent un petit recorregut s'arriba a la cova de l'Arbreda. La nostra visita va coincidir amb una campanya d'excavacions que es sol fer a l'estiu. Per tant també hem gaudit de la visió i explicació d'aquests arqueòlegs. El nostre acompanyant, en Narcís, ha participat activament en les excavacions durant molts anys. Ara és el seu fill, en Joaquim, qui manté la passió per l'arqueologia. Hem acabat visitant les altres coves del complex com les d'en Molet o la del Reclau-Viver o la d'en Pau. Abans de marxar també hem pogut veure de primera mà els treballs de neteja i classificació del material que es va trobant. 

Una ruta apassionant coincidit amb aquest grup d'arqueòlegs. Us recomanem fer-hi una visita.

Powered by Wikiloc