Després d'esmorzar ens hem acostat a l'ermita de Sant Moí que pertanyia antigament a Ripoll i ara depèn del parc del castell de Montesquiu. Es d'una sola nau amb absis i campanar d'espedanya i ha estat molt restaurada.
El camí ha continuat per la Farga de Bebié on hem travessat la via de tren, la colònia tèxtil i el riu Ter.
Finalment hem tornat al castell de Montesquiu que hem pogut visitar detingudament amb guia i tot. El menjador, l'habitació, els jardins ... una visita que us recomanem.
El castell no havia servit per defensar-se, era la residència dels senyors de Besora que ha anat passant per diverses mans fins que l'any 1972 els Juncadella el cediren a la Diputació de Barcelona i actualment vetllen per la seva conservació.
I aquí veieu els 12 components de la sortida, lleugers de roba ja que hem passat calor i hem suat alguna pujadeta, i patit els mals olors de l'escampada de fems que tenien alguns camps.
I per acabar un petit video de com travessavem la via del tren.
I la setmana que ve descansem. Recupararem el camiant per Osona el dissabte 29 de març.
Arriba la contra-crònica biennnnnn!!!! L'apartat més interessant del blog, o no?Tot i comptar amb 3 guies: Sherpa Colloné, Toni Vilaró i Llagosta, i un munt de fotocòpies en algun moment s'ha dubtat del camí a seguir, sort que érem a prop de casa, així qualsevol!!. Són bona gent, però de guies tinc els meus dubtes. Jo no us recomano visitar el castell, que s'ha rehabilitat i compta amb ascensor i tot, uffff. sinó que és millor el camí entre la Farga i el castell, un perill constant: el tren, un gos que fa les delícies dels que els hi tenen por, i el respectiu amo, una barreja de Fredy Kruger i conreador de Maria, i per arrodonir-ho el camí està ple d'arbres caiguts, semblant talment una cursa d'obstacles. Per cert la foto del troglodita, està retocada amb el photoshop, i al cap realment hi duu una motxilla. En Teixi em té mania. Fins aviat. GUS
ResponElimina