diumenge, 15 de gener del 2012

Collada Verda

Aquest dissabte 14 de gener hem sortit a la Collada Verda, a la comarca del Ripollès, seguint un dels camins més tradicionals que enllaçen la Vall de Ribes amb la Vall de Camprodon. La sortida des del poble de Pardines a 1.229 metres d'alçada i el camí segueix gairebé tota l'estona una pista en bones condicions, tret d'algun tram. Els atractius son nombrosos començant per el mateix poble que mica en mica anem deixant enrere amb la companyia del Taga i la Vall del Segadell.
En aquesta primera part de la excursió l'aigua també és la protagonista ja que travessem varis torrents, afluents del Segadell, i fins i tot trobem la font de les Fontanelles on en Cèsar August Torras ja la nombrava a començaments del segle XX, com ens ha recordat en Llagostera. Trobem algunes pujades fortes i amb un parell d'hores ens trobem la senyalització de les mines d'Antimoni, dins la Ruta de les Mines de la Vall de Ribes. Hem de deixar la pista i enfilar-nos cap a l'esquerra. N'hi han 3 o 4, nosaltres hem esmorzat als peus de la més gran amb unes magnífiques vistes. Unes mines que que deixaren d'explotar-se l'any 1923 a causa del seu escàs rendiment. En alguna es pot entrar uns metres, però cal anar amb compte.
Desprès d'aquesta parada hem continuat fins a la Collada Verda a 1.700 metres on coincideix el canvi de Vall i de poblacions, entrant a Vilallonga de Ter. Estem a mig camí, portem 7 km i ja començem a gaudir de les vistes a les dues vessants. Seguint la pista passem per el Pla de Satlla on hi ha un refugi no guardat i on encara trobem alguna entrada de mina. Amb una hora més arribem a les Roques Blanques on ja gaudim al fons, dels nuclis d'Abella i la Roca i al fons el poble de Llanars. Una mica més avall a l'esquerra tenim Vilallonga de Ter i a la dreta tenim tota l'estona la Serra Cavallera que ja haviem carenejat en una altra sortida.
En el darrer tram el camí deixa una estona la pista per fer-ne via i no acabem de passar per Abella, però si que entrem de ple a la Roca de Palençà on acabem la excursió. Aprofitem per enfilar-nos al seu punt més alt, on sembla que hi havia un castell. També hem visitat la tomba del pintor Joan Ponç.
Una bona sortida doncs per la comarca amb un recorregut de 14 kilòmetres que es podrien fer amb unes 4 hores, però evidentment nosaltres i hem invertit un parell d'hores més. El desnivell acumulat és d'uns 1.200 metres però que son de molt bon fer.
Avui hem tornat a recuperar la coca del caminant, amb el seu respectiu anís i sembla que ens mal acostumem a fer una mica d'aperitiu al acabar que juntament amb l'esmorzar i avui el café d'en Joan fan que arrodonim la caminada. La petita Llagosterada l'hem tingut al accedir a les mines ja hem voltat una miqueta i no cal dir que el nostre guía ens ha mostrat el seu pic alhora d'entrar a les mines per aconseguir alguna mostra.
Teniu més fotos al Facebook del Caminant