Sortida a Andorra per gaudir de la Vall d'Incles, un espai meravellós d'alta muntanya on en Joan Colomer ens ha proposat una magnífica excursió.
(19 agost 2024).
De fet, aquesta Vall ja la vàrem visitar al setembre de l'any 2018 amb la Mª Clara, però fent una altra ruta diferent, i és que tenim moltes possibilitats per gaudir-ne.
Ens situem a la parròquia de Canillo on hi trobem l'aparcament del Pont de la Baladosa. Iniciem el recorregut de bon matí i seguim les senyals que ens acompanyen a seguir el curs del riu Manegor que ens ofereix petites cascades i racons de gran bellesa.
Ens ho agafem amb calma ja que el camí va pujant de mica en mica i hem de guanyar uns 400 metres de desnivell fins al primer punt que és el Port de Fontargent situat a uns 2.200 metres. Aquí el paisatge ja és d'alta muntanya i si mirem enrere tenim una bona vista de tota la vall. El Port de Fontargent fa frontera amb França, per tant seguim tot canviant de país i començem a baixar cap els estanys de Fontargent. De seguida els veiem. Hi ha tres estanys, el primer dels quals és més gran. Podem passar per el mig i vorejant el més gran tot gaudint dels paratges espectaculars. L'aigua és totalment cristal·lina i és un bon lloc per fer parada per esmorzar una mica.
Un cop hem passat aquests primers estanys i seguint cap a la dreta anem a buscar el següent estany situat a uns 2 kilòmetres. A sobre nostre hi veiem el refugi de Rulhe situat a la vall superior d'Aston Té una capacitat per a 53 persones. Envoltats de cims que no arriben als tres mil metres arribem al Estany de l'Estanyol després de trobar altres petits estanyols i zones d'aigua.
I de nou tornem a fer un tram de pujada d'uns 400 metres per un camí una mica pedregós que ens ha d'acostar fins al collet de Junclar que de nou fa de frontera amb Andorra. Pel camí podem veure un altre estany, amb el mateix nom, el de Junclar. La pujada ens fa suar i de mica en mica ens acostem fins al coll on s'ens obre tota la vall d'Incles i les muntanyes ens continuen sorprenent. Des del coll ja podem començar a baixar endinsant-nos de nou a terres andorranes. I l'aigua ens continua acompanyant. De nou passem pel mig de dos estanys més. En aquest cas es tracta de l'estany primer de Junclar i l'estany segon de Junclar. El primer té una presa, per tant és artificial. I una mica més avall trobem el refugi de Junclar. Està situat a 2.310 metres d'alçada i té 43 places. El trobem guardat durant els mesos d'estiu, de l'1 de juny al 30 de setembre, encara que hi ha la possibilitat d'obertura fora d'aquestes dates sota reserva. Sembla que a l'hivern també obren depenent de les condicions de neu i meteo. Tot i així quan el refugi éstà tancat queda habilitada una part lliure annexa, amb capacitat de 6 places. I amb un parell de kilòmetres més tornem a ser al punt de l'aparcament.
Abans d'arribar al cotxe trobem un monòlit en record d'un accident d'helicòpter que hi va haver el juny de l'any 2011. En el sinistre van morir cinc de les sis persones que hi viatjaven, que es traslladaven al refugi que hem vist per posar-lo a punt per la temporada d'estiu. Els darrers metres també ens acompanya el riu Junclar. No cal dir que a part de les magnífiques vistes l'aigua és la protagonista d'aquesta fantàstica ruta per terres andorranes. Cal tenir en compte que és una ruta moderada amb 14 kilòmetres i uns 700 metres de desnivell.
Powered by Wikiloc