dimarts, 21 de desembre del 2010

Castell de l'Areny - Puig Lluent

Escriu Antoni Llagostera:
La excursió del passat dissabte de l’equip de Caminant per Catalunya per Castell de l’Areny, Sant Romà de la Clusa, Puig Lluent i Sant Julià de Cosp va servir com ens succeeix freqüentment per conèixer una part del territori desconeguda però plena de valors excursionistes i paisagístics, alhora que aproximar-nos a persones molt interessants. La veritat es que la sortida des de Castell de l’Areny i la pujada cap al Cap del Castell del Rocs és una vista impressionant. A Sant Romà de la Clusa varem conèixer al Ramon i la Montse, que han recuperat el refugi de la Clusa i ens varem permetre fer l'àpat en unes condicions poc freqüents, amb calefacció. Com sempre l’esmorzar fou de traca i mocador. La pujada cap al Ras Clarent, per un camí marcat per en Ramon, que obvia la pista forestal que hi puja fou un recorregut dels que deixen estorat.
Les vistes des de Ras Clarent, per culpa d’una boira i núvols baixos que no volien escampar, no foren tot lo majestuoses que haguessin estat en altres condicions.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Circular des de Borredà a La Quar i Sant Pere de la Portella

Escriu Antoni Llagostera: El passat dissabte, dia 11 de desembre, vàrem fer una sortida interessant que de Borredà es va portar a La Quar i Sant Pere de la Portella, per pujar posteriorment el Saldaguda (1.168 m alt). Una excursió que va venir acompanyada per un dia esplèndid, que va donar molta vistositat a l’excursió. Ens van acompanyar a l’excursió nou persones del grup Borredà Smou. Cal afegir que la comitiva ripollesa va tenir dues baixes inesperades de darrera hora. La pujada des de Borredà fins la Quar va per un camí ben fressat i de peregrinatge. Els cingles de conglomerat de còdols es va fent presents d’una manera imposant. Des del santuari de la Quar, dalt de la Mola, ja s’en va fer clar que el dia seria molt maco, amb una sol i un ambient que es permetia veure Montserrat sortin d’un mar de boires a la plana. Sant Pere de la Portella amb les seves imposants església i ruïnes va ser la segona etapa de l’excursió. I aquí va començar una inesperada aventura. Vàrem perdre el camí que porta cap al coll de Tell i amb molt esforços vàrem aconseguir pujar per la via directa fins el Saldaguda (1.168 m alt). La mola de pedra es va resistir però el primer en arribar fou el més petit de tots, en Roger. Però el panorama que es pot veure des d’aquesta cim de la serra del Picancel val molt la pena de l’esforç. La baixa des del coll de Tell fins al pont d’en Climent, passant per l’extraordinària Portell de l’Ovellar, es fa per mig d’una zona molt humida i que es va fer molt llarga.
L’excursió prevista ja era llarga (uns 19 quilòmetres) però la pujada al Saldaguda la va fer encara més cansada i feixuga. Amb bon criteri vàrem escursar l’excursió amb arribada a Vilada, d’on vàrem portar el cotxes que teníem a Borredà. Una aventura on, a més de recordar l’esforç realitzat, recordarem uns espais i vistes molt recomanables.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Cap de Norfeu (3 desembre 2010)

Bonica sortida la que hem fet aquest dissabte a Caminant per Catalunya, i es que aprofitant que tothom anava a buscar la neu, nosaltres hem preferit tirar cap a la platja i ho em encertat ja que el dia ha estat magnífic. En concret hem fet un altre tram del GR-92, del Camí de Ronda, a la zona del Cap de Norfeu. Un recorregut de 9 kilòmetres entre les cales Montjoi i Jòncols del terme municipal de Roses. Per accedir al punt de sortida s'ha d'agafar una carretera estreta que surt de Roses i amb 7 kilòmetres ens acosta fins a Cala Montjoi. Un cop aquí s'ha de veure el Bulli, encara que sigui per fora i s'ha de trepitjar la sorra de la cala i respirar la calma que hi ha al mes de desembre. Imaginem que a l'agost deu estar ple a vessar tot i que tot aquest tram de costa, afortunadament, encara es conserva bastant verge, sense gaires edificacions. Comencem a caminar agafant la pista sense asfaltar que ens porta a la Cala Jóncols i amb 15 minuts arribem a la Punta de la Ferrera on ja agafem el camí de la dreta i comencem a vorejar la costa. No cal dir que les vistes son espectaculars i sorprenents a cada raco. Passem per les cales Calitjar, Pi de Roses i la Pelosa, on parem a esmorzar.
Continuant camí ens trobem la Garita de la Pelosa, una antiga garita de guàrdia ja que es veu que antigament durant la guerra hi havia un camp de presoners. Davant nostre ja fa estona que veiem la Torre de Norfeu, en un punt elevat i per tant ara toca pujar uns 170 metres de desnivell. Un cop arribem, les vistes son espectaculars, sembla que estem envoltats de mar. Encara hi ha les restes de la torre de guaita que havia format part del sistema defensiu del golf de Roses. Es tractava d'una torre de planta circular de gran diàmetre, amb dos pisos. Nosaltres ens hi hem enfilat per fer la foto de grup.
Som a la part més alta del Cap Norfeu, i aquest cap s'endinsa 2 kilòmetres en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada que tanca el golf de Roses.
Nosaltres decidim accedir al seu extrem, on hi arribem al cap d'uns 20 minuts. Aquí hi ha el mirador Punta Cap de Norfeu on els penya-segats son espectaculars. Hi ha uns petits illots rocosos un dels quals s'ha batejat com el Cavall Bernat.
Tornem enrere, però cap a la part dreta, on al cap de 30 minuts ens trobem amb una de les moltes coves que hi ha a la zona, es tracta de la Cova de les Ermites, de planta triangular, amb una entrada ampla i que es va fent estreta a mida que s'enfonsa.
La vista ja ens mostra el nostre destí, la Cala Jóncols, però abans passarem per el costat de la Cala Canadell i amb 30 minuts arribem al final. Una altra cala tranquila i poc habitada encara que hi ha un restaurant. Ens ha sorprès una font que hi ha a tocar de la platja. I fins aquí aquest tram del camí de Ronda, que podeu fer al vostre gust ja que continuant sortiriem a Cadaqués o des de la Cala Montjoi es pot arribar fins a Roses. Nosaltres però hem fet un tram curt de 9 kilòmetres per aprofitar al màxim la sortida i fer un bon programa. I com que som previsors, haviem deixat un cotxe en aquest punt per tornar cap al punt d'inici, que es fa per una pista sense asfaltar a poc a poc i amb bona lletra.
I en el capítol d'anècdotes dir que hem trobat poquíssima gent, algun submarinista i alguns que caminaven com nosaltres, ah ! i dos amb btt que ja te nassos, eren del Ripollès, i a més caminadors, en Ramon i en Pere. I em deixo l'esmorzar, que com cada setmana és explèndit, avui però recuperant el vi chueca i a la Cala ens hem entaulat gaudint del mar i del solet.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Serra de Sant Honorat

Nova sortida aquest passat dissabte 27 de novembre del Caminant per Catalunya i en aquest cas estrenant comarca, l'Alt Urgell.
En concret ens hem acostat a Oliana per fer una ruta per la Serra de Sant Honorat. S'hi arriba des de la Seu d'Urgell seguint la carretera C-14 i abans d'arribar a Oliana cal agafar el trencant de Peramola i amb un parell de kilòmetres arribem al punt de sortida. Nosaltres hem deixat el cotxe just al costat de l'Hotel Can Boix (615 m) tot i que la ruta es pot fer sortint de Peramola.
El camí en comença a endinsar al bosc de pinassa i roure i de seguida ens trobem envoltats de roques magestuoses de grans dimensions que per moments ens fa pensar amb Montserrat.
Anem vorejant el riu Rombau, encara que està completament sec, i amb 30 minuts arribem al clot de la Font Viva. A partir d'aquí comença la pujada entre roques i cingles. Cada racó és espectacular i a mida que guanyem alçada les vistes son impressionants. La Roca del Grauet, el Roc de Rombau o el Roc de la Presó son només alguns dels punts que s'observen.
A poc més de 1000 metres arribem a la Capella de Sant Honorat, que només en resta un tros de paret i la llinda de la porta amb data de 1725. I al seu entorn vistes cap a la serra d'Aubenç formada per roques calcàries o l'embassament d'Oliana i la serra del Cadí. I a l'altre costat el Port del Compte. I si mirem avall ens trobem penjats en aquestes pedres dominant el territori. Un bon lloc per esmorzar, nosaltres ho hem fet.
La tornada es fa recuperant part del camí, però un cop al coll de Sant Honorat, seguim per l'esquerra per una pista direcció a la serra de Cavallars. Ara anem baixant una bona estona fins que començem a veure, enfilada en un turó l'Ermita de la Mare de Déu de Castell-llebre. Tot i així ens cal baixar fins trobar la pista per poder pujar a l'Ermita, edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó i amb un campanar de torre de planta quadrada de dos pisos. Des d'aquest lloc privilegiat les vistes també son agraïdes. Per un costat l'embassament i per l'altre el poble d'Oliana. Recuperem el camí per acostar-nos al punt on hem deixat el cotxe, ara seguint una pista que planeja passant per la Roca dels Moros on a la balma es conserven restes de pintures rupestres de finals de l'edat de bronze. Pintures que nosaltres no hem vist. I aquestes magnífiques roques també son ideals per els escaladors com hem pogut observar.
Una sortida d'uns 11 kilòmetres i amb un desnivell d'uns 500 metres que es pot fer amb 4 horetes.
I avui cal comentar que la primera intenció era fer la Tossa Plana de Llés a la Cerdanya, però el nostre guia, l'Eduard Jornet, ens ha proposat aquesta altra sortida ja que la neu i el fred no aconsellaven fer el cim. Per tant hem canviat el paisatge blanc per el vermellós i grisós d'aquestes magnífiques i curioses formes de la muntanya.
I els que us ho heu perdut dir-vos que l'Andreu ens ha portat "delicatesens" de les seves.

dimarts, 16 de novembre del 2010

GR II - Boadella - Cistella

Aquest passat dissabte 13 de novembre hem fet un altre tram del GR II que ens porta de la Jonquera a Aiguafreda. Hem sortit de Boadella d'Empordà per arribat a Cistella i així fer uns 13 km més d'aquest sender. Un camí que travessa alguns poblets petits de l'Alt Empordà on val la pena contemplar tots els racons. Sortint de Boadella, el camí s'enfila muntanya amunt pujant 200 metres de desnivell fins que trobem la carretera. En aquest punt val la pena deixar un moment la ruta per acostar-se a la Mare de Déu de la Salut, que es troba a uns 150 metres seguin la carretera. Aquest santuari disposa d'una façana neoclàssica i un interior neogòtic. I com hem pogut comprovar es molt popular a la comarca per les ofrenes que hi ha, sobretot del món de l'esport. També acull un restaurant i un ampli aparcament on es pot gaudir d'unes grans vistes. Els que tingueu mes temps podeu pujar a la muntanya de Santa Magdalena on hi ha una hermita. Nosaltres però després d'esmorzar hem tornat enrere per recuperar el camí.
Necessitem 30 minuts més per arribar a Terrades, un poblet d'uns 300 habitants on destaquen els seus carrers estrets amb cases molt antigues i l'església de Santa Cecília.
Sortint del poble seguim la carretera direcció Cistella. Potser és el tram més pesat ja que fins a 3 kilòmetres no trobem un nou camí que ens fa abandonar l'asfalt. De seguida es poden veure les vistes de Vilarig, un poblet amb una vintena d'habitants, que hi arribem després de travessar el torrent del Mas Camps. L'església de Vilarig dedicada a Sant Martí, és documentada des de 1151. L'actual temple està a tocar del mur del castell i te una senzilla portalada romànica amb tres arcs i un campanar de torre quadrada.
Seguim camí cap a Cistella on hi arribem al cap d'una hora. Aquest poble també és petitet, de poc més de 200 habitants i on ens finxem amb la seva església parroquial de Santa Maria on s'hi conserva una esplèndida portalada romànica dels segles XII-XIII.
I fins aquí aquest segon tram de 13 km amb un desnivell acumulat d'uns 300 metres.
I avui comentar que a Vilarig uns veíns que preparaven una exposició ens han obert les portes de casa seva on hem contemplat una magnífica decoració conservant les parts més antigues de la vivenda. I com sempre ens hem encantat a tot arreu ! fent una excursió de 6 hores !

dilluns, 1 de novembre del 2010

Els Empedrats (Alt Berguedà)

Nova i magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte 30 d'octubre a l'Alt Berguedà. En Josep Mª ens ha preparat una excursió per els Empedrats, seguint l'antic camí ral de la Cerdanya seguint la vall del riu Pendís. Per acostar-nos a la sortida cal anar fins a Bagà i agafar la carretera que ens portaria a Gisclareny. Quan portem un kilòmetre hem de trencar a la dreta per una pista que va fins a Coll de Bena. Nosaltres deixem el cotxe a Cal Cerdanyola, una casa totalment restaurada per acollir-hi colonies sota el nom de La Salle Natura. (Estem a 5 km de Bagà). En aquest punt també hi tenim la Font Nostra. Després de deixar la casa i travessar el riu trenquem a la dreta, molt ben marcat amb marques grogues i blanques del PR-C-125. Deixem a l'esquerra l'Hostalet, una casa enrunada però que encara es pot observar l'estructura d'una masia del s XVI. De mica en mica anem pujant vorejant el riu i sovint travessant-lo. De fet és un dels protagonistes de la excursió ja que ens deixa imatges de postal constantment juntament amb el paisatge combinant les roques i els colors de tardor.
Anem avançant i ens anem posant al mig d'aquests penyasegats que formen part de la serra Cadí Moixeró. Amb una horeta arribem al salt d'aigua dels Empedrats. Punt de parada obligada per fer la foto de família. I a partir d'aquí començem a pujar una mica més de desnivell, compartint roques i aigua. Si mirem enlaire estem envoltats de imponents roques, altes i de formes curioses. Passem per l'estret de l'Escriu i continuem pujant. Ara peró deixant el riu a un costat. Desprès de suar una estona hem parat a esmorzar ja que eren les 11 i la gana apretava. I des d'aquest punt ens ha faltat uns 15 minuts per arribar al refugi Sant Jordi que està en terme de Guardiola de Berguedà. Estem a 1.640 metres i hem superat un desnivell de 700 metres afegint-hi la precaució que s'ha de tenir amb les roques, que molles, ens poden fer patinar facilment.
En aquest punt les vistes son espectaculars, nosaltres però envoltats de boira, em optat per fer un café al refugi. Quan passem el programa per la TV mirarem de recuperar alguna imatge de les vistes ja que l'Andreu n'havia fet quan gravaba els refugis de Catalunya. De tornada passem per una altra font la del Faig. El camí continua cap al Coll de Gallissans i el Pas de la Boixassa però nosaltres optem per tornar per el mateix recorregut que hem fet ja que és tard i la opció del PR té un parell de kilòmetres més. Tornem a gaudir doncs de tots els racons que ens ofereix aquest camí fins arribar al punt d'inici. En total son 8 kilòmetres que podeu fer amb 4 horetes.
Un cop hem acabat ens hem acostat a la Font d'Adou que està a la mateixa pista, un parell de kilòmetres més enllà i que hem fet amb el cotxe. Val la pena veure com baixa l'aigua del riu Bastareny, afluent del Llobregat.
Una sortida en que només ens ha fet una mica la guitza la boira i que hem tingut la companyia d'en Víctor que ja el trobàvem a faltar. I pel que sembla té moltes ganes de sumar punts al rànquing. Si voleu més fotos al Fàcebook del Caminant.
http://www.facebook.com/profile.php?id=1336945558#!/album.php?aid=343827&id=161274228775

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Salt de Sallent - Puigsacalm

Escriu Antoni Llagostera (excursió dissabte 23 octubre 2010) El Puigsacalm pel salt de Sallent i les Olletes Avui quatre valents han realitzat aquesta excursió. Cal deixar constància dels seus noms (Andreu Pérez, Pere Chueca, Albert Caballé i Antoni Llagostera). El dia ha estat magnífic. L’excursió presentava molt al·licients. Tots s’han complert.
El salt de Sallent (Salt de salt d’aigua, etimològicament) ha estat una panorama magnífic. Les escales del Grau de Sallent una prova superada, deixant-nos la seva mostra de superba enginyeria popular. Per no parar esment al caminoi del grau del Pla Traver, sols deixarem constància que aquest darrer indret, que era, com va dir el poeta Joan Teixidor, un autèntic paisatge anglès. I la marxa cap al Puigsacalm un prodigi, els rasos de Manter competien en lluentor amb els del pla Traver, i el darrer tram de pujada al cim geodèsic senyor, sempre exigent. La baixada cap al Puig del Llops i la superba vista des del seu cim ha estat un premi al valents excursionistes.
I a partir d’aquest punt, una baixada inclement, cents de metres fins a Santa Magdalena del Mont, i més metres de baixada pel grau de les Olletes, fins a la Mare de Déu de les Olletes, amb la seva balma captivadora. I més metres de baixada per arribar a can Turó. I en aquest punt, un repòs i un dinar on els àngels han cantat les excel·lències del dia, del camí i dels protagonistes.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

La Jonquera - Boadella d'Empordà

Nova sortida aquest passat dissabte (16 octubre) lluny de les nostres contrades. La proposta del nostre guía Toni Vilaró és fer el GR II que enllaça la Jonquera amb Aiguafreda. 145 kilòmetres que dividirem en unes 10 etapes. I precisament aquesta primera etapa és la que hem fet aquest cap de setmana entre la Jonquera i Boadellà d'Empordà.
Doncs de bon matí ja erem a la Jonquera on hem aprofitat per passejar-nos per aquest poble tranquil i contemplar el seu carrer major i l'Església Parroquial de Santa Maria. Un cop a la plaça de l'ajuntament hem travessat un petit túnel i tot seguit el riu Llobregat d'Empordà pe agafar ja el GR. Els propers 20 minuts però son de sorolls i entrebancs. Hem de travessar tant la carretera com l'autopista que la seguim una estona. Tot i que està ben marcat cal estar al cas ja que el pas de les vies de l'AVE fan que el camí travessi per un túnel. De mica en mica anem deixant la fressa i recuperem la calma per una pista que ens porta a la carretera de l'Estrada. Cal incorporar-s'hi uns 500 metres per trencar i entrar a l'Estrada, un nucli de cases que pertany a Agullana, poble que veiem al fons. Aquí decidim parar i esmorzar, només portem 3 kilòmetres però com que hem sortit tard ja tenim gana. I ho fem a la plaça de l'Església de Santa Maria de l'Estrada esmentada del 1279-80 tot i que no s'hi conserva cap construcció medieval.
Amb la panxa plena hem agafat el carrer de la Font i hem continuat per aquest GR que de fet també s'hi troben indicadors de Itinerànnia i del Camí de Sant Jaume.
Amb poca estona s'arriba al Mas Carbonell on cal baixar cap a la Riera de Gou on també hi ha les restes d'un antic molí. Anem avançant metres combinant pistes i trams de carretera i predominant primer les alzines sureres i els pins desprès. A l'alçada del Mas Giralt més o menys, assolim el punt més alt de 193 metres i portem 8 kilòmetres. Encara ens en queden 7 que transcorren per camins i pistes combinant amb trams de carretera. Al nostre davant apareixen enfilades dalt d'un cim, les restes del castell de Montroig mentre ens acostem al Mas Gallart on ens crida l'atenció un pou. Tot seguit l'aigua torna a ser la protagonista ja que travessem el riu Ricardell, encara amb força aigua degut a les darreres plujes. El seguirem una estona per un camí paral.lel fins que a la dreta agafarem la carretera per tornar-la a deixar seguint un camí a la dreta. Entrem en zona de pins com ho demostra un parell de boletaires que han omplert el cistell de rovellons. Després de pujar una mica entrem a la Vall de la Muga. Al cap d'una estona a l'alçada del Mas Parxers ens incorporem a la carretera que ve del pantà de Boadella que tot i el nom, gran part dels seus 3'6 km quadrats pertanyen a Darnius. Un pantà que subministra aigua a Figueres i a les principals poblacions costaneres de la comarca.
Desprès de travessar el riu Muga arribem a Boadella d'Empordà un petit poble d'uns 200 habitants, on val la pena passejar per els carrers estrets on encara s'hi conserven cases del segle XVII i XVIII.
En total 15 kilòmetres d'aquesta primera etapa del GR II que hem fet amb 4 horetes.
Si voleu fer aquesta sortida cal preveure deixar un cotxe a cada punt i si hi anem amb temps es pot fer una ullada al pantà ja que el GR no hi passa i queda a 3 kilòmetres del poble.
I en el capítol d'anècdotes avui cal recalcar que amb l'Andreu no hem fet tard a la cita i hem arribat igual que en Toni sense sorpreses. I hem recuperat dos caminadors que feia dies que no venien, la Laura l'Albert i en Joan que els hi haurem de posar un puntet al rànquing.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Creu de Meians (9-10-10)

Nova sortida la que hem fet aquest dissabte després de dos mesos aturats. De fet el primer intent ja es va suspendre per mal temps. En canvi avui, tot i les previsions nefastes, ens ha fet un dia explèndit (dissabte 9 octubre). La caminana de 14 kilòmetres ens porta des de Planès fins a la Creu de Meians, seguint un tram de l'antic camí ral de ferradura que ens portaria fins a Puigcerdà. La sortida és a peu de la carretera de la collada de Toses, on podem deixar el cotxe al costat de l'hostal. Abans de caminar però, us recomanem fer una ullada a l'església romànica de Sant Marcel de Planès que la tenim a tocar. Estem a 1.200 m. son 2/4 de 9 i el sol ja surt per darrere el Taga. El primer tram de camí enfila per una pista marcada com a GR-11 direcció Dòrria. De seguida les vistes son les protagonistes, el nucli de Nevà ja ens fa treure les màquines de fotografiar i es torna a sentir la típica frase "has vist nevar en serè" que ja utilitzaven els traginers a la collada de Toses. I a la dreta el poble de Dòrria ens comença a vigilar, tot i que s'han de fer algunes raconades abans d'accedir-hi. I una altra protagonista l'aigua, ja que travessem el torrent de l'Helena que limita Planès i Dòrria. Tot seguit, el torrent de Llobre i el torrent Gros. També anem trobant elements constructius del camí ral com les margeres de pedra seca encara ben conservades.
Amb una hora i mitja arribem a Dòrria (1.500 m.)Aquest poble que pertany a Toses és magnífic, no et cansaries mai de contemplar cada racó. Destaca l'església de Sant Víctor que ja ha celebrat els 1.100 anys de la seva construcció. Si teniu ocasió cal visitar el seu interior on hi ha unes pintures romàniques de gran valor històric i artístic. El nostre guía, en Toni Llagostera, també ens comenta que en Josep Benet era un veí i estiuejant il.luste de Dòrria i que va comprar l'antic hostal on hi ha una placa a la pared que ho recorda. Continuem camí amunt seguint una pista i tot comentant els combats que s'han produït en aquesta zona al llarg dels anys. Continuem trobant aigua ja que s'ha de travessar el torrent de les Salines i agafant dreceres evitem seguir la pista que dona moltes voltes. Arribem a l'alçada del Pla de la Creu de Ferro on hem aprofitat per esmorzar. I a prop hem visitat unes restes de cabana o de tomba segons comentaven alguns. Son les 12 i ens queda poc més d'una hora per arribar a la Creu de Meians. Potser és el tram més pesadet de fer, sobretot desprès d'esmorzar de valent. Un altre punt de parada que nosaltres ens hem saltat és la font de Sant Hou. El nom de Santous es posa clarament en relació amb el culte de Sant Eudald, com altres fonts de la comarca. Una bona pujadeta ens acosta a la Creu de Meians (1.998 m.) i que limita amb Alp, Toses i amb Palau de Cerdanya tot i que el terreny és de j'ajuntament de Puigcerdà.

Una creu que sembla que recorda la mort d'un esquiador. Desprès de contemplar les vistes i escoltar els comentaris d'en Llagostera comencem a baixar carena avall passant per el Pla de l'Orri on encara pasturen ramats de vaques i trobem alguns bunquers que ens fan aturar. Finalment arribem a la sal, un edifici a peu de N-260 que serveix per guardar sal i maquinària per fer el manteniment de la carretera a l'hivern. Per tant si voleu fer aquesta sortida heu de preveure tenir un cotxe, com hem fet nosaltres. En total el recorregut es pot fer amb unes 4 hores tot i que nosaltres hi hem estat 6 ja que ens ho agafem amb calma per gravar el programa de TVR (be i per esmorzar eh !)
I pel que fa a les anècdotes dir que avui erem 11. Hem tornat a riure amb en Joan Benet (per cert es coneix la zona pam a pam) i en Toni. Un Benet que te algun camí marcat amb el seu nom i tot, a fi de mirar que no es perdi aquest camí ral. I avui dos caminadors nous, en Josep i l'Estel (filla d'en Ramon) que ens han comentat que les sortides no tenen res a veure amb el que es veu a la TV en l'aspecte de serietat, i que carai es que ens ho passem de conya !! I paro perque ja he xerrat massa !