Tavertet - Pantà de Sau

Sortida fantàstica recorrent les cingleres de Tavertet aprofitant que el Pantà de Sau està gairebé buit. (1 març 2024) I ho hem fet amb la companyia d'en Toni Vilaró, gran coneixedor d'aquest territori.

 

 

Sortint del poble de Tavertet (Osona) ens hem proposat fer una ruta d'anada i tornada recorrent les seves cingleres. Les vistes son realment espectaculars durant tot el recorregut. Un dels protagonistes és el Pantà de Sau que malauradament per aquestes dates estava en un dels seus mínims històrics. Unes imatges que alhora ens fan posar la pell de gallina pensant amb l'aigua i les poques precipitacions vinculades al canvi climàtic. A les vistes també s'hi afegeix la plana de Vic amb pobles com Manlleu o Sant Hipòlit de Voltregà entre d'altres. 

 

 

La poca aigua del Pantà de Sau ens ha ensenyat part de les seves antigues edificacions que reposen sota les seves aigües. Normalment es veu la punta del campanar de l'església i part d'aquesta edificació que com a curiositat està registrada com la més antiga del món que es conserva dreta dins de l'aigua. L'església va ser construïda l'any 1601, és d'estil romànic-llombard i fa més de mig segle que està submergida. En destaca l'icònic campanar que mai queda cobert del tot per l'aigua. El 27 de febrer de 2040, i amb només un 1,40% de la seva capacitat, va treure el nas el pont medieval que antigament servia per travessar el riu Ter abans de la construcció del pantà. En nostre guia recorda encara haver-hi passat. 

També han sortit a la llum altres edificis com l'antic molí. Es tracta d'una edificació força curiosa pel que fa a la seva estructura. A part del molí fariner també era on vivien els propietaris i a més feia funció de fonda i de petit comerç. Fins i tot el 1909, en una edificació a part es va construir una petita central elèctrica amb la finalitat d'abastir a la població de Vic. Les turbines se les endugué l'aiguat de l'any 1940, tot i que la central es va tornar a arranjar. Juntament amb el de Susqueda i el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen les comarques d'Osona i la Selva i que tenen per funció la regulació del Ter per l'abastament d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona, Girona i a la Costa Brava, a banda de generar electricitat. Tot plegat ha generat una expectació i molts curiosos s'hi acosten aprofitant la poca aigua que hi ha. Si seguim les cingleres podem arribar a tocar del Puig de la Força on hi han les restes d'un castell. 

Aquí les vistes s'obren més cap a l'inici del pantà i és on es veu que falta molta aigua. A la dreta també podem observar el Morro de l'Abella, un espectacular mirador que s'ha fet conegut gràcies a les xarxes socials. Tornant enrere i recuperant el recorregut, arribem de nou al poble de Tavertet. Val la pena fer-hi una ullada. La majoria de cases estan fetes de pedra, construïdes amb el tradicional estil rural característic del centre del país. El seu nucli urbà està declarat bé d'interès cultural per la Generalitat. Compta amb una quarentena de cases construïdes entre els segles XVII i XIX. 

La seva església està dedicada a Sant Cristòfol. Originàriament era un temple d'una sola nau. Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir el campanar fortificat. Al segle XVII es va ampliar el temple amb una nau de tres trams coberts amb voltes de canó i absis semicircular. Posteriorment es va afegir la sagristia. L'absis és la part més antiga.

 

Un poble amb molt d'encant que ofereix moltes possibilitats.

Tarrés - Camins de l'aigua de secà

Magnífica sortida a la comarca de les Garrigues, a la població de Tarrés per fer la ruta dels camins de l'aigua de secà. Us proposem un recorregut on podem veure diferents construccions de pedra seca.

Iniciem la caminada des del mateix municipi i ens anem allunyant alhora que guanyem en vistes al mateix poble i el seu entorn. A més coincidim amb la floració dels ametllers que milloren el paisatge. De seguida trobem un forn de guix o parrel. Ens hi fixem ja que els propers forns que trobarem son de calç. Aquest primer s'utilitzava per obtenir parrell o guix. 

Seguint el camí ens anem acostant a la cisterna dels Cirerets de Cal Xandi. És de les poques cisternes del terme que no està lligada a cap altre construcció. Servien per recollir l'aigua de la pluja bàsicament. Està feta de pedra seca i hi veiem una escala per baixar a netejar-la. Seguim amb la companyia dels ametllers florits i els molins de vent que veiem a la llunyania. Part del camí també el trobem amb murs de pedra seca. Tot seguit trobem la font i l'aljub de Comancervera del Palau. Hi trobem taules i cadires de pedra per seure-hi. Un aljub és un dipòsit que servia per guardar l'aigua. Antigament era aprofitat per regar uns horts propers. Ara està en desús i son els animals que aprofiten per poder.hi abeurar quan hi ha aigua. Seguim per camins de molt bon fer envoltats de camps de conreu on hi trobem cereals, oliveres i ametller Uns camps separats per murs de pedra seca que aconsegueixen unes imatges de postal. De tant en tant anem trobant petites cabanes que servien per guardar les eines. I una altra costruccó: una bassa que curiosament és completament quadrada. El terra és d'argila per evitar que marxi l'aigua i les parets són de pedra seca. Més endavant ens trobem amb la cabana del Mas del Farreret. Aquesta està molt ben restaurada i fins i tot es pot entrar a dins. Està habilitada com a petit refugi. 

Entre tanta construcció de pedra seca també anem trobant algun arbre interessant. És el cas del Reboll de l'Abulló de l'Engràcia. També s'anomena roure de fulla petita i és el més gran del municipi de Tarrés. Al seu costat hi ha una curiosa taula, una pedra plana. Seguim caminat tot passant per l'aixopluc de Volta en Coma Massana que pot servir per resguardar-se de la pluja. Està construït al mateix marge. Desviant-nos uns metres trobem la cabana de volta del Taverner. Aquesta servia per guardar-hi els estris i les eines del camp i també d'aixopluc per els pagesos. Hi trobem dues estances diferenciades amb una menjadora lateral per al bestiar. Té la peculiaritat d'estar edificada amb la pedra calcària, la pròpia de l'indret. Continuant veiem la cisterna de la Ginera de Cal Xifrenet. En aquest cas és un conjunt format per una cabana i una cisterna adossada. Era habitual tirar un terrós de calç al seu interior per desinfectar l'aigua. I un altre punt interessant, la bassa dels Set Noguers. Una bassa empedrada amb unes escales d'accés de pedra.

Seguim la ruta deixant la pedra seca per un moment per gaudir del paisatge i les vistes envoltades de camps. Però per poca estona ja que arribem a la cabana del Pep París. En aquest cas s'hi pot accedir gràcies al bon estat que presenta. Just al costat hi ha un gran pou per retenir l'aigua. Els propietaris dels camps se les pensaven totes per que no faltés mai l'aigua. A pocs metres trobem el Forn Nou que és l'únic que es pot veure amb la càrrega, és a dir, amb les pedres calcàries col·locades dins de la cavitat, preparat per coure. Ja veieu que és una ruta molt interessant plena de patrimoni. I per si no en teniu prou, ja de tornada al poble, podem fer-hi una visita. Amb un centenar d'habitants, el nucli urbà del poble és configurat per carrers estrets i empinats, on hi destaca l'harmonia estètica de les construccions en pedra seca, material característic que embelleix l'epidermis de les cases. 

Hi ha alguns racons que no podeu marxar sense veure: el carrer de l'Església, els porxos de cal Magre, la plaça de la Font amb els rentadors... Un poble que ens ha encantat i seguir que repetirem en alguna altra sortida.

Powered by Wikiloc