Tossa de Mar

TOSSA DE MAR – CALES I MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Mª Clara Martínez (18 setembre 2021)

Iniciem la sortida d’avui a la vila de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva. Aparquem pels voltants de l’estació d’autobusos, ens dirigim a la platja i comencem a caminar, posant rumb nord. Al final de la platja hi ha un magnífic mirador de la badia de Tossa amb el Castell al fons, i una escultura de bronze de la deessa romana Minerva de Frederic Marès. Una mica més endavant, una altra escultura, la de Sa Gavina, de Lluís Carbonell.

Seguim caminant i trobem la petita platja de la Mar Menuda, ideal per a famílies per la seva poca fondària, amb una petita cala coneguda popularment com «sa Banyera de ses Dones» Més endavant, el camí deixa d’anar arran de mar i s’enfila una mica. Des d’algun sortint rocós tenim vistes espectaculars dels penya-segats i una petita cala coneguda com l’Infern d’en Caixa. Aquest curiós nom li ve del soroll que fa el temporal en entrar en ella. És com si l’infern estigués en una caixa... Seguim fent camí, fins a cala Bona, una cala molt petita però amb una bellesa molt gran. Un paisatge idíl·lic de roques i bosc de pins. S’hi arriba a peu des de Tossa (tres Km), o deixant el cotxe a la carretera. Els més privilegiats poden arribar amb barca, ja que permet fondejar-hi. És un paradís per activitats com l’esnorkel, per estar flanquejada per altes parets rocoses, amb aigües tranquil·les. 

I encara ens queda una darrera cala en el recorregut d’avui: cala Pola, també de gran bellesa, amb aigües turqueses, una bona platja i pins per l’entorn. Encara que com a nota negativa i que trenca tota l’armonia del paisatge, la urbanització Giverola, que treu el nas entre els pins en forma de petits apartaments que semblen búnquers. Malgrat tot, la bellesa del lloc ens convida a fer una pausa per esmorzar i gaudir de la seva tranquil·litat. En aquesta cala hi ha el càmping Pola, ara en obres per ampliació i restauració, cosa que ens impedeix de fer la ruta càmping amunt i ens fa seguir un sender arranjat i ben indicar que ens fa passar per la urbanització, resseguir la carretera per sota, fins arribar a la pista que ens endinsarà al massís de l’Ardenya, fins a la Mare de Déu de Gràcia. l’Espai Natural Protegit del Massís de Cadiretes és un dels millors exemples conservats, tot i les transformacions, del paisatge primigeni de la Costa Brava. És molt habitual la pràctica de bicicleta de muntanya i senderisme per aquestes pistes i camins, on i trobem sobretot sureres, alzines i pins.

Arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, una església rural o ermita que ha estat datada del primer terç del segle XVII. Segons l'historiador i erudit local de Tossa Màrius Zucchitello, la capella, en lloc de ser construïda a principis del XVII, va ser reformada al segle XVII i seria l'antiga església de Sant Lionç, documentada als segles X i XI. Per tant, l'origen d'aquesta ermita, és a dir, la part constructiva més antiga, seria romànic, del segle XI. Descansem una mica i iniciem el retorn a la vila de Tossa de Mar.

Arribats al Coll del Sastre tenim dues opcions per tornar al poble: seguir el GR-92, cosa que farem nosaltres, o seguir per un sender costerut que surt davant nostre i pujar i resseguir tota la carena del Puig Nau, amb molt bones vistes. Baixem fins el poble i no marxem sense donar una ullada a la vil·la romana dels Ametllers, una de les més importants de Catalunya i integrada al nucli urbà de Tossa de Mar. De grans dimensions, va ser fundada al segle I aC i es va mantenir activa fins als segles V o VI dC. Consta de dues parts: la part alta era la zona residencial, i la part baixa la zona de producció. I ara ja sí que tan sols ens queda tornar als cotxes i donar per finalitzada la sortida d’avui, una sortida que podríem definir com a mar i muntanya, en la que hem gaudit d'esplèndids racons i cales de costa, i una mostra del paisatge i la història del massís de Cadiretes.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya

Powered by Wikiloc

Llanars - Abella - La Roca

Sortida per la comarca del Ripollès el passat dilluns 5 de juliol de 2021 amb l'Antoni Llagostera aprofitant l'esclat de la natura d'aquest passat estiu on el verd és el protagonista. El reportatge ha sortit el 14 d'octubre a TV Ripollès.

Havent fet una excursió per Pardines com enclau ramader, té total sentit fer el mateix a la zona de Llanars i Vilallonga de Ter, d’Espinalba i Abella, també un espai ramader de gran importància valor econòmic i històric. Una zona on a més hi trobem moltes cabanes i barraques de pedra seca i fonts de gran valor ecològic.

Sortim del mateix poble de Llanars on us recomanem almenys visitar l'església romànica de Sant Esteve situada al centre de la població. 

Sortim del poble baixant pel carrer de Cerdanya i creuant el pont del Molí de Llanars. Ens endinsem al veïnat d'Espinalba tot pujant carretera amunt i passant a prop de diferents masos: la Canal, la Sorriba, la Ginestera, el Pujol, can Galló, can Marxant, la Grau, can Cua, can Casadalt, l’Abadia,... ens trobem a la vessant nord de Serra Cavallera. Seguim el camí de sant Isidre després d’atravessar el torrent de la font del Vern. Començarem a trobar cabanes o barraques de pedra seca. Fet una petita desviació anada i tornada podrem veure la barraca de les Enderrocades. I una segona, abans d’arribar a Sant Isidre, un pedró dedicat al sant patró espanyol dels agricultors. Aquí ja comencem a tenir una bona vista de la Vall de Camprodon, el massis del Canigó i les muntanyes de l'Alta Garrotxa.

Seguim camí arribant al lloc dit dels Arcers on hi ha una altra cabana i entrem a les Planes d'Espinalba on robem pastures demilitades per murs de paret seca i antigues cabanyes que servien per guardar eines i aixoplugar-se en cas de mal temps. Un seguit de pistes ens porten ara fins al Pla Rodó a 1.449 metres, el punt més alt de la nostra sortida. Aquí hi trobem un abeurador. Des d'aquest punt cal dirigir-se per un corriol enmig dels prats fins a un segon abeurador i d'aquest, ja en baixada, fins a la Font de les Dous, on trobarem una pista de terra ben marcada. La Font de les Dous és un conjunt de surgències que neixen al

vessant sud de Serra Cavallera. Continuem per la pista cap Abella i arribem a la senyal R98 (les Dous), on agafarem una altra pista, aquesta més ampla, en direcció a Abella. La baixada fins al nucli és ràpida i agradable ja que es passa per boscos ombrívols i frescos.

Si volem veure més cabanes de pedra seca, en podem trobar al pla Duran, fent una petita desviació d'anar i tornar. Es tracta de la barraca dels Planters, refeta fa poc per Pere d'El Quer. Aquesta cabana és un excel·lent exemple de l'arquitectura de muntanya que tan bé dominaven els nostres avantpassats. Recuperem el camí i després de travessar la riera arribem al veïnat d’Abella que ja pertany a Vilallonga de Ter. La seva distribució és curiosa ja que les cases es troben escalonades a redós de la Serra de Sant Bernabé, distribuïdes en quatre grups de cases disposats de manera irregular, lleugerament separats uns dels altre. Al nucli central hi destaca l’Església de Santa Llúcia, d’origen romànic del segle XII, però ja ha estat, fins a l’actualitat, reformada moltes vegades. I continuem de baixada cap al proper ogbjectiu. Un cop a la carena del Serrat de la Creu cal baixar sempre seguint la carena de la serra cap a la dreta i no seguir les

senyals grogues d’Itinerànnia, que es desvien cap l'esquerra i que ens portarien a Vilallonga de Ter. Arribem a la carretera on trobem la senyal R93 (la Roca). Ens dirigim i creuem el nucli antic de la Roca situat, com diu el seu nom sobre una gran roca sobre el Ter i en el lloc on hi havia hagut un castell. També és un nucli de Vilallonga de Ter. Del castell no en roman quasi res, tan sols un mur de carreuat regular. La situació orogràfica feia l'indret fàcilment defensable. Resta la petita església romànica i ha desaparegut, en part, un portal que anys enrere constituïa l'accés al poble, com ho devia haver estat del castell, pujant pel caminet de drecera. L'esglesiola era dedicada a la Mare de déu de Pelancà; actualment rep l'advocació de la mare de Déu de la Pietat. Val la pena passejar-se pels carrerons i pujar fins al punt més alt on s'hi ha habilitat un mirador.

Havent vist el nucli de la Roca, entrant i sortint pel túnel, retornarem al coll de la Roca, on trobarem restes de la muralla i passant pel costat de la Pietat, baixarem a la riera d’Abella, límit amb el terme municipal de Llanars. Un cop travessada la riera, trobarem un oratori de construcció recent, dedicat a la Mare de Déu del Raïm, i seguint la pista passarem per la central hidroelèctrica Bassols. I finalment acabem d'arribar a Llanars per tancar una fantàstica sortida per la comarca del Ripollès. Us recomanem si més no visitar aquestes poblacions i nuclis de la Vall de Camprodon.

Powered by Wikiloc