Sortida a la comarca de la Garrotxa dins la Vall d'en Bas per visitar el Salt del Roure (8 juliol 2024)
Ens situem a Joanetes, en plena Vall d'en Bas i als peus del majestuós Puigsacalm. Un poblet molt peculiar moltes vegades anomenat com un poble de pessebre. I és que a més de ser ben bucòlic, per les festes de Nadal acull cada any un pessebre vivent amb gran èxit. L’edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església.
Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L’estil
romànic d’aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat
els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle
XV, se’n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica
baptismal.
Iniciem el recorregut endinsant-nos a la riera de Joanetes que afortunadament el dia de la gravació del programa portava força aigua. El primer objectiu és la Gorga Blava. Com ja intueix el nom es tracta d'una gorga que convida al bany. Nosaltres de moment seguim amunt per anar a trobar la Gorga dels Escurçons. També és ideal per remullar-se ja que no és gaire fonda. Cal tenir en compte que si hi ha molta aigua a la riera, en alguns llocs potser ens costarà una mica travessar i seguir el camí sense mullar-nos els peus. El primer tram de la ruta transcorre per l'ombra i la frescor de la riera.
Ens enfilem una mica i recuperem les vistes al Puigsacalm i al Puig dels Llops al seu costat. També passem per la masia de Can Gelada on una mica més amunt hi trobem la font amb el mateix nom. És de construcció d'obra quadrada, ja que és un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l'aigua i cau sobre una pica rectangular. L'espai està restaurat i adequat pel mateix ajuntament i és un indret realment espectacular. També és coneguda com a font de "Romagues". Seguint el camí hem trobat fins i tot un Ou de Reig. Un bolet que neix en llocs nets i il·luminats, orientats a llevant. Es pot trobar des de la primavera i fins a la tardor ja que el fred no li agrada gaire. Seguim per un tram més irregular que ens porta fins a l'ermita de Sant Mateu, una sorpresa enmig del camí. Hi ha constància al segle XII de l'existència d'un altar dedicat a Sant Mateu, però es desconeix la seva ubicació. Al segle XVII, el mossèn Francesc Bosch, va ordenar construir la capella en el lloc actual. De petites dimensions, amb teulada a dos vessants, és una típica capella amb portal adovellat i dues finestres rectangulars, una a cada costat. S'hi aixeca un campanar d'espedanya coronat amb una creu.
Des d'aquest punt podem fer un anar i tornar fins al Salt del Roure, un dels salts més bonics de la garrotxa. Té uns 30 metres d'alçada i es troba enmig del bosc, amagat entre lianes, heures i arbres de grans arrels. Per baixar fins a la gorga cal anar amb compte tot passant per una mena de balma i ajundant-nos d'unes cordes si no volem relliscar. Val la pena passar-hi una bona estona tot gaudint de la natura i la tranquilitat, i perquè no d'un bon bany. Realment ens regala imatges espectaculars segons el cabal d'aigua que hi trobem. A l'hivern també acostuma a glaçar-se i oferir imatges de postal. Tormem cap a l'ermita i ja podem anar cap a Joanetes passant a prop del túnel de Bracons i l'antiga carretera que ens portaria cap al coll homònim. Guanyem vistes a la Serra de Llancers i de mica en mica arribem al poble que podem aprofitar per fer-hi una volta.
