Sant Aniol de Finestres

SANT ANIOL DE FINESTRES – LES MEDES – PONT DEL DIABLE

Mª Clara Martínez, dimarts 8 febrer 2022

Magnífica sortida a la Garrotxa, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres. La caminada la iniciem al coll de sa Rella, i hi accedim seguin la pista asfaltada que hi puja des de la Vall d’en Bas i per Sant Iscle de Colltort. Hi ha espai per mitja dotzena de cotxes, a tocar de l’antiga masia de can Tià i el cràter del volcà del mateix nom. Comencem resseguint el Serrat de les Medes, per la carena, i des d’on gaudim d’esplèndides vistes del Puigsacalm i la serra de Cabrera. Aquesta serra de les Medes, amb alineació NO-SE, separa les valls d’Hostoles i de Llémena. 

Passem per la Casa Nova de les Medes, amb una imponent pallissa, fem les fotos de rigor i seguim carenant la serra. Al seu extrem més meridional hi ha el Puig Rodó, un modest cim de 778 metres, però que ens ofereix unes espectaculars vistes de la vall d’en Bas, el Far, serra de Cabrera, Puigsacalm, serra Cavallera i al fons el Pirineu. Als nostres peus, Cogolls, l’església enlairada de Sant Salvador de Puig-alder i el castell d’Hostoles. Un lloc ideal per fer una aturada per esmorzar. Deixem el cim del turó i ens dirigim al veïnat de les Medes. Aquest lloc, on hi consten set o vuit grans masos disseminats, va disposar de dues capelles: una ubicada dalt la carena, dedicada a Sant Julià i l’altre propera a les cases, dedicada a Sant Joan. Aquesta darrera és una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. Però tot està en runes i engolit per la vegetació. Ara baixem cap a la riera de Llémena, on hi ha una curiosa formació geològica coneguda amb el nom del Pont del Diable. 

Es tracta d’un alt estret rocós que ha format l’aigua, amb una gran pedra que s’ha desprès i que ha quedat encaixada a la part alta. Un lloc sorprenent. Tornem uns metres enrere i prenem direcció Nord, entre immensos boscos de faig i de roure, fins arribar al gran mas de La Plana. Aquest va ser un dels masos més grans de la zona, es pot apreciar pel gran tamany de la construcció, malgrat estar quasi ensorrat, un mas autosuficient, i amb la típica distribució de les masies catalanes: les corts abaix, un parell de pisos dedicats a habitatge, golfes i algunes construccions exteriors annexes, molt possiblement per a usos agrícoles o magatzems. Els seus camps, assolellats, ens ofereixen una bona estona de relax. 

Seguim amunt, creuem el Torrent de Matabous, i seguim gaudint de les fagedes i rouredes. El sender està ben fressat i no costa de seguir, fins arribar a un altre lloc amb un nom ben curiós: l’Estret de Gibraltar. Es tracta també d’una formació rocosa natural, amb un pas estret entre roques. 

Ja planejant, passem per l’enrunat mas de Cal Barranc de Dalt, i en poca estona ja som de tornada als cotxes. Una ruta molt recomanable, per gaudir de les vistes i de uns quants dels racons més curiosos de la Garrotxa. Avui podem afirmar que hem passejat per les Medes i hem travessat l’estret de Gibraltar a peu... Per fer aquesta ruta recomano GPS i/o mapa, hi ha gran quantitat d’encreuaments que ens poden despistar. Camins de bon fer, sense dificultat ni passos complicats. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Pineda de Mar

Ruta per Pineda de Mar (Maresme) i el seu entorn el passat dimecres 2 de febrer de 2022 (Mª Clara Martinez)

Al centre del poble, no massa lluny de la platja, trobem un solar on es pot aparcar lliurement. Aquesta vila costanera d'origen agrícola i mariner, seu de la Fundació Tharrats que conté una de les col·leccions d'art contemporani més importants del país amb obra de Miró, Tàpies, Brossa o Guinovart, és avui un dels principals referents turístics i artístics del Maresme. Els gairebé tres quilòmetres de platja que ressegueixen la seva costa i el ric patrimoni arquitectònic que conserva, fan de Pineda una destinació ideal per al turisme familiar i per descobrir la bellesa dels paratges naturals del Montnegre.

Deixem la platja, creuem el poble i la carretera N-II i enfilem camí cap a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta ermita, construïda el 1751 per iniciativa d'un grup de mariners, es troba en terme municipal de Santa Susanna, està pintada de blanc i enlairada en un turó, des d’on tenim fantàstiques vistes de un bon tram de costa, destacant els pobles i la zona de cultius. Retrocedim uns metres fins tornar a la pista, que seguirem un bon troç, fins a trobar un sender que s’enfila muntanya amunt. El nostre proper objectiu és Sant Pere de Riu, però abans d’arribar-hi passem pel Bosc del Poeta, on hi ha una petita piràmide, i que segons ens expliquen és la tomba d’un gos. Resseguim el Serrat de la Guàrdia, des d’on gaudim esplèndides vistes i on fem un aturada per esmorzar. I finalment passem per sobre de l’autopista, encara que quasi no ens adonem, doncs l’autopista passa per un túnel. Ja trobem indicadors a Sant Pere de Riu, que seguirem, per bona pista, fins arribar-hi.

Sant Pere de Riu és una església que pertany a Tordera, però formava part de l'antic terme d'Hortsavinyà i des del punt de vista popular i eclesiàstic ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar. Se la coneix també amb el nom de Sant Pere de Pineda. El conjunt de Sant Pere de Riu, és format per l'església i les edificacions annexes, entre les quals hi ha la rectoria, ara reconvertida en casa de colònies, i el comunidor. Al seu cementiri va ser enterrat, en 2014, el modista Manuel Pertegaz. Vist el lloc seguim la ruta i passem per les restes d’un aqüeducte romà, que portava aigua a Can Roig, una important vil·la romana. Allà també hi ha la Font de Ferro, encara que la veta d’aigua ferruginosa va ser tallada al construir l’autopista, i ara és aigua corrent. 

Uns metres més enllà l’antic molí fariner de Can Marquès i el Forn de calç, que ens dona idea de que el que ara són boscos, en el seu moment havien de ser conreus. Passat el forn de calç iniciem la pujada al turó de Montpalau, en algun tram pel dret fent drecera i en d’altres per la pista. No tardem en arribar al cim, on hi ha les restes del Castell de Montpalau. Aquest era un castell termenat, documentat el 1082. Cal destacar que aquest castell tenia un paper de fortalesa, no una funció residencial. La seva funció era més aviat simbòlica, d'intimidació de la pagesia i punt d'encontre esporàdic dels cavallers en les seves guaites (tasques de vigilància). Iniciem el descens i ja la tronada a Pineda de Mar. Abans d’arribar al poble passem per un parell d’ermites més, la de Sant Rafael, a punt de caure degut al vandalisme (algú l’ha incendiat malmetent tota la seva estructura), i la de Sant Jaume, que pertany al mas de Sant Jaume. 

De tornada al poble parem a l’església parroquial de Santa Maria. La façana principal, la porta lateral de Sant Joan, l'Altar Major i la capella lateral són recobertes amb esgrafiats. A més, la façana principal presenta una distribució simètrica, amb una acurada ornamentació, que li atorga una gran bellesa. Una passejada tranquil·la per alguns dels carrers de la vil·la, i ja som de nou als cotxes, donant per finalitzada la sortida d’avui. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc