dimarts, 13 d’agost de 2019

Aiguamolls de l'Empordà

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Dissabte 15 juny 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una magnífica caminada, completament plana i apta per a tothom, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Deixem els cotxes en un gran aparcament que hi ha a l’entrada de Sant Pere Pescador, just travessar el riu Fluvià, i comencem a caminar allà mateix. Resseguint el curs del riu Fluvià, per la dreta, en direcció cap a al mar.
De seguida veiem que el riu s’eixampla i hi veiem l’illa Caramany, on s’hi localitza un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de tot el litoral català. L’Espai Natural Mig de Dos Rius és un dels indrets amb més encant, poc freqüentat i tranquil de la zona. Estem seguint el Camí de les Llúdrigues, que rep aquest nom per la recent introducció d’aquests animals en aquest tram del riu Fluvià. El camí és completament pla, ben fresat i amb alguns bancs i miradors que ens permeten gaudir de tota la bellesa i la natura de l’entorn del Fluvià. 

 









Quan som a tocar del mar ens hem de desviar a l’esquerra per esquivar uns canals que es van construir a la dècada dels setanta. Hi havia un projecte urbanístic per convertir tota la zona on ara hi ha el parc natural en una macro urbanització, com Empuriabrava... Per sort, amb la pressió d’associacions per la defensa dels aiguamolls, es va aturar, i el 13 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls del Baix Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural.
Arribem a la platja, a la gola del Fluvià, on podem gaudir del contrast en la trobada de les aigües del Fluvià, que arriben ben tranquil·les, amb les del mar, força esvalotades. Voltem el càmping Nàutic Almatà i, seguint en tot moment les senyals blanques i vermelles del GR-92, ens endinsem a la zona dels aiguamolls. Passem per passeres de fusta en mig d’imponents canyissars, camins molt ben marcats amb molts aguaits, ideals per fer fotos o observar els ocells sense ser vistos, ens delectem amb els molts animals (sobretot ocells) que tenim oportunitat de veure força de prop....



 








Avancem amb calma, gaudint de tots els detalls, fins El Cortalet, que és el Centre d'Informació del Parc. Aquest és el punt de recepció o centre d'acollida i informació, una instal·lació interpretativa de l'espai; tanmateix, és el punt d'inici dels itineraris més bàsics en la descoberta d'aquest espai protegit. També hi ha un bar, que ens permet fer una aturadeta i apaivagar la forta calor amb una cervesa. Reculem un tram de camí, fins l’encreuament amb el Mirador de Senillosa, i ens hi dirigim.



 







Aquest mirador es troba situat al cap de munt d’una de les quatre grans sitges que en el seu temps varen servir per emmagatzemar i assecar l’arròs. Per descomptat que no dubtem en pujar fins la part més alta, des d’on tenim una
esplèndida vista dels aiguamolls i tot el seu entorn. Des d’aquí dalt podem veure les llacunes, els estanyols, i la gran varietat d’espais que alberguen aquest aiguamolls. Per tornar a Sant Pere Pescador ho fem arribant-nos a la carretera des del mirador de Senillosa, la travessem, i seguim una ample pista en direcció Nord fins que es creua amb una una via verda. Podríem haver deixat cotxes a Sant Pere Pescador i a El Cortalet, fent d’aquesta manera la ruta molt més curta. Però fent la tornada que hem fet ens ha permès passar per una zona imminentment agrícola, travessant camps de conreus i de fruiters. Prenem direcció Est, i no tardem en arribar de tornada a Sant Pere Pescador, on tenim els cotxes.


Una sortida molt recomanable per fer amb mainada i per gaudir de la natura i l’observació dels animals.
Completament plana, amb una gran diversitat de senders, camins i itineraris per recórrer. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dissabte, 10 d’agost de 2019

Muralla de Finestres

MURALLA XINESA DE FINESTRAS - Mª Clara Martínez (8 juny 2919)
Magnífica ruta al municipi de Viacamp i Llitarà, a la província d’Osca, a l’Aragó.
Hem anat a visitar una de les meravelles geològiques naturals més sorprenents d’aquesta zona, i molt possiblement de tota Espanya. Es tracta de l’anomenada Muralla Xinesa de Finestras. Per arribar al lloc: Es pot arribar des d’Estopiñán del Castillo, vàlid si tan sols voleu visitar la Muralla Xinesa. Però aquesta pista està en força mal estat i es recomana fer-la amb 4X4 o amb molta paciència i risc pel vehicle. Nosaltres volem fer una ruta circular i hi hem anat per Viacamp, per la mateixa pista que porta a l’alberg de Montfalcó. A mig camí a l’alberg hi ha un desviament a la dreta amb un cartell que indica: Fet – Finestras. Des de Viacamp hi ha 15 Km de pista, però són de bon fer. Arribats a un encreuament de camins amb un eixamplament de la pista, deixem els cotxes i comencem a caminar. Anem directes cap a Finestras, en moderat descens, per un preciós camí força pedregós i envoltats de ginebrons i savines. De seguida tenim el poble als nostres peus i comencem a gaudir de bones vistes.



 







Finestras és, sense cap dubte, un dels llocs més espectaculars que trobem en la zona sud-occidental de la sempre sorprenent comarca de Ribargorça. Aquest petit nucli, ara deshabitat, ens mostra el seu caseriu, en ruïnes i amb bons exemples d'arquitectura popular, l’església parroquial dedicada a Santa María, i els safareigs. 

 









A uns 300 metres al sud del nucli, enlairada en un turó, s’alça l’ermita de San Marcos, i allà que ens dirigim. Des d’aquest modest turó tenim una privilegiada vista del poble, l’embassament de Canelles, i l’espectacular Muralla Xinesa de Finestras, nom que pren per la seva similitud amb la muralla d’aquest país. La muralla de roca és una meravella geològica de roca calcària. Aquesta formació és una falla geològica que es va formar durant l'Orogènia Alpina, la qual va provocar que els estrats calcaris quedessin en posició vertical. Les vetes més toves es van anar erosionant, deixant al descobert la roca calcària, que és més dura. Actualment observem dues espectaculars muralles separades per una vintena de metres, amb altres més petites en la zona central. Però el més curiós és que totes dues muralles són molt primes, arribant a mesurar escassos centímetres d'amplària en alguns punts.

Des d’aquesta ermita, podem observar que, a l’interior de la muralla i sobre un promontori, hi ha les restes d’unes edificacions: les restes d’un antic castell medieval i de l’ermita romànica de Sant Vicens.
Tornem fins a tocar del poble, seguim un sender amb indicacions a l’ermita de Sant Vicens i recorrem un tram de la pètria muralla, aprofitant alguns dels sortints rocosos per gaudir d’espectaculars vistes. Fa moltíssima calor i el sol cau aplom. La vegetació és bàsicament baixa i tan sols hi ha uns pocs arbres, que no dubtem en aprofitar per aixoplugar-nos de la forta calor. El sender ens fa baixar fins arran del pantà per creuar el torrent de Savinós, per tot seguit tornar a pujat fins arribar a les restes del castell, a l’interior de la muralla. Tant el castell com l’ermita es troben en estat ruïnós, però de nou ens serveix per gaudir de excepcionals vistes, de la muralla, el pantà i el seu entorn, i l’ermita de San Marcos, on estàvem fa una estona. Per accedir a l’ermita de Sant Vicens cal baixar per un pas vertical equipat amb un cable d’acer i unes grapes clavades a la paret. Res de l’altre mon i en tot cas opcional.



 







Un cop vist el lloc i amb un munt de fotos a la butxaca, iniciem el camí de retorn cap a Finestras, pel mateix lloc. I des de Finestras cap el coll de Savinós, on un altra mirador ens sorprèn amb una espectacular vista del Montsec al complert, el congost de Mon-rebei i el nucli deshabitat de Fet, enfilat sobre una esperó rocós. També podem veure l’alberg de Montfalcó i a la llunyania, el Pirineu.
En pocs minuts i ara ja per pista forestal, tornem a ser als cotxes i donem per finalitzada la sortida d’avui. 



Una ruta magnífica que ens ha portat a visitar la sorprenent i espectacular Muralla Xinesa de Finestras, el despoblat de Finestras i alguns miradors amb excepcionals vistes. Molt de compte amb les caminades per aquesta zona a l’estiu, fa molta calor i cal portar una bona quantitat d’aigua.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimecres, 7 d’agost de 2019

Campmagre - Roc Colom

Nova sortida el passat 5 de juny a tocar de la comarca del Ripollès, amb l'Antoni Llagostera. L'objectiu, trepitjar el campmagre, un espai de pastura oblidat i alguns dels cims i atractius que l'envolten.
Sortint de l'estació de Vallter 2000 ens enfilem cap a la portella de Mentet i portella de Morens. Nosaltres seguim cap a la dreta per arribar a aquesta darrera, la de Morens siuada ja a 2.387 metres. En menys de 30 minuts s'hi arriba i de seguida podem gaudir de l'espectacle. Les vistes als cims de la zona son impressionants. Destaquen el Bastiments i el Gra de Fajol.











I des d'aquest punt ja ens endinsem al Calm Magre o Camp Magre. Ens trobem davant d'una gran planura a alta muntanya que té més de 4 kilòmetres de llargada i uns 400 metres d'amplada com a mitjana que va des de la Portella de Mentet fins a la collada de la Mort de l'Escolà, la Portella de Rojà i Roc Colom. Un formidable espai, d'horitzó ample i un paisatge enlluernador. Cal dir també que ens trobem en territori francès dins la Reserva Natural de Mentet, ja al Conflent. Doncs a travessar-lo. La ruta ens permet tenir vistes també al Massís del Canigó, del Pla Guillem, els pics de Sethomes i Tretzevents i de les Esquerdes de Rojà. O el Costabona. Arribem a la Portella de Callau per sobre el circ de Concrós.
Des d'aquest punt, ens acostem fins al Roc Colom de 2.502 metres. Un cim fàcil de fer. Hi trobem un petit colom de metall fent honor al curiós nom del pic.










Als peus d'aquest cim hi trobem les fonts del Tec, un riu que travessa el Vallespir i per l'extrem meridional de la plana de Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera, acaba desembocant al Medirerrani dins el terme comunal d'Elna després d'un recorregut de 84 quilòmetres.
I seguim cap al proper punt, la cadira i abeurador de Rotllà, dues roques poc conegudes i visitades, a la Coma del Tec. Unes formacions ben curioses. Un cop visitades les dues roques rotllandianes pujarem amb una petita i divertida grimpada al cim del blanc penyal que és la Mort de l’Escolà (2.463 m alt).











Un cop hem gaudit novament de les vistes baixem cap a la Portella de Rojà (2.300 m alt), perfectament definida com una àmplia bretxa en les majestuoses Esquerdes de Rojà que delimiten l’espai fins el Pla Guillem. I encara ens queda fer un cim, el del Poramola (2.456 m alt) Amb uns 30 minuts s'hi arriba. És un pic molt poc fotogènic.  La vista des del Pomarola té l’al·licient que permet veure tota la plana rossellonesa fins quasi el mar. 
I a la tornada teniem previst veure altres punts d'interès com les cabanes de la Llosa, per exemple, que permeten fer-se una idea de la importància de l'aprofitament ramader d'aquesta zona el Calm Magre. I diem teniem perque el temps ha empitjorat per moments amb un cel amenaçador que ens ha fet posar la directa i tornar cap a Vallter 2000. 


Per sort no ens ha plogut. Una sortida molt interessant d'uns 20 kilòmetres que podem adaptar al nostre gust.

diumenge, 4 d’agost de 2019

Castells del Sió

LA SEGARRA – MARXA DELS CASTELLS  (Mª Clara Martínez) 1 juny 2019
Avui fem una fantàstica caminada per la comarca de La Segarra. Resseguirem un tram de la coneguda Marxa dels Castells, que va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en aquestes contrades. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge podia acabar d’arrodonir l’espectacle. És molt fàcil de fer, atès que es transita majoritàriament per pistes i camins de molt bon caminar i fins i tot per algun tram de carretera. El desnivell és mínim, tan sols el necessari per pujar i baixar als petits turons on hi ha els petits pobles que anirem visitant, amb els castells i les esglésies. Fem una ruta lineal, per tant a primera hora hem de deixar cotxes als dos extrems de la ruta.  L’inici és a Concabella, un petit nucli de població del municipi de Els Plans de Sió, i el final serà al castell de les Sitges. Concabella, un petit nucli de població del municipi dels Plans de Sió, al voltant de l’antic castell i l’església parroquial de Sant Salvador. El gran castell actual respon a la mutació, habitual en aquestes terres durant la baixa edat mitjana, de la fortalesa pròpia dels temps de conquesta cap al palau renaixentista, per adaptar-se gradualment a les noves necessitats de l'aristocràcia benestant. És el castell o casal fortificat més gran de la comarca. Sortim del poble i posem rumb a un altre diminut nucli: Ratera.











Abans d’arribar-hi però, donem una ullada al Molí del Castell de Ratera, una impressionant construcció que ens agafa de pas, avui dia en mans privades. Seguim camí cap a Ratera. El poble és d'una estructura que es repeteix en altres pobles del municipi. Amb el portal a l'entrada s'aconseguia que el poble quedés resguardat de manera que només l'església quedava fora del tancament. A dins hi ha una plaça empedrada amb un pou i moltes plantes i flors.
Seguim camí, travessem el riu Sió i arribem a Sisteró. Fa un dia esplèndid i el sol comença a escalfar de debò. A l’entrada del poble hi ha una font amb bancs i arbres, ideal per fer una parada i esmorzar una mica.
Seguim la ruta, en direcció a Les Pallargues, la capital de Els Plans de Sió. És un poble edificat al voltant de l'antic castell, que es conserva en bon estat i té una notable arcada gòtica a la façana. Actualment és un casal o palau que, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argençola, decidí reformar.



 







Deixem el poble enrere i ens dirigim a Florejacs, que ens queda a uns 5 km. El paisatge però, és encisador. Els camps de cereals es troben en el seu màxim esplendor. Els grocs i els verds, en contrast amb el blau del cel i alguns arbres i masies, ens ofereix un espectacle cromàtic de gran bellesa. Al llarg d’aquest tram de camí trobem diferents construccions de pedra seca. Molts murs, alguns d’ells construït amb grans carreus ben escairats, i algunes cabanes.
Florejacs és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs. El nucli antic conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats. La part vella del poble, és tancada dins un recinte que segueix la forma del que va ser la muralla del castell medieval. La part que es conserva de la fortificació, que ocupa el sector est, on es fa més patent la part atalussada del baluard, és el conjunt format per una torre amb merlets del s.XIV, i el basament de la muralla, presumiblement del s.XI, sobre el qual s'assenta un casal senyorial del s.XVI.
També aquí trobem una font que ajuda a apaivagar la sed i el for calor.

 








 
Ja tan sols ens falten un parell de kms, fins el Castell de Les Sitges. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània musulmana. Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres. Actualment no hi viu ningú, a les Sitges. 



Hem fet una ruta molt variada i enriquidora. D’una banda per tota la historia que s’amaga entre les pedres dels
castells, esglésies i antics nuclis de població. I per altra banda, pels magnífics paisatges segarrencs. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dijous, 1 d’agost de 2019

Aiguafreda

AIGUAFREDA – RIERA DE MARTINET – MURALLA DE MONTGRÒS -AIGUAFREDA DE DALT  (Mª Clara Martínez - 29 maig 2019)
Una preciosa caminada per terres del municipi d’Aiguafreda, visitant alguns racons quasi màgics i coneguen una mica la seva historia.
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca. És un municipi relativament petit, amb prou feines arriba els 8 km2 de superfície, encaixonat entre el riu Congost i les valls de la riera de Martinet i la riera d'Avencó. El sector oriental del municipi està format per relleus més o menys abruptes de la serra de l'Arca, travessats per petits torrents que davallen cap a la Riera de Martinet. Sortim de la Font dels Enamorats, una de les fonts més conegudes i estimades del poble, i anem resseguint la riera de Martinet, per un fantàstic corriol, en mig d’una exuberant vegetació. 


 









El camí és molt ben fresat i amb diversos plafons informatius que ens donen a conèixer la fauna, la flora i els diferents elements arquitectònics que anem trobant. Un dels punts interessants que trobem en aquesta riera és la resclosa i el rec de la riera de Martinet. La paret de la resclosa està molt malmesa, i l’aigua salta per damunt del mur, formant un preciós salt i el seu corresponent gorg. Com que el sol en prou feines entra en aquests racons, la vegetació és la típica d’una ombrívola riera, amb moltes molses per sobra les roques i penjades dels arbres i diferents abres de ribera. Seguim caminant, gaudint de més racons encisadors d’aquesta riera, com el Gorg de la Sort.

 









Passem un pont de fusta i comencem a enfilar-nos i guanyar alçada per damunt la riera. Passem pel costat de l’antic Molí de l’Afrau, on hi exposa les seves obres d’art Paco Ballesteros, i no massa lluny ens desviem per visitar les coves de l’Afrau, que estan a força alçada, en una paret rocosa. En una de elles hi ha una corda, però costa molt de pujar-hi.
Reprenem el camí que portàvem i continuem caminant, per un bonic sender, per boscos d’alzines i roures. Anem alternant senders i pistes. Passem arran dels cingles de Montgròs, amb les seves acolorides franges de colors, i uns metres més endavant deixem la pista i baixem al torrent de l’Afrau. Alerta! És un baixador en molt fort pendent. Es aconsellable portar un tros de corda per ajudar-nos. De seguida arribem al torrent i descobrim un nou paratge que sembla sortit d’un conte de fades... El verdor, les molses, l’aigua.....
I de nou hem de guanyar alçada, ara per visitar el turó de Montgròs i la fortificació ibèrica que hi ha al seu cim. Les Muralles del Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració. El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m. Actualment, es creu que devia ser la seu d'una guarnició militar permanent en la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la gent de la contrada amb els seus ramats.







 





Deixem aquest lloc i ja enfilem cap a Aiguafreda de Dalt, o Sant Martí del Congost. El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses.
En aquest lloc hi trobem diferents elements d’interès, com el comunidor, un parell de fonts, la cova cripta. Un lloc ideal per fer una aturada. I ara ja sí que, per pista forestal, posem rumb a Aiguafreda, el lloc d’on hem sortit aquest matí.
Una magnífica caminada, per la bellesa de la riera i torrents, les vistes, i la història que s’hi amaga. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


dimarts, 30 de juliol de 2019

Santuari de Foix

TORRELLES DE FOIX - PÈLAGS I FONT DEL FOIX – GORGUES DEL FOIX – SANTUARI DE FOIX (Dissabte   Mª Clara Martínez)
Magnífica sortida a la comarca de l’Alt Penedès, en concret al terme municipal de Torrelles de Foix, per conèixer alguns dels seus magnífics racons i part de la seva història. Des de Torrelles de Foix prenem direcció al santuari de Foix, que està ben indicat a la sortida del poble, i deixem els cotxes en un aparcament molt a prop del santuari, que és tancat. Comencem allà mateix la caminada, en direcció a la zona dels pèlags del riu Foix.







 






Baixem per un sender força costerut, que de seguida ens porta fins el fons de la vall del riu Foix, on comencem a trobar extenses vinyes i l’antiga masia de les Valls de Foix. Quan arribem al riu, seguim un camí a la dreta que ens porta als pèlags i a la font. Pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de ‘gorg‘, un punt d’el en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. I en aquest tram del riu Foix en trobem uns quants que formen unes raconades fantàstiques, ideals per banyar-se quan faci calor.










 

Tornem a on ens havíem desviat i seguim per la pista forestal. Passem per davant les restes de la masia el Trull, envoltada de pins i alzines de gran mida, i pel costat d’una vinya on hi ha operaris esporgant els ceps per tal que els entri més sol, no es perdi l’energia en brots inútils i les màquines puguin veremar sense entrebancs. Passem per les restes del Molí de la Pineda, i ens endinsem per zona boscosa, per sender de terra argilosa, a trams costerut i empedrat, i que el fet que hagués plogut la nit anterior ens dificulta una mica el nostre caminar. Amb molt de compte anem avançant, passem per algunes rescloses, unes impressionant balmes, i arribem a les Gorges del Foix.







 




Passades les ruïnes del Molinot sortim a un coll on hi ha un encreuament de camins. Agafem la pista de la dreta i continuem seguin el riu per l'engorjat, entre una espessa vegetació. Ens trobem en un lloc fantàstic. El riu transcorre encaixonat per altes parets de pedra, i envoltat de densa vegetació. El camí és força evident i sense massa dificultat, però hi ha algun tram on hem d’extremar les precaucions per no relliscar en les pedres molles i l’argila. Per sort, en els trams més complicats hi ha cordes que ens faciliten les coses. Anem seguint el sender, i ja de retorn en direcció al santuari, trobem a la nostra dreta un camí amb una fita i un rètol de fusta que ens indica «la Roca Foradada»






 





És un anar i venir, amb un bon desnivell, pel que si algú comença a estar cansat es pot quedar esperant a la resta i guardant les motxilles dels que hi pugen.
No hi ha grans vistes des de la Roca foradada, però sí uns forats a la roca que resulten força fotogènics. Retrobem el camí que seguíem i ja posem rumb directe al santuari, passant abans per Can Bosc de Baix, Cal Rossell de les Bassegues i la Font del Rector. Aquesta font era la que subministrava l’aigua a l’antic castell. Arribem a l’aparcament on tenim els cotxes, deixem les motxilles i ens disposem a fer una visita guiada al Santuari de Foix. Normalment aquest recinte és tancat, però podem sol·licitar una visita guiada o aprofitar alguns dels molts actes que s’hi celebren per fer-hi una visita. Val la pena.


 






 


Ens hi esperen membres de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix que, molt atentament, ens explica la historia i molts detalls dels origen d’aquest lloc. El Santuari de la Mare de Déu de Foix es situa en un lloc enlairat i muntanyós, a 660 metres, on, originàriament, hi havia el castell de Foix, datat del segle XI, i d’on sorgí el poble de Torrelles de Foix. Hi ha referències de l'existència d'una capella en aquest lloc des de l'any 608, reedificada l'any 730.
S’hi venera des dels seus inicis la Mare de Déu de Foix patrona del Penedès. La seva talla del segle XIII va desaparèixer l’any 1936 i la imatge actual és una còpia. Acabada la visita al conjunt arquitectònic, anem a veure la Cova de la Verge, coneguda des de temps immemorial, i on, segons la tradició, s’hi va trobar la Verge. Abans de marxar, els amics de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix ens van obsequiar amb un refrigeri amb cava de la propera bodega Parés Baltà. Tot un luxe.




Agraïm als amics de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix la seva col·laboració i us animem a fer una visita a aquest important monument carregat de historia. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

divendres, 26 de juliol de 2019

Lloret de Mar - Tossa de Mar

LLORET DE MAR - TOSSA DE MAR per Camins de Ronda
Mª Clara Martínez (4 maig 2019)
Una espectacular sortida per la comarca de la Selva, a la Costa Brava, resseguin alguns des seus bonics Camins de Ronda. La qualifico de caràcter moderat per ser una mica trenca-cames.... L’inici de la caminada d’avui és a Lloret de Mar, a la comarca de La Selva. Si ens volem entretenir podem fer una visita a l’església parroquial de Sant Romà, al castell de Sant Joan, o a la Cala Banys, un racó d’impressionant bellesa.
Nosaltres iniciem la caminada a la platja, en direcció a Tossa de Mar. El passeig marítim de Lloret de Mar és un espai obert de gran bellesa, amb tota mena de serveis, presidit per la preciosa platja. Acabat el passeig comencem a gaudir de bonics racons, com el Racó des Carall Bernat, sa Caleta, o el magnífic castell d’en Plaja, projectat per l'arquitecte Isidor Bosch i construït per l'industrial gironí Narcís Plaja, com a xalet d'estiueig, el 1940.












Comencem a vorejar la costa pel Camí de Ronda, gaudint d’espectaculars racons d’aigües transparents i de fantàstics colors. Cala des Frares, cala d’en Trons, cala d’en Simon..... i les espectaculars escales de la zona de la Tortuga. Aquestes escales varen estar molts anys tancades per culpa d’un fort temporal de l’any 2006 que les va deixar intransitables i molt perilloses. Per sort ja han sigut restaurades. Ara toca fer un tram de camí una mica per interior, travessant una gran zona urbanitzada. El Camí de Ronda no voreja tot el penya-segat.
Arribem a Cala Canyelles, on hi trobem un Club Nàutic, restaurants, diverses ofertes lúdiques i una bonica platja que ens convida a fer una aturada, esmorzar i fins i tot un bany de les més intrèpides. Deixem enrere la cala de Canyelles i tornem a l’interior, vorejant la finca de can Joncadella. Aquesta finca ha donat molt a parlar. Els propietaris de la finca privada de Can Juncadella, vinculats al president de Kazakhstan, van tancar part d’un tram de camí públic, el GR-92, i tot i que per sentència judicial s’els va obligar a obrir la tanca, fer aquest recorregut és pràcticament impossible a causa de les mesures d'intimidació que utilitzen els amos per allunyar i espantar els visitants que gosen traspassar la porta d'entrada. Una autèntica pena que es permetin aquestes situacions......  

 









Una pista forestal que acaba en un costerut caminet ens porta fins la Cala Morisca. Aquesta és una de les poques cales autènticament verges que queden a la Costa Brava. No s’hi pot arribar en cotxe, no hi ha edificacions a la vista, ni serveis de cap mena.... un paradís!
De l’extrem oposat a l’entrada de la cala en surt un costerut camí que travessa la Punta de Portopí i ens porta a la platja de Portopí. Atenció!! És un petit tram molt costerut, i després hi ha la baixada a la platja de Portopí amb un tram equipat amb cadenes. No és res de l’altre món. Es pot fer perfectament.
A l’altra banda de la cala Morisca hi ha tot un seguit de platges paradisíaques; Platja de Portopí, la cala llorell que forma dues platges: platja de Garbí de Llorell i platja de Llevant de Llorell. Estan separades per afloraments rocosos que en cap moment són problema per esquivar. Quan arribem al final de la cala Llevador, ens comencem a enfilar per les instal·lacions del càmping Cala Llevadó, fins arribar a una pista asfaltada.











Des de platja Llorell podriem seguir per senders, vorejant els penya-segats fins arribar a Tossa, però decidim fer el camí que ens queda per l’interior, per pista forestal, seguint el GR-92. Passem per l’anomenat Xalet Vermell, i a prop de Tossa ens desviem del GR-92 per arribar-nos als miradors d’es Cards i entrar a la població pel castell. Val la pena fer una bona passejada pel castell i el seu entorn. La Vila Vella de Tossa és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931, es troba dins d'un recinte emmurallat construït entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria, se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques.

I aquí donem per finalitzada la caminada d’avui. Una espectacular ruta, descobrint cales i racons amb molt d’encant, i pobles amb una gran historia. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.