dissabte, 13 de gener del 2018

Ripoll - Sant Jaume de Frontanyà

Aquesta setmana (dilluns 8 de gener 2018) hem fet una excursió amb l'Antoni Llagostera seguint l'antic camí ral que unia Ripoll i Sant Jaume de Frontanyà. Aquest havia estat molt important en el seu moment, molt transitat per pagesos que anaven al mercat de Ripoll i per traginers. La sortida l'hem fet des del pont del Raval, un dels punts d'entrada a la vila.  En aquest carreró hi trobem algunes cases molt antigues com el Casal del Taurinyà o el de can Jordana. Masies que també es trobaven a fora de les muralles i que volien tenir una vivenda protegida dins el nucli enmurallat.

 









Deixant mica en mica la capital enrere, anem passant el pla d'Ordina per la pista que ens porta a la font d'en Jordana o el Clomarot.  Cal seguir cap a Garona i per sota el Vilà fins a la casa dels Tres Plans. En aquest punt s'ha d'agafar un corriol que puja emprenyat fins al coll de Bufatals a 718 metres.
Aprofitant la nevada del dia anterior, podem gaudir d’unes vistes privilegiades dels cims nevats, com Sant Amand i el Taga, i més endavant els Torreneules o el Puigmal entre d’altres. El camí ens ha fet una mala passada ja que al obrir una pista nova per desemboscar, no hem sabut trobar el sender que ens hauria d’haver portat fins a Bufatals.  Hem seguit la pista fins a la casa de Vilardell i en aquest punt hem pogut recuperar la pista direcció a l’Auró. D’aquesta manera hem afegit un parell de kilòmetres a la ruta, que ja és prou llarga.

 










Quan arribem a l’Auró, a 1.027 metres sens obre una exensa plana amb diversos plans, tots ells amb el seu nom i presidits per una gran masia. Un bon lloc per esmorzar. Més endavant passem per el coll de Can Carles on ja fem el canvi de divisòria d’aigües del Ter cap al Llobregat. Aquest coll és una cruïlla de camins importants. A part del que estem fent, hi passa el que unia Matamala, a les Llosses i Gombrèn i també la carrerada del Lluçanès, el gran camí ramader que permetia als ramats accedir a les zones de pastura de l’Alt Pirineu Oriental.  Encara podem veure les restes del que havia estat l’Hostal de Can Carles, un important punt de reunió i descans. Molt a prop també hi trobem les restes de Can Gil, una casa que pertanyia al carrer de Cerdanya. Un seguit de cases, avui arruïnades, que servien de servei a les necessitats dels camins ramaders.
Canviem de vessant i ara de baixada ens acostem cap a la riera de Merlès i cap el veïnat de la Riba al terme municipal de Les Llosses. Hi trobem una església dedicada a Sant Esteve, una rectoria i una gran masia.

 










Des d'aquest punt hem optat per deixar una estona el camí ral real i fer una variant seguint una pista a tocar de la riera. Val la pena ja que hi trobem forçes elements interessants.  Primer el Molí de la Riba, actualment la casa està ben condicionada.  Un tram més amunt un petit embassament per captar l’aigua. Tot i que actualment no s'utilitza, l'aigua acumulada ens ofereix un espectacle de la natura, on pràcticament estava tot glaçat.  I el punt més espectacular, un petit gorg, el de Caselles.  Hi trobem un petit salt d'aigua i una bauma sota seu.


Acabem de fer una mica més de pujada cap a la casa de les Planes i mica en mica ens anem acostant al punt final de la excursió. Som a Sant Jaume de Frontanyà, actualment el segon poble més petit de Catalunya, darrere de Gisclareny.  Ja estem a la comarca del Berguedà i també hem canviat de provincia, la de Barcelona.











Hi destaca la famosa església de Sant Jaume, una veritable joia del romànic català, bastida al segle XI.  El nostre guia, l’Antoni, ens aclareix però que estem davant una col·legiata prioral, una canonical, no d’un monestir. Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals, vivint en comunitat però amb rendes separades. El poble és un petit conjunt d’una vintena de cases, arrenglerades en pràcticament dos carrers que conflueixen a la plaça de l’església. Cada vegada hi ha menys habitants i alguns dels seus restaurants han anat tancant. És el cas de la fonda de Cal Marxandó. Un establiment més que centenari que en Cèsar August Torres ja ho explicava l’any 1905. Nosaltres però hem trobat aixopluc a la Casa Blanca que es dedica al turisme rural. Una familia encantadora que també està a les portes de la jubilació i sembla que els fills no volen continuar el negoci.  Esperem que no tanquin portes.


En definitiva una ruta que antigament s’utilitzava per anar a Ripoll, a mercat, fent uns 23 kilòmetres.

diumenge, 7 de gener del 2018

Manlleu - Roda de Ter

MANLLEU–CAMÍ VORA TER–JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L'ESQUERDA
(Escriu: Mª Clara Martínez - sortida dissabte 16 desembre 2017)
Comencem la caminada d'avui a Manlleu, comarca d'Osona.
Sortim de l'estació de tren, amb un fred que pela, i ens dirigim al passeig del Ter. Aquest passeig, és el centre d'oci i de lleure a cel obert més gran i més viu de Manlleu. Al llarg de més de 2km anem descobrint alguns dels elements més característics d'aquesta zona i del riu al seu pas per la ciutat: antigues fàbriques que utilitzaren la força del riu, canals i rescloses encara ben
visibles, els rentadors públics i l'embarcador. Al final del passeig hi ha el Museu del Ter, a l'antiga fàbrica de Can Sanglas, que disposa de tres exposicions permanents: La fàbrica de riu, la societat industrial, i els rius mediterranis.











Seguim el nostre camí i ens dirigim al poble de Les Masies de Roda, passant per la masia El Bac de Roda. Aquesta és una de les cases pairals més antigues d'Osona. Aquí hi va viure Francesc Macià i Ambert, conegut com en Bac de Roda, ja que es casà amb la pubilla del mas. Durant la guerra de Successió, en Bac de Roda, comandava un grup de 600 fusellers a favor de Carles III. Va lluitar contra les tropes de Felip V. Va morir penjat al Puig de les Davallades de Vic quan es proclamà la victòria de Felip d’Anjou.
La població de Les Masies de Roda està localitzada bàsicament en masos, que la majoria tenen una llarga història, i en quatre nuclis de població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.
Seguim avançant i de seguida trobem Roda de Ter. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca, tan sols 2,23 km2, ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Antigament, aquests dos municipis, formaven Sant Pere de Roda. Travessem el poble i ens dirigim a l'Esquerda.











L'Esquerda és una península formada per un dels meandres del riu Ter, i aquí hi trobem el jaciment arqueològic de l'Esquerda, que aprofita els primers espadats sobre el riu Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques que han demostrat que els seus primers pobladors pertanyien a l'edat del bronze. El poblat va ser abandonat i tornat a ocupar diverses vegades. El despoblament final de l'Esquerda comença cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendia diverses vegades (nivells d'incendi testimoniats arqueològicament) fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxa cap a una zona més tranquil·la i més ben comunicada, formant un nou nucli al cap del pont. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter. Aquest és un lloc immillorable per fer una bona parada per esmorzar i per gaudir de les fantàstiques vistes que es poden contemplar des de la punta d'aquesta petita península sobre el meandre del riu.
Tenim una esplèndida vista de la plana de Vic, el massís de Cabrera i els Pirineus al fons, així com de la colònia Salou, que conserva tots els seus edificis a la vora del riu, mut testimoni de la important industrialització d'aquesta zona anys enrere.
Deixem enrere l'Esquerda i tornem a Roda de Ter, on passem pel Pont vell, que té l'església de Sant Pere en una banda i la capella de la Mare de déu del Pont a l'altre.










Abandonem Roda de Ter tornant a resseguir el riu, pel Camí Vora Ter. Aquest sender es correspon amb el GR-210. El projecte del GR 210, conegut també com a camí Vora Ter, va néixer l’any 2002 amb l’ambiciós objectiu de resseguir el curs del riu Ter des del seu naixement als Pirineus orientals fins a la desembocadura a la Mediterrània. Actualment, el tram de GR senyalitzat comprèn tot el Ter a la comarca d’Osona: des de la Farga de Bebié a la Presa de Sau. Continuem descobrint les restes d'antigues fàbriques i les seves rescloses, que formen sals d'aigua de gran bellesa. El riu, degut a totes aquestes rescloses que frenen l'aigua, baixa molt plàcid i emmiralla els grans arbres que l'envolten. Sovint trobem zones de lleure, amb bancs i taules, ideals per passar un matí o una tarda gaudint de la bellesa d'aquest paisatge.











Ja a prop de Manlleu deixem el riu i passem per l'església de Sant Miquel de la Guàrdia, que durant segles va ser una parròquia independent.
I ja de retorn a la ciutat de Manlleu. No podem deixar de visitar l'església de Santa Maria, al voltant de la qual es va formar el primer nucli urbà, i la plaça Fra Bernadí, una de les places porticades més espaioses de Catalunya i màxim exponent del creixement urbà de Manlleu gràcies a la industrialització de mitjans del segle passat.
I aquí donem per finalitzada la ruta d'avui. Una ruta molt fàcil, molt bonica i que recomanem a tothom. Us esperem a la propera, que serà, com sempre, tot caminant per Catalunya.