Excursió per visitar els castells de Centelles i de Castellcir a les comarques d'Osona i el Moianès amb l'Antoni Llagostera (dimecres 27 de març de 2024)
Comencem a la població de Sant Martí de Centelles, situada al límit més meridional de la comarca d'Osona. A la part alta hi trobem l'església de Sant Martí que dóna nom al poble i on iniciem la ruta. El conjunt parroquial està integrat l'església barroca del segle XVII, amb vestigis de l'església romànica documentada a partir de l'any 1031. També hi ha la rectoria, edifici del segle XVIII i el cementiri. Des d'aquest punt ja es pot veure enfilat dalt d'un turó el Castell de Centelles. Iniciem la ruta per un camí gens complicat. Potser la part amb més dificultat és la pujada al castell que està tancat. Hem de superar el grau del castell que ens hi porta directe. De fet, està força malmès i és convenient no entrar-hi per no prendre mal. Les seves restes denoten que en el seu dia va ser una important i poderosa edificació. El castell s'adapta a la orografia del terreny i presenta dos recintes delimitats formant dos nivells. L'antic castell anomenat de Sant Esteve fins al segle XIII, prengué el nom de la vila de Centelles, l'actual Sant Martí de Centelles. Situat a 855 metres d'altitud fou el centre de la Baronia de Centelles i el trobem ja esmentat el 898. La part més antiga conservada és el recinte sobirà. Els seus murs dibuixen algunes estances de planta rectangular. El recinte jussà, en la seva majoria d'època gòtica, conserva alguns murs acabats amb merlets amb espitlleres. També conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellada. En el recinte jussà es conserva la capella del castell. Hi podem veure un campanar de cadireta de dos ulls. La capella es pot datar al segle XII. No cal dir que les vistes des d'aquest punt son fantàstiques.
Iniciem el camí de baixada direcció el gran Casal de la Rovira de Cerdans. Està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Al fons podem veure una imatge de gran part de la comarca d'Osona, la seva zona més plana. Seguim caminant i de mica en mica comencem a visualitzar el Castell de la Popa, també conegut com a Castell de Castellcir. Una mena de porta ens indica que fem el canvi de comarca, deixant Osona i entrant al Moianès. Ens acostem als peus del castell amb una imatge espectacular que sembla la forma d'un vaixell. D'aquí ve el nom de Castell de la Popa.
El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX degut a que es va esdevenir masoveria. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. El conjunt del castell està format per les muralles, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Té un únic accés, situat al sector nord-oest del cos principal. És un portal adovellat en arc de mig punt, resseguit per un segon arc fals que realça les dovelles del primer. Continuem la marxa i molt a prop trobem un forat. Es tracta de l'Avenc de Castellcir que és també anomenat forat del Castell de la Popa. Té 21 metres de fondària i és de roca calcària. Si seguim baixant ens trobem també un antic pou de glaç. I encara ens queden punts interessants per veure seguin la nostra ruta. És el cas de la Torrassa dels Moros del segle XI. Aquesta mantenia el contacte visual amb el Castell de Castellcir i la seva missió era defensar la boca d'una mina que comunicava amb el castell. Es tracta d'una torre rodona esfondrada de la
qual només aproximadament un quart de cercle. Hi ha diverses llegendes vinculades a aquesta torre. Continuem passant per la masia de Ca l'Anoja i travessant un petit pont arribarem a Sant Andreu de Castellcir. Abans peró hem trobat un pou de glaç. La Poua de la Torrassa dels Moros, també anomenada Poua de Ca l'Antoja servia per guardar el gel. Entre els segles XVII i XX es feia glaç aprofitant les obagues i l'aigua de les rieres, per vendre'l a Castellterçol, Moià i Barcelona.
El transport es feia a la nit en carruatges de tir animal. I com deiem, arribem a Sant Andreu de Castellcir, l'antiga església de Castellcir. Forma un petit veïnat no agrupat amb la masia de cal Tomàs, la rectoria vella i les cases properes de can Gregori, cal Jaumet i una mica més lluny la Codina. L'edifici original ha estat modificat i renovat de tal manera que ha perdut l'antiga fesomia per a esdevenir un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües. Té un portal d'arc rebaixat. Dels absis originals romànics resta tan sols el del cantó nord. També hi ha una torre campanar de planta quadrada i té cementiri propi. Les notícies més antigues de la seva existència daten del 1092 i 1116. I finalment arribem a Castellcir, punt i final de la nostra ruta, on hem previst tenir un cotxe per tornar al punt de sortida i així completar la logística. Una ruta plena d'atractius i història.
