Sortida clàssica de l'excursionisme a l'Estret del Parrissal. Tot i que ens situem al Matarranya, des del programa Caminant per Catalunya ens agrada de tant en tant fet alguna sortida fora de les nostres fronteres.
(16 octubre 2024).
Ens situem doncs a la comunitat d'Aragó, a la província de Terol i a la comarca del Matarranya. El punt de sortida el trobem en terme de Beseit. A uns 5 kilòmetres per una pista arribem a l'aparcament habilitat a la zona del Parrissal. És important fer una reserva ja que l'aforament està limitat, amb l'objectiu de conservar l'espai natural del riu Matarranya i també es troba en el Parc Natural dels Ports. Durant gairebé tot l'any hi ha dos torns per fer la ruta: de les 9 del matí fins a les 2 del migdia, o a la tarda des de les 3 fins a les 8. Els mesos d'hivern només i ha el torn del matí. També és important anar-hi ja amb els tiquets ja que a la zona no hi ha cobertura i és complicat fer-ho in situ tot i que hi ha wifi.
I dit tot això, ens posem en marxa, ja seguint el curs del Matarranya, afluent del riu Ebre, de bon inici. Passem per l'estret de la Fenellosa, un lloc impressionant a nivell paisatgístic i també històric. El camí passa entre roques i per un parell de túnels. Entre túnel i túnel tenim a mà dreta, unes Pintures Rupestres de l'edat de bronze. Tenen una antiguitat de tres mil cinc-cents anys i són pròpies de pobles sedentaris, agricultors i ramaders de l'edat de Bronze. Formen part de les representacions d'Art llevantí declarades Patrimoni de la Humanitat. Un estil artístic que data de l'any 2.000 aC. i que abasta des de l'època del neolític fins a l'edat dels metalls. Recuperem el camí travessant el segon túnel i a l'esquerra hi ha la cova de la Dona. I de seguida entrem al Pla de la Mina, que com diu el seu nom, està lligat a l'activitat minera que havia tingut tota aquesta zona. I ben be a tocar del riu ens anem acostant a les passarel·les de l'estret del Parrissal, unes estructures de fusta que permeten vorejar el riu per sobre. Cal passar-hi en fila india i de mica en mica tot i que no tenen cap dificultat. En alguns trams fins i tot i ha un cable per ajudar-nos a passar. Després d'un primer tram ens tornem a endinsar al bosc. Hi veiem les restes d'una edificació que correspon a l'antiga mina Maruja que desprès veurem.
I tornem a seguir el curs del riu amb noves passares i alguna que altra escala per poder superar els trams més complicats. Quan portem uns dos kilòmetres de ruta trenquem a la dreta. El camí tradicional segueix tota l'estona el riu fins al punt final. Nosaltres per donar una mica més de contingut al programa hem seguit per la dreta, agafant la Senda Salobre. El camí s'enfila una mica pel mig del bosc i tot seguit el recorregut és paral·lel al riu però una mica més amunt. Anem trobant algun mirador que ens ofereix vistes excepcionals amb les Gúbies, una mena de roques amb forma de punxa similars a les de Montserrat. A més hi ha una balma esculpida a la roca. Amb més o menys un kilòmetre hem canviat de paisatge i de vistes i recuperem el recorregut que segueix el riu. El pas del Romanet ens permet canviar de cantó del riu tot i que en aquesta zona ja no hi hem trobat aigua. Un pont ens facilita l'accés. I arribem al tram més estret. Realment és espectacular. Llàstima que no hi havia aigua, però la experiència és igual de confortant. Sort de les passeres de fusta que ens permeten endinsant-nos a l'estret del Parrissal.
El darrer tram, d'uns 300 metres, el riu s'encaixona en un estret amb parets calcàries pràcticament verticals que tenen uns 60 metres d'alt. En algún punt hi ha poc més d'un metre per passar. Cal anar amb comte amb el creuament de persones. I arribem al final de la ruta encaixonats entre Gúbies. Uns 10 kilòmetres més a munt, a la font del Teix, neix el riu Matarranya. Per arribar-hi però, cal superar primer un camí equipat que superara totes aquestes roques. Així que tornem enrere tornant a passar de nou per les passeres. Fem un tram nou que no havíem fet de pujada. El recorregut passa per indrets peculiars, com una mena de cova i de nou recuperem l'aigua que dona una mica més de color a les imatges. Tornem de nou a l'encreuament de la Senda Salobre. I per arrodonir la sortida tornem a agafar aquest camí, però en aquest cas per seguir la Senda Mina que ens torna a enfilar muntanya amunt. Recuperem el miradors en forma de balconada i les vistes.
I seguint per aquesta ruta ens trobem la Mina Maruja. Hi ha unes restes d'una petita edificació. Fins al 1965 hi havia una explotació minera. La boca de la mina de carbó es pot veure però no es pot entrar per seguretat. I si seguim anem trobant vestigis de l'antiga mina, on es conserven un parell de torres que eren d'un telefèric que servia per fer baixar les vagonetes cap a baix al Pla de la Mina que hem vist de pujada. I com si fóssim les vagonetes, ens queda una baixada intensa i de cop fins a recuperar el riu i el darrer tram de la ruta. Tornem a passar per els petits túnels que son per on passava la via de les vagonetes. I arribem de nou al aparcament habilitat. Nosaltres hem fet uns 10 kilòmetres amb 400 metres de desnivell, contant les variants que hem fet. Si es fa el recorregut normal és molt més curt i amb molt menys desnivell. Una ruta que realment val la pena que almenys s'hauria de visitar un cop a la vida.
