dimarts, 24 de març del 2020

Abella de la Conca

Abella de la Conca (Mª Clara Martínez, dissabte 15 febrer 2020) 
Magnífica caminada per terres del Pallars Jussà. El punt de sortida és el petit poble d’Abella de la Conca, on s’hi arriba des de Isona. Aparquem els cotxes molt a prop de l’entrada del poble i el primer que fem és anar a veure el Forat d’Abella. Es tracta d’un estret i alt congost que el riu Abella ha anat excavant en la roca. Es troba just en el punt on les serres de Carrànima i la de Monteguida es troben i s’ajunten. Però no podem passar pel congost per l’aigua. Hauríem de caminar mullant-nos els peus amb un pam d’aigua. Per tant, tornem a pujar al poble, el creuem visitant els seus carrers i l’església parroquial de Sant Esteve, i comencem l’ascens d’aproximació a la serra de Monteguida.



 







Anem per còmoda pista forestal, en suau ascens, fins arribar a una bifurcació de les pistes. La serra de Carreu comença a mostrar-se en tot el seu esplendor dant nostre i anem deixant enrere les planes de les valls del riu Abella i dels barrancs de Coborriu i La Vall, afluents seus. Aquestes planes van ser extensament conreades i habitades amb nombroses masies. La majoria d’aquestes masies estan abandonades i tant sols en queden les seves restes. Arribem a l’encreuament i prenem la pista de l’esquerra, i aquí comença la part més dura i complicada de la ruta. Després d’una llarga llaçada s’acaba la pista i hem d’acabar de pujar sense camí definit, amb la mirada posada en el cim de la serra i buscant-nos la vida de la millor manera que podem. Cal anar amb compte de no desviar-nos massa, podríem acabar en algun punt massa complicat d’avançar. No està de més portar un track de GPS. Arribats a la part alta de la serra, no podem deixar de meravellar-nos amb les esplèndides vistes que s’obren als nostres ulls. Arribem a albirar la serra d’Ensija i el Pedraforca, i d’altra banda tota la serra del Montsec, amb el congost de Mont-rebei i Tarradets. Als nostres peus, la immensa plana d’Isona i Cona Dellà. Més propera a nosaltres i com a continuació de la serra de Monteguida, la serra de Carreu, que ens mostra la seva vesant sud, acabada en parets verticals. Impresionant....




 





Comencem a resseguir la serra de Monteguida, en direcció a la collada del Trumfo, molt a prop del penya-segat i assolint alguns cims rocallosos com Sarsús, Roca de l’Espluga de Ninou o la Roca de Monteguida, a la que s’hi ha de pujar per una estreta però curta canal quasi vertical. Està molt emboscada, però no és massa complicat. Per terreny pedregós, ple de matolls i de difícil caminar, seguim avançant fins a trobar el Pas del Monjo, que per un canal ens baixa fins l’ampla Collada del Trumfo. Aquesta collada, que separa les serres de Monteguida i de Carreu, es troba als peus del rocam i el cim de Gallinova, inici de la serra de Carreu i un 100 cims que no dubtem en aprofitar per pujar-hi.
Cal tornar a la collada del Trumfo i decidir si tornem per l’oest, pel barranc de Gassó, o per l’est. Optem per anar cap el est, per una ample pista forestal que, en moderat descens, que ens fa perdre alçada en pocs moments, arribant a l’encreuament per on havíem pujat al matí. Passem pel costat d’alguns massos, com Casa Toà, encara habitada, i Los Serrats, que sembla ser s’utilitza com a magatzem.


Ja tan sols ens queda tornar al poble i donar per finalitzada la sortida d’avui.
Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.